Dos dies d'esquí a la Puríssima

Vallter-Nuria

Tot comença un dimarts a la tarda on dos yonkys es troben a un lloc sense determinar a Sabadell i decideixen que faran una de les seves. La setmana prèvia ha estat dura i l’abstinència comença a fer el seu efecte....Sort en van tenir de no tenir cerveses a mà. El que sí que tenien eren unes ganes infinites de fer una de les tantes coses que ens fan feliços.

La idea era fer Vallter-Nuria-Puigmal-Estació Err però es va quedar en un Vallter-Nuria degut a varies incidències i la nostra prudència, tot i ser yonkys sempre multipliquem tot per 1,25 i així anem tranquils.

Les incidències van ser un pal trencat i roba mullada degut a una trencadissa de l’ampolla d’aigua dins d’una motxilla. També si ha d’afegir la part física, s’ha d’estar valent, ja que és una travessa llarga i per l’època de l’any que estem potser era una mica agosarada fer-la. Tot i així vam anar sobre els temps calculats.

L’estat de la neu també va jugar en contra nostra ja que ens va obligar a fer el 90% de la travessa amb ganivetes generant així un desgast físic important. Estava molt molt gelada i amb crosta a totes les vessants. La baixada a Núria, després de fer el Noucreus, la vam fer força bé però un cop al torrent s’han d’anar fent piruetes per buscar la neu i anar posant i traient esquís.     

La logística era dormir a la furgo per sortir a primera hora del matí, així ho vam fer. Remuntada per les pistes de Vallter amb els frontals direcció Coll de la Marrana veient sortir el sol amb neu gelada com un vidre. El passem i enfilem direcció cabina de tirapits en un sube baja continu, hem decidit treure pells per avançar el més ràpid possible però no hi ha prou neu com per fer-ho amb comoditat. Tot i així anem bé...Ens anem ajudant, sense dir res, gaudint i col·laborant, ara tu i ara jo. Mirades i moments de complicitat que quedaran al record, no necessitem res més.

Arribem a la cabana de tirapits, barreta, aigua i gas amunt que no hi ha cornisa al Coll de Tirapits. El vent ens porta acompanyant tot el dia, força molest i fent que la sensació de fred s’accentuï. Des de allà comencem a flanquejar amb els esquís posats, no sempre es pot fer aquesta part amb esquís, cap al Coll de Carança i des de aquí cap al Coll del Noucreus. En aquest tram el cap ens va a mil per hora i les alarmes es disparen veient possibles enyonkades que s’aniran madurant poc a poc....avui hem de seguir avançant. Assolim el cim del Noucreus, fora pells i a gaudir de la baixada fins a Nuria amb neu igual de gelada i el nostre amic vent.

Arribem a Nuria, avaluem el nostre estat físic, horaris i incidències patides. Decidim que farem una Coca Cola a Núria, que baixarem amb el cremallera que ens surt molt bé de preu i que ens fotrem uns callus al millor bar de Ribes.

La Xantal ens passa a recollir, desmuntem la logística de cotxes i a descansar que demà ens espera un altre dia.

Hores: 5h45’

Distància: 14Km

Desnivell: +1050mt.       

Dificultat: S2-S3 , BE. 

Integrants: Joan R. i Gabriel C.

Puigmal de Llo

Amb les cames com a pals i després d’un bon sopar ens llevem un pel tard. Fet amb vista ja que així la neu haurà fos una mica i podrem gaudir d’una bona baixada. No ens oblidem que aquest cop s’ha incorporat una yonky més al grup ;-)

Enfilem cap al Puigmal però veient les condicions decidim anar al Puigmal de Llo ja que la seva orientació és molt millor ja que li toca el sol des de primera hora del dia. Enfilem la pista, des de el segon aparcament i ens fiquem al torrent, sempre amb les ganivetes posades ja que la neu torna a estar com un vidre. Un cop que sortim del torrent i degut a que ja li ha tocat el sol a la vall, per fi, les podem treure. La neu s’ha fos un xic i tenim una capeta que ens deixa avançar més còmodament. Enlloc d’anar cap al coll d’Err fem la nostra traça i pugem per una petita canal tirant de la classe que ens caracteritza. Un perd una orella del casc, cau i l’han de venir a ajudar a aixecar-se, etc...no hi ha res com tenir una tècnica depuradíssima alhora de fer voltes maria o no. Com la major part de les coses a la vida, té un objectiu fer aquesta pujada i no és un altre que poder veure en quin estat estava per baixar-la, i així ho vam fer. Vam xalar com moltíssim!!! Baixada amb una neu cremeta degut a la insolació rebuda durant la major part del dia fins a l’entrada de nou al torrent gelat i arribada al cotxe amb les endorfines pels núvols.

Hores: 4h15’

Distància: 9Km

Desnivell: +850mt

Grau: S2-S3 , BE

Integrants: Joan R., Xantal F. i Gabriel C.

Salut i cames per aguantar baixades infernals!