Link a PIADA - Glacera del Tallon 2.800m, 17/09/2006

La temporada ha començat? Si!!!!(*)

(*) només per a malalts de neu:

http://skisylvio.com/spots/2006/septembre/taillon/index.php3

De fet la web d'aquest freerider no té desperdici!!! Mireu el reportatge de xile, i quines fotos d'altres sortides!!!

http://www.skisylvio.com/

Bones traces!

Un any més d'esquí de muntanya

"Com que hi ha muntanyes, tu les has de pujar.
És l'única manera de tirar endavant."

Refrany suís.

I és que amb aquesta calor potser oblidem que portem 7 mesos d'esquí de muntanya o millor encara: en falten pocs perquè les muntanyes properes tornin a ser blanques.

Set mesos! Des que vàrem pujar al Bastiments el darrer 19 de novembre, hem "piat" a cegesqui més de 120 cims o travesses: vora 130.000 metres de desnivell compartint 140 dies a la muntanya amb esquís plens d'experiències i moltes coses per recordar.

Novembre va ser un mes fred amb neu justeta però que ens va permetre fer unes quantes sortides pel Pirineu Oriental: Costabona, Fontlletera, Balandrau, Vall d'Eina, Cambre d'Ase...

Amb el pont de desembre van arribar noves nevades. Abans, però, un altre Bastiments acompanyat del Pic de l'Infern i el de Freser, i un Corronco de Durro a punt de nata pels nostres amics de la Val d'Aran.

I fins a 15 de nosaltres vam gaudir de dies d'hivern, fred, vent, sol i nevades a Anso i Hecho. Molta activitat aquells 8 dies: vam lluitar al Petretxema i a la segona es va deixar vèncer; el Bisaurín va ser memorable, amb descens esquís als peus des del mateix cim; i el Chinebral i el Mallo d'Atxerito... quina llum, quina neu, quins paratges! El pont el vàrem acomiadar, vent en contra, a Hiru Errege Mahaia: la Mesa de los Tres Reyes.

El Tres Vents va fer honor al seu nom, i el Sarrera també es va resistir, mentre d'altres pujaven al Puigmal de Llo i al Mahl Blanc.

Record especial d'una carn d'olla aranesa de 23 de desembre com a excusa per pujar, en travessa, de Beret a Baguerge, al Tuc de Parros: enlluernats per la neu pols vàrem començar a fer plans per a neus àrtiques.

El 2005 es va acabar amb fred extrem a la travessa del Thabor, i gener va servir per descobrir Dormillouse, també als Alps: Gran Pinier, gran cim, Lauzes Rousses, intimitat de la Gite d'un poble de postal, caliu de la raclette del refugi de Prapic, i obrir traça en neu pols.

L'hivern va existir: Tuc d'Aubàs, Serra de Mauri, Tarbessou, Estanyó, Pic Royo, Montmalús, Bastiments, volta al Midi d'Ossau, Gallina Pelada, Rouge de Bassies, Skitourroutenbeschreibung (Port de Siguer), Canal Roya, Pedrons... i el 14 i 15 de gener la primera sortida del Cicle d'Esquiadors de Muntanya del Club Excursionista de Gràcia, la memorable Vallter-Mentet desorganitzada per en Manel: és Mentet el nostre Shangri La? van trobar el seu camí els més de 20 participants?

Pel Curs 2006 d'Iniciació a l'Esquí de Muntanya, intensiu de progressió ...amb cadenes! el 28 de gener queia la gran nevada: tot blanc des del Bruc! Sortides a la Val d'Aran, la travessa "prohibida" de Coma de Vaca amb risc 10 sobre 5 i un intent al Montardo... I ens ho vam passar molt bé amb uns participants de nivell!

"Pel febrer abriga't bé" Pic de la Gelada, Salana, Cap Llitzet, Tagues, Roca Blanca, Rouquette, Aspe, Estanys de la Pera, Costa Pubilla, Peña Telera (Cicle), Estanyó, Comapedrosa, Sarraèra pera passada deth Nebot, Estanyó, lluna plena al Montcorbisson, Rocs Blancs, Finestrelles, Nerassol, Pedraforca, Puigmal de Llo (dinar "gloriós" i traces tàntriques), bufffff, Open Vall Fosca i la travessa del Cicle a Merens les Valls amb 21 esquiadors d'aquí i d'allí i condicions molt bones.

El fred, el vent, el torb van obrir el març... una altra Salana, un desafortunat Monturull, Pedró dels Quatre Batlles amb pedres a les butxaques, tres o quatre Tagues, la Peña Ubiña, marron a Tabernés, lluna plena a la Tuca de Betrén, Finestrelles i travessia dels tres Colls, Tuca Blanca de Pomèro, Puigpedrós i una més multitudinària del Cicle a la Pica Roja, passant ben carregats pel Norís. També en aquest mes pugem al Tuc des Estanhets, al Petretxema de nou, al Midi de Bigorre i al Cap des Cròsos.

Amb la Punta Senyalada i els seu gran descens iniciem un abril per recordar. Posets, Mont Vélan, Montorge, Pessons, Tallada Llarga, Molières, Signalkuppe, Zumsteinspitze, Gran Paradiso, una travessa a St Luc-Zinnal amb el Bishorn, una Chamonix-Zermatt i el viatge a la Norge, als alps de Tromso i Lyngen, esquiant i navegant enmig dels fiords de l'àrtic, amb aurores boreals i moments inoblidables. Nordfjellet, Storgalten, Kavringtinden, Daltinden, Kagtinden, Trolltinden, Tromsdaltinden... diuen els inuït que els viatgers que agafen la febre àrtica, tota una vida després no s'han lliurat d'ella.

I maig sembla juliol! No a als Alps de l'Isère i Rhêmes on ens escapem per fer la Pointe de la Galise i la imponent Tsanteleina, ni tampoc a un altre Gran Paradiso o a l'Strahlhorn i l'Allalinhorn. Però més justet al Balaitús per les Neous o a uns quants Anetos (Cicle).

Tot i així uns quants encara ens resignem a acabar la temporada, o simplement la continuem allí on hi ha la neu: juny ja ens ha portat a la desitjada travessa dels Dômes de Miage amb descens per Armancette i el Mont Tondú, i la propera serà a...

Bé, i res més, ...de moment.

Bones traces!!!

Piada - Mont Tondú i Dômes de Miage - 3, 4 i 5/06/2006

Travessa a Tré-La-Tête 3,4 i 5/06/2006: Mont Tondú i travessa als Dômes de Miage amb descens per Armancette.

(Alps de Tarentaise-Beaufortin, 10km a l'oest del MontBlanc)
Manel B., JoanManuel C., Berta A. i Jaume J.

(base per l'aricle de la Berta, publicat al Vèrtex 211 de març-abril de 2007)

Tres dies molt ben aprofitats visitant les muntanyes que vigilen el MontBlanc i l'Aguille de Bionasay, amb itineraris per glacera i trams alpins i, sobretot, gaudint d'un dels descens més bonic d'aquesta part dels Alps: el descens d'Armancette.

Dissabte 3 de juny: Pujada al Ref Tré-la-Tête

+800m; 2hores; F.
Itinerari: Hameau de Cugnon 1.180m - Ref.Tré-la-Tête 1.970m.

Diumenge 4 de juny; Cap al Ref des Conscrits, pujant al Mont Tondu

+1.400m/-800m; 3-4h ascens, 1h descens; PD+, S3-S4 (uns quants passos exposats: el Mauvais Pas per accedir a la primera gelera, un flanqueig per sobre uns seracs en la gelera del Mont Tondu i l'accés al coll).
Itinerari: Ref.Tré-la-Tête 1.970m - Mauvais Pas 2.100m - Gelera de Tré-la-Tête 2.000m - Gelera de Mont Tondú - aresta NO 3.050m - Pain de Sucre du Mont Tondu - Gelera de Tré-la-Tête 2.400m - Ref des Conscrits 2.600m.

Dilluns 5 de juny; travessa dels Dômes de Miage i descens per a gelera d'Armancette

+1.200m /-2.600; 3-4h pujada; 1h d'aresta; 2-4h descens; PD+ (AD a Skirando?), S4 (força estona). Cap dificultat fins al coll. A partir d'aquí es fan tots els Dômes, amb piolet i grampons (no és difícil però si exposat).
El descens és del millor que hi ha: més de 2.400m de baixada (avui 1800 amb esquís) molt sostinguts (uns quants trams de 40º), i per recorregut "entretingut", on cal trobar cada pas.
A 1700m "descens de barrancs" amb rapel de 25m inclòs!
Itinerari: Ref des Conscrits 2.600m - Gelera de Tré-la-Tête 3.000m - Col des Dômes 3.564m - 1er Dôme 3.173m (anar i tornar, a la dreta) - Travessa dels Dômes 3.633, 3.670m - per sobre Col de la Berangere (150m 40º) - Gelera d'Armancette fins a 3100 - flanqueig a la dreta - coll a 2.772m - colouir 2.450m - Vall de Covagnet - fi de la neu 1.900m - llac d'Armancette (camí per la dreta o rappel per l'esquerra) - Hameau de Cugnon 1.180m.

Meteo i neu: "Gran Bo", amb gelades fortes a la nit, calor a migmatí i cúmuls a migdia. Vent fort el diumenge. La neu comença als 2.000m i les geleres estan ben cobertes. Ha estat dura pel matí, poc transformada per sobre els 3.000m, i primavera a migdia per sota.

La zona té moltes més possibilitats de cims i travesses. Val la pena allargar-ho un dia cap al Ref.Robert Blanc per pujar a l'Aguille des Glaciers.

Al vespre penjaré alguna foto: l'aresta dels Dômes, l'Aguille de Bionassay i el MontBlanc darrera el Col Infranchissable es mereixen la kilometrada!

Bones traces!!!

Piada - Aneto 3404m, 14/05/2006

Eniat per Xavier D.

Sortim a les 6 des del lloc on hem pogut aparcar a 5 min de la besurta i enfilem camí cap a Aigualluts per anar a fer l'espalda. en 1.45 ens calcem els esquís. flanquejem cap a Barrancs amb un vent molt molest. arribem fins el fons de la vall i pujem per la pala de neu fins l'aresta. amb la boira ens equivoquem i anem a l'aneto.

tornem al coll i resseguim 20m fins a un bony que suposem que es l'espalda

els 200 primers metres genials, despres neu molt pesada i al finalavalantxosa, força curiós esquiar mentre avancen els allaus de fusió finalment ens ajuntem amb la rua de l'aneto

Piada - Aneto 3404m, 14/05/2006

Participants: Eli, Roger, Laia, Marina, Jaume i Berta.
+/- 1.550 m (6 h pujada, 3 h baixada), PD+, S2-S3.

Dissabte fem bivac al costat del cotxe per dormir ben poc! A les 3 h passades comença la nostra particular pujada a l'Aneto per la via normal. Veiem la lluna just abans de sortir del sac, però després hi ha un nuvolet que ens la tapa tota l'estona. Sort que tenim frontals!
Carreguem esquís a l'esquena fins a La Renclusa. Arribem al Portilló Superior amb la sortida del sol i el tram de la glacera es fa molt amè, amb les vistes de cims propers i llunyans.....fins i tot l'Aneto es deixa veure uns instants! Del Coll de Corones al cim ja és "un moment" i feliços i contents passem el Pas de Mahoma, on ens trobem amb uns que vénen en direcció contrària. La pujada ha estat molt tranquila i sorprenentment no ens ha atrapat ningú......És a la baixada quan poc a poc ens va avançant, escopetejada, bona part de la gentada que estava aparcada a La Besurta. El descens per Aigualluts el disfrutem moltíssim, amb una neu que sembla nata! Però tot el que és bo s'acaba, i ens toca carrejar esquís a uns 2150 m.

Primer 3 mil amb esquís de la Laia i la Marina, uéééé....Tot i els diversos intents dels participants a boicotejar la sortida de cicle (vòmits, menstruació monstruosa, ceguera de les neus, son....dormim mitja hora més, nosaltres fem bivac al cim, nosaltres no ens volem llevar tan aviat.....), l'Aneto s'ha deixat fer i arribem al cotxe amb una mescla de cansament i felicitat. La Rosa, L'Enric Tomàs i la Kristin també hi han anat, però sense matinar tant.

Bones traces de primavera....jajaja

Torna cegestiu !!!!!!

Enviat per Manel C.

Hola a tothom,

S' acaba la neu, tot i que molts de nosaltres continuare'm esquiant la última taca de neu que quedi. Alguns ja hem començat a sortir amb la bici de muntanya, altres nomès es dediquen a l' escalada, etc, i vist que comencen a aflorar tota mena de trastorns, ansietat, i altra sintomatologia, en alguns casos com a causa de la manca de neu - en aquest cas m' incloc - em permeto la licencia de recordar-vos que el CegEstiu està per l' estudi d' aquest casos, i qualsevol mena de psicopatogia estiuenca, o simtomes dignes d'estudi com farres, platja, merendero, kaiac, btt, i qualsevol altra cosa que us roti.

AIXI QUE .......!!!!! TORNA CEG ESTIU !!!!!!!

- QUE PASSA QUAN ES FON LA NEU ???

- QUE PASSA QUAN ARRIBA L' ESTIU I L' ALTA MUNTANYA ESDEVE VERDA I SOLEJADA,I LA PERDIU BLANCA MIGRA CAP A TERRES INCOGNITES???

- QUE FAN ELS MUNTANYENCS DROGODEPENDENTS DE LA NEU ????

- COM S' ADAPTEN A LA NOVA SITUACIO ?AQUEST GRUP PRETEN SER UN ESTUDI ANTROPOLOGIC QUE ENS AJUDI A TENIR UN MILLOR CONEIXEMENT DE NOSALTRES MATEIXOS I CONTESTAR ALGUNES DE LES NOSTRES "PALLES" PSICO-EXISTENCIALS.

Al vostre servei Manel Castelló

Un dels moderadors.

Piada de 5 dies de maig als Alps - 1 a 5/05/2006

Enviat per Carles Ll.

Aprofitant una setmana amb bona previsió de temps, ens escapem uns dies en busca de la neu que ja trobem a faltar als Pirineus. Com son ascensions molt ressenyades no detallo els itineraris.

1,2 de maig: Vall d’Aosta (Italia). Pont (1960m) – Ref. Vittorio Emanuele (2732m) – Gran Paradiso (4061m) – Pont (1960m).
Poca neu en cotes baixes, només calcem els esquís a partir del refugi. De baixada és possible esquiar fins aprox. 2400m si baixem per l’altre costat del barranc. Ganivetes tota la pujada. Fàcil fins al coll, ús de corda fins al cim (grimpada aèrea). Poques esquerdes visibles.

3,4,5 de maig: Valais (Suïssa)- Saas Fee. Pugem amb el telefèric de Felskinn fins a 3000m. En 30 min s’arriba al Britannia Hütte (3030m) (excel·lent, fundes nòrdiques incloses).
Stralhorn (4190m) amb molt bon temps. Fàcil, tan llarg com bonic, només uns metres de cresta abans del cim en que és recomanable encordar-se. Descens llarg i sense problemes, sortejant les zones d’esquerdes prou visibles.
Allalinhorn (4027m). Temps tapat però amb calma. Tornem a Felskinn i passem a peu pel túnel que mena a les pistes. Remuntem l’estació (ja tancada). Ja abans del coll la boira ens envolta per estones. Esquerdes abans del Feejoch que cal vorejar fent un parell de llargues ziga-zagues. Amb esquís fins pocs metres abans del cim. Descens esquiant fins a Saas-Fee (no per gaires dies ja).

Lali (telemark).
Carles (esquis)

Piulada pic de Balaitús (3151m.) per les Neous - 29 i 30/04/2006

Eviat per Rosa S.

Aquest llarg cap de setmana va arrivar per fi el moment de qu'el Balaitús caigués sota els nostres peus. Cinc cents kmts. separen Barcelona del punt on deixem el cotxe per iniciar aquesta bella ascensió, al final de la carretera de la vall d'Arrens, més enllá de Lourdes.

Sortim de 1.470 mts. amb esquís, tenda i demés trastes a l'esquena. Uns 200 mts. més amunt veient la neu a prop i decidim aprofitar un plá amb herba per acampar. Tanmateix l'endemá no calçarem els esquís fins a 1.900mts, ja se sap, de vegades tenim miratges amb la neu. L'endemá des d'aquípujem una mica i arrivem al pla de Labassa, on la vall es bifurque i hem d'agafar la de la dreta. Després seguim pel fons de la vall. Arrive un moment en qu'es pot seguir per l'esquerra en pendent més suau o per la dreta remuntant una forta i llarga pala amb boniques traces de descens. Nosaltres elegim, equivocadament segons veuríem després, la de la dreta; les dos arriven al mateix lloc pero aquesta última resulte dura i treballosa ja qu'está molt gelada i el pendent es fort; així dons es millor pujar per l'esquerra seguint el fons de la vall.

Arrivem a la base del cim on hi ha una multitud esperant per accedir a la canal, pero com que no hem fet mai per aquest cantó aquest cim, ens carreguem de filosofía i esperem fins qu'ens toca el torn, La canal que s'ha d'agafar es la segona començant per la dreta. Aquest diumenge passat la canal estave bastant asequible: el primer tram mitj glaçat amb un grau de dificultat no alt, el equivalent aproximadament a un 3 - en roca. Tothom ho passem encordats per si de cas, montant un segur a la roca. La resta dela canal la pendent es forta pero no está glaçada i la pujem sense corda.

Al cim boniques vistes de Penya Telera, Taillon i Vignemale entre d'altres.

El descens magnific, amb una neu primavera ben transformada. Esdevé unallarga i rápida esquiada enmarcada en belles vistes desde la glacera de les Neous. Apurem el descens fins a 1.800, més avall d'on ens avíem calçat els esquís a la pujada, dons tenim delit de neu.

I la tornada a Barcelona, ja amb l'esperit satisfet, anar fent. Hi vam ser: Carme S., Xavier M., Josep María i jo mateixa.

Bones i animoses traces primaverenques,

Piada - La Tsantelèina en travessa, 30 i 1/05/2006

Jaume J. i Berta A.

1er dia: Val d'Isère (Le Fornet) 1930 m (bivac)-Pont St. Charles 2056 m-Gorges du Malpasset-Refuge Prariond 2374 m-Glacier de Bassagne-Pointe de la Galise 3343 m-Glacier de Fond-Rifugio Benevolo 2285 m.

+1400 m/-1100 m; PD, ***, S3 (trams gelats a les gorges, accés exposat a la gelera de Bassagne); 5-6 h ascens, 1 h descens.

2on dia: Rifugio Benevolo 2285 m-Glacier de Tsantelèina-Glacier de Sauches-Col de Tsantelèina 3154 m-Aresta NE-Tsantelèina 3601 m-descens cara N-Glacier de Rhêmes Golette-Llac de la Sassière 2461 m-Embassament de Sassière 2301 m-La Reculaz 1800 m (a 7 Km de Le Fornet).

+1350 m/- 1800 m; AD+, ***, S4 molt sostingut (S5 des del cim , ressalts de 50º a l'accés al coll de la Tsantelèina); 6 h ascens, 2 h descens.

Meteo i mantell nival: Sol amb alguns núvols alts. Neu a partir dels 1800 m! Per sota dels 2500 m està dura pel matí i primavera al migdia; per sobre, neu transformada amb algun tram de neu pols a les cares N.

"Cap de setmana" molt ben aprofitat, entre La Vanoise i La Val di Rhêmes, fent travessa. Aquesta zona presenta múltiples possibilitats, amb els refugis de Prariond i de Benevolo com a base d'ascensions.

Diumenge al matí sortim de Le Fornet, on hem fet un bivac a peu de cotxe. Per arribar al refugi de Prariond ens endinsem per les Gorges de Malpasset, tota una experiència! El passem de llarg i ens enfilem cap a la Glacera de Bassagne. Amb esquís als peus assolim la Pointe de la Galise, des d'on tenim una gran panoràmica dels alps en majúscules: Mont Blanc, Gran Combin, Cerví, Mont Rosa i el Gran Paradiso a tocar! Descens per la Glacera de Fond (ara ja ens trobem a la banda italiana.......on ens espera una lassagna terriblement deliciosa!).

Dilluns és un gran dia d' "alpinisme"....Creuem les glaceres de Tsantelèina i de Sauches, tapadetes de neu, i posem grampons per assolir el Coll de Tsantelèina. Cal dir que tot i que només és una paret de neu d'uns 60º (i d'uns 50 m), on no passa res si caus, jo em passo una bona estona clavant cada peu i el piolet, amb molt poca desimboltura! Ja no traiem grampons, perquè ens esperen encara més de 400 m d'aresta, majoritàriament de neu, amb un pendent menys pronunciat però que no permet desconcentrar-te. Deixem els esquís sota d'un ressalt de roca a 100 m del cim, on considerem que podrem començar el descens trepidant! Aquesta ascensió és molt espectacular i el fet de no trobar-nos ningú més, encara la fa més especial per a nosaltres. La neu està relativament transformada, però es deixa fer molt bé. A la part baixa de la pala, la neu s'endureix lleugerament alhora que el pendent es fa més acusat. Fabulós, el descens per la glacera de Rhêmes-Golette, fins que arribem a la zona de llacs, on cal remar una mica. Una opció per arribar a Le Fornet és remuntar el Coll de la Bailletta. Nosaltres decidim tirar avall, amb esquís als peus fins al Llac de Chevril (Notre Dame des Neiges), on de cop ens trobem a la carretera. Auto-stop i amb un moment ja som al cotxe.

En el llibre de l'Oriol Guasch dels alps amb esquís, hi ha una proposta de travessa per aquesta zona, i diferents cims alternatius. Altres colls que fan possible fer travessa una mica més alpina són:
- Col de Fons, amb el Roc de Bassagne
- Col de Rhêmes, amb Pointe de Calabre
- Col de la Bailletta
- i el descens del glaciar de Couart dessus, a la cara SO de la Tsantelèina.

Bé, hi ha múltiples possibilitats i encara moltíssima neu per gaudir......encara queden unes bones esquiades!!!

Bones traces,

Berta

Piada Chamonix - Zermatt 17 a 24/04/2006

Enviat per Xavier D.

Aprofitant la possibilitat de disfrutar les vacances la setmana despres de setmana santa hem anat amb una colla d'amics a fer la chamonix-zermatt

Molta neu, meteo boníssima i força gent, tots amb guia excpete els habitants de la península

L'itinierari per:

Argentiere-Teleferic Grans Montets-Refugi Argentiere

Refugi Argentiere-Pas del Chardoney- Ref. Trient

Ref. Trient- Champex- Verbier- Ref. Monfort

Ref. Monfort- Roseblanche - Ref. Dix

Ref. Dix - Pigne Arolla- Ref Colon (Italia)

Ref. Collon- Col de Valpeline - Zermatt

Molta neu també al massís del mt. blanc

Després de Setmana Santa (Mont Rosa i D.Paradiso) - 23/04/2006

Enviat per gatsaule.

No us podeu imaginar la sort que tenim els afortunats que podem escapar-nos la setmana posterior a les festes. Als Alps, bon temps, neu a dojo i un temps magnífic. Fins i tot massa fred i la neu que baixa fins als 1.100-1.200 m segons les valls.

A més, molt poca gent, els refugis semi-buits i un tracte excel·lent dels guardes.

La primera sortida fou el vessant italià del Mont Rosa, amb dues puntes: la Signalkuppe (4.554 m) i la Zumsteinspitze (4.563 m), desdel refugi Mantova i amb un descens final de 3.900 m de desnivell. No érem més d'una vintena en total. La història completa i les fotos aquí:

http://muntanyenc.blogspot.com/2006/04/el-vessant-itali-del-mont-rosa.html

La segona fou la clàssica del Gran Paradiso, neu des del cotxe, temps excel·lent i no arribàvem a 30 els esquiadors al refugi. Si us interessen els detalls i voleu veure algunes fotos:

http://muntanyenc.blogspot.com/2006/04/gran-paradiso.html

En conclusió: sembla que aquesta setmana hi ha una baixada important de gent a tot arreu després del boom de les festes.

Apunteu-vos-ho !

JOAN

La ment i l'entorn nival

Enviat per Manel C.

Jaume,

Com a moderador del grup, t' aseguro que no he estat jo el que ha enviat aquest mail - ¿TE INTERESA APRENDER A MANEJAR TUS PENSAMIENTOS??? -publicitari. Afegir també, que em preocupa una mica aquesta situació, doncs es clar que tinc molta competencia en aquest camp. He estat pensant sobre el tema i tot i que està prohibit enviar publicitat, puc fer una oferta a tots els membres de cegesqui, consistent en un curset adaptat al esqui demuntanya amb un programa consistent o que podria ser el següent:

- Introducció: La Ment i sinergia amb l' entorn nival ?

- Psicopatologies de la Ment, i de l' Ensigalada. "El mal temps no existeix, es un estat de la ment".

- Psicopatologies de la Ment, i de l' Ensigalada. Catharsis.

- Psicopatologies de la Ment, i de l' Ensigalada. Drogodependencia.

- La tecnologia GPS com a element condicionant de l' Ensigalada.

- Matrix Nival, visualitzar el flocul perfecte de neu pols. Cada flocul alseu lloc.

- Matrix Nival, com accedir a l' altra realitat, la dualitat entre esquiador i medi es una il.lusió, com trencar la barrera mental. "No hi ha neu bona i neu dolenta, nomès esquiadors bons i menys bons".

- Entrenament mental. Meditació nival. El Tantra de les Neus.

- Etc.

Descomptes per a membres de "cegesqui".

A més recordar que per aquest temes i d' altres, ara que estem a la primavera, els trastorns que aquesta ocasiona als esquiadors de muntanya, l' estress de observar que la neu cada dia està més alta, i d' altres emocións i patologies com la abstemia primaveral - potser te a veure amb aquest estat de coses - teniu el"CegEstiu" que aviat començarà a funcionar.

Fins aviat,

Una abraçada,

Manel

P.D.Sortim el proper cap de setmana,

El Sant Jordi m' ha causat lesions mentals irreversibles.

PIADA – Tuc de MOLIÈRES (3010m) – Val d’Aran – 23/04/2006

Enviat per Montse B.

Ascens: per Còth des Aranesi - Artiga de Lin
Descens: per Coll d'Alfred - Val d'Horno (riu Nere)
Desnivell: +/- 1600 mDificultat: S3/S4 (això és el què diu una guia)
Horari: 5h30 ascens - 2h descens
Participants: Rafa i Montse

A les 5h del matí sortim de Vielha cap a la Val d'Horno per tal de deixar un cotxe al punt d'arribada. Tornem a passar per Vileha per a recollir unes pells ... i cap a l'Artiga de Lin on aparquem enmig de tant silenci.

Cap a les 6.30h ens posem en marxa amb els esquís a l'esquena seguint l'itinerari d'estiu per a pujar a l'Estanh des Puis. Poc abans d'arribar a l'alçada de l'Estanhet una llengua de neu de congesta una mica bruta i glaçada ens permet calçar els esquís, de manera que anem pujant deixant a la dreta els dos estanys. Abans d'enfilar Còth des Aranesi posem ganivetes ja que el pendent és més fort i la neu es manté dura.

A Còth des Aranesi (2446m) podem contemplar a l'esquerra la grandesa del Malh des Puis (Forcanada), al davant la glacera del Molières, a la dreta i cap amunt Aneto i les Maladetes i cap a sota el Forat dels Aigualluts. I al darrera, els cims de la Val d'Aran ja amb molt poca neu, el què els reafirma que aquesta serà la darrera sortida a casa nostra.

Flanquegem en direcció al Molières, anant a buscar les pales finals. Una petita despistada ens fa pujar massa cap a la dreta fins a un avantcim del Pic de Salenques. Baixem una mica i decidim flanquejar fent una volta pel final del circ i anar a buscar la pala més oest i assolir el cim amb els esquís calçats.

La creu i la gran fita del Molières ens donen la benvinguda. No ens hem trobat ningú més per aquesta muntanya, en canvi un munt de formiguetes s'atansen cap a l'Aneto ja ben ennovulat i tapat. Mengem, bebem, unes imatges, treiem pells i esquís a l'esquena per a baixar entre roques en direcció al Còth de Molières. Sense arribar-hi, una diagonal amb neu força prometedora ens atansa al Coll d'Alfred (2899m).

I bé, la resta del camí em sembla que és prou conegut per a tots. Baixem amb una bona neu pols-dura que en aquestes alçades de la temporada s'agraeix de trobar. Enllacem boniques pales fins al Lac deth Hòro i des d'aquí neu enganxifosa-xopa-podrida però que es deixa conduir prou bé. Els darrers viratges ja són amb l'ull posat al cotxe, que ens queda a uns 15 minuts de marxa a peu que ens acaba de fer venir tota la gana necessària per a un bon dinar de Sant Jordi.

Estem contents per la sortida i el dia, que tot i tapadet, no ens ha robat visibilitat del nostre trajecte ni tampoc ens ha fet vent. I tot i encara tenir ben present la bellesa dels fjords de Noruega, mai deixarem d'estar enamorats dels nostres Pirineus!!

Bones traces, les que encara es puguin deixar fer.

Montse

Piada - Pic de la Tallada Llarga 2751m - Val d'Aran - 22/04/2006

Enviat per Carles Ll.

Pic de la Tallada llarga o de Balaguera (segons font) – Vall d’Aiguamòg.
Desnivell: +/- 1000m des de Banys de Tredòs
Dificultat: S2/S3
Horari: 3/3h30 l’ascens – 1h30/2h descens

De les moltes esquiades a fer al circ de Colomers, aquesta no és precisament de les més conegudes. Entre el Pic de Llucià i el Port de Colomers, és una ràpida i propera ascensió des del refugi.

Cal sortir del refugi cap al Port de Caldes com si anéssim al Llucià. Superat un engorjament del barranc, deixar aquesta i seguir cap al Sud fins l’Estany Mort, que voregem per la dreta. Anar guanyant alçada conservant com a referència la cresta que tenim a la nostra dreta. Remuntar una coma més definida i dreta que ens duu fins a l’olla suspesa sota el Pic. Dirigir-se cap al coll ben definit que es guanya amb esquís als peus. D’aquí al cim només resten uns 50m que podrem fer amb esquís si hi ha suficient innivació (no era el cas avui).

Condicions: comencem a anar curts de neu. La neu es troba alta, es calcen esquís poc abans de deixar la pista forestal per seguir el camí cap al refugi (1950m aprox). Tanmateix, cal posar i treure en diverses ocasions més amunt. En altres valls properes, tres quarts del mateix. Qui vulgui anar al Montardo es calçarà esquís per sobre la Renclusa, per sobre els 2000m (per tant uns 600m més amunt del cotxe). Pel que fa a la banda solana, millor no parlar-ne. Jo diria que la primavera va 2 setmanes avançada sobre el calendari. I amb les temperatures que tenim, em temo que aquesta haurà estat la darrera esquiada de la temporada a la Vall (pel que fa a mi).

Qui vulgui anar a les Maladetes, un amic que hi va anar dijous em comentava que, pujant per Paderna cap al Pic d’Alba, es va calçar els esquís al cap de poca estona de sortir del cotxe.

Bones traces.

Piada Travessa St-Luc-Zinnal, Alps suïssos, 12 a 15/04/2006

Enviat per Roger Ll.

Participants: Pere Joan, Ramon O., Manel C., Eli R., Ricard E., Roger Ll.

Inicialment volíem fer la travessa sortint de la vall de Turtmann, del poble de Gruben, però la pista està tallada a l'alçada d'Oberems, i decidim variar l'inici tot seguint els consells del guarda de la Turtmannhütte: començarem a les pistes d'esquí de St. Luc.

1a etapa: St. Luc - Turtmannhütte (2519m)
St. Luc (1684m) - Pas du Boeuf (2817m) - Borterpass (2838m) - Masstafel (2235m) - Bitxu Oberstafel (2268m) - Vord. Sänntum (1901m) - Turtmannhütte (2519m)
Desnivell: +844/-1007, als que cal afegir 4 remuntadors i 717m de descens per pista d'esquí.
Dificultat: S2, poc difícil.
Horari: 9h.
Participants: PJ, Ramon O., Manel C., Eli R., Ricard E., Roger Ll.
Temps: boira, neu i vent fluix.
Neu: pols.
Flanquejos bastant exposats. L'horari es pot veure molt reduït si les condicions són més bones.

El que havia de ser un ascens tranquil de 3 horetes fins el refugi, es converteix en una bona aventura. La carretera està tallada a Oberems, i seguim les recomanacions del guarda de Turtmannhütte, que ens vol "simplificar" l'ascens: agafem diversos remuntadors de les pistes de St. Luc, i fem l'aproximació al refu des d'allà, saltant pel Pas du Boeuf. Segur que és una opció molt bona per dies amb visibilitat, però si neva, fa boira i has d'obrir traça... Sort del nostre amic GPS... Arribem al refu amb les últimes llums del dia.

2a etapa: Turtmannhütte (2519m) - Brunegghorn (3833m) - Turtmannhütte
Turtmannhütte (2519m) - Pas Gassi (2641m) - Bruneggglestcher - cota 3400m
Desnivell: +/-900
Dificultat: S2, poc difícil (fins la cota 3400). S4 durant 50m al Pas Gassi.
Horari: 3-4h ascens, 1-2h descens.
Participants: Manel C., Ramon O. i Roger Ll. El Pere Joan, Eli R. i Ricard E. intenten el Barrhorn, quedant-se a la cota 3200m.
Temps: boira, neu i vent moderat.
Neu: pols.
La glacera està tancada.

La mala sort amb el temps continua. Malgrat tot, uns quants intentem el Brunegghorn, mentres que la resta del grup intenta el Barrhorn (més proper al refugi). El dia aguanta fins que entrem a la glacera, on ens espera la boira i la neu, acompanyada d'un vent moderat. A mesura que progressem les condicions es fan més dures, fins que decidim abandonar l'objectiu cap a la cota 3400m.

3a etapa: Turtmannhütte (2519m) - Barrhorn (3610m) - Cabana de Tracuit (3256m)
Turtmannhütte (2519m) - Pas Gassi (2641m) - Barrhorn (3610m) - Bruneggglestcher - Turtmannglestcher - Cabana Tracuit (3256m)
Desnivell: +1750/-1000
Dificultat: S3, bastant difícil.
Horari: 10-11h.
Participants: Ramon O. i Roger Ll. La resta del grup va directament a la Cabana de Tracuit sense intentar el Barrhorn.
Temps: sol espectacular i vent moderat.
Neu: pols, excepte els últims metres del cim on és dura.
Fem els últims 50m del Barrhorn sense esquís, el cim està ventat i hi ha glaç i roques.
Les glaceres estan tancades.

Després de 2 etapes dures i amb males condicions meteorològiques, només 2 de nosaltres decidim intentar el Barrhorn, mentres que la resta del grup decideix anar directament al següent refugi, la Cabana de Tracuit. Per sort, però, el 3er dia farà un sol magnífic, que farà que gaudim de les vistes dels Alps amb tota la seva espectacularitat. Ni tan sols el vent moderat podrà espatllar un genial dia de muntanya i esquí.

4a etapa: Cabana Tracuit (3256m) - Bishorn (4153m) - Zinal (1675m)
Cab. de Tracuit (3256m) - Turtmanngletscher - Bishorn (4153m) - Turtmanngletscher - Cab Tracuit - Roc de la Vache (2581m) - Pista (1900m) - Zinnal (1675m)
Desnivell: +850/-2530
Dificultat de l'ascens al Bishorn: S2, poc difícil.
Dificultat del descens des de la Cab de Tracuit: S2, poc difícil, a excepció de la sortida del refugi, que són 100m de S3-S4.
Horari: 3h/45min en l'ascens i descens del Bishorn, i unes 3-4h per al descens a Zinnal des de Tracuit.
Participants: PJ, Ramon O., Manel C., Eli R., Ricard E., Roger Ll.
Temps: tapat en l'ascensió. Boira i neu en el descens des de Tracuit.
Neu: dura en les pales del Bishorn, crosta i podrida en el descens de Tracuit.
Algunes esquerdes a la glacera. El temps del descens de tracuit es pot reduir molt si les condicions de visibilitat i neu són mínimament bones.

El refugi de Tracuit no és tan acollidor com el de Turtmann, i com que el temps no ens acompanya, decidim ajuntar les 2 últimes etapes en 1, i fer l'ascens al sostre de la travessa i el descens a la vall en el mateix dia. Es pot dir que el dia aguanta en l'ascens i descens del cim, però baixant del refu entra la boira densa i la nevada, que ens complica una mica l'orientació. De totes maneres, el descens està molt traçat i no hi ha massa dubtes. Quina llàstima de descens!!! dels 2500m, uns 1700 són amb neu crosta o podrida, i amb boira que no deixa veure el relleu...

I un cop a Zinnal, només cal agafar un taxi per recuperar els cotxes i tornar cap a casa...

Bones traces!