He recuperat el vídeo de la sortida al Beaufortain del darrer Cap d'Any! El vam editar i veure a Arêches mateix amb vídeos de molts de nosaltres i una tria musical 'especial'... Per la durada, ha quedat a una ressolució mitjana :( Aviat HD!
Hi ha teca... Roche Plane 2166m, Legette du Mirantin 2353m, Roche Pastire 2108m, Mont Coin 2539m, Pointe de Riondet 2357m, La Commanderie 1926m, Grand Mont d'Arêches 2686m, Mont Clocher 1976m, Rocher des Enclaves 2457m, Lavouet 2410m, Grand Journee 2460m...
El Tuc dera Gerbosa es localitza a l’oest dels Tucs dera Pala deth Pòrt i Cap dera Sèrra, i tots tres formen la serra que tanca pel nord la Val de Molières. Així, l’itinerari d’ascens que sembla més evident és pujar per la Val de Molières i, passat el refugi, anar a cercar un coll (2729 m) en direcció N a l’O del Tuc. Tanmateix, una alternativa és pujar per la vall del riu Nere, passant pel lac deth Hòro i, sense arribar al còth d’Alfred, anar a cercar el mateix coll per darrera (orientació NO). La pala final orientada O-SO és de pendent força sostingut.
Nosaltres hem optat pel segon itinerari, més solitari i obac (N-NE al llarg de la vall del riu Nere). La presència de la impressionant (i temptador...) Malh des Pois (Forcanada) és un al·licient afegit. A més a més, l’accés per la pista de la pleta d’Horno i les allaus velles, permeten calçar esquís de seguida (1500 m). El temps s’ha mostrat insegur i canviant al llarg del matí, amb temperatures ‘estivals’, vent moderat de component diversa, núvols alts i mitjans de tota mena, el sol apareixent i desapareixent, alguna gota d’aigua i una mica de neu granulada dalt del cim. El mantell de neu totalment humit a totes les cotes, però que encara s’ha deixat foquejar i esquiar prou bé. La pala sostinguda del cim, més dura, l’hem trobada amb molt bones condicions per gaudir-la esquiant!
A la tardor era motiu de polèmica i ara, l'ossa Hvala, ha sortit del seu cau amb sorpresa: dues cries! enhorabona! Al web del país de l'ós hi ha més informació i vídeos. Els muntatges que corren per la xarxa són molt frikis, pels conservacionistes, pels caçadors, pels polítics ...
I fent la cerca també he retrobat aquest del Mount Bear, a Alaska (de trailsmurph). Quina aventura!
Aquest cap de setmana vam tornar a calçar, després d'un període d'inactivitat obligat.Pic de Comaminyana, Pic d'Obacs o (Aubacs)...alguns dels cims oblidats de l'alta Ribagorça, solitaris, desconeguts i davant de cims amb més renom i alçada.
Sortim ben d'hora just abans d'arribar a la planta embotelladora creuem el riu per un pont de fusta i prenem el camí que puja directament pel Barranc de la Montanyeta. Esquís a l'esquena fins que el bosc s'aclareix i una mica per sobre d'una borda, on conflueix el Barranc de Comaminyana calcem. D'aquí progressem cap al Pletiu de l'Orri i els clots de Berillo, d'on ja es divisen el tàndem Comaminyana i Obacs.
L'ascens final el fem passant pel Clot del Mont arribant al cim abans de migdia. Del cim amb un lleuger ventet del Nord fem les fotografies de rigor i ràpidament iniciem el descens per evitar transformacions excessives de la neu. El descens per un pendent atractiu pel vessant nord S3, gaudim de la neu caiguda dijous a la nit, tot escorant-nos cap al Coll del Mont. Des del Coll ens llencem cap al Barranc de Comaminyana, que rep major insolació per la seva orientació, però l'hora del descens encara ens permet trobar una neu amb prou condicions. Tot baixant ens adonem que no estem sols, una comunitat de Marmotes ens observa, senyal inequívoc que la primavera és ben viva.
Aprofitem el darrer tram del Barranc per una canaleta on les allaus ja han fet de les seves enllaçant de nou amb el camí de pujada ara en sentit descendent.
Durada: 5 hores
Risc d'allaus 3
Desnivell:1200 m
Pic Norís, 2820 m , 3/5/2009
Aquest diumenge passat vam optar per un clàssic, el Norís, que ens va oferir una molt bona jornada d'esquí. Calcem una mica per sobre del Pla de la Selva i ja no descalcem fins al cim.
Tot l'ascens el fem per la ruta clàssica. Pujant ens reagrupem amb altres esquiadors. Al migdia som al cim. El descens de la primer pala amb neu flonja tremenda, per esdevenir més dura fins l'estany d'Aixeus on hi arribem per un dels tubs que hi desemboquen directament. Estany d'Aixeus avall la neu esdeve transformada un parell de dits fins a retrobar la pista i d'aqui fins al Pla de la Selva.
L'inconfundible 'Lo Sentinella 'als peus penúltima foto. El tub que desemboca a l'estany d'Aixeus (darrera foto) Bones traces!
Després de moooltes vicissituds varem poder fer el Trofeo Mezzalama finalment el 2 de maig es va celebrar la Bellissima Gara d´esqui Alpinismo Mezzalama 09,
800 participants a la sortida .....
El recorregut era el clàssic de cada any, 45 kilometres, i 2900 metres de desnivell positiu i 3300 desnivell negatiu, pujant al coll del Breithorm 3826 metres on hi havia control de tall a 2 hores 35 minuts, a continuació pujar al Castor (grampons)4226 metres amb les seves mitiques arestes, que amb al magnific dia que feia, vam poder disfrutar de una increible vista tan de la banda Italiana de la vall de Gresoney com de la banda Suissa , i finalment després de passar per la glacera del Felik passar pel Naso del Lyskamm ( esquis) 4150 metres per aixi disfrutar d´una baixada desde 4150 metres fins a Gresoney 1637 m, una baixada de 2500 metres amb tot tipus de neu: Canals, neu pols, neu crosta. Tot una disfrutada, llàstima que les cames ja no donaven per gaires filigranes......
Estem contents de la nostra participació ja que a última hora vàrem tenir que substituir un dels integrants del terceto, però tot va anar molt bé vem passar amb 10 minuts d´avantatge el primer control i amb 30´ minuts el segon després ja ens vem relaxar molt i varem arribar petats a Gressoney havent passat alguns problemes en les baixades encordats ja que no és fàcil per qui no ho havia fet mai abans ...
Poca presència d´atletes catalans punters. Aqui tenim la participació d´athletes del nostres pais destacan la 41 posició German Cerezo que feia trio amb als germans galera, després:
41 CA. BENALMÁDENA - Federico GALERA - Carlos GALERA - German CEREZO - 5:21:22.85
116 C.E.OLOT - Ismael VILA - Marc REIXACH - Albert SOLER - 6:43:52.15
139 A. E. PALLARS - Xavier GUILLAMO - Sergi FURIO - Jordi PRAT - 6:56:22.55
190 CEPS VALL FOSCA - Gerard GARRETA - Marta RIBA - Josep PALLAS - 7:42:36.35
195 AASTRA ESPAÑA - Santiago SANCHEZ - Jesus RETUERTA - Jorge FERRERO 7:52:30.25
224 CANDANCHU - Juan MARTINEZ - Jokin Andueza - Javier MINA - 8:23:28.05
226 OXIGEN - Saül ABRIL - Roger MOLIST - Pere SERRAL - 8:25:23.10
228 FEMPA ASTURIAS -Jose GONZALEZ - Emilio VALLE - Jose GUTIERREZ - 8:32:22.70
230 C. EXTA. DE GRACIA - Ferran BOFILL - Francisco GORINA - Joan NADAL - 8:34:17.80
Bofill arribant
Aqui teniu al video que una imatge val mes que 1000 paraules..............
http://www.youtube.com/watch?v=Pm6HPRfkDwg
Menció especial és mereixen les noies guanyadores que varen quedar a només 40 minuts dels primers homes i en quinzena posició de la general deixant a les segones noies a una hora ....
Casi tota la cursa és disputa a 4000 metres d´alçada ...
La classificació dels primers:
CLASSIFICA MASCHILE
1. CENTRO SPORTIVO ESERCITO - REICHEGGER Manfred - EYDALLIN Matteo TRENTO Denis: 4:01'22".
2. SCI CLUB CERVINO VALTOURNENCHE ASD N. 1 PELLISSIER - Jean LENZI Damiano - PEDRINI Daniele: 4:06'40".
3. SCI CLUB CERVINO VALTOURNENCHE ASD N. 2 SELETTO Alain SBALBI Tony BLANC Didier: 4:08'03".
4. POLISPORTIVA ALBOSAGGIA COLIBRI - BOSCACCI Graziano - MURADA Ivan - LANFRANCHI Pietro: 4:16'33”.
5. CLUB ALPINO SVIZZERO 3 MORET Didier BRUCHEZ – Pierre - FARQUET Ernest: 4:24'32”.
CLASSIFICA FEMMINILE
1. TEAM SKI TRAB - MARTINELLI Francesca – PEDRANZINI Roberta – ROUX Laetitia: 4:43'31".
2. S.C. SAINT NICOLAS - CLOS Corinne - CALLIARI Orietta - ROCCA Silvia: 5:41'49".
3. SCI CLUB VALDIGNE MONT BLANC - MURACHELLI Micol - BOTTI Giulia GIANATTI Alessandra: 6:14'02".
L´any que ve prepararem la Patrouille de Glaciers ....
Picant una mica d’aquí i una mica d’allà, ens hem fet la nostra pròpia ruta per la zona dels refugis de l’Avérole i Gastaldi. Molta neu, bon temps, glaceres, pics de tres-mil metres, refugis guardats... En fi, una bona proposta per a la primavera.
Les referències de les rutes les hem trobat a les ressenyes de Cegesqui (gràcies piulaires), al llibre de travesses d’esquí de muntanya “ALPS AMB ESQUÍS” de l’Oriol Guasch (Editorial Desnivel) i al llibre de ressenyes “SKI DE RANDONNEE: SAVOIE” de l’editorial Olizane.
Accés: Per pujar al refugi d’Avérole cal anar fins al poble de Bessans (Haute Maurienne), uns 20km vall amunt després de passar l’entrada del túnel de Frejús (Via important de comunicació entre França i Itàlia ). Passat el poble en direcció Bonneval trobarem una cruïlla que dona accés a un centre de vacances (La Bessanaise) i al petit llogarret anomenat La Goula (1760m)on deixem el cotxe. 800km des de Barcelona.
Mapes: IGN 3633ET Tignes Val d’Isère i IGN 3634OT Col du Mont Cenís Material: el clàssic per a una ruta en glaciar Adreces: Rifugio Gastaldi, Refuge d’Avérole
1er dia: Accés al refugi de l’Avérole 2210m. +450m /F /3h L’accés al refugi es fa seguint la carretera que puja als poblets de Vincendières i Avérole. Camí molt planer fins els darrers trams a tocar del refugi. Tot fent el camí ens adonem de la quantitat de neu acumulada que hi ha. El refugi està molt concorregut, però ben organitzat, és acollidor i es menja força bé.
2on dia: Pointe Marie 3370m – Col d’Arnes 3012m – Refugi Gastaldi 2650m +1370m /-500m /PD+ /S3/6’30h Sortim del refugi en descens (-100m)per accedir a remuntar la vall de l'Oney (SE), per un evident passadís que destaca entre blocs de roques, fins a un coll a 2587m damunt del petit llac “Glacier d'Arnès”. Travessem en un llarg flanqueig per anar fins al fons de la vall 2707m. A partir d’aquest punt el pendent s’accentua i continuem direcció SE per anar canviant la direcció cap a Sud, tot pujant per la gelera d’Arnes. (atenció amb les possibles esquerdes) Finalment al punt 3340m ens trobarem de front la paret nord de la Ouille d’Arberón, girarem a l’esquerra per arribar a la cota 3370m de la Pointe Marie.
El descens el farem pel mateix itinerari, mantenint direcció N per anar a buscar el coll d’Arnes, en bones condicions accedim al coll amb els esquís als peus.
Passat el Coll d’Arnes descendim direcció E per anar girant a N i baixar per la gelera de la Bessanese, descens dret i exposat per allaus. Baixem fins uns plans a uns 100m per sota del refugi Gastaldi, que ens obliguen a posar pells per accedir-hi. El canvi d’orientació es nota per l’augment de la temperatura i l’estat de la neu, totalment primavera desfeta.
Aquest any, excepcional de neu segons el guarda, el refugi està gairebé colgat de neu. A destacar que té tres plantes i està ubicat en un lloc elevat.
El refugi Gastaldi és acollidor tot i que el fet que estigui colgat de neu et fa sentir estrany. Poca gent, “pasta al dente” i bon rotllo.
3er dia: Collarin 3475m – Selle d’Albaron 3500m – Col des Evettes 2561m – Bonneval 1790m +1000m / -1760m /PD+/S3/6’30h Sortim del refugi en direcció N, en un terreny planer, per anar a buscar el que representa ser l’antiga estació d’un mini telefèric (tres fustes i dos ferros penjant) En aquest punt hem de baixar per un pendent força dret (50º) que ens deixa a la gelera (-100m), seguim direcció N en flanqueig, per anar a buscar la gelera i vall de Gias. Remuntem la gelera de Gias en direcció NO, fins a la cota 2800m la gelera és ampla i planera, al davant ens queda, molt marcat, el coll de Collerin. A la cota 2900m girarem cap al N, per pujar per les amples pales, dretes però segures, evitant els trams d’esquerdes que anirem trobant (nosaltres gairebé les hem percebut). La pujada és sostinguda fins al coll a la cota 3300m. Girem direcció Oest, per anar guanyant alçada progressant per l’ampla gelera, per arribar a la carena i al cim del Collarin 3475m. D’aquest punt podem resseguir fàcilment uns metres per sota de la carena direcció pic d’Albaron, fins al collet previ a la Selle d’Albaron 3470m. En pocs metres a peu pugem fins a la Selle 3500m. L’itinerari fins a l’Albaron és dret (mixte roca i neu II/50º) i l’estat de la neu desaconsella arriscar-se. Així que en aquest punt iniciem el descens.
El descens es fa per la gelera de les Evettes i per evitar les roques i els seracs, caldrà dibuixar una gran essa, (des del punt de descens, dreta, a 3550m esquerra, a 3250m dreta fins 3050m Veurem la barrera de seracs penjada a la nostra dreta). A partir de la cota 3200m ja anirem per l’ampla gelera en direcció N, escollint l’itinerari que ens permeti haver de remar el mínim als llacs dels plans de les Evettes 2500m. Seguim en direcció NO per remuntar +60m l’ample coll de les Evettes 2561m. (des dels llacs tenim l’opció de remuntar N al refugi de les Evettes +100m).
Des del coll de les Evettes 2561m. Baixem per les amples pales, cercant el millor itinerari per anar a buscar el fons de la vall i a la pista 1950m que comunica Bonneval amb l’Ecot i el Pont St Clair. Baixem per la pista (planera) fins a Bonneval. Amb els esquís als peus el 3 de maig fins a la cota 1790m. Per tornar a buscar el cotxe fem autostop, fora de temporada no hi ha transport públic.
Visitem la Val d’Azun amb ganes d’acomplir una ascensió que fa temps que somiem, el Balaitós per la glacera de les Néous. Fent cas de les recomanacions, triem fer la ruta des del refugi de Larribet, que visitem justament el dia en que Peyo s’estrena com a guarda. Per sort, la carretera que puja d’Arrens acaba de ser netejada i oberta aquesta setmana, reduint enormement l’aproximació.
Divendres a la tarda deixem el cotxe a la Maison du Parc (1470m) i pugem al refugi (2060 m) sota la pluja, entre boires i purgues no gens tranquil•litzadores. Ens acompanyen el Pep i el Martí que demà obriran traça al Balaitós. Son unes dues hores i escaig d’aproximació que fem amb els esquis als peus. El refugi és acollidor i confortable. Pico de la Frondella (3055 m)
Dissabte la bruma s’ha esvaït, i el cel és clar i serè. Ens dirigim al Frondellas, un itinerari aparentment segur i no massa exposat a les purgues i allaus que s’esperen per avui. Remuntarem cap als llacs de Batcrabère, i d’aquí guanyarem alçada fàcilment fins la base del Col Noir (2625 m), sota la impressionant cara NO del Balaitós. El coll el fem a peu per neu fonda. Baixem pel S uns 40 m, i calcem esquis de nou per esquiar fins al fons d’una valleta, cota 2450 aproximadament. Aquesta vall és la ruta d’aproximació a la Gran Diagonal del Balaitós. Remuntem al S cap al Col de Wallon i seguim flanquejant fins enllaçar les pales amples de la cara O dels Frondellas. Cap a 2900 m, deixem els esquis a la base d’una barra i prosseguim a peu fins al cim. Descens pel mateix itinerari.
7/8 hores, +/- 1200 m, ***, S2/S3, S4 si baixem del cim o el Col Noir amb esquis.
Balaitós (3144 m)
Diumenge matinem i amb les primeres llums remuntem les amples pales cap al Col de Pabat (2648 m). Canviem de vessant, i pràcticament sense baixar iniciem un flanqueig fàcil cap a la vall de les Néous. Dins la vall, retrobem la ruta des del refugi Ledormeur. L’ambient és superb, amb l’esmolada cresta de Costérillou i la seva vertiginosa paret N. Guanyem alçada de forma sostinguda fins la base del corredor que duu al cim. Son uns 150m a 45/50º, amb un curt ressalt de gel a la base. Si la innivació és menor, segur que el pas es complica considerablement i cal portar material de roca. De baixada, rapelem el ressalt (pitó). El descens el fem cap al refugi de Ledormeur i prosseguim fins el cotxe.
4h30/5h al cim, 3h el, descens, +1150m/ -1700m, ***, S3. Corda pel corredor, i més material segons condicions. L’ascensió, i el flanqueig del col de Pabat estan orientades a l’E, cal matinar ja que el sol escalfa de valent pel matí i la neu transforma ràpid. A més, la part baixa de la vall està molt exposada a allaus de grans dimensions en el seu vessant E.
