Estaragne (3006 m) i Néouvielle (3091 m)

 

Per acabar la temporada anem a buscar un dels racons on encara hi queda neu després de les calorades de la setmana pasada. El massís del Néouvielle, com el seu nom indica (neu vella), guarda la neu fins a final de temporada. La zona és espectacular, les muntanyes són imponents i el contrast del verd dels arbres amb el blau dels llacs i el blanc de la neu dibuixen un paisatge pirenaic preciós en aquesta época de l’any. Hem fet nit a Bielsa (3,5h desde Barcelona) i al refugi d’Oredon (1h desde Bielsa). El refugi és molt nou i acollidor. Els guardes són molt amables. Tant el sopar com l’esmorzar són abundants, tenen una cervesa artesana molt bona i una terrassa amb vistes al llac ideal per passar-hi la tarda. 

L'Estaragne és un clàssic d’esquí de muntanya, cim directe i amb una baixada cinc estrelles. Pugem amb el cotxe cap al cap Long i aparquem a la curva a cota 2079 m, just on la carretera creua el barranc d’Estaragne. Esquis al coll i caminem una mitja hora per l’esquerra del barranc fins a trobar la neu. A la cota 2200 m creuem el barranc i fem un llarg flanqueig fins a situar-nos davant d’un circ on totes les canals ens porten a un replà a sobre de la casacada. Seguim les traces dels esquiadors que van davant nostre i enfilem una canal dreta però que es puja bé fent voltes maria fins a superar el ressalt. Fem un flanqueig per sobre de la cascada una mica exposat i seguim amunt ja per terreny una mica més suau. La pendent és molt sostinguda, sempre per sobre de 30 graus i en algun punt deu arribar als 40 graus. La forta pendent i els ressalts de roca fan que sigui un terreny complex, cal que el mantell estigui estable per emprendre aquesta ascensió i deixar distància entre esquiadors en els flanquejos. 

Seguim traçant directes cap al cim (la ruta d’hivern del plànol de l’ign va pel coll d’Estaragne però tothom puja directe) superant repises amb alguna volta maria obligada i en algun moment ens hem de treure els esquís per travessar algun tram que no hi ha neu. Primer a dretes i després superat el segon gran ressalt fem un llarg flanqueig a esquerres que ens situa just a sota del cim, però encara no el veiem. Fem un últim flanqueig curt a dretes i arribem al cap de 3,5h al cim. Disfrutem d’unes vistes espectaculars de la cara nord del Mont Perdut, la bretxa de Roland,.. ens estem bona estona al cim, ja són les 12 tocades i decidim treure pells per baixar abans que faci massa calor. Anem amb compte al principi, girs curts i poc a poc i a mesura que anem baixant ens deixem anar per disfrutar de les pales i la canal de baixada.

+950 m

5h

MBE-S3/S4

El Néouvielle és un cim directe, amb una bona baixada i una trepadeta entretinguda al final que li dóna caràcter de 3000 del pirineu. Pugem amb cotxe fins al lac d’Aubert, posem esquís a l’esquena i caminem en direcció cap al llac. Creuem per sobre de la presa i comencem a pujar pel camí d’estiu en direcció sud-est. A cota 2200 m virem a nord per flanquejar per la bretxa de Barris. A sota ens queda el llac, que ja es veu lluny. Seguim en direcció sud-oest i ja veiem la bretxa Chausenque al fons. Tracem per un embut primer i després per una coma ampla fins a la cota 2700 m on ja veiem el cim. Aquí es posa més dret i les voltes maria són més obligades, però es deixa fer força bé tot i la neu relliscosa. Arribem a un replà uns 60 m abans del cim, deixem esquís i fem l’ultim tram a peu. La grimpada (II grau) té un pas estret (es fa millor sense motxilla). Xal·lem en la baixada amb neu primavera.

+940 m

5h

BE-S2/S3

28-29/5/2022

Xavi i Marc

 

Bon estiu als piulaires i lectors,

Fins la que vé!