Dificultat de la
ruta completa: ***,S4,MBEA, D-
Desnivell fet primer dia: +1000m
Desnivell fet segon dia: +900m-1900m
Tems variable,
com de costum a la primavera, però impacients per fer activitat, amb els
companys coneguts ahir, Bram, Max i Sara (un americà, un francès, una italiana
i un……català) anem cap al Brewster. Un estètic cim a la divisòria de la serralada
dels Alps del sud. Aparquem al coll de Haast, a la carretera principal que uneix
la costa Est amb la Oest (wet coast com li acabem dient aquí). A 500m comencem
a pujar desprès de travessar un troç de riu, esport nacional aquí això d’anar
travessant rius.
Magnífic forest de beech amb algun Kea volant i cantant. Però
quan ens apropem al refugi la vista es impressionant. El Topheavy que es un
turonet per l’altre banda, per aquesta apareix com una paret de més de 1000m
solcada per corredors i corredors que arriben al cim. El torrent que baixa del
glacial fa una sèrie de gorgs que faria goig al millor barranquista. Amb
aquestes arribem al refugi a 1500m. Bon refugi del DOC (departament de
conservació), parlem en anglès però a estones en italià, en francès o en
castellà, tots intentem ser una mica poliglotes. Comença a nevar, para,
segueix. Això es un escàndol. Al final nit serena, però a l’endemà tapat i
amenaçant…
Sortim a peu per
neu dura i no triguem a posar grampons per fer un infernal flanqueig per sota
del Mt Amstrong. Desitgem trobar la neu dura a la tornada doncs no fa gracia
flanquejar aquestes pendents de 40º exposades als penya-segats de sota. La
boira no triga a aparèixer i curiosament el vent que cada vegada es més fort.
Ho parlem per allò del factor humà, però tots tenim clar que no pujarem.
L’objectiu es trobar un punt protegit per poder posar esquis i menjar alguna
cosa. Però com? Caminem per una vessant W prop de la carena amb vent molt fort
de W. Finalment al coll, a 2300m podem passar a la vessant E molt carregada de
neu. Just a la rimaia fem treballar les pales ne neu per fer un petit refugi. Mengem,
expliquem acudits i ningú vol marxar doncs a la que traíem el cap el vent se’ns
emporta. Qui ha deixat la porta oberta? Diferents nacionalitats però sempre la
mateixa gracia.
Decidim marxar directes cap al glacial, pendents no molt fortes però endurides fins a gel per acció del vent. S’obre una mica i veiem el glacial ple de solcs blancs i blaus. Esgarrifant doncs de lluny sembles esquerdes però només son els solcs fets per l’aigua de dies abans i semitapats pel vent i la neu.
Poca historia
més, a 1300 posem pells i remuntem fins a sobre el refugi a 1900m. Aquí posem
esquis i per fi gaudim de 400m de descens amb esquís. Apurem l’herba fins al
refugi i cap a vall que hi falta gent. Com no podia ser d’altre manera es posa
a nevar i desprès ploure. Però el que es diferent aquesta vegada es que una
vegada al bosc sentim un gran soroll, com d’allau. A la vegada els arbres
tremolen i la tremolor pujar per les cames. No sabem del cert, però l’endemà
confirmarem que hem estat a uns 15km de l’epicentre d’un terratrèmol de quasi 5
graus. Vaja que ja puc dir que en aquest viatge he tingut neu, vent, sol,
boira, núvols, pluja i ...un terratrèmol.
Fem la cervesa de
rigor i tornem a Queenstown a veure venir la propera meteo. Quin estres…
Teniu més fotos a:
Xavif
4 comentaris:
Ostres, el Brewster, el Topheavy, creuar el Haast river!!! bells amics de fa ja més de 5 anys... felicitats per tanta activitat!
bè tot lo bo s'acaba i ja estem aqui esperant a que nevi de veritat. Ja falta poc..ah i ja nomès em queda una piada, a veure si tinc temps d'acabarla demà i deixo de monopolitzar el blog :-)
mare meva quin viatge.....terratrèmol i tot....hahahaha....
guapíssim el refu.....boniques vistes....una pena això de la meteo!
Xavi, ESPECTACULAR!!!!
Monopolitza monopolitza el blog que ens agrada ;)
Publica un comentari a l'entrada