Tuca dera Aubeta (2484 m) des de Escunhau

A la recerca de l’ascensió perfecta
07-12-2008

Dificultat Global: ***
Dificultat Tècnica: S3 a la part superior i S2 a la resta
Condicions: Neu pols densa però tractable en tot l’itinerari
Desnivell: 1300 – 1400 m (en funció del que pugem amb el vehicle)
Horari: Unes 7 hores en total

Track: GPS wikiloc

Itinerari llarg i molt solitari però agraït, doncs la part alta de la vall ( a partir de la cota 1600 m ) és d’una gran bellesa.

(vídeo de la sortida. Autor Jaume J. A youtube es pot activar una funció sota el visor per veure'l en alta ressolució)

De vegades val la pena fugir dels camins de sempre, dels cims que ja hem fet pel sol fet de llegir i rellegir una i altra vegada les mateixes piulades. La rutina, el camí fàcil, juguen sempre en contra nostra. Cal llavors tenir la sort de comptar amb un esperit aventurer que ens empenyi i ser prou valents per confiar plenament en ell.

Ascensió

La part inferior de l’itinerari es molt propensa a la dispersió: la neu és justa i alguns ens decidim per portar els esquís a l’esquena i d’altres no. A més a més existeixen diverses dreceres que tallen la pista, impracticables amb esquís. Més amunt els camins van convergint i a partir de la cota 1450 - 1500 els esquis es fan ja imprescindibles. Fem una parada i ens acabem d'agrupar en el punt on la vall s’obre (1600 m), després de dos hores de camí. Des d’aquí progressem ja conjuntament.

Poc abans d'arribar al coll entre el Cap dera Aubeta i la Tuca dera Aubeta, girem fent voltes maries en direcció al cim. Deixem els esquís en una colladeta a 50 m de desnivell del cim. En els metres finals la Rosa, que no es cansa mai, obre una traça sobre neu fonda exigent (atenció a la cornisa) . Molt contents ens anem trobant dalt del cim.

Descens
Per el camí de pujada, sobre neu pols fonda i densa tractable.
Baixem amb els esquís als peus sobre neu continua fins a 1450 m. La pista es va deixar fer bé.
Era possible perdre més alçada amb els esquís als peus però la neu ja era més escassa.


Alguns links amb fotografies:
http://picasaweb.google.es/marcpb01/EsquValDAran68Desembre2008?feat=email#

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/AranDes08#

http://picasaweb.google.com/NANTESSE/081208ESQUIVALARAN?pli=1&gsessionid=KYo_KejItjd8HTiIho0D5w#

Jaume J, Berta A, Ferran B, Guillem, Gregory V, Marc P, Marina, Yan R, Ramon A, Rosa S i Xavier M

Piada Tuc d'Aubàs 2072m - 7/12/2008

Sortida: 200m abans d'arribar al Port del Portillón (on s'ha de deixar el cotxe) venint desde la Vall d'Aran.
Participants: Gemma T., Carles i Laia S.

Pujada: Amb l a idea de fer una matinal, escollim el Pic d'Aubàs com a objectiu. Ens calcem esquís just a la carretera amb la neu dura pero es deixa fer traça. Una miqueta de pista i de seguida trobem un trencall pel mig del bosc en el qual ens endinsem i rapidament hem de treure esquís perque hi ha mooooolta aigua i poca neu, en total només van ser uns 10 metres, tornem a sortir a la pista i devant mateix hi ha l'altre trencall que va pel mig del bosc (molt recomanable per estalviar temps i forçes), on ja ens podem tornar a calçar esquís i a munt que fa pujada. Fins arribar a una cabaneta, des d'on ja es veu el cim.
Es remonta fins al coll, on hi ha dos refugis lliures i una espectacular vista!! Un cop al coll es puja pel llom fins al cim rodonet, rodonet i molt maco.

vista des del coll                                                      Hem fet cim!!

Descens: Som els primers de fer cim (darrera una multitud de francesos raqueteros) i tenim el privilegi de baixar estrenant la neu per la pala,

neu pols a la part de dalt, humida cap a la meitat i crosta desdel coll fins a la cabaneta. Però disfrutem de la baixada entre caigudes i rialles!!!

La resta de descens no es viable pel bosc (no hi ha suficient neu, n'hi suficient nivell....) o sigui que fem pista avall amb la neu molt dura i fa cansar les cames!

Gràcies Gemma i Carles per acompanyar-me en la opció B del dia! Acabem menjant olla aranesa a Salardú i amb els més petitons del cap de setmana!

Bones Traces!!

Tuc de Salana (2483 m) X 2

06-12-2008

Dificultat : S3 a la pala cimera i S2 a la resta
Condicions: Neu pols fonda i poc transformada a la piràmide superior
Neu pols fonda més compactada però tractable a la part baixa
En general bones condicions de neu
Desnivell: 1000 + 225 = 1225 m

Malgrat les previsions ens llevem amb un dia clar, relativament fred i gairebé sense vent.
Deixem el vehicle a l'aparcament preparat per als visitants dels banys de Tredós no massa lluny de la borda de Servat ( 1500 m )

Anem seguint unes traces anteriors que finalment desapareixen i continuem obrint fins el cim. Pugem per la coma de Muntaner i el llom Nord Oest.




Descens
Es pot baixar directament desde el mateix cim per la cara Nord però el començament és molt obligat. La majoria optem per desfer uns cent metres el camí de pujada i entrar llavors dins del vessant nord.

A la base de la piràmide final els que tenim temps disponible optem per posar pells i refer el cim per poder tastar de nou aquesta neu fonda de la que ens estem fent especialistes aquest any, afegint 220 metres més de desnivell a l'ascensió.


Un bon presagi del que habia de venir l'endemà

Carles P, Ferran B, Guillem, Gregory V, Jaume J, Marc P, Laia S, Laura E, Ramon A,
Yan R i Xavier M

(Vídeo de la sortida; a youtube es pot veure una versió amb millor ressolució. Autor Jaume J)

Pic de Coma d'Or

Aquest dissabte el Coma d'Or estava genial. Molt bona neu i molt poca gent. Fred i un dia amb una visibilitat brutal. Potser una mica massa de vent, però ja se sap que no es pot tenir tot.

Aquí hi trobareu més informació.

el vídeo dels dimecres... una classe abans del pont

Pic de Cambre d´Ase

El plan previst inicialment era fer una volta per Grau Roig, Montmalús i Pessons d´uns 1400m de desnviell, degut a la meteo adversa en decidim per una cosa més sencilla, tot i així varem tenir les nostres dificultats per arribar fins al cim, degut al fortissim vent de sud-oest, itinerari * fàcil si no es fa el descens per la canal central, pujant per la estació d´esquí d´eina (tancada) i seguint pel llom fins arribar a dalt uns 1000 m de desnivell, neu abundant encara que dura i ventada, la baixada amb trams de neu pols o depositada pel vent, molt agradable ...

Deshabilitem la FEDME

Objectiu

Aconseguir poder federar-nos a la FEEC, amb tots els drets internacionals (descomptes a refugis inclosos), tal i com es preveu en la directiva de reciprocitat de la UIAA, sense haver de fer la tarjeta "habilitada" de la FEDME.

Proposta

Federem-nos en qualsevol de les modalitats d'assegurança previstes a la FEEC, vegeu quadre de preus, sense demanar l'habilitació a la FEDME, que costa uns 10 euros més i no aporta cap servei més. I demaneu, al mateix temps, que s'inclogui el logotip de la UIAA al carnet.

Per això m'he adherit a la campanya deshabilitem la FEDME: http://www.muntanyacat.blogspot.com/

Pasdeguia

Puigmal 2910m per Er, 30 de novembre 2008

Tot i les previsions del cap de setmana havíem intuït la possiblitat d'una bona esquiada per avui diumenge i aprofitar aquestes neus primerenques que no paren de caure ....... alguna cara nord per la cerdanya o andorra ??? !!!

finalment ens hem decidit pel Puigmal, el cim més proper a l'acollidor poblet-pessebre de Vallcebollere on a "Cal Xavi A." ens han tractat com a reis : super-raclette de sopar -inaguració de temporada.

La pujada fins l'aparcament ens l'hem assegurat amb cadenes abans d'arribar a l'estació ........ fred rigorós a l'aparcament, però un esperançador cel blau arreu augura una bona ascensió.

Hem anat pujant poc a poc sense parar, no gaire gent, fred però suportable, n'hem passat molt més altres vegades. al cim tocapared i baixar ràpid que bufa fort ! Baixem tranquilament i ens anem esperant uns al altres

estat de la neu: neu pols a la majoria de l'itinerari amb trams de neu dura. Neu dura ventada a la part alta.

meteo: finestra de "bon temps" ! cel serè i BLAU, fred i vent al cim .... com sempre aqui, oi ? ;-)

desnivell:+/-900 m

horari pujada: 3h

horari baixada: 1h

dificultat: * S2-S3

hi hem pujat: Greg, Yann, Elena, David, Pili i "dos fans del cegesquí " que hem pescat per camí

;-))

L'Arieja sota la força dels elements. Pic de la Mina

Dissabte 04:oo AM. Ring ... Ring. Sona el despertador.
Una estona més tard em trobo amb en Josep Maria i ens encaminem plegats a l'Arieja. Volem fer el Carlit per la vall de Lanós.

A la sortida del túnel del Cadí el termòmetre marca -7 ºC.

Amb un cel tapat a estones i una feble nevada arribem a Porta però no quedem satisfets de la quantitat de neu de la vall de Lanós i ens decidim per la Tousse des Pedourrés a l'altra cantó del port de Puimorens. Pugem fins a la cota 1950 m i ho deixem córrer: a mida que ens enfilem va disminuint la quantitat de neu: NO HI ANEU ! .

Finalment optem per pujar el Pic de la Mina des del mateix poble de Porta (1600 m) . Emprenem la pujada amb els esquís als peus sobre una neu abundant i de qualitat. A mida que pugem la visibilitat va disminuïnt, la nevada es va intensificant i el vent, que també vol dir la seva, es va fent més intens.


A la cota 2430m s'aixeca un veritable torb i, enmig del no -res, ens donem per satisfets i donem la volta. A mesura que baixem el temps i la visibilitat milloren radicalment i al arribar abaix estem d'acord que ha estat el descens (S2) sobre la millor neu pols que hem trobat aquesta temporada.




Han estat en total 1300 metres de desnivell acumulats d'activitat.

Josep M i Xavier M

Pic de la Carbassa, 23/11/08

Tot i el temporal de vent de diumenge, el cim de la Carbassa es va deixar fer. Això si, amb moltes ganes i molta voluntat !

Les condicions de la neu éren excel·lents, dura i uniforme, de manera que permetia baixar bé fins i tot entre els arbres. Tan sols cal fer els primer 300 m a peu pel bosc, però la pujada és força còmode...

Al blog muntanyenc hi trobareu més informació i al wikiloc hi he penjat el track de la ruta.

Pic de Pedrons - 23/11/2008

Mai havia esquiat al novembre !! Amb una previsió una mica dolenta, ens van decidir pel clàssic de principis de temporada, el Pic de Pedrons. Vam sortir amb núvols i amb els esquís als peus des de el pàrking de l’aduana franco-andorrana. El temps ens respecta encara que arribant a la carena el vent començava a ser molt fort. La neu ventada, irregular i amb ripples, però tot i així van gaudir d’un descens estupendo, llàstima de la boira. A la baixada ens trobem al Xavi Fanlo, el nostre “ guia espiritual“ d’esqui de muntanya, quina alegria¡¡

Joaquin i Montse

el vídeo dels dimecres... Berchtesgaden, "La Resplendor"

Memorable va ser l'escapada a Berchtesgaden del passat cap d'any! D'aquella sortida, en pasdeguia acaba de publicar un vídeo a youtube... l'altre vídeo... és gore? és de por? The Shining (La Resplendor) és el tema i porta bons records i més d'un somriure:

RANDONÉE DE ESQUÍ

Aprofito aquesta deriva reivindicativa (a la qual dono tot el meu suport) per penjar-vos una notícia apareguda avui a La Vanguardia sobre la mort d'un esquiador de muntanya (sembla). Feia temps que no veia unes ratlles tant mal escrites sobre el tema de muntanya i que tant contribueixen a la desinformació entorn el nostre esport preferit.
No te desperdici el "....el hombre fallecido, que iba acompañado de otra persona, practicaba lo que se denomina randonée de esquí, es decir, esquiaba fuera de pistas".

http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20081124/53585344533.html?urlback=http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20081124/53585344533.html

Federar-nos amb els nostres drets

Federar-nos amb els nostres drets

Aquest és el títol amb que escric aquest article, amb la voluntat de demanar una reflexió pública a l'entorn de la tarja federativa.

En primer lloc dir que la FEEC té el reconeixement internacional com a federació esportiva. Per aquesta raó no veig necessari, útil i oportú que quan ens federem ens incloguin a la targeta de la federació el logotip de la FEDME, amb la bandera espanyola inclosa (a més de pagar el suplement és clar).

Des de la FEEC, se'ns diu que això és per obtenir els descomptes als refugis de la resta de l'Estat. Aleshores pregunto: Els socis del CAF, el CAI, o altra federació europea tenen descompte als refugis de l'Estat Espanyol ? Resposta: és clar que si, i sense estar adherits a la FEDME. La reciprocitat dels avantatges per a alpinistes com ara els descomptes en refugis, és norma en el conjunt d'Europa i a molts països de la UIAA.

A aquest fet se li suma el debat dels possibles cobraments dels rescats a Catalunya, amb el moviment de quotes que això pot suposar.

Conclusió: Us convido a enviar correus electrònics a feec@feec.cat així com fer trucades telefòniques o enviar faxos a la FEEC: Telèfon: 93 412 07 77, Fax: 93 412 63 53. Demanant poder obtenir la tarjeta federativa amb ple dret sense pagar quota adicional ni incloure cap referència a la FEDME. També demanant quines gestions ha fet la FEEC per evitar que el col.lectiu federat no surti perjudicat del possible cobrament dels rescats.

També us convido a estendre aquest debat a tots els fòrums que vulgueu.

Igualment crec que és important fer partíceps els presidents/es i les juntes directives dels nostres clubs respectius.

Personalment dir-vos que en cas que la FEEC no accepti aquesta petició cercaré alternatives per tal d'obtenir un recurs, d'assegurança i accés amb els drets de la UIAA per una altra banda, em consta que existeix, que és fàcil d'obtenir i que és més econòmic.

Ricard Martínez

Cap de Baqueira (2460 m) des de l'aparcament d'eth Orri

23-11-2008

El dia en que Baqueira fou nostra.

Aquest cap de setmana ens desentenem de la previsió meteorològica i decidim sortir com si això de les pertorbacions no anés amb nosaltres.

Després d'una nit ben dormida a l'alberg Era Garona, la matinada es presenta plujosa a Salardú, pel que canviem el nostre pla inicial i escollim un objectiu amb una cota de sortida més alta.

A les 8,45 hores ens posem els esquís a l'aparcament d'eth Orri (1860 m) . Amb una visibilitat d'uns 50 metres i enmig d'una nevada intensa, decidim pujar el Cap de Baqueira per les pistes de l'estació, totalment tancada en aquest sector. Aprofitem aquesta oportunitat per posar a prova el material de tempesta i així arribem al Cap de Baqueira (2460 m) desafiant els elements.

La baixada, amb una visibilitat millor que a la pujada, la fem sobre una neu pols disfrutona acabada de posar.

Al arribar a baix, la Rosa i jo decidim que encara no en tenim prou i remuntem altra vegada per el mateix camí fins que arrodonim els mil metres de desnivell acumulats.

Al arribar a baix, els agraïm a la Carme i en Ramon la paciència que han tingut i finalment celebrem plegats l'aventura al Puente de Montañana amb un bon dinar. Ens l'hem guanyat.

Ramon A, Carme S, Rosa S i Xavier M