Per acabar la temporada anem a buscar un dels racons on encara hi queda neu després de les calorades de la setmana pasada. El massís del Néouvielle, com el seu nom indica (neu vella), guarda la neu fins a final de temporada. La zona és espectacular, les muntanyes són imponents i el contrast del verd dels arbres amb el blau dels llacs i el blanc de la neu dibuixen un paisatge pirenaic preciós en aquesta época de l’any. Hem fet nit a Bielsa (3,5h desde Barcelona) i al refugi d’Oredon (1h desde Bielsa). El refugi és molt nou i acollidor. Els guardes són molt amables. Tant el sopar com l’esmorzar són abundants, tenen una cervesa artesana molt bona i una terrassa amb vistes al llac ideal per passar-hi la tarda.
Seguim traçant directes cap al cim (la ruta d’hivern del plànol de l’ign va pel coll d’Estaragne però tothom puja directe) superant repises amb alguna volta maria obligada i en algun moment ens hem de treure els esquís per travessar algun tram que no hi ha neu. Primer a dretes i després superat el segon gran ressalt fem un llarg flanqueig a esquerres que ens situa just a sota del cim, però encara no el veiem. Fem un últim flanqueig curt a dretes i arribem al cap de 3,5h al cim. Disfrutem d’unes vistes espectaculars de la cara nord del Mont Perdut, la bretxa de Roland,.. ens estem bona estona al cim, ja són les 12 tocades i decidim treure pells per baixar abans que faci massa calor. Anem amb compte al principi, girs curts i poc a poc i a mesura que anem baixant ens deixem anar per disfrutar de les pales i la canal de baixada.
+950 m
5h
MBE-S3/S4
El Néouvielle és un cim directe, amb una bona baixada i una trepadeta entretinguda al final que li dóna caràcter de 3000 del pirineu. Pugem amb cotxe fins al lac d’Aubert, posem esquís a l’esquena i caminem en direcció cap al llac. Creuem per sobre de la presa i comencem a pujar pel camí d’estiu en direcció sud-est. A cota 2200 m virem a nord per flanquejar per la bretxa de Barris. A sota ens queda el llac, que ja es veu lluny. Seguim en direcció sud-oest i ja veiem la bretxa Chausenque al fons. Tracem per un embut primer i després per una coma ampla fins a la cota 2700 m on ja veiem el cim. Aquí es posa més dret i les voltes maria són més obligades, però es deixa fer força bé tot i la neu relliscosa. Arribem a un replà uns 60 m abans del cim, deixem esquís i fem l’ultim tram a peu. La grimpada (II grau) té un pas estret (es fa millor sense motxilla). Xal·lem en la baixada amb neu primavera.
+940 m
5h
BE-S2/S3
28-29/5/2022
Xavi i Marc
Bon estiu als piulaires i lectors,
Fins la que vé!
Dos dies ideals de fi de temporada 😍
ResponEliminaUn plaer coneixer uns altres dos empedernits de la neu. Enhorabòna pels dos grans cims. La neu que vam trobar amb el color que teníe realment feie pinta de neu vieille, je, je..., pel color i per la consistència. El llòc al que vaig anar jo també estave molt bonic, i malgrat la solitud també va estar una jornada maca. Piulada en camí.
ResponEliminaEnhorabona!!!! Bon estiu :)
ResponElimina