Dia: 13 Gener 2019
Distància: 17,31 km
Desnivell pujant: 1190 m
Desnivell baixant: 1190m
Altitud màxima: 2178 m
Temps: 6h, 8
min
Nivell d’esqui: S2-
Vaig marxar sol cap a la Vall
d'Aran després de sentir els cants de sirena dels mitjans de comunicació de
nevades i temporals de fred intens. La
idea és fer un dels 8cims, fàcil i accessible. Després de llegir les ressenyes, estudiar els tracks, seguir la meteorologia i vigilar el part d'allaus, pareixeria que el Tuc
de Nere era un objectiu accessible i realista.
Vaig agarrar la pista a la
dreta que hi ha després de Bossòst direcció a França i me vaig enfilar muntanya
amunt amb el cotxe ben d'hora. Però tot
hi que no hi havia molta neu, degut al glaç i la forta pendent de la pista vaig
haver de deixar el cotxe a cota baixa a la segona corba que me vaig trobar. Amb els esquís i les botes a l'esquena vaig
començar a pujar sobre la fina capa de gel.
La progressió va ser ràpida amb les sabatilles de córrer fins que el gruix de neu me va permetre posar-me les botes d'esquí. Vaig continuar per la pista forestal fins passades tres bordes de ramaders. Feia calor, la humitat era constant i el cel estava tapat per núvols baixos. No es veia més de 200 metres.
Arribats a l'última borda al pla, s'intuïa el cim amagat darrere dels núvols, però lo que havia de ser una pendent coberta de neu, me vaig trobar una pedrera. Vaig continuar per lo que semblava un sender amb la vana esperança de trobar més neu. Arribats a un punt, vaig començar a trobar estaques amb la punta groga que se dirigien cap el meu objectiu pujant per una forta pendent amb poca neu. Les vaig seguir. A cert punt, a la cresta vaig haver de flanquejar una petita cornisa per acabar sobre la pendent final cap el cim.
El cim estava cobert d'una capa
fina de neu i gel esquiables. Després de
fer les fotografies protocolàries, vaig treure les pells i cap a baix. Me vaig fer una "matollada del copón” (activitat d'esquiar sobre matolls, no enganxar els esquís a les
branques ni trencar-se un ós) fins on la neu me va permetre. A cert punt, per arribar a l'última borda vaig
haver de posar-me els esquís a l'espatlla i baixar per una zona plena de "boulders". Superat l'obstacle vaig
baixar esquiant mig kilòmetre més fins que se va fer clar i evident que
continuar esquiant seria a costa de l'integritat dels
meus esquís. Davant tant clarividència,
me vaig posar les sabatilles de córrer, els esquís amb les botes a la motxilla
i cap el cotxe.
No recordaré la esquiada com a pletòrica i el cim com a molt interessant a nivell tècnic. Si que és cert que és ideal per a qui se
vulgui iniciar al esquí de muntanya.
Bones traces,
Javier Blanc
4 comentaris:
enhorabona pel cim i les ganes donades les condicions... Aquesta excursió espera millors dies per venir que amb molta neu imagino espectacular per l'ambient i bosc esquiable, fins i tot per tornar-hi (i aprofitar per fer una bona graellada en alguna de les cabanes)
Segur que el cap de setmana proper estarà be
enhorabona Javier!!!! ja formes part dels 8cimers!!! i de moment, pocs poden dir-ho!!! Espero que aviat pugui anar a l'Aran a fer aquest i el que has fet avui.....vas molt ben encaminat :)))))
El Carlos i jo ja hem fet el Tuc de Horno. Solament me queda escriure la piulada.
Publica un comentari a l'entrada