Hola!
5 de maig 2005
Sortim aquest finde, Shangri-La?
Hola!
4 de maig 2005
Piada - Dôme de Neige des Écrins 4015m - 1 i 2/05/2005
Piada - Maladeta Occidental '3' 3184m i Muela de Alba 3111m - 30/04 i 1/05/2005
3 de maig 2005
Piada - Pic Serrera per Ransol 2913m - 30/04/2005
Piada pic de la Maladeta 3307m - 1/05/2005
2 de maig 2005
Piada Pic de Ratera 2862m i Tuc de Saboredo 2824m - 30/04 i 1/05/2005
L’endemà ens llevem aviat, tot sabent que un grup de 21 esquiadors costa de moure. Creuem el Lac Glaçat i enfilem cap el Coll d’Amitges. És millor camí si en lloc d’arribar al coll, ataquem la pala que queda a la seva dreta. Des d’allà fins al cim sense treure’ns els esquís, excepte els metres finals.
29 d’abr. 2005
Piada Pic de la Pala de Jan 2776 m - 27/04/2005
27 d’abr. 2005
Piada - Tuc de Maubèrme 2880m - Val d'Aran - 27/04/2005
Horari: 5h l’ascens/ 2h15m el descens
Components: Jordi, Ivan, Rafa, David, Carlos i Carles + Kumbu
Matinem de valent per poder baixar a una hora raonable vist el sol i la calor que fa aquests dies. Sortim del Pla d’era Ribera a 1490m (sobre Bagergue) al voltant de les 6 del matí. Fem la pista de Liat amb esquis a l’esquena fins aproximadament la cota 1800 en que la pista comença a planejar. Arribats a la cabana des Calhaus, ens separem en dos grups. Uns van a fer la normal, el Jordi, l’Ivan i jo remuntem pel vessant est en direcció al Llac de Montoliu. Fem l’ascensió des del Pòrt d’Urets per l’aresta SE del Maubèrme. Guanyem el coll sense dificultat, i seguim amb piolet i grampons. Aresta de neu en un principi amb ressalts de roca curts que cal atacar pel fil mateix. A mitja cresta, els gendarmes ens obliguen a abandonar el fil. Cal flanquejar pel vessant NE del cim i guanyar de nou l’aresta dos cops abans de arribar al cim. La dificultat no és gran, però cal tenir ho clar abans de submergir-se en el buit d’aquesta vessant.
Ens retrobem els 6 al cim, fa un bo primaveral que dona goig, les vistes son extensíssimes, tot el Pirineus és davant nostre. Fem el descens plegats per la normal, amb neu dura en principi, després pols, al final humida. Però bona, molt bona en la majoria del descens. El Jordi i l’Ivan s’aturen a treballar una estona (perfil de neu) abans de retrobar-nos als cotxes i baixar a dinar ... i treballar.
I el Kumbu que no deixa de sorprendre'm. L'haurieu de veure baixar i pujar l'aresta i les pales de 50º. Es un alpinísta consumat. Ara cal ensenyar-lo a assegurar, per que ens doni un cop de mà des de dalt en els passos xungos!
25 d’abr. 2005
Piada Tuc de Salana 2483m - Val d'Aran - 23/04/2005
Desnivell: +/- 750 m
Horari: 9:45h sortida – 13.15h arribada
En acabar la vetllada de dissabte per veure les fotografies del Bargadèra del mateix dia i de la ruta per Còrsega del Carles & cia. decidim per l’endemà anar cap a la Salana, un cim fàcil per anar amb colla amb diversos nivells d’esquí i una esquiadora de telemark de muntanya!
Durant la matinada de diumenge una tempesta de pluja intensa, llamps i trons ens desperta sobtadament dels nostres somnis. Unes hores més tard, Val d’Aran es lleva amb núvols baixos i força humitat.
Quedem a les 9h a Salardú, i xino-xano agafem la pista d’Aiguamòg fins al pàrquing del Pònt des Banhs. Quan som allà, el cel s’aclareix i el sol reconfortant ens recorda que cal posar-nos crema solar i prendre la gorra i les ulleres de sol.
Pugem per la coma de Montaner, passant pels corraus d’Espanha. Creuem a 2040m la pista de Pruedo i girant a mà esquerra, sortim al pletiu de Salana. Davant dels nostres ulls tenim la impressionant forma piramidal del cim. La marxa de moment es fa molt tranquil·la sobre una neu ja molt pastosa.
Arribem al coll i sobtadament el vent altra vegada de component SO ens bufa amb força i el sol queda amagat rera dels grisos núvols que van passant per sobre nostre. Allà ens trobem amb un grup d’aragonesos que també van a fer el cim.
Uns més avançats, altres més enrederits, fem el darrer i bastant dret pendent: quatre voltes maria i de seguida cal descalçar-se els esquís ja que per aquella aresta no hi ha neu.
Som al cim!! I ens sorprenen uns deu minuts d’una granisa molt agressiva: cal que ens abriguem i ens girem d’esquena, protegint-nos amb la motxilla.
Sembla que minva, vinga, som-hi!! A treure pells i preparar-se pel descens. Cap a l’esquerre de l’aresta hi ha una pala esquiable que després d’una mica de flanqueig ens retorna de nou al coll.
La neu altra vegada ens obliga a procedir amb el nostre millor esquí de supervivència. Els novells ens en sortim prou bé i l’esquiadora de telemark ens ofereix uns bonics viratges marca de la casa, espectacular!!
Anem baixant pel pletiu de la Salana i ens anem dient uns a altres que bonica que és la baixada quan hi ha bona neu!!
Agafem novament la coma Montaner, ara de descens i anant amb compte amb alguns forats que ens portarien de cap al barranc i algunes roques grosses que emergeixen entre la neu.
Arribem als cotxes, altra vegada amb el cel ben blau i el sol brillant de primavera. Organitzem el material i celebrem la sortida plegats amb un beure als Banhs de Tredòs.
Potser a partir d’ara haurem de seguir fent les bones traces per altres indrets de més alçada.
Piada - Mahl Blanc 2343m - Val d'Aran - 23/04/2005
El cim és petit i com no, … blanc! Vistes als cims que els núvols encara no cobreixen. Sobretot al Sarrahèra, Passada del Nebot, Mall de Rius i Bargadèra. Records de sortides recents i d’altres de pendents. Fa vent i aviat ens llencem avall per les pales a Nord que ens porten de nou a la Tuca per un itinerari més esquiable. Neu humida i pesadíssima, allaus de fusió i purgues arreu. Fem el que podem! Afanyar-nos, que aviat serà hora de dinar.
Desnivell: +/- 850m (en funció de on deixem el cotxe)
Horari: és una matinal. Posem unes horetes de pujada i una de baixada.
Carles (amb esquís) i Lali (telemark).
Bones traces!
Piada Tuc de Bergadèra 2584m - 23/04/2005
Lluís, Kike, Ivan i Montse
Desnivell: +/- 1050m
Horari: 9:00h sortida – 13.30h arribada
El cap de setmana es presentava ... inestable, per variar. Ja fa massa dies que calor primaveral apreta i ni tan sols arriba a gelar a les cotes altes. Per tant, trobar neu bona seria el somni utòpic de tots d’aquella nit.
Veient el cel ben serè amb el que ens vam llevar a Val d’Aran el dia de sant Jordi, decidim sortir cap al Bargadèra: un cim que té una aproximació llarga a través d’una vall força estreta i obaga, pensant poder trobar neu força baixa que ens permetés no haver de caminar amb els esquís a l’esquena.
Quedem a l’incinerador de la boca Nord del túnel de Vielha i amb els cotxes seguim la pista un bon tros, travessant el camí del Port i diversos barrancs fins a trobar una borda rehabilitada a la dreta de la pista. Allà deixem cotxes (1500m aprox.) , esquís a l’esquena i a través del bosc i després per un prat amb alguns pins i avellaners més isolats, pugem uns 150m de desnivell, fins a la cabanha de Sarrahèra de Baish (1645m).
Comencem l’ascensió amb els esquís als peus, seguint la vall en direcció SE. A la dreta ens queda la Pala de Sarrahèra i uns pendents força drets per on han baixat múltiples allaus i purgues de neu, deixant-nos clar que la primavera, pel què fa la neu, està molt, molt avançada. A l’esquerra ens queda el Malh Blanc (Tuc de Roca Blanca al mapa de l’Alpina), i la veritat en aquests moments de blanc no n’està gens ...
Fa una temperatura molt agradable que ens permet pujar còmodament amb màniga curta.
Passem la cabanha deth Plan deth Miei i allà el pendent més suau al principi es fa un xic més dret, la vall es fa cada vegada més estreta i en superar un petit coll, el vent fort, de component SO ens comença a bufar.
Seguim amunt i tracem un camí que a mesura que ens aprofundint per la vall, anem girant cap a la dreta. El cada vegada més fort i un núvol s’ha entossudit en amagar-nos l’esplèndid sol de bon matí.
Hi ha un pas on el barranc és força estret i dret, entre roca, el passem i cap al còth de Bargadèra (2458m). Ben ventats, ens abriguem, fem una mirada ràpida a la vall de Rius i de seguida encarem el cim flanquejant una mica cap a la dreta i tot seguit fent una ziga-ziga per una pala força dreta orientada al NE, darrers metres i ja som dalt! (2584m)
Ens felicitem, estem contents però el millor és afanyar-se a treure pells davant les condicions de vent i núvols amenaçadores. El primer pendent, aquell més dret, el baixem un a un, a poc a poc, i al pas de cada persona, fem baixar petites allaus. És evident que la neu és ben molla i pesada i la gravetat fa la seva feina.
Som novament al còth de Bargadèra, ja amb menys vent, i fem el descens a través de la vall, amb la nostra millor tècnica de supervivència davant la neu pastosa i podrida i rient, moltíssim!! amb les còmiques caigudes de cadascú. Ningú se’n salva.
Arribem de nou a la cabanha de Sarrahèra de Baish, ens desabriguem, bebem aigua i mengem una mica, i tornem cap el cotxe, altra vegada amb el cel serè i la càlida temperatura primaveral.
I anem pensant què podem anar a fer l’endemà ...
Bones traces, salut!
Piada - Mont Valier 2838m - 23 i 24/04/2005
Dissabte: +1.280m (4h); Diumenge +600m (2h) / - 1.880m (3-4h).
Dificultat: més "exposat" que difícil, PD+ a AD-, S4 (sostingut...)
I en teníem de ganes de fer aquest cim! I aquesta a era la nostra: meteo dubtosa, però havent confirmat que en Manel Castelló anava a la Feria de Abril enlloc de a la muntanya... no podíem deixar escapar l'oportunitat!
Dissabte, després de donar la volta als Pirineus creuant Ripollès, Cerdanya i Ariège fins al Couserans, vàrem arribar al Pla de Lau (960m) a la bonica vall de Riberot.
A 1.300m arribem a un dels passos claus del recorregut. Som sota la cascada de Nérech,
salt d'aigua de prop de 150m que baixa per una llastra granítica, tancant la vall. Sembla infranquejable però per l'esquerra, passant per congestes de restes d'allaus i grimpant algun ressalt arribem a dalt. Ja ho diuen les guies, amb neu el pas deu ser molt delicat...
A 1.500m ja hem deixat enrera el brugit de l'aigua i ens calcem els esquís... Foquegem per una neu podrida amb les darreres llums del dia embolcallats per núvols, boires i un cel rogenc.
Enfilem un esperó cap al nord per situar-nos ja en un terreny més ample i esquiable obrint-nos nous espais cap al sud (Pic dels Tres Comtes, Pic de Sernaille) i cap a l'est (la pala Clavera i el Petit Valier).
Encara amb llum, assolim la cabana de Caussis (1.859m; en condicions per passar-hi la nit 3 o 4 persones), i amb una hora més, amb la claror que fa la lluna rera els núvols, topem amb el Refugi d'Estagnous (2.245m). Si n'hi ha de neu aquí! El refugi (de dos pisos) és cobert per la neu en la part del darrera, i pel davant fem l'accés pel dormitori del primer pis despertant a un bilbaí solitari que fa dos dies que tomba per aquí...
Diumenge sortim els tres palpejant la boira, d'esquerra a dreta fins a situar-nos sota una pala que baixa del coll Faustin. La visibilitat millora, i a 2.600m, enlloc de flanquejar cap el coll decidim continuar (a peu) recte amunt (40-50º) fins a enllaçar amb la pala sud-est. Ja a la pala el terreny manté el pendent però es fa evident i de seguida arribem dalt. Sota la neu surten les puntes de dues creus, una de ferro i una de pedra (...dos de les tres que el bisbe del Couserans, Valérius, va fer clavar al segle V !)
la visibilitat és bona i ens atrevim a baixar amb esquís. Del cim al coll Faustin disfrutem amb una neu dura, no gelada, la veritat molt més fàcil que no deia la llegenda...
Ara bé: en sortir del coll cal fer un flanqueig cap a la dreta molt lleig, molt molt lleig. Els esquís no ens fallen i arribem on hi han les puntades de pujada... Tot segueix molt dret però ara més ample i amb la neu més transformada, i un raig de sol, i avall gaudint de nou!!!
Deixem al refugi i ens submergim en un mar de núvols, amb una neu primavera primer i més podrida després però que arriba fins als 1.500m.
Ja prop del cotxe, un rètol ens torna a provocar: Tuc de Barlonguera...
Bones traces!!!
19 d’abr. 2005
Piada Serrera "Experiment psico-meteo-emocional" - 16 i 17/04/2005
18 d’abr. 2005
Piada Cambre d'Ase 2760m Vermicelle / Central - 17/04/2005
Piada - Montardo 2833m - 16 i 17/04/2005
Vàrem poder fer les pràctiques dissabte, sota una forta nevada primer i fort vent després, mentre pujàvem des del Pont de Ressec (1.390m) cap al Refugi de la Restanca. El camí és prou conegut: es segueix la pista fins el Pontet de Rius i després pel barranc que baixa de les Agulles del Montardo (molt risc d'allaus després de nevades), o pel sender que puja pel bosc, més a la dreta, fins a la presa i el Refugi.TRAVESSA RECOMENADA PEL GUARDA DE LA RESTANCA (2 dies):- Boca Sud Tunel de Viehla - vall de Conangles - Tossal de Molar Gran - Llac de Mar - Ref.Restanca (nit) - Tossau de Mar - Lac de Rius - Passada deth Nebot - Cabana de Sarrahera - Boca N Tunel de Viehla.
Bones traces!!!





