El país d'Olmes, entre el Mont Forcat (2.001 m.) i el cim de l'Estanhola (1.934 m.)

El país d'Olmes és un territori situat al SE del departament de l'Arièja que té com a nucli més important la població de Avelhanet. Aquí trobem la muntanya de Tava un massís aïllat que separa l'Alta Arièja de la plana situada més al nord amb el poble de Pàmias com a població propera més important i el castell de Montsegur com a fantàstic reclam turístic. Els cims més rellevants de la zona són els de Sant Bartomeu (2.348 m.) i de Solarac (2.368 m.) i una mica separat i més a occident el Mont Forcat (2.001 m.) que aquests dies es veu ben innivat des del poble de Fois. Cal distingir aquest Forcat del pic Forcat (1.931 m.) situat més al sud i accessible també amb esquís des del coll de Màrmara (1.361 m.). 

Des del Mont Forcat o des de la cabana propera de nom homònim on vam passar la nit podem gaudir d'unes vistes impressionants! 

Mont Forcat - cegesqui març 2018 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.

Amb un cap de setmana com aquest meteorològicament complicat a casa nostra, el país d'Olmés ens ofereix unes condicions òptimes: sol, poc vent i un notable gruix de neu. 

Dissabte, 10 de març 

Monts d'Olmes (1.480 m.)-coll d'Aigua Torta (1.780 m.)-Mont Forcat (2.001 m.)-Aigua Roja (1.456 m.)-Cabana de Mont Forcat (1.875 m.) 

10 km +1.050 m. F+ (amb un curt tram PD- de prop de 50º per accedir del Pla de Sau al llom SE proper al pìc de Lauzate), S2 

Sortim tard des de l'estació d'esquí de Monts d'Olmes. Som al carrer de les Myrtilles, calcem esquís al costat del cotxe. Al final del carrer seguim un caminet, de seguida traspassem una portella. El camí desemboca en una pista que més tard passa per sobre d'un petit embassament que queda amagat bosc avall.

La pista s'acaba, al fons veiem el coll de d'Aigua Morta amb unes cornises impressionants. Assolim fàcilment el coll i des d'allà pugem pel vessant sud fins a l'ampli cim del Mont Forcat (2.001 m.). Fa una tarda esplèndida! Uns quants decideixen baixar directament fins a la cabana on pernoctarem. La resta gaudim de l'esplendida pala SW amb bona neu primavera.


Els esquís ens porten bosc endins, som a Aigua Roja (1.465 m.), un racó preciós. Posem pells i resseguim amunt el costat esquerra del torrent que baixa del bonic Pla de Sau a on arribem fent marrades pel bosc sense perdre de vista el torrent.

Més amunt veiem unes cornises impressionants que defensen el lloc. No tenim massa clar per on passar fins que som ben bé sota el llom que desemboca entre el pic de Laucate i el Mont Forcat. Allà trobem un pas dret però prou segur. Una mica de lluita i ja som al pla superior. Des d'allà pugem còmodament fins a la cabana de Forcat, abans però recollim aigua en un torrent proper. La cabana està colgada de neu, els companys han fet una feinada tremenda...

Primer per esbrinar on és la porta, consulta telefònica i telemàtica, i després per obrir un forat a la neu de més de 3 metres que permeti accedir a la porta del refugi. Tot i això no aconsegueixen entrar-hi i la tarda va caient...

Finalment i entre tots obrim la porta que està bloquejada per la neu que ha entrat dins el refugi, segurament la porta havia quedat mal tancada.

Després de la lluita venen els millors moments amb els xefs Ricard i Jaume i un magnífic maridatge de vins on destaca un Burdeus d'excel·lent qualitat, el de la foto és el Priorat, i una bona estona de conversa al voltant de la llar de foc.

A fora després d'una bona tempesta de pluja i vent arriba la pau i la serenor de la nit. Un munt de petits estels s'estenen arreu de la plana més enllà del cel.

Diumenge, 11 de març 

Cabana de Mont Forcat (1.875 m.)-Mont Forcat (2.001 m.)-coll d'Aigua Torta (1.780 m.)-pista de Pla de Tabe (1.600 m.)-plans de l'Estanhola (1.750 m.)-cabana de l'Estanhola (1.818 m, tancada)-cim de l'Estanhola (1.934 m.)-coma sota el coll de Han (1.683 m.)-pista (1.550 m.)- carretera (1.325 m.)

12 km, +525 m -1.125 m. 5h F/S3-S2 

Diumenge ens llevem tranquil·lament. Bufa lleument el vent i la neu està encara una mica dura. Decidim per seguretat no flanquejar cap al coll d'Aigua Torta i tornem a pujar al Mont Forcat on pensem que podem trobar millors condicions per fer el descens. Des del coll podem continuar flanquejant sense perdre massa alçada fins a trobar la pista que ve del Pla de Tabe (1.600 m.). Posem pells, aviat deixem la pista per pujar NE fins als suaus relleus que envolten l'estany d'Estanholeta. La intenció era anar cap al pic de Galinat però els vessants orientats a E són pendents i estan força carregats de neu. Renunciem a baixar cap als plans on es recargola el rierol de Cadènes. Provem de baixar cap al S, la baixada és molt llarga i no tenim clar que puguem enllaçar amb el nostre objectiu inicial, reculem. Decidim retrocedir i fer l'amable cim de Estanhola que té una bonica part final. Abans però passem per la cabana de l'Estanhola, en bon estat però tancada.

Des del cim flanquegem per anar a buscar l'esplèndida coma que baixa del coll de Han.

Bona neu primavera a la part superior i pesada ja dins del bosc. Desemboquem a la pista per on vam passar dissabte.


Des d'allà alguns baixem i baixem amb un somriure a la cara engrescats per un cap de setmana rodó, i clar... anem més avall del compte. Som a la carretera d'accés a l'estació, cota 1.325 m. Sort que tenim un conductor disposat a caminar els 2 kms que ens separen del cotxe! 

Bones traces! 

 Jordi, Miquel, Ricard, Carmela, Roser, Marta, Jaume i Pep