5 de maig 2005

Sortim aquest finde, Shangri-La?

Enviat per Manel C.

Hola!

Com molts ja sabeu, aquest cap de setmana necessito sortir, la neu es fon, es questió de moments, però cal que us espavileu fent-me arribar propostes d' esqui de muntanya, si no caure en un depressío que no hi haura psicolègs, ni ningú - nomès esquiadors de muntanya - que em pugui treure. Estic deprimit, "em vaig a suicidar" - diria el Nil dels Young Ones, serie mitica de la BBC per TV3 - o a fer-me un "cubell de mongetes", potser podria dedicar-me a inflar globos a les Rambles. Bé ...., si no voleu que passi algo gros, envieu-me propostes. He sentit parlar d' un Shangri-la pirinenc.....Si ! Una vall amb neus perpetues, un jardi de l' Eden on es pot esquiar tot l' any, on la gent es manté jove i la vida es eterna, on es conviu en armonia, no hi ha zona verda, ni socavons, ni vpo de 30 metres, ni ave, ni IRPF, no es paga forfait i es viu en plenitut. Hi ha un munt d' escrits que la situen al Himalaia, però potser hi ha una entrada secreta al Pirineu. Bé. No m' enrotllaré, digui com es digui penso sortir a la recerca d' aquest lloc, Shambala, Kalapa, o Shangri-la i esquiaramb una neu pura, una neu perfecta on no cal tenir un bon estil de descensni carving.
Jaume ! Quina seria la neu perfecta ? Vinga, fes d' Arguiñano de les Neus, t' ho estic possant a güevo ! Potser Shangri-la no existeixfisicament i es un estat de la ment, com el mal temps, no existeix. Com podeu veure, estic fatal, si em treieu a passejar em portaré bé. Si no em treieu i va en serio, possaré en marxa el CegEstiu. No se que es pitjor. Bé..., espero propostes. Al final d' aquest mail, teniu info i enllaços on podeu trobar informació de Shangri-la, Shambala, ....penso entretenir-me i trobar un mapa de Shangri-la. si algú sap on poder localitzar l' entrada al Pirineu que m' hofaci saber.Fins aviat,
Manel
SHANGRI-LA EL LLIBRE: SHANGRI-LA, HORIZONTE PERDIDO, James Hilton http://espanol.chinabroadcast.cn/1/2003/12/09/1@1146.htm
Shangri-la, en inglés significa lugar próspero en que reina la paz y la felicidad. En 1933, el novelista británico James Hilton publicó ? HorizontePerdido?? una novela en que cuenta un hermoso episodio en el que, un diplomático británico, junto con sus tres amigos norteamericanos vuelen desde la India hacia la región del Himalaya, la meseta de Qinghai ----Tibet, llamada Techo del mundo por su enorme altitud. Debido a la falta de combustible, se ven obligados a aterrizar en un lugar rodeado de montañas nevadas. Ninguno de ellos sabe donde se encuentran y agotan las municiones y provisiones. Cuando se encuentran en un momento de desesperación, se topan con algunos tibetanos que escavan hierbas medicinales en la montaña. Son rescatados por ellos y alojados en sus casas. Cuando abren los ojos, delantede ellos se abre un lugar fascinante y hermoso que bien podría ser la imagendel paraíso: Cordilleras nevadas rodean una tierra fértil y bella en que vive gente noble y laboriosa bajo un sol esplenderoso y un cielo de un azul impecable. Con la ayuda de estos tibetanos, llegan a su destino, pero cuandoquieren regresar a esta tierra, ya no pueden localizarla. Lo único que recuerdan es que los tibetanos han dicho, refiriéndose a ella, ? Shangri-la?, nombre con que se designa a este lugar a lo largo de la novela.
LA PELICULA: HORIZONTES PERDIDOS
Horizontes perdidos es una de esas películas que quedan en la memoria detodos los cinéfilos. ¿Quién no recuerda el nombre de Shangri-la, la míticaciudad tibetana llena de misterio y atractivo? http://www.bibliopolis.org/visiones/visi0023.htm
La historia muestra las aventuras de Robert Conway, el "hombre de oriente"de la Corona británica en China. Evacuando la ciudad de Baskul en 1935, su avión es secuestrado. En el viaje le acompañan su hermano y otros pasajeros que se ven arrojados esta aventura contra su voluntad. Después de un aterrizaje forzoso, que conduce a la muerte del piloto, son rescatados por una expedición de búsqueda que los conduce a una ciudad perdida en un valledel Himalaya.
Esta ciudad es Shangri-La, que se convertiría en referente delas ciudades míticas para las generaciones posteriores. Conway va descubriendo que su secuestro ha sido planeado porque se espera de él quecumpla una importante misión. Shangri-La fue fundada por el padre Perrault que, gracias al "microclima" existente en el valle, ha visto prolongada suvida por espacio de mas de 200 años. El ya Gran Lama pretende que Conwayasuma su sucesión cuando él fallezca. Shangri-La es la utopía que todos buscamos. Un lugar de paz, donde todosconviven sin discriminación y respetando a los demás como forma básica de entender la vida, y además posee una particularidad muy interesante: la ciudad y el valle, libres de toda contaminación exterior, prolongan la vida. Hombres y mujeres de cien años de edad conservan el aspecto de jóvenes de treinta. La película se realizó en plena ebullición de conflictos en todo el mundo. En Europa se estaba produciendo el auge del nazismo, China seencontraba en guerra y Japón e Italia se rearmaban para una guerra previsible. En ese clima bélico y pre-bélico, Capra exorcizó sus demonio creando la utopía en un remoto y apartado lugar. Este lugar es un refugio que permanece aislado y que tiene poco contacto con la sociedad. Apenas cada año una expedición de sherpas llega a la ciudad para intercambiar productosy traer noticias. La utopía existe, pero es una utopía cerrada en sí misma, sin contaminar, pero sin aportar nada a la humanidad. Se presenta casi como un arca de Noé estática donde se preservará lo que de bueno tiene la sociedad. Es una institución ensimismada que vive bien, pero sin preocuparse excesivamente del resto del mundo. Esta sociedad diferente conlleva en sí misma el abandono del resto de sus congéneres para vivir una vida excelente pero, se diría, muy egoísta. La utopía, pues, se contradice al atribuirse una superioridad moral y ética que posee sin duda, pero marginando todo lo demás. Sin embargo, como toda utopía contiene los arquetipos que lascaracterizan: la bondad, la calidad de vida, el respeto y la paz conviven e interaccionan con los elementos discordantes de esa misma sociedad. Por ejemplo, Margo, una huérfana superviviente de una expedición que vive en laciudad desde cien años atrás, no ha sido capaz de adatarse a esa vida y quiere salir de esa sociedad. Lo conseguirá pero pagará muy caro ese deseo. O el hermano de Conway que, recién llegado, no concibe poder vivir allí porsiempre alejado de su habitual forma de vida. Los demás viajeros aprenderáno recibirán mas de la ciudad y de sus habitantes que lo que les aportaba el mundo exterior por lo que optarán por permanecer en ella. Conway, por fin, encontrará cuál es su destino y obrará en consecuencia.

4 de maig 2005

Piada - Dôme de Neige des Écrins 4015m - 1 i 2/05/2005

Enviat per Luis J.

Todo empezó con una llamada telefónica a mitad de semana: Hay buena previsión de meteo, riesgo 2-3 de aludes, tenemos dos días de fiesta y sitio en el coche ¿A qué esperas para venirte a los Écrins? Dicho y hecho.
Negociar a toda prisa dos días de vacaciones, preparar los trastos y plantarme el sábado en Bellaterra para ser recogido al pasar camino de Francia. El objetivo: hacer un cuatro mil desde la carretera, sin utilizar teleféricos ni remontes mecánicos.
Sábado 30-04: Atravesamos Francia para, unos kms. antes de Briançon, a la altura de Argentière la Bassèe, coger la carretera que va aVallouise, Pelvoux (donde nos damos una buena cena) y, finalmente, Ailefroide. Este año, de poca nieve, la carreterita que sube está abierta, pero aproximadamente a 1.800 m. de altitud, a un km del Parking de Pré de Madame Carle está cortada por el hielo y nos obligaa buscar un sitio para aparcar y a un vivac a pie de coche.
Domingo 01-05: Sobre las 7,30 de la mañana iniciamos el porteo con el armario a cuestas, primero por la carretera helada y luego, dejando a la izquierda el Glacier Noire, superando fatigosamente la muralla rocosa en la que desemboca el Glaciar Blanc por un zigzagueante sendero muy bien trazado. A unos 2.250 m. empieza la nieve, tras dos horas de hacer de mula de carga, ya es hora de empezar a foquear. Hace un calor achicharrante, veintimuchos grados, que nos deja deshidratados. Seguimos remontando el glaciar por la derecha y pasamos al lado del refugio Glacier Blanc (2.542 m.), que está abierto y guardado y presenta buen aspecto. Se sigue el glaciar haciendo un arco hacia el oeste hasta que se divisa el refugio des Écrins (3.170 m.) en lo alto de un promontorio rocoso, unos 80 metrospor encima del plateau glaciar. Remontamos la última cuesta y tras poco más de tres horas foqueando, 5 horas desde el coche, y unos1.400 m. de desnivel nos aposentamos en el refugio. Es domingo y el fin de semana ha estado repleto de franceses, que bajan esquiando después de hacer el Dôme, la Roche Faurio o el Pic deNeige Cordier. En el refu sólo estamos nosotros cinco, otros tres madrileños y cinco franceses que van con su guía. Es un refugio cómodo, con buenas habitaciones y salón, pero que no tiene taquillasy, sobre todo, con un grave problema con el WC: la m... no cae al glaciar sino que se queda pegada en la roca apestando a centenares de metros a la redonda. A pesar de ello, disfrutamos en manga corta de una tarde veraniega, mirando la cima y de una magnífica cena con tabla de quesos y dos porciones de tarta con nata incluidas.
Lunes 02-05: Diana a las 4,30 horas. Tras un pésimo desayuno y un infame café, sobre las 5,30 comenzamos el ataque a la cima ... con una bajada. Hay que esquiar hasta el glaciar y allí poner pieles y cuchillas y remontar el larguísimo plateau hasta el inicio de lo bueno. Todos los españoles vamos al Dôme y todos los francesesa la Roche Faurio. Hace viento y están entrando amenazadores nubes negras. Es un año de escasa nieve y los séracs están al descubierto y muy resquebrajados. En todas partes salen muros de hielo vivo y muchas grietas. Para nuestra suerte, la huella que dejaron el día anterior está bien marcada, y haciendo zetas y largas diagonales vamos evitando las murallas de amenazantes séracs que se empeñan en cortarnos el paso. Así llegamos al farallón de la Barre des Écrins, objetivo real denuestro viaje. De la vertical de la cima baja una especie de corredor, el Itinerario Coolidge, con tramos de 50 grados que, sobre el papel, nos veíamos con ganas de atacar. Palabrería vana. La rimayaestá abierta e, inmediatamente encima, sale un muro de verglass de varios metros que nos hace desistir. Seguimos en una larga diagonal dirección oeste y aprovechamos el único puentecito de nieve para cruzar la rimaya con los esquís y acometer la fuerte y helada pendiente final del Dôme (virgencita que no me caiga en una vueltamaría), a cuya cima llegamos con los esquís puestos, tras tres horasy media y unos mil metros de desnivel positivos.
Descendemos esquiando hasta la Brecha Lory, inicio de la arista de laBarre, vía normal PD +. El viento es muy fuerte y helado, la aristaestá medio tapada por las nubes y sobre la rimaya también hay muro dehielo vivo. Todo esto nos hace dudar, aplaca nuestras ganas, y la prudencia puede con la ilusión y desistimos de conquistar la Barre: hemos paseado las cuerdas, los arneses, tornillos, friends y demás ferralla (incluso crampones y piolet que no usamos) por todos los Écrins para nada, masocas que somos algunos.
El descenso lo iniciamos con nieve dura, buena para girar y buscar elpaso entre las barreras de séracs. A mitad de bajada topamos con restos de aludes, bolos de hielo y grietas que nos dificultan elpaso, pero que negociamos con prudencia. Debajo de la última murallade séracs, se abre una magnífica pala, con una nieve perfecta que incluso nos hace parecer buenos esquiadores.
En el plateau glaciar la nieve es otro cantar, pesada, pegajosa, que nos obliga a remar hasta llegar a los tubos entre los dos refugios. La nieve está pesada y en algún tubo de S4 nos vemos obligados a bajar derrapando (menos mal que no hay nadie que nos mira).
Tras dos horas y pico y 1.750 m. de desnivel de esquiada se acaba la nieve y nos convertimos de nuevo en mulas para portear el armario hasta el coche.Tras adecentarnos en el río iniciamos el regreso. Vano intento, la carretera está cortada los días la borables en Ailefroide por trabajos de reparación y nos vemos "condenados" a beber cerveza, hasta que alas cinco y pico de la tarde nos dejan pasar. Para matar las penas, nos regalamos una opípara cena en una brasserie de Embrun y un vivac en una praderita del Lac de Serre-Ponchon. Resultado: a las dos horas empezó a llover y como los magrebíes, cinco tíos intentando dormir en un coche atestado de trastos. Al final, a la cuatro de la mañana, molidos y con tortícolis, carreteray manta.
Desnivel primer día: + 1.400 m.
Desnivel segundo día: - 80 m., + 1.000 m., – 2.200 m.
Participantes: Luis Javier, André, Javier, Pablo y Tomás.

Piada - Maladeta Occidental '3' 3184m i Muela de Alba 3111m - 30/04 i 1/05/2005

Enviat per Cris A.

dissabte +620m, diumenge +830 / -1.450m.
Eduard, Josep, Sergi C, Cris
Dissabte sortim del pàrquing abarrotat- d'abans de l'Hospital deBenasque amb els esquís a l'esquena. Per poca estona, excepte uns metres d'asfalt alternats, la pista és coberta de blanc des de l'Hospital. Arribant ja al Plan d'Estan, deixem la pista per anar a buscar la valleta de la pleta de Paderna, encara que també es pot pujar abans, agafant-ho més en diagonal. El cim del Paderna ens queda a l'esquerra. Suada espectacular: fa un dia d'estiu i anem carregats com a mules, motxilles a rebentar per acampar a uns 2350m, prop del Forau que marca el mapa i que no aconseguim saber exactament on para.
Excursioneta de tarda fins el coll de Paderna. Veiem la vall de la Renclusa a l'altra banda. L'aresta del Pic de Paderna és neta de neu i s'ha fet tard, així que ens enfilem a un promontori que ens queda a la dreta amb vista excepcional sobre tot el massís de les Maladetes i baixem.
Sopar, a les tendes i nit ventadíssima.
Ens aixequem quan comença a clarejar i sortim a quarts de 7 cap al Collado de Alba, amb la neu prou dura, ja que, en contra de la previsió, a la nit ha baixat força la temperatura. Pugem primer en direcció al Pic d'Alba, per després creuar per un collet cap a l'esquerra (a uns 2800) i anar-nos acostant al circ de l'esquerra de laglacera. Al peu de la canal que porta al coll plantem esquís i amb piolet i grampons seguim amunt, cal anar amb compte perquè hi ha petits desprendiment sde roca. Dalt el vent és fort i ataquem el Pico Mir per l'oest, enllaçant clapes de neu dretes però ben franques.
Baixem altre cop al coll i no ens podem estar d'enfilar-nos a l'altra banda a l'estètica Muela de Alba... quina forma té aquest cim! des d'aquest es podria seguir fins al Diente, però nosaltres ja tirem avall, perquè la neu no espera... Les primeres traces són gustoses, al perdre alçada es va fent més pasta. Arribem a les tendes acalorats, recollim la paradeta i per avall cadascú ambel seu armari... baixada pels tubs de Paderna, seguint els recorreguts dels molts que ja hi ha passat abans... patejadeta fins al cotxe, refrescada al riu i dinar ben merescut a Benasque!
Salut!

3 de maig 2005

Piada - Pic Serrera per Ransol 2913m - 30/04/2005

Enviat per Carles P.

Participants: Sónia, Rémi, Carles
Dia 30/4/5 Hospitalet-près-l'Andorre
Sortim del gîte a les 5:30!!!!, encara tenim 1 hora fins arribar a la vall de Ransol. És de nit i tenim son…Pujem amb el cotxe fins que la neu d'un allau talla la carretera, però estem a prop del final de la pista. Comencem a foquejar seguint la vall pel seu cantó esquerra, direcció NW. Fa fresqueta, i la neu s'ha endurit. Un primer tub ens porta en fàcils llaçades als primers llacs, girem al W i després al NW per enfilar la pujada a l'últim coll. A mitja pujada ens hem de treure els esquís uns 200 m. per falta de neu, però ens els tornem a calçar per atacar els últims metres abans del coll. La vista al coll és magnífica, es veu al S l'Estanyó amb poca neu.. però la pala sud del Serrera ens observa desafiant. El vent bufa fort i la neu s'ha endurit,... no ens ho pensem gaire ganivetes i amunt… voltes maria i… cim!
És un dia radiant, el sol comença a escalfar, el just per gaudir de la baixada, la neu es deixa fer,...
Arribem al cotxe contents, ens tirem a la gespa a prop del riu, solete,..i migdiada !!
Fins la pròxima i bones traçes!
Carles
P.D.: És la meva primera Piada...
Anexe Allotjament:
Informations et réservations : Le Village 09390 L'Hospitalet-près-l'Andorre
Tél. : 05 61 05 23 14
Fax : 05 61 05 23 19
Preu: 13€ (només dormir, hab. de 5)

Piada pic de la Maladeta 3307m - 1/05/2005

Enviat per Rosa S.
Esplèndit día de sòl i neu!
I maxiesquíada de 1.600 mts. Dons sí, també la primavera té els seus encants pel esquiador de muntanya.
Ascensió amb maniga curta i llarc descens amb una neu primavera qu'encaraes deixave gaudir.
Sortim a les 8'30 d'una mica més avall de l'hospital de Benasc (horari inimaginable per al Jaume), allá on hem pogut aparcar el cotxe entre el mogolló d'altres cotxes aparcats. Una ascensió molt o massa coneguda per molts de nosaltres, pero qu'avui esdevindrá una disfrutada.
Es com un plat de la mare que l'hem menjat de sempre, pero que cuan el tornes a menjar després d'algún temps retrobes aquell sabor grat i entranyable.
També ens va resultar més bonic perque ho vam fer variant l'itinerari de pujada i de baixada. Ara us explicaré. Ens vam calçar els esquís al hospital. Després vam intentar anar a buscar els tubs de Paderna, pero la neu s'interrumpíe al cap de poc i tot eren blocs de pedra. Així que vam agafar més endevant una diagonal que puje per la dreta del barranc que porte a la Basurta i et treu algo més amunt, ja a les pendents que pujen a la Renclusa. Des d'aquí pujem, per pales trillades per la multitud, fins qu'estem a nivell del portilló superior, a partir d'aquí deixem l'autovía al Aneto i ens decantem a la dreta per agafar la de la Maladeta. Després la canal de neu profusamen esglaonada per quantitat i varietat de personal qu'avui ha pujat aquest cim, i per fi petjem la roca superior del bell cim de la Maladeta.
El retorn el farem vía tubs de Paderna. Per això, des d'on hem calçat els esquís cal flanquejar ben aviat cap a l'esquerra per anar a buscar la pleta de Paderna. Aquí ja hi ha molta menys gent i gaudim de l'esquiada i el paisatje. Esquíem unes cuantes pales amb una neu primavera en la que es gire bé, el descens prosegueix i prosegueix, ja que el desnivell es gran. I més avall, ¡yuhuuu...!¡els tubs! Seguint les traces arrivem esquiant fins molt a prop de la pista, descalcem i arrivem al hospital de Benasc.
A les 3'15 arribem al cotxe amb l'alegría al cos d'haver gaudit d'un magnific día de sòl i esquí. La pista que du a la Basurta semble ser qu'encara trigará a poderse feren cotxe, encara que mai se sap, amb la xixarrina qu'está fent ara mateix, en aquestos moments qu'escric això hi deuen haver sotit margarides allí per on hi vam passar amb esquís.
Hi vam ser: Josep Mª C. i Rosa.
Salut.
Bones traces i ben dretes també en primavera!

2 de maig 2005

Piada Pic de Ratera 2862m i Tuc de Saboredo 2824m - 30/04 i 1/05/2005

Enviat per Roger Ll.
Després de dormir a Casarihl, agafem els cotxes fins Banhs de Tredós, on carreguem els esquís fins la Cabana d’Aigües Tòrtes, a uns 1800m. Allà ens posem els esquís i anem foquejant pel pendent suau que creua la zona dels llacs, fins que ens enfilem cap al Port de Ratera de Colomers i voltem el cim per atacar-lo per la pala Sud-est.



La neu massa primavera no ens deixa gaudir plenament de la pala del cim. Però un cop girem cap al nord per anar al refugi Saboredo, ens trobem uns descensos suaus amb neu primavera prou bona.
Per la tarda, reposem al sol tot esperant la resta de companys que se’ns afegiran al vespre, i esperant el sopar molt complert que ens oferirà el Julián, el guarda del refugi. Per la nit serem 21 cegesquiadors + 3 esquiadorsfrancesos + el guarda: ja no hi cap ningú més en aquest petit refugi.

L’endemà ens llevem aviat, tot sabent que un grup de 21 esquiadors costa de moure. Creuem el Lac Glaçat i enfilem cap el Coll d’Amitges. És millor camí si en lloc d’arribar al coll, ataquem la pala que queda a la seva dreta. Des d’allà fins al cim sense treure’ns els esquís, excepte els metres finals.

Fem el descens seguint el mateix itinerari fins el Lac Glaçat, però un cop allà ens desviem seguint el curs natural de l’aigua, que ens porta a una canal estreta però que l’estat de la neu permet afrontar sense excessius problemes.
Un cop agrupats al refugi Saboredo, seguim el descens de la vall. Fins alrefugi hem tingut neu primavera que ens ha permès de gaudir dels descensos. A partir del refugi, l’estat de la neu no és tan bo, tot i que no arriba a estar podrida del tot. Ens traiem els esquís al Pònt de Lòcampo, i seguim una estona a peu fins al lloc on els companys que van pujar dissabte al vespre havien deixat els seus cotxes.
DISSABTE: Banhs de Tredós – Tuc de Ratera – Refugi Saboredo
Participants: Carles, Jaume, Berta, Marina, Neus, Sergi X., Pilarín, JoanManel, David T., Aureli i Roger.
Desnivell: +1200 / -700
Neu: dura a primeres hores, però es transforma ràpidament. Esquís a partir de 1800
Dificultat: ** excepte la pala S4 del cim
DIUMENGE: Refugi Saboredo – Tuc de Saboredo – Refugi Saboredo – Pònt de Lòcampo
Participants: Carles, Jaume, Berta, Marina, Neus, Sergi X., Pilarín, JoanManel, David T., Aureli, Sergi B., Ricard, Pili V., Peter, Kristin, Eduardo,Tomàs, Georgina, Santi, Gemma i Roger.
Desnivell: +800 / -1500
Neu: dura a primeres hores, però es transforma ràpidament.
Esquís fins 1700
Dificultat: **. L’estreta canal a la sortida del Lac Glaçat pot ser complicada en funció de l’estat de la neu.

29 d’abr. 2005

Piada Pic de la Pala de Jan 2776 m - 27/04/2005

Enviat per David H.

Participants: Enric, Ton i David
Desnivell: 849 m
Horari: 1h45m pujada / 20m baixada
Meteo: excel·lent. Fresqueta però no fred, gens de vent, ni un núvol.
El pic de la Pala de Jan es troba a la capçalera de la vall deRansol. Com el seu nom indica, té una pala excel·lent, però que al'hivern s'ha d'evitar ja que corres el risc de posar-te-la per barret.
Tot i que la intenció inicial era fer el pic de Coma de Varilles, la manca de neu en aquest cim ens fa canviar d'opinió. Ens calcem els esquís uns 500 metres abans d'arribar al final de la carretera de la vall de Ransol. Un cop al fons de la vall, creuem el pontet i pugem per bosc, fent llaçades entre pins. Un cop deixem el bosc enrera, arribem a un fals pla just sota el circ que formen el pic de Mil Menut, el de la Pala de Jan, el de Ransol i el de la Coma deVarilles. Al cim s'hi veuen córrer tres o quatre isards que ha pujat força més ràpid que nosaltres, i sense pells ni ganivetes!
Girem al nord i per pendents sostinguts i amb ganivetes per si un cas, travessem per sota el cim per assolir-lo per la cresta oest. Arribem al cim amb esquís i gaudim de les vistes i de l'esmorzar (abase de llonganisa, formatge i altres especialitats locals, res de galetes energètiques!). 10 minutets després iniciem el descens. I quin descens! El sol ha transformat la mida justa de neu, ni dura ni tova. La pala és sostinguda al principi i després va baixant per pendents més suaus.
Aquesta pala només té un problema, està travessada per una franja rocosa que només permet un pas estret que cal saber trobar. Per sort el trobem aviat i seguim avall avall fins entrar al bosc. Al bosc laneu és encara dura però permet baixar bé. Esquivem algun pi que intenta posar-se al mig i arribem ràpidament al cotxe.
En resum, un cim ràpid, agradable i amb un descens excel·lent. Permet complementar-lo amb altres ascensions a la zona.
La vista del cim ens permet veure que l'ascensió al Serrera estàencara en condicions. De fet, dos companys el pujaran el dia següenti ens confirmen que hi ha neu, per bé que molt dura a dalt de tot.
Bones traces des d'Andorra!
David

27 d’abr. 2005

Piada - Tuc de Maubèrme 2880m - Val d'Aran - 27/04/2005

Enviat per Carles Ll.
Desnivell: +/- 1400m.
Horari: 5h l’ascens/ 2h15m el descens
Components: Jordi, Ivan, Rafa, David, Carlos i Carles + Kumbu

Matinem de valent per poder baixar a una hora raonable vist el sol i la calor que fa aquests dies. Sortim del Pla d’era Ribera a 1490m (sobre Bagergue) al voltant de les 6 del matí. Fem la pista de Liat amb esquis a l’esquena fins aproximadament la cota 1800 en que la pista comença a planejar. Arribats a la cabana des Calhaus, ens separem en dos grups. Uns van a fer la normal, el Jordi, l’Ivan i jo remuntem pel vessant est en direcció al Llac de Montoliu. Fem l’ascensió des del Pòrt d’Urets per l’aresta SE del Maubèrme. Guanyem el coll sense dificultat, i seguim amb piolet i grampons. Aresta de neu en un principi amb ressalts de roca curts que cal atacar pel fil mateix. A mitja cresta, els gendarmes ens obliguen a abandonar el fil. Cal flanquejar pel vessant NE del cim i guanyar de nou l’aresta dos cops abans de arribar al cim. La dificultat no és gran, però cal tenir ho clar abans de submergir-se en el buit d’aquesta vessant.

Ens retrobem els 6 al cim, fa un bo primaveral que dona goig, les vistes son extensíssimes, tot el Pirineus és davant nostre. Fem el descens plegats per la normal, amb neu dura en principi, després pols, al final humida. Però bona, molt bona en la majoria del descens. El Jordi i l’Ivan s’aturen a treballar una estona (perfil de neu) abans de retrobar-nos als cotxes i baixar a dinar ... i treballar.

I el Kumbu que no deixa de sorprendre'm. L'haurieu de veure baixar i pujar l'aresta i les pales de 50º. Es un alpinísta consumat. Ara cal ensenyar-lo a assegurar, per que ens doni un cop de mà des de dalt en els passos xungos!

25 d’abr. 2005

Piada Tuc de Salana 2483m - Val d'Aran - 23/04/2005

Enviat per Montse B.

Lluís, Kike, Ivan, Manel, Carles, Lali i Montse
Desnivell: +/- 750 m
Horari: 9:45h sortida – 13.15h arribada

En acabar la vetllada de dissabte per veure les fotografies del Bargadèra del mateix dia i de la ruta per Còrsega del Carles & cia. decidim per l’endemà anar cap a la Salana, un cim fàcil per anar amb colla amb diversos nivells d’esquí i una esquiadora de telemark de muntanya!

Durant la matinada de diumenge una tempesta de pluja intensa, llamps i trons ens desperta sobtadament dels nostres somnis. Unes hores més tard, Val d’Aran es lleva amb núvols baixos i força humitat.

Quedem a les 9h a Salardú, i xino-xano agafem la pista d’Aiguamòg fins al pàrquing del Pònt des Banhs. Quan som allà, el cel s’aclareix i el sol reconfortant ens recorda que cal posar-nos crema solar i prendre la gorra i les ulleres de sol.

Pugem per la coma de Montaner, passant pels corraus d’Espanha. Creuem a 2040m la pista de Pruedo i girant a mà esquerra, sortim al pletiu de Salana. Davant dels nostres ulls tenim la impressionant forma piramidal del cim. La marxa de moment es fa molt tranquil·la sobre una neu ja molt pastosa.

Arribem al coll i sobtadament el vent altra vegada de component SO ens bufa amb força i el sol queda amagat rera dels grisos núvols que van passant per sobre nostre. Allà ens trobem amb un grup d’aragonesos que també van a fer el cim.

Uns més avançats, altres més enrederits, fem el darrer i bastant dret pendent: quatre voltes maria i de seguida cal descalçar-se els esquís ja que per aquella aresta no hi ha neu.

Som al cim!! I ens sorprenen uns deu minuts d’una granisa molt agressiva: cal que ens abriguem i ens girem d’esquena, protegint-nos amb la motxilla.

Sembla que minva, vinga, som-hi!! A treure pells i preparar-se pel descens. Cap a l’esquerre de l’aresta hi ha una pala esquiable que després d’una mica de flanqueig ens retorna de nou al coll.

La neu altra vegada ens obliga a procedir amb el nostre millor esquí de supervivència. Els novells ens en sortim prou bé i l’esquiadora de telemark ens ofereix uns bonics viratges marca de la casa, espectacular!!

Anem baixant pel pletiu de la Salana i ens anem dient uns a altres que bonica que és la baixada quan hi ha bona neu!!

Agafem novament la coma Montaner, ara de descens i anant amb compte amb alguns forats que ens portarien de cap al barranc i algunes roques grosses que emergeixen entre la neu.

Arribem als cotxes, altra vegada amb el cel ben blau i el sol brillant de primavera. Organitzem el material i celebrem la sortida plegats amb un beure als Banhs de Tredòs.

Potser a partir d’ara haurem de seguir fent les bones traces per altres indrets de més alçada.

Piada - Mahl Blanc 2343m - Val d'Aran - 23/04/2005

Enviat per Carles Ll.

Per fi arranca un matí sense núvols , amb sol radiant i cel blau de cap a cap … al menys a primera hora. Pugem per la pista que porta des de Betrén a l’estació abandonada de la Tuca. Deixem el cotxe on la neu ens obliga i seguim a peu fins la primera cafeteria. Com que els croissants no son del dia, passem de llarg i seguim endavant, pista enllà, esquis en mà. Passat el barranc, vessant obaga i esquís als peus. Comencem a guanyar alçada i ens fem sobre la serra que mira a la vall del Riu Nere. A mida que ens enfilem més i més, la pendent es redreça, i la neu comença a faltar. L’últim tros és bastant aeri, amb cornisa a una banda i pati a l’altre.

El cim és petit i com no, … blanc! Vistes als cims que els núvols encara no cobreixen. Sobretot al Sarrahèra, Passada del Nebot, Mall de Rius i Bargadèra. Records de sortides recents i d’altres de pendents. Fa vent i aviat ens llencem avall per les pales a Nord que ens porten de nou a la Tuca per un itinerari més esquiable. Neu humida i pesadíssima, allaus de fusió i purgues arreu. Fem el que podem! Afanyar-nos, que aviat serà hora de dinar.

Desnivell: +/- 850m (en funció de on deixem el cotxe)
Horari: és una matinal. Posem unes horetes de pujada i una de baixada.
Carles (amb esquís) i Lali (telemark).

Bones traces!

Piada Tuc de Bergadèra 2584m - 23/04/2005

Enviat per Montse B.

Diada de Sant Jordi
Lluís, Kike, Ivan i Montse
Desnivell: +/- 1050m
Horari: 9:00h sortida – 13.30h arribada

El cap de setmana es presentava ... inestable, per variar. Ja fa massa dies que calor primaveral apreta i ni tan sols arriba a gelar a les cotes altes. Per tant, trobar neu bona seria el somni utòpic de tots d’aquella nit.

Veient el cel ben serè amb el que ens vam llevar a Val d’Aran el dia de sant Jordi, decidim sortir cap al Bargadèra: un cim que té una aproximació llarga a través d’una vall força estreta i obaga, pensant poder trobar neu força baixa que ens permetés no haver de caminar amb els esquís a l’esquena.

Quedem a l’incinerador de la boca Nord del túnel de Vielha i amb els cotxes seguim la pista un bon tros, travessant el camí del Port i diversos barrancs fins a trobar una borda rehabilitada a la dreta de la pista. Allà deixem cotxes (1500m aprox.) , esquís a l’esquena i a través del bosc i després per un prat amb alguns pins i avellaners més isolats, pugem uns 150m de desnivell, fins a la cabanha de Sarrahèra de Baish (1645m).

Comencem l’ascensió amb els esquís als peus, seguint la vall en direcció SE. A la dreta ens queda la Pala de Sarrahèra i uns pendents força drets per on han baixat múltiples allaus i purgues de neu, deixant-nos clar que la primavera, pel què fa la neu, està molt, molt avançada. A l’esquerra ens queda el Malh Blanc (Tuc de Roca Blanca al mapa de l’Alpina), i la veritat en aquests moments de blanc no n’està gens ...

Fa una temperatura molt agradable que ens permet pujar còmodament amb màniga curta.

Passem la cabanha deth Plan deth Miei i allà el pendent més suau al principi es fa un xic més dret, la vall es fa cada vegada més estreta i en superar un petit coll, el vent fort, de component SO ens comença a bufar.

Seguim amunt i tracem un camí que a mesura que ens aprofundint per la vall, anem girant cap a la dreta. El cada vegada més fort i un núvol s’ha entossudit en amagar-nos l’esplèndid sol de bon matí.

Hi ha un pas on el barranc és força estret i dret, entre roca, el passem i cap al còth de Bargadèra (2458m). Ben ventats, ens abriguem, fem una mirada ràpida a la vall de Rius i de seguida encarem el cim flanquejant una mica cap a la dreta i tot seguit fent una ziga-ziga per una pala força dreta orientada al NE, darrers metres i ja som dalt! (2584m)

Ens felicitem, estem contents però el millor és afanyar-se a treure pells davant les condicions de vent i núvols amenaçadores. El primer pendent, aquell més dret, el baixem un a un, a poc a poc, i al pas de cada persona, fem baixar petites allaus. És evident que la neu és ben molla i pesada i la gravetat fa la seva feina.

Som novament al còth de Bargadèra, ja amb menys vent, i fem el descens a través de la vall, amb la nostra millor tècnica de supervivència davant la neu pastosa i podrida i rient, moltíssim!! amb les còmiques caigudes de cadascú. Ningú se’n salva.

Arribem de nou a la cabanha de Sarrahèra de Baish, ens desabriguem, bebem aigua i mengem una mica, i tornem cap el cotxe, altra vegada amb el cel serè i la càlida temperatura primaveral.

I anem pensant què podem anar a fer l’endemà ...

Bones traces, salut!

Piada - Mont Valier 2838m - 23 i 24/04/2005

Berta i Jaume
Dissabte: +1.280m (4h); Diumenge +600m (2h) / - 1.880m (3-4h).

Dificultat: més "exposat" que difícil, PD+ a AD-, S4 (sostingut...)

I en teníem de ganes de fer aquest cim! I aquesta a era la nostra: meteo dubtosa, però havent confirmat que en Manel Castelló anava a la Feria de Abril enlloc de a la muntanya... no podíem deixar escapar l'oportunitat!

Dissabte, després de donar la volta als Pirineus creuant Ripollès, Cerdanya i Ariège fins al Couserans, vàrem arribar al Pla de Lau (960m) a la bonica vall de Riberot.

Estem sols, i amb esquís a l'esquena resseguim el sender molt marcat pel costat del riu (riba dreta!), per un bosc espès recobert de molsa d'un verd intens. Aviat, restes d'allaus descomunals confirmen la de neu que ha caigut per aquí aquesta temporada, i ens fan sentir petits.

A 1.300m arribem a un dels passos claus del recorregut. Som sota la cascada de Nérech,

salt d'aigua de prop de 150m que baixa per una llastra granítica, tancant la vall. Sembla infranquejable però per l'esquerra, passant per congestes de restes d'allaus i grimpant algun ressalt arribem a dalt. Ja ho diuen les guies, amb neu el pas deu ser molt delicat...

A 1.500m ja hem deixat enrera el brugit de l'aigua i ens calcem els esquís... Foquegem per una neu podrida amb les darreres llums del dia embolcallats per núvols, boires i un cel rogenc.

Enfilem un esperó cap al nord per situar-nos ja en un terreny més ample i esquiable obrint-nos nous espais cap al sud (Pic dels Tres Comtes, Pic de Sernaille) i cap a l'est (la pala Clavera i el Petit Valier).

Encara amb llum, assolim la cabana de Caussis (1.859m; en condicions per passar-hi la nit 3 o 4 persones), i amb una hora més, amb la claror que fa la lluna rera els núvols, topem amb el Refugi d'Estagnous (2.245m). Si n'hi ha de neu aquí! El refugi (de dos pisos) és cobert per la neu en la part del darrera, i pel davant fem l'accés pel dormitori del primer pis despertant a un bilbaí solitari que fa dos dies que tomba per aquí...

Diumenge sortim els tres palpejant la boira, d'esquerra a dreta fins a situar-nos sota una pala que baixa del coll Faustin. La visibilitat millora, i a 2.600m, enlloc de flanquejar cap el coll decidim continuar (a peu) recte amunt (40-50º) fins a enllaçar amb la pala sud-est. Ja a la pala el terreny manté el pendent però es fa evident i de seguida arribem dalt. Sota la neu surten les puntes de dues creus, una de ferro i una de pedra (...dos de les tres que el bisbe del Couserans, Valérius, va fer clavar al segle V !)






Estem contents. Ara surt el sol, ara s'amaga... la visibilitat és bona i ens atrevim a baixar amb esquís. Del cim al coll Faustin disfrutem amb una neu dura, no gelada, la veritat molt més fàcil que no deia la llegenda...

Ara bé: en sortir del coll cal fer un flanqueig cap a la dreta molt lleig, molt molt lleig. Els esquís no ens fallen i arribem on hi han les puntades de pujada... Tot segueix molt dret però ara més ample i amb la neu més transformada, i un raig de sol, i avall gaudint de nou!!!

Deixem al refugi i ens submergim en un mar de núvols, amb una neu primavera primer i més podrida després però que arriba fins als 1.500m.

Ja prop del cotxe, un rètol ens torna a provocar: Tuc de Barlonguera...

Bones traces!!!
Ah! Pels amants del formatge: a Castillon en Couserans ens hem aturat a 'La Grange de Bamalou'. Formatges i tomme de vaca, cabra i ovella, fets artessanalment: boníssims!!!

19 d’abr. 2005

Piada Serrera "Experiment psico-meteo-emocional" - 16 i 17/04/2005

Enviat per Manel C.

Llegiu la lletra petita abans de continuar:
L’ AUTOR D’ AQUESTA PIADA NO ES FA RESPONSABLE DELS DANYS A LES DIFERENTS SENSIBILITATS QUE PUGUI OCASIONAR LA SEVA LECTURA I AL MATEIX TEMPS RECONEIXLA SEVA CONDICIÓ DE MARGINAT SOCIAL I ES DECLARA LLIURE DE L’ OBEDIENCIA ESCLAVA A LES NORMES DE BON GUST. SI, PER EXCES O PER DEFECTE, NO HE ESTAT SUFICIENTMENT SENSIBLE EN QUALSEVOL SENTIT SEXISTA, RACISTA, CULTURALISTA, NACIONALISTA, REGIONALISTA, ETNOCENTRISTA, FAL.LOCENTRISTA, ETC. O AMB PERSONA FEMENINA, POBLE OPRIMIT, MEDI AMBIENT, CULTURES MINORITARIES, QUALSEVOL ALTRA MENA DE PREJUDICI ENCARA PER BATEJAR, DEMANO DISCULPES. A LA RECERCA DEL DESEMVOLUPAMENT D’ UNA SOCIETAT LLIURE DE PREJUDICIS I PURGADA DE LES INFLUÈNCIES DEL SEU DEFECTUÓS PASSAT CULTURAL HE COMES BEN SEGUR MÉS D’ UN ERROR .
Manel.( TEXTE INSPIRAT EN EL LLIBRE: “CONTES PER A NENS I NENES POLITICAMENT CORRECTES”, DE JAMES FINN GARNER, TRADUCCIÓ DE QUIM MONZO I MARIA ROURA, EDITORIAL QUADERNS CREMA )
Ultimament sempre que sortim el Sergi X. i jo amb previsió de meteo marronosa, acabem "pillant" marró, o no sortint del cotxe i enmarronant a tothom. Bé, a la sortida d’ aquest cap de setmana planejava el mateix pronòstic. Desprès de estudiar les possibles condicions de la neu a Andorra el dia abans, finalment ens varem decantar pel Pic de Serrera 2.913m +/-1.150m des del poble de Serrat i pel Sorteny.
PARTICIPANTS: Eli, Aureli, Sergi X., Alex M., Roger, Peter, Luis Javier, Iolanda,Marina, Núria, Neus, Marta, Berta, Laia, Toni, Mateu, Fer (amb raquetes) i Manel.
PREPARACIÓ I GRUP ( abstenir-se catòlics, apostolics i romans !!)
Últimament sempre que sortim el Sergi X. i jo amb previsió de meteo marronosa, acabem "pillant" marró, o no sortint del cotxe i enmarronant a tothom. Ja començava a pensar en un mal d’ ull – algun company ensigalat anteriorment – i quins podien ser els remeis: un ritual, una ofrena a algun deu o força de la natura, un sacrifici humà, com algú que vingui per primera vegada a una sortida del club, ...., o com a solució ultima i complicada col•locar alguna espelma en alguna església – algú sap qui es el Sant Patró dels esquiadors de muntanya ? - que tot i que sembla una solució fàcil, ambla recent mort del Papa, a les esglésies es una mica complicat entrar, doncs sembla que hi ha overbooking de fidels esperant presenciar algun miracle d’ultima hora de cara a la beatificació imminent. Com a persona laica i atea, amb una educació judaic - cristiana, no hauria de tocar un tema tant del.licat, doncs podria tocar la “fibra” d’ algú, però ho he de dir: JA N’HI HA PROU DE “MAMAR” CADA DIA “PAPA”.
Perquè no ho fan al “PAPA TV” o“CHANNEL PAPA” i ens deixen tranquils. Potser algú de la meva condiciósocial podria canviar de canal per consultar la Meteo Papa, sempre i quansigui més exacta. Si algú s’ ha sentit ferit pels meu comentaris, no era la meva intenció, aquesta piada no va adreçada a ell, i al mateix temps em remeteixo al quadrede texte del inici. Tot i que la organització de la sortida va esser una mica precipitada degutals partes de meteo, i la dificultat afegida de trobar allotjament, varem ser força gent els que teníem ganes de “marxa”, alguns varem sortir dissabte precipitadament per satisfer el nostre instint consumista a Andorra, altres més tard, trobant-nos a la Casa de Colònies AINA, Canillo, que tot depenentde l’ església catòlica, varen donar acollida a un anima “descarrilada” com jo, potser algun dia podran recuperar-la. Encara no m’ han excomulgat – no paro de fer mèrits - i potser algun dia sigui apostata – els meus pares em varen batejar per error perquè tothom ho feia - però tot i les meves critiques i les seves grans contradiccions, reconec la tasca social que realitza l’ església.
Teniu les dades de l’ establiment al final de la piada. Es recomana arribar puntual al sopar, doncs l’ ambient es pot “crispar” força amb els personal de cuina, que tenia ganes de plegar. Els vaig explicar que ens varem quedar atrapats en un pàrking d’ Andorra – podeu consultar a la Lonely Planet d’ Andorra l’ apartat de “Pàrking Dangers and Annoyances” – i que per això varem arribar tard. No ens va tocar l’ ou ferrat de l’ arròs a la cubana, però a canvi, tot i que l’ Alex no s’ ho creu, ens varen compensar amb una ampolla de vi negre Raimat Abadia del 1994. L’ ambient va arribar a “DEFCON 4” quan la Iolanda es va seure a taula amb els seus macarrons cuinats amb el fogonet seguint amb un “Basta Ya de Chachara !!“ amb una altra taula que es va edulcorar i suavitzar. Tenien ganes de plegar. Desprès de sopar varem començar a pensar l’ objectiu de diumenge: “Aquest cim es vessant sud, la neu deu estar inestable. “
“La aproximació serà llarga, la pista estarà nevada, i un dels cotxe no porta cadenes.”
“Aquest cim vessant nord, es una mica lluny.”
Finalment va haver “quòrum” i ens decidim a fer el Pic de Serrera per Sorteny.
DIA 17/04/05 AINA, CANILLO – ORDINO - EL SERRAT – SORTENY – PIC SERRERA (+2913m/-1150m)
Allau de alarmes de mòbils i despertadors. Son les 6:00. Ens hem de llevar i esmorzar i cap a Sorteny. Arribem per una pista gelada al pàrking de Sorteny on l’ Alex entrena a derrapar i fer cabrioles amb l’ Audi de cara al rally de Finlandia. De la resta potser ens toqui empènyer algun dels cotxes. Per sort venen darrera d’ una maquina llevaneus. Ens preparem, posem pells ........
“Moment publicitari:Venc pells coll-tex mixtes 65 mm. ample, per esqui de 1,65m de llarg, tenen només 8 jornades. M’ he passat al carving i son estretes pels meus esquis nous.Preu: 45 euros. “
..... i sortim. En poc temps arribem al borda-refugi de Sorteny ....comentari d’ en Jaume J. d’ una darrera estada, nomès arribar a casa: “En pocs minuts retrobaré la comoditat del matalàs i enrera quedarà la fredó i duresa de les lliteres de ferro de la Borda de Sorteny!
Després de la Borda de Sorteny, hem anat cap a l’est enmig de prat i bosc, deixant enrere la desviació cap el Pic de l’ Estanyó just a l’ alçada de la borda-refugi de Sorteny, i al punt on es tanca la vall, hem escollit i decantat cap a la dreta per anar a parar a un prat on hi ha una cabana ( 4places). Potser hauria estat millor decantar-se cap a l’ esquerra primer i el barranc de ladreta i més dret deixar-lo pel descens a la tornada. Des d’aquí l'itinerari es fa evident....redreçant-se cap al nord, fins a un punt sud de la impressionant pala del Serrera. Tot i que érem un grup força nombrós, el ritme era sostingut, però no suficientment ràpid per a dos cursetistes que ens varen passar “fletxats”. No ens varem aturar massa, arribant desprès d’ una successió de voltes maries al coll que donava pas als últims metres més inclinats de la pala. Varem parar a “ganyipar”, feia vent, i altres grups d’ esquiadors es varen anar afegint en aquest punt de trobada. Alguns no teníem clar si la pala reunia unes condicions optimes per pujar, no ens feia gens de gracia tirar-nos la pala per sobre. Disparitat d’ opinions i dubtes en aquest improvisat camp base. Va esser aquí on l’ Expedició va decidir que els que atacarien el cim serien el Luis Javier “Ollarzabal” i la Iolanda “Seagarra”. La resta varem decidir tornar. A continuació teniu de primera mà, la descripció de l’ ascensió final del mateix Luis Javier:
“En el collado pusimos cuchillas e iniciamos una diagonal ascendente en dirección oeste para evitar la sostenida pala Sur, sobrecargada de nieve y con posibles placas de viento. De esta manera alcanzamos el espolón que conduce a la cima, más protegido de los aludes por la existencia de roca. Progresamos con nieve bastante dura y haciendo frente al fortísimo viento que prácticamente nos tiraba (menos mal que llevábamos cuchillas) hasta un sector de rocas, sin nieve, que nos cortaba el paso. Nos quitamos los esquís y sólo con los bastones subimos por las pequeñas rocas hasta la antecima, desde donde proseguimos por la estrecha y alargada arista horizontal hasta la cima, dotada de un gigantesco hito de piedra de unos 1,80 m. de altura.
Descenso a pie hasta los esquís, donde el torb dificultaba sobremanera quitar pieles y cuchillas y calzarse las tablas. El descenso por el espolón de ascenso con un primer tramo de nieve muy dura pero muy esquiable (maldito viento que se te llevaba volando) seguido de un tramo venteado. Posteriormente diagonal descendente hasta el collado, donde seguimos hasta el final vuestras huellas de bajada.”
L’ estat de la neu era bó, neu pols, pesada en alguns trams, però suficientment bona com per recordar aquest descens.
Retrobament amb els dos protagonistes de l’ascensió al parking, ¡ desprès a Ponts, on varem parar a dinar. Menu de supervivencia per 7,5 euros amb “vino peleón”. La Iolanda no va demanar, diuen que s’ havia cuinat uns macarrons al cotxe mentre el Luis Javier conduïa, com si d’ un camió pakistani de la ruta de la seda es tractés.
Fins aviat,
Manel & co.
ANEXE ALLOTJAMENTS IN ITINERE – ANDORRA
*** SEU D' URGELL XARXA ALBERGS GENCAT LA VALIRA
Telf. : 973.35.38.97- no contesten -
*** CENTRE RESIDENCIAL SERVEISC/ SANT JOAN BAPTISTA DE LA SALLE 51, 25700 La Seu d’Urgell Telf. : 973.35.38.16
en règim de pensió completa i habitació doble. El cost és de 18 € perpersona i dia, i inclou des del sopar fins al dinar de l’endemà.- tancat aquest cap de setmana -
*** HOTELS I APARTAMENT A ANDORRA VIA INTERNET
AINACanillo. Principat d'Andorratel. casa de colònies
Telf. : (00376) 851 434 i 851 115 (Esther)MP. 19 EUROS
En principi és molt millor. Es pot dormir a les diferents bordes que tenen, perquè dóna molta independència i val el mateix. El menjar de la Casa de colònies no és gaire bo, i és escàs.....millor portar-se'l o bé sopar fora. Per cert, mira la pàgina web.... .http://www.esglesiacatolica.ad/index.htm
També es pot reservar via Index S. L. Tarragona, tel. 977 21 85 03 Josep Mª.

18 d’abr. 2005

Piada Cambre d'Ase 2760m Vermicelle / Central - 17/04/2005

Enviat per Sergi B.

+/-1100, 3-4h pujar i 1:30 baixar.
Cris, Marc, Gis, Thais, Duardu i Sergi B.
Txecs !!, fantàstic dia d'esquí de muntanya !!
Dissabte al vespre estàvem la penya tarragonina i comarques a la molina veient com nevava i creuant els dits per a que diumenge apareixés l'esperada finestra de bon temps. I així va ser !!. A primera hora estavem al parquing de sant pere dels forcats amb les pells posades, un dia radiant i un pamet de neu nova. Pel mig de les pistes ja tancades pugem fins al circ que apareix totalment cobert de neu i amb un aspecte poc corrent a la Cerdanya.
Pugem pel corredor Vermicelle, amb neu fonda però ben assentada, i arribem a l'aresta amb un somriure d'orella a orella. Caminem per l'aresta fins el cim, mengem alguna cosa i amb els esquís ja posats deixem anar totes les nostres fantasies per la canal central.
Primer tram assegurant girs i després flotant per la neu pols humida de la nit anterior. Arribem al cotxe extasiats amb la sensació d'haver triomfat. Ens canviem amb aquell solet de primavera tant agradable després de fer activitat.
ESTUPENDU !!!

Piada - Montardo 2833m - 16 i 17/04/2005

+620(dissabte),+840/-1460(diumenge). 2h dissabte, 3-4h pujar i 1 baixar.
Dificultat: PD+, S2 (S4 si es surt des del cim).
Aquest cap de setmana ha tocat sortir amb un company de la feina i dos amics seus (tots tres amb raquetes) per fer unes pràctiques d'ARVA, autodetenció irescat d'esquerdes...

Vàrem poder fer les pràctiques dissabte, sota una forta nevada primer i fort vent després, mentre pujàvem des del Pont de Ressec (1.390m) cap al Refugi de la Restanca. El camí és prou conegut: es segueix la pista fins el Pontet de Rius i després pel barranc que baixa de les Agulles del Montardo (molt risc d'allaus després de nevades), o pel sender que puja pel bosc, més a la dreta, fins a la presa i el Refugi.

Molt bon ambient de muntanya a la Restanca, "fullejant" nous reptes a revistes, xerrant, fent pronòstics per l'endemà... No som els únics que hem pujat: en PereJoan, el Xavi i dos amics també confien en la "finestra" de bon temps de diumenge!

Diumenge s'ha llevat radiant, fred, i amb 40cm de neu fresca! El primer tram fins l'Estany del Cap del Port és força dret i avui un pel massa carregat. Després hem seguit cap al coll de Crestada. El vent l'ha deixat pelat, però un cop a la cara sud del Montardo de nou molta neu fins al cim... Avui laVall d'Aran era tota blanca i el Mauberme , el Mihl i el Valier llueixen massa i ens desafien!

La baixada ha estat bona pels que anàvem amb esquís i un pel dramàtica pels raquetaires, en una neu massa fonda.





TRAVESSA RECOMENADA PEL GUARDA DE LA RESTANCA (2 dies):- Boca Sud Tunel de Viehla - vall de Conangles - Tossal de Molar Gran - Llac de Mar - Ref.Restanca (nit) - Tossau de Mar - Lac de Rius - Passada deth Nebot - Cabana de Sarrahera - Boca N Tunel de Viehla.

Bones traces!!!