cegesqui: Mount Sutton (2007m) 7-10-2012

20 d’oct. 2012

Mount Sutton (2007m) 7-10-2012

Dificultat: ***,S4,BEA

Desnivell: +/- 1700m

Desprès de tres dies de turisme forçat pel mal temps la predicció per avui es de gran bo, amb perill d’allaus generalitzat de nou. Em llevo a Christchurch ben d’hora, ben d’hora i enfilo cap a la opció prudent de l’estació d’esquí de Mt Dobson. Esta tancada però l’accés a alçada em permetrà conèixer les valls d’aquest massís proper al Mt Cook. Malauradament a la cruïlla de la carretera principal em trobo una tanca i tancada clar. Es tard i el dia radiant, molta neu a la muntanya…..Segueixo fins al poble del Llac Tekapo (un lloc impressionant per passar una bona temporada) a on demano informació de l’altre estació d’esquí de la zona, Roundhill però no em saben dir si la carretera esta oberta o no. Total que cap a Ohau que es el darrer dia d’obertura de les pistes. Arribo tard, cap a les 13h i aviso als pisters que vaig a l’altre banda de la vall. Insisteixen que estigui de tornada a les 4 així que canya i cap amunt.

Surto de 1460m cap al Mount Sutton per fora de l’estació. La neu sorprenentment encara aguanta prou bé. Arribo al Sutton a 2007m per una pujada confortable però a ritme per aprofitar la tarda. D’aquí veig unes canals impressionants orientades a S que no semblen gaire carregades. Decideixo baixar per la tercera esperant neu tova i alguna placa però quina sorpresa al trobar-me neu dura, de grampó. Ja em trobo en mig del “fregao” en una pendent d’uns 45 graus que es va suavitzant però llarga i gelada durant uns 200m. M’aguanto amb els cantells i decideixo si maniobro per posar grampons o tiro cap avall. Desprès d’una estona de dubtes ho tinc clar, si encara m’aguanten els cantells es que puc tira cap avall així que faig els 200m amb més por que vergonya i apuro la fart final fins als 1440m. Per pujar busco les orientacions E i amb menys o menys esforç vaig sortejant les zones ventades i endurides. Dues coses importants, no menysprear les ganivetes i si vas a novazelanda escull molt bé la orientació del pendent en funció de l’hora del dia. Es passa del gel al “corn snow” ens qüestió d’una hora.

Al cim del Sutton veig que encara em queda temps per una altre baixada per una vall paral·lela a l’estació. Increïble, quina baixada aquesta vegada si per orientació E. I quin paisatge, una vall encaixonada sota penya-segats. Baixo de nou a 1460m i remunto a tota presa fins al Sutton per tercera vegada. Ara ja cap a pistes que ja em deuen estar esperant. Però no, es el darrer dia i estan celebrant-ho amb unes cerveses. Em conviden i no se dir que no. Dia ben aprofitat i bona gent a la neu. Per demà donen més neu així que vaig a dormir al peu del Mount Cook sense gaires esperances de poder fer alguna cosa.