8#cims-Tuc de Nere-13 de Gener 2019

Dia: 13 Gener 2019

Distància: 17,31 km

Desnivell pujant: 1190 m

Desnivell baixant: 1190m

Altitud màxima: 2178 m

Temps: 6h, 8 min

Nivell d’esqui: S2-

Track: wikiloc: https://es.wikiloc.com/rutas-esqui-de-montana/tuc-de-neres-32184366

Vaig marxar sol cap a la Vall d'Aran després de sentir els cants de sirena dels mitjans de comunicació de nevades i temporals de fred intens.  La idea és fer un dels 8cims, fàcil i accessible.  Després de llegir les ressenyes, estudiar els tracks, seguir la meteorologia i vigilar el part d'allaus, pareixeria que el Tuc de Nere era un objectiu accessible i realista.

Vaig agarrar la pista a la dreta que hi ha després de Bossòst direcció a França i me vaig enfilar muntanya amunt amb el cotxe ben d'hora.  Però tot hi que no hi havia molta neu, degut al glaç i la forta pendent de la pista vaig haver de deixar el cotxe a cota baixa a la segona corba que me vaig trobar.  Amb els esquís i les botes a l'esquena vaig començar a pujar sobre la fina capa de gel.

La progressió va ser ràpida amb les sabatilles de córrer fins que el gruix de neu me va permetre posar-me les botes d'esquí.  Vaig continuar per la pista forestal fins passades tres bordes de ramaders.  Feia calor, la humitat era constant i el cel estava tapat per núvols baixos.  No es veia més de 200 metres.

Arribats a l'última borda al pla, s'intuïa el cim amagat darrere dels núvols, però lo que havia de ser una pendent coberta de neu, me vaig trobar una pedrera.  Vaig continuar per lo que semblava un sender amb la vana esperança de trobar més neu. Arribats a un punt, vaig començar a trobar estaques amb la punta groga que se dirigien cap el meu objectiu pujant per una forta pendent amb poca neu.  Les vaig seguir.  A cert punt, a la cresta vaig haver de flanquejar una petita cornisa per acabar sobre la pendent final cap el cim.

El cim estava cobert d'una capa fina de neu i gel esquiables.  Després de fer les fotografies protocolàries, vaig treure les pells i cap a baix.  Me vaig fer una "matollada del copón” (activitat d'esquiar sobre matolls, no enganxar els esquís a les branques ni trencar-se un ós) fins on la neu me va permetre.  A cert punt, per arribar a l'última borda vaig haver de posar-me els esquís a l'espatlla i baixar per una zona plena de "boulders".  Superat l'obstacle vaig baixar esquiant mig kilòmetre més fins que se va fer clar i evident que continuar esquiant seria a costa de l'integritat dels meus esquís.  Davant tant clarividència, me vaig posar les sabatilles de córrer, els esquís amb les botes a la motxilla i cap el cotxe.

No recordaré la esquiada com a pletòrica i el cim com a molt interessant a nivell tècnic.  Si que és cert que és ideal per a qui se vulgui iniciar al esquí de muntanya.

Bones traces,

Javier Blanc