3 cims a l’Aragó, un capde que fa bo

Dijous vespre. El Tinder treu fum. Has trucat a totes les ex per buscar rotllet pel cap de setmana. No tens amics ni has trepitjat mai un museu.

Al final de tot dels contactes del whatsapp trobes un altre desvagat que no desfà mai la motxilla i que dorm amb el plomes i grampons per si de cas cal sortir corrent cap a la neu i el gel. En pocs minuts et surten més amics que si obres un paquet de donettes.

A correcuita, revisar BPA, trucar al Mauri, a l’Alex Van Der Laan i a la NASA a preguntar la meteo, mirar on hi pot haver bona mandanga i remenar a Cegesqui ressenyes de cims.

Has tingut males experiències al Pirineu Oriental, has perdut anys de vida a les caravanes de la collada de Toses, així que preu per preu, l’Aragó, aquell territori inhòspit que té nom de personatge del Senyor dels Anells. Cerques a albergs, bungalous i pensions on les molles del llit grinyolen tota la nit, i finalment trobes una habitació i un tros a la barra d’un bar per menjar qualsevol cosa per sopar.

Dissabte Espelunciecha (2399m) i Arroyetas (2567m) +-1150m F+/S3

Et lleves sense haver dormit gairebé, a l’habitació t’has trobat un parell d’ossos bruns hivernant, i a sobre et fan matinar per evitar les cues d’esquiadors cap a Formigal.

Aparquem al pàrquing del Portalet de l’estació d’esquí i d’allà sortim cap a l’Espelunciecha, el primer tram per pistes. Pugem per la cara nord, amb una pala fins al coll una mica més exposada que si s’ataca per la cara sud, però hi ha bona neu sense regel pel que amb algunes voltes Maria arribem al cim amb esquís als peus.

D’allà, baixem per la cara sud de l’Espelunciecha, S2, només amb alguna complicació a la sortida del cim per l’aresta cimera.

Fa un sol de justícia. Et bull tot. I quan dic tot vull dir tot. Encara així tenim energia per seguir cap al Pico Arroyetas, una vall preciosa ja allunyada de pistes. Amb algunes voltes Maria, ¿cuándo serás mía?, arribem a l’avantcim de l’Arroyetas.

La darrera pujada veiem que la majoria de gent es treu els esquís i posa grampons, però uns quants del grupet s’animen a pujar-la amb esquís i fan cim amb esquís als peus, tot i que hi ha alguna volta Maria exposada, gràcies a que la neu està en bones condicions.

La baixada és molt disfrutona, la sortida del cim és un S3 amb un coll empinadet i la resta de baixada té bona pendent i a la part alta bona neu, tot i que a mida que es perd alçada va estant més transformada i trepitjada.

Hem de posar un moment pells per remuntar una mica el coll de l’Espelunciecha i acabar el dia baixant per una pista negra una mica dura.

Sopem horari francès i tornem a dormir al cau on els dos ossos bruns segueixen hivernant mentre tu tornes a dormir ben poques hores.

Diumenge Peña Blanca 2374m F/S3 +-700m

Tornem-hi amb l’argument de les caravanes, et fan llevar ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora per ser al coll del Portalet ben aviadet. Tan aviat que, després de la calorada del dissabte, ens trobem la neu ben dura pel regel nocturn.

L’itinerari fabulós, algunes voltes Maria no gaire complicades, però posem ganivetes per avançar més fàcilment.

Arribem al cim del Peña Blanca sense dificultats però el cim és estretet i costa una mica posar els esquís per baixar. La pala cimera i el coll són el tram S3 de la sortida, fa un dia núvol i com ha regelat i el sol no escalfa, la neu es manté dureta.

El descens no és tan bo com el del dissabte, trobem de tot, neu dura, crosta, un flanqueig llarg, remar... Excursió molt bonica però ens hauria anat bé una mica més de sol per una neu més cremeta.

L’avantatge és que acabem aviat i evitem caravanes, fins i tot podem fer una empanada a Siétamo.

Al cotxe de tornada el Tinder dels acompanyants treu fum. Escriuen a totes les ex preveient un vespre de diumenge lliure. Al final dormiran sols, amb el plomes i grampons. No sigui que aquesta setmana nevi.

Hem estat Roger, Àlex, Eli, Roser, Sancho, Manel i Hèctor