Dissabte 4: Cap de Canalets 2.605m
+/- 1.370m, F, S2, *
13Km aprox.
1h pujada porteig Presa de Montalto-Coll
d’Estallo (pel GR)
4h pujada fins al refugi
Inicialment volíem fer el cim del
Montabona, però de forma encertada vam redefinir l’objectiu pel pic de Certascan, que a més, estava nominat a
la llista dels #8cims d’enguany. Gràcies a Carles LL. pel detallat assessorament
del itinerari que queda pendent.
Vàrem fer la ruta en travessa lineal, pel que ens va caldre deixar un cotxe a la corba de Quanca, quan la carretera comença a enfilar cap a la estació de Tavascan i prop d'on comença la pista.
Recorrem la pista que surt de Tavascan a la subestació elèctrica al
llarg de quasi 5km (o el que és el mateix, a 1km de la Presa de Montalto) on
trobem les primeres congestes importants. Tot i així, haurem de portejar els
esquis a la motxilla durant més de 1h. A l’alçada de les bordes de Son, deixem
la pista per agafar el sender d’estiu que va travessant tot de feixes de
pastura i marges de pedra seca. El trencall ens estalvia un parell de “Z” de
pista però pujant pel dret (+300m de desnivell), tot tornant a la pista als
1.730 al coll d’Estallo, on ja trobem neu de forma continua.
Seguim la pista durant algo més
de 3km, on l’abandonem per pujar cap al Refugi, quan el riu Certascan creua la pista. Aprofitem per
fer un reagrupament, menjar i recuperar peus. Això promet! Pugem per una coma
estreta que puja en direcció Oest, i l’abandonem als 2.200m per anar a buscar
el refugi, tot aprofitant la traça que ha fet el guarda Agustí. Aquesta mateixa
canal/coma és per la que després baixarem una part del grup i que prové del
mateix Cap de Canalets. Es nota que ha nevat a mitja setmana, amb un mantell immaculat
de traces arreu.
Com a activitat de tarda, aprofitem per anar a fer el Cap de Canalets, en ruta circular per sobre
el Llac de Certascan, girant a la perxa nivomètrica cap al Coll de
Serra plana, on trobem neu dura i ventada. Un cop al cim, baixem per la
coma ben marcada fins a retrobar-nos a les traces de pujada, havent de posar
pells per acabar de pujar al Refugi.
Un bon sopar ens fa el guarda Agustí. Tot sol, davant de unes 25persones afamades, se’n surt la mar de bé, tant per servir-nos a tots com per satisfer la fam. Gràcies!
Diumenge 5: Pic de Certascan 2.852m [#8cims]
+/- 780m, PD, S2, **
14Km aprox.
2h pujada fins al cim. Cal remuntar amb pells 2 trams consecutius +80m+40m.
Pugem fent Z’s per una coma
fins al Coll de Certascan 2.586m, on calcem ganivetes i ens enfilem cap
al ombro del Pic de Certascan.
Aquí ja és un terreny força rocallós, seguim amb esquis a la motxilla
carenejant-crestejant. Hi ha algun tram curt, que cal utilitzar mans per tal de
superar algun passatge.
Arribem al cim tot el grup, tot i
que en diferents ritmes, i el podem celebrar i gaudir tots alhora. Sense cap mena
de dubte, el veritable objectiu de la sortida.
Després de felicitacions mútues i menjar tot contemplant el paisatge, baixem buscant la pala Sud, en la que creuem una cornisa formada en una petita conca, que resulta desafiant pel desnivell que cal superar. Aquí el grup es dividirà: els que miren de superar la cornisa i seguir baixant per sota del coll de Tavascan, i els que buscaran l’itinerari de la ruta normal per la vessant Oest. Però la “normal” està amb neu dura, que obligarà a fer un flanqueig cap al Estany Blanc tot buscant pendents no tant acusats i exposats. Ens retrobem al Estany Blau.
Seguim baixant fins a la Pleta Vella, on posem pells per remuntar uns +80m fins al coll que du al Estany de Flamisella. Per descendir (-30m) al mateix estany no val la pena treure pells perquè immediatament cal remuntar +40m fins al collet (per sota del pic de Causes).
Ara si, ja tot baixada. Enlloc d’agafar rumb al aparcament Estany de Port (fi de pista) que ens hagués facilitat un descens més obert i tranquil, ens deixem enlluernar per un parell de traces que baixen per comes de neu immaculada, fins que acabem baixant per la típica encigalada per sortir del bosc vertical (això si, amb força neu) per arribar a la pista que ens durà a Quanca.
Fotos: De tots.
Ressenya: Roger G.
Hi vàrem ser: Raquel N., Sören S.,
Mercè B., Peter C., Oriol S., Alèx M., Eli C., Dani DA., Xavi K., Montse S., Mikel
C., Cesc D. i Roger G. (vàrem compartir refugi, cim i trams també amb Jaume S. i Eva)
P.D. Reconeixements al
super-motivat Mikel C. (https://www.esquidetravesia.net/). per venir des de Errenteria-Donosti, expressament a fer
el cim i conèixer aquest indret. Zorionak lagun!
Llàstima del porteig però la neu es veu molt bé. Felicitats per la sortida, el cim i el 8cim!!!
ResponEliminaGràcies per la piulada i pel cap de setmana, visca l’esquí de muntanya amb companys fantàstics!
ResponEliminaUn gran encert de travessa, sol tenir bona neu per dalt! Molt bona organització, travessa, i genial piulada, gràcies!
ResponEliminaGran encert de travessa: grans paisatges, bona neu i per descompata bona companyionia!!
ResponEliminaGracies Roger😊
Gràcies Roger, una gran sortida, pel sempre espectacular Pallars.
ResponEliminaUau!!! quina sortida més xula!!! I si a sobre va ser un 8cims.....et mereixes tenir una cinta commemorativa :))) Com canvien les condicions després de la pujada de temperatures i pluja.....canvi radical!
ResponEliminaQuina súper-sortida!!
ResponEliminaHe, he, va ser divertit trobar-vos al refu. Pel que fa a l'encigalada de baixada, nosaltres igual: vam acabar baixant a peu per una canal per retrobar una zona esquiable fins la font de la Costa i seguir per la pista.
ResponElimina