Sortida de Cicle al PIC DE CERTASCAN

Dissabte 4:  Cap de Canalets 2.605m

+/- 1.370m, F, S2, *

13Km aprox.

1h pujada porteig Presa de Montalto-Coll d’Estallo (pel GR)
4h pujada fins al refugi

 

Inicialment volíem fer el cim del Montabona, però de forma encertada vam redefinir l’objectiu pel pic de Certascan, que a més, estava nominat a la llista dels #8cims d’enguany. Gràcies a Carles LL. pel detallat assessorament del itinerari que queda pendent.

Vàrem fer la ruta en travessa lineal, pel que ens va caldre deixar un cotxe a la corba de Quanca, quan la carretera comença a enfilar cap a la estació de Tavascan i prop d'on comença la pista.

        

Recorrem la pista que surt de Tavascan a la subestació elèctrica al llarg de quasi 5km (o el que és el mateix, a 1km de la Presa de Montalto) on trobem les primeres congestes importants. Tot i així, haurem de portejar els esquis a la motxilla durant més de 1h. A l’alçada de les bordes de Son, deixem la pista per agafar el sender d’estiu que va travessant tot de feixes de pastura i marges de pedra seca. El trencall ens estalvia un parell de “Z” de pista però pujant pel dret (+300m de desnivell), tot tornant a la pista als 1.730 al coll d’Estallo, on ja trobem neu de forma continua.

                            

Seguim la pista durant algo més de 3km, on l’abandonem per pujar cap al Refugi, quan el riu Certascan creua la pista. Aprofitem per fer un reagrupament, menjar i recuperar peus. Això promet! Pugem per una coma estreta que puja en direcció Oest, i l’abandonem als 2.200m per anar a buscar el refugi, tot aprofitant la traça que ha fet el guarda Agustí. Aquesta mateixa canal/coma és per la que després baixarem una part del grup i que prové del mateix Cap de Canalets. Es nota que ha nevat a mitja setmana, amb un mantell immaculat de traces arreu.

    

Com a activitat de tarda, aprofitem per anar a fer el Cap de Canalets, en ruta circular per sobre el Llac de Certascan, girant a la perxa nivomètrica cap al Coll de Serra plana, on trobem neu dura i ventada. Un cop al cim, baixem per la coma ben marcada fins a retrobar-nos a les traces de pujada, havent de posar pells per acabar de pujar al Refugi.

Un bon sopar ens fa el guarda Agustí. Tot sol, davant de unes 25persones afamades, se’n surt la mar de bé, tant per servir-nos a tots com per satisfer la fam. Gràcies!

El video-resum de Mikel dissabte:

Diumenge 5: Pic de Certascan 2.852m [#8cims]

+/- 780m, PD, S2, **

14Km aprox.
2h pujada fins al cim. Cal remuntar amb pells 2 trams consecutius +80m+40m.

 

Com ahir, baixem al llac de Certascan fent alguns equilibris donada la baixada sobtada, i el fet de fer-la amb pells i talons lliures, derrapant o estil lliure al gust. Seguim per sobre el llac i girem cap a la vall del riu de la Serra plana.

Pugem fent Z’s per una coma fins al Coll de Certascan 2.586m, on calcem ganivetes i ens enfilem cap al ombro del Pic de Certascan. Aquí ja és un terreny força rocallós, seguim amb esquis a la motxilla carenejant-crestejant. Hi ha algun tram curt, que cal utilitzar mans per tal de superar algun passatge.

   

Arribem al cim tot el grup, tot i que en diferents ritmes, i el podem celebrar i gaudir tots alhora. Sense cap mena de dubte, el veritable objectiu de la sortida.

Després de felicitacions mútues i menjar tot contemplant el paisatge, baixem buscant la pala Sud, en la que creuem una cornisa formada en una petita conca, que resulta desafiant pel desnivell que cal superar. Aquí el grup es dividirà: els que miren de superar la cornisa i seguir baixant per sota del coll de Tavascan, i els que buscaran l’itinerari de la ruta normal per la vessant Oest. Però la “normal” està amb neu dura, que obligarà a fer un flanqueig cap al Estany Blanc tot buscant pendents no tant acusats i exposats. Ens retrobem al Estany Blau.

Seguim baixant fins a la Pleta Vella, on posem pells per remuntar uns +80m fins al coll que du al Estany de Flamisella. Per descendir (-30m) al mateix estany no val la pena treure pells perquè immediatament cal remuntar +40m fins al collet (per sota del pic de Causes). 

Ara si, ja tot baixada. Enlloc d’agafar rumb al aparcament Estany de Port (fi de pista) que ens hagués facilitat un descens més obert i tranquil, ens deixem enlluernar per un parell de traces que baixen per comes de neu immaculada, fins que acabem baixant per la típica encigalada per sortir del bosc vertical (això si, amb força neu) per arribar a la pista que ens durà a Quanca. 

Als 1700m posem esquis a la motxilla, descendint 3km aproximadament i 45”. Peter trasllada el màxim nombre de conductors per tal de baixar a Tavascan i fer els 5km de pista on havíem deixat els cotxes. La espera es farà llarga per tothom havent d'aguantar estoicament el fred un cop ha marxat el sol.

El video-resum de Mikel diumenge:

Fotos: De tots.

Ressenya: Roger G.

Hi vàrem ser: Raquel N., Sören S., Mercè B., Peter C., Oriol S., Alèx M., Eli C., Dani DA., Xavi K., Montse S., Mikel C., Cesc D. i  Roger G. (vàrem compartir refugi, cim i trams també amb Jaume S. i Eva)

P.D. Reconeixements al super-motivat Mikel C. (https://www.esquidetravesia.net/). per venir des de Errenteria-Donosti, expressament a fer el cim i conèixer aquest indret. Zorionak lagun!