Pic de Montoliu 2.691m i Pic de Maubèrme 2.881m, pel coll de Montoliu des del pla de Beret i dormint amb tenda al Lac de Montoliu.

Bibliografia: PIRINEU BLANC. Editorial “La butxaca de muntanya”. 2003. Oriol Guasch i Terré. Itinerari 3.

 

Ja sabem que avui dia la filosofia en tot,és fer-ho quan més ràpid i lleuger millor, però hi ha qui prefereix fer-ho tant lentament com per passar la nit, pel simple fet de fer-ho i notar de ben aprop la força de la natura: Gaudir d'una posta de sol, de mil estrelles i una albada en mig del no-res o del tot. Encara que el romanticisme es trenca de cop quan un es posa l'armari a l'esquena, trípode de càmera inclòs per fer una anhelada sessió de fotogràfia nocturna....

2014, un grup més nombrós ja vam fer una sortida similar amb tenda, pujant i baixant des de Bagergue, tot fent el rei de la zona: El Maubèrme. Com a detall remarcable d'aquella vegada és la distància i els molts dipòsits d'allaus que van dificultar la travessa. Aquest cop provem per un accés nou.  

https://zaxmotorrader.blogspot.com/2014/03/16-i-17-3-2014-tuc-de-mauberme.html

 Dissabte 5 de Febrer

Pla de Beret-Pic de Montoliu-Coll de Montoliu-Lac de Montoliu

Desnivell=+1.136m /-606m

Cota min.=1.710m

Cota Max.=2.691m

Orientació: NE dins la vall de pujada.

Dificultat

Pic de Montoliu: S2, S3.

Temps en moviment: 4’5 h

Distancia 12 km

 

Sortim del pla de Beret amb la motxilla que tira endarrere. Ens autoenganyem, ja que només sortir del cotxe ho fem sense pells i de baixada per la pista que porta a Montgarri, pel marge esquerra del riu Pallaresa. Cal baixar fins al afluent del riu Horcalh , travessant per un pont just davant de la borda de can Cabau. Aquí ja abandonem la pista principal de Montgarri. Aprofitem la pista innivada que accedeix a la borda, i anem guanyant alçada fins el camí d’estiu, que de seguida s’endinsa al bosc i ressegueix el riu Horcalh. A la confluència de valls i dels respectius rius, ens dirigim a la vall de l’esquerra (riu de Vernatar), tot creuant dos passeres de fusta consecutives. A mida que ens anem endinsant a la vall podem veure com ens vigila el Tuc de Parros a la nostre esquerra.

 

Abans d’arribar al coll de Montoliu, deixem tot el que podem sobre la neu per alleugerir l’ascensió al pic de Montoliu. No acabem de veure l’ascensió ressenyada pel llibre de l’Oriol, tot i que indica de iniciar l’ascensió des del mateix coll, i intuïm un ascensió més fàcil des de la base, deixant les feixes i bretxa a l’esquerra. Tal com descriu Oriol G. al llibre, és tracta d’un cim ignorat en temporada hivernal...però que val molt la pena. L’últim tram abans del cim, deixem els esquis i acabem d’arribar a peu amb grampons. Tenim dubtes de si el cim és on som, o un xic al Nord (fita). Ens hi atansem.

Un cop al cim, desfem el camí amb el millor i curt descens del cap de setmana, on tornem a carregar tot el patracol i posem pells per acabar fent els últims 70metres de desnivell per a superar el coll de Montoliu i arribar al llac de Montoliu on plantem la tenda (2.380m).

 

Ràpidament ens mobilitzem per tal de preparar el campament i fondre neu pel sopar, abans no ens abandoni la llum. I al poc de marxar el sol, les boires que embolcallen els pics del Maubèrme, Tuc der Ome, Tuc de Crabes...ens engoleix de sobte.

 

Aprofito per fer fotografia nocturna, però sense estels ni via làctia. Malauradament, quan ja estic amb “pijama” dins del sac...Mikel em dona la mala noticia que el cel està ben seré....Doncs em sembla que la via làctia serà per un altre dia.

 

 

Diumenge 6 de Febrer

Lac de Montoliu-Coll de Maubèrme-Mauberme-Coll de Montoliu- Pla de Beret

Desnivell=+770m /-1.300m

Cota min.=1.710m

Cota Max.=2.691m

 

Dificultat

Pic de Maubèrme: MBEA -S2, S3. Atenció a la qualitat de la neu donada la orientació Sud de la canal d’accés al cim. Sortida de la canal fins l’aresta pot presentar dificultats, que requereixen de tècniques alpines.

Temps en moviment: 4’5 h

Distancia 15 km

  

Amb una mica de mandra sortim de la tenda, tot fonent neu per fer quelcom calent i els termos del dia. La bombona de gas, ha perdut eficàcia, tot i que l’hem mantingut dins la tenda. La temperatura de la nit ha estat al voltant dels -9ºC de forma continuada , amb una mínima puntual de -13ºC segons marca el rellotge dins la tenda. Mes tard que d’hora…aconseguim posar-nos en marxa, creuant la planícia del llac encaminats cap el coll de Maubèrme. Un cop al coll, seguim pujant donant-li la volta al Pic de Maubèrme. Abans d’afrontar un flanqueig dret per encarar la canal...deixem els esquis per posar-nos els grampons a 2.560m a un pla amb roques. Una altre vegada que hi vam anar, vam fer exactament el mateix (+320m desnivell amb grampons) 

S’insinuen algunes petjades, però no ens serveixen de gaire. Tracem línia directe cap al cim...tot desviant-nos a les parts altes quan la neu és dura. 

La sortida de la canal...acabem escollint opcions diferents el Mikel i jo...Decideixo abandonar la traça vella que es dirigeix cap a la dreta, perquè la neu sembla endurida, i faig un primer intent per guanyar l’aresta fent una travessia cap a la dreta...però no sembla una bona idea, ho provo cap a l’esquerra de la canal i prova superada. La baixada decidim fer-la per on Mikel ha decidit pujar després de veure'm fer filigranes...Aquest tram però cal una grimpada en roca amb un curt passatge amb força exposició (traça vermella). 

Fotos de rigor amb els monòlits gegants de pedres...on divisem la nostra minúscula caseta del llac de Montoliu. Sense perdre més temps, baixem que tenim feina. Quan estem just desgrimpant el tram, ens trobem dos esquiadors que porten els esquis a l’esquena...no recordo ni que ens saludéssim...l’skimo-instagramer és el que té.  X-)

Recuperem els esquis i baixem cap al campament, que cal desfer el campament. Són quasi les 15:00 quan posem pells per a superar de nou el coll de Montoliu. Baixem tota la vall, ja a l’ombra, amb una neu endurida, amb moltes escates que fan trontollar de valent les cames. El tram del bosc abans d’arribar a la borda de can Cabau, es fa pesat per la poca neu, que a voltes cal descalçar esquis. Un cop arribem a la borda, posem pells i en 1hora aproximadament de pista, ens plantem als cotxes (+140m i 3’5km).

Mikel C i Roger G.