8/4/25: Des de de Llessuí, el Monsent de Pallars (2.883 msnm), no és una muntanya fàcil d’esquiar doncs no acostuma a estar en condicions… La neu, el vent, la inclinació i les roques fan que aquesta vessant sigui, o exposada a les allaus, o estigui pelada… O sigui, que en condicions, cal aprofitar i no perdre ni un minut!
Tot i arrossegar la tos conseqüències d’un virus respiratori, tiro amunt i arribo a cim, traient, a més de “el fetge per la boca”, mocs, esputs, baves i gargalls…, i amb un empatx de caramels “Respiral de eucaliptos mentolado”. Però no val a badar, feia anys que cercava el forat d’oportunitat que ha trobat el mestre Jan, amb els compares Miquel i Mitxi.
Decens d’aquells que crean addiciió, amb una neu primavera gairebé perfecte; però avantguarda de final de temporada… No és el comiat, però si l’inici de la fi d’un hivernada que va començar fatal però que ha deixat regals als que han tingut la paciència d’aprofitar-la fins el final. I… Segurament, encara ens deixarà alguna sorpreseta a les valls araneses o de l’alt Aragó.
Koki Gassiot
2 comentaris:
Bravo! I gràcies per la ressenya tan... descriptiva! Felicitats!
Felicitats i enhorabona per tenir paciència
Publica un comentari a l'entrada