Enviat per Rosa S.
Esplèndit día de sòl i neu!
I maxiesquíada de 1.600 mts. Dons sí, també la primavera té els seus encants pel esquiador de muntanya.
Ascensió amb maniga curta i llarc descens amb una neu primavera qu'encaraes deixave gaudir.
Sortim a les 8'30 d'una mica més avall de l'hospital de Benasc (horari inimaginable per al Jaume), allá on hem pogut aparcar el cotxe entre el mogolló d'altres cotxes aparcats. Una ascensió molt o massa coneguda per molts de nosaltres, pero qu'avui esdevindrá una disfrutada.
Es com un plat de la mare que l'hem menjat de sempre, pero que cuan el tornes a menjar després d'algún temps retrobes aquell sabor grat i entranyable.
També ens va resultar més bonic perque ho vam fer variant l'itinerari de pujada i de baixada. Ara us explicaré. Ens vam calçar els esquís al hospital. Després vam intentar anar a buscar els tubs de Paderna, pero la neu s'interrumpíe al cap de poc i tot eren blocs de pedra. Així que vam agafar més endevant una diagonal que puje per la dreta del barranc que porte a la Basurta i et treu algo més amunt, ja a les pendents que pujen a la Renclusa. Des d'aquí pujem, per pales trillades per la multitud, fins qu'estem a nivell del portilló superior, a partir d'aquí deixem l'autovía al Aneto i ens decantem a la dreta per agafar la de la Maladeta. Després la canal de neu profusamen esglaonada per quantitat i varietat de personal qu'avui ha pujat aquest cim, i per fi petjem la roca superior del bell cim de la Maladeta.
El retorn el farem vía tubs de Paderna. Per això, des d'on hem calçat els esquís cal flanquejar ben aviat cap a l'esquerra per anar a buscar la pleta de Paderna. Aquí ja hi ha molta menys gent i gaudim de l'esquiada i el paisatje. Esquíem unes cuantes pales amb una neu primavera en la que es gire bé, el descens prosegueix i prosegueix, ja que el desnivell es gran. I més avall, ¡yuhuuu...!¡els tubs! Seguint les traces arrivem esquiant fins molt a prop de la pista, descalcem i arrivem al hospital de Benasc.
A les 3'15 arribem al cotxe amb l'alegría al cos d'haver gaudit d'un magnific día de sòl i esquí. La pista que du a la Basurta semble ser qu'encara trigará a poderse feren cotxe, encara que mai se sap, amb la xixarrina qu'está fent ara mateix, en aquestos moments qu'escric això hi deuen haver sotit margarides allí per on hi vam passar amb esquís.
Hi vam ser: Josep Mª C. i Rosa.
Salut.
Bones traces i ben dretes també en primavera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada