Cap de setmana al Valle de Tena, 11 i 12/05/2019

Garmo Negro 3.051m, Espelunciecha 2.399m i Arroyetas 2.556m

Un bon racó per descobrir i deixar-se perdre pels molts itineraris possibles malgrat que queda lluny. Recomanable l’accés per l’estació tancada de Formigal que porta a itineraris amb bones orientacions per foquejar a aquestes alçades de temporada.

Dissabte 11 de Maig: Garmo Negro 3051m #8cims

+/- 1450m (550m de porteig i 900m d’esquí), 10.8km, F, S3

Allò dels amics i els amics dels meus amics ... fa que ens reunim 7 esquiadors per passar un molt bon cap de setmana d’esquí de muntanya.

El destí venia ja decidit de dies i ara es tracta de trobar els millors itineraris per l’època.

Quan arribem a la zona es respira mooolta primavera i veiem la neu escassa i a cotes altes, però no defallim sabem que, amb més o menys porteig, hi ha opcions.

Dissabte ens encarem de cap al Garmo Negro. Recorregunt habitual: sortida de Baños de Panticosa per travessar un bosquet que en porta a la Mallata Baixa. Allà encara hi ha poc rastre de neu i alguns dels companys opten per anar cap a la zona de Fenias que la neu es veu bastant a prop.

La resta girem a la dreta (nord) per ascendir pel sender en direcció a la Mallata Alta 2200m. És a partir d’aquí que podem calçar esquís. En el primer tram la neu està envellida i remullada per les pluges de la darrera setmana però passats uns metres, en direcció al ramal esquerra, les condicions milloren considerablement.

Pugem el barranc d’Argualas i tracem una llarga diagonal per entrar al circ del Garmo Negro-Algas-Argualas. D’allà continuem per ascendir a la cubeta prèvia al coll, al que no cal acabar d’arribar per agafar la pala sud que porta al cim.

En l’ascensió la pala estava molt gelada i posem ganivetes per ascendir al cim amb esquís als peus.

Un cop d’alt, l’ambient és agradable (no venta gens) i ens hi estem una estona, la justa per trobar una primera baixada excel·lent i li segueixen unes quantes més també de molt bon fer. En els darrers metres la neu ja esta molt pesada i transformada.

Un bon itinerari en que els metres de porteig queden compensats per l’abundant neu que hi ha en alçada.

Itinerari: Banys de Panticosa 1.636m, Mallata baixa 1.960m, Mallata alta 2200m (calcem esquís), barranc d’Argualas, cubeta prèvia al coll 2.850m, pala sud fins al cim 3.051.

Condicions: Neu a partir de cotes altes 2200-2250m però en alçada és abundant. En el primer tram la neu estava envellida i remullada per les pluges de la darrera setmana però més amunt (aprox. 2.500m) neu gelada que transforma a primavera en avançar el dia i queda “al punt”. A quotes altes hi havia un bon gruix de neu recent.

Diumenge 12 de Maig: Circular per la zona de Formigal – Portalet amb ascensió a l’Espelunciecha 2.399m i Arroyetas 2.556m

+/- 1150m, 13km, F, S2-S3, 2 canvis de pells

El despertador sona a les sis i pico del matí. S'ha d'aprofitar les hores que no farà el sol fort, atès que la previsió d'avui és de molt bon temps: sol, sol i una mica de vent. A proposta de Mikel, bon coneixedor de la zona ens planteja fer la volta l'Anayet. Acceptem.

A les vuit del matí ja ens trobem al pàrking del Portalet de l'estació de Formigal (1750m), el pàrking de l'Anayet el tanquen fora de temporada d’esquí alpí. A l'arribar al pàrking un vent fort i fred ens saluda (poc vent??). Ens trobem davant el telecadires que duu el mateix nom que nostre primer objectiu: Espelunciecha, cim de 2.399m. Així d'entrada pocs cotxes, però avui no estarem sols a la muntanya.

El porteig avui es curt, molt curt: un quart d'hora i ja ens calcem esquís. Deixem el telecadira a la nostra dreta i resseguim les pistes, tot observant alguna que una altra marmota. 

A cota 2000m,  abandonem les pistes en direcció sud-oest. A aquestes alçades ja està clar que no estarem sols, diversos grups d'esquiadors segueixen el nostre mateix recorregut.  Anem guanyant alçada fins a situar-nos a cota 2200m. Allí ens trobarem amb el camí que fa la retrac que porta a esquiadors fora pistes i amb un gran mirador: a la dreta el Peygeret i el Midi d'Ossau al fons, imponent. I a la nostra esquerra el pic de l'Anayet i el Vertice amb la seva terra marronossa, roja. 

També observem que no hi ha prou neu per poder fer la volta al Anayet amb esquís... si la podríem fer a peu, però no era l'objectiu del dia. Així que canvi de plans. Per ara anem a buscar el Espelunciecha, seguint la pista de la retrac direcció sud. Ens trobem amb dues opcions de pujada: una canal llarga i estreta a la dreta i una pala ampla. Totes dues amb les traces ben marcades. Els més agosarats del nostre grup opten per la canal de la dreta. La resta, ens dediquem a la pala. Les traces, trencades per esquiadors o per purgues i la neu dura, fan que hi hagi alguns punts on s'ha d'anar amb compte.

  A les 10:30 ja som al cim del Espelunciecha.

Des d'allí, decidim el proper objectiu: l'Anayet no sembla viable per tant optem per un cim clàssic de la zona, el pico Arroyetas (2556m). La meteo sembla que es va complint: poc vent i molt de sol. Del cim, anem a buscar la seva pala sud per fer un ràpid descens, tendència a la dreta cap a Llanos de l'Anayet. 

Tornem a calçar esquís per fer els 350 metres de desnivell que ens separen del pico Arroyetas. Accedim amb esquís al collado de Arroyetas(2440m) però per la seva cara sud, ja no hi ha neu, així que l'accés al cim el fem a peu. Des del cim, arrecerats del vent, podem observar al sud la vall de Izas i el seu característic "campanar", la Pala de Ip i Escarra, entre d'altres. Bon lloc per dinar.

Ja només ens queda tornar al cotxe. Tornem al coll (12:30h), calcem esquís, i baixem fins a Llanos de l'Anayet amb una neu dura. Deixant l'Espelunciecha a la nostra esquerra, aquí la neu ja és cremeta, busquem uns tubs que ens portaran fins a cota 2000m. Baixada molt disfrutona. Allí, prop de La Glera de l'Anayet, farem l’últim canvi de pells del dia per anar a buscar el coll de l'Espelunciecha (2200m). 

Des de allí, anem a buscar les pistes que es troben a l'oest, passant, una altra vegada, per davant de la cara nord de l'Espelunciecha on uns quants esquiadors gaudeixen de la baixada. 

A les 14h ja som al cotxe, havent gaudit d'un bon recorregut d’esquí de muntanya per una zona no gaire coneguda, almenys per mi. Zona amb moltes possibilitats per practicar aquests esport, el Valle del Tena, ni que sigui per la propera temporada.

Hem estat Alex M, Roger G, Mikel, Alvaro, Marta B, Eli C i Nuria P.

Text: Eli i Núria

Fotos: Roger, Mikel i Núria