21 de gener de 2012
+/- 1.225 m, 6h, S3, ***
Les condicions de neu dura i gel viu segueixen dominant als Pirineus. Per tant, seguim buscant solanes on la neu pugui estovar-se mínimament per poder-hi esquiar amb seguretat.
Avui triem el Malh de Fishabarrat, un pic rocós visible des de la carretera del túnel i que domina la feréstega vall del riu Nere. Per pujar-lo, cal donar-li tota la volta pel sud. Aquesta zona és molt solitària i demana bones condicions de neu i mantell estable, tant l'entrada de la vall, molt tancada i exposada a allaus importants i freqüents, com les pales suspeses i de pendent dret del darrer tram de l'ascensió. Per cert, la toponímia que apareix als mapes ICC és força confusa, errònia al nostre entendre.
Prenem la pista d'Horno que ens endinsa cap a la vall de l'arriu Nere. Deixem el cotxe a cota 1.430 m, ja que avançar seria una temeritat pel glaç transparent que cobreix la pista. Iniciem la sortida a peu per la pista fins el Huelh d'Horno i tot seguit pel camí d'estiu. Calcem esquís a cota 1700 m i seguim remuntant l'ombrívola vall del Nere. El terreny és ben rugós, amb grans blocs de pedra i arbusts que amb la poca innivació d'aquest hivern encara no han quedat coberts. Això fa que haguem de caminar uns metres poc abans de trobar l'estanh deth Hòro.
Per fi ens toca el sol i podem contemplar l'enorme Malh des Pois i la resta de muntanyes que tanquen el circ del Nere. Però la nostra fita per avui són les muntanyes amb orientació sud situades al nord de l'estany. Remuntem la Pala deth Hòro amb neu ja primavera, i guanyem la Passada des Neres, un pas molt salvatge, jo diria que només per isards, cap a l'Artiga de Lin. Seguim pujant uns metres per l'aresta en direcció nord-est fins que entrem de ple a la pala sud. Aquí trobem una neu força encrostada amb gel per sota, gens còmode. Calcem grampons i amb el piolet a la mà seguim pujant sense massa complicació fins a un primer cim de 2.510 m, sense topònim al mapa. Aquest cim és el punt més meridional de la Sèrra d'Auba.
Entre la Sèrra d'Auba i el Malh de Fishabarrat descobrim una valleta suspesa i protegida del vent, on la feble nevada de divendres hi ha deixat uns pocs cm de neu fresca (i pols!) que conviden a esquiar. Ens llancem avall poc més de 100 m de desnivell i ràpidament tornem a posar pells per enfilar cap al punt més alt del Malh de Fishabarrat que tanca la valleta per l'est. Els darrers metres els fem amb grampons, el cim és aeri i no s'hi val a badar!
Retornem a un collet entre el Malh de Fishabarrat i el primer cim, i fem un cop d'ull a la pala sud. No és la mateixa de l'ascens però aquí la neu fa millor pinta, més tova i llisa. Iniciem el descens per aquesta pala però amb tendència a la nostra dreta (aquesta pala queda tallada per una barra rocosa!) per rependre la Pala d'Horno i baixar fins l'estany. Desfem l'itinerari de pujada, amb neu crosta que a estones fa encarrilar els esquís i més avall amb neu dura però que deixa clavar els cantells. Descalcem esquís, sorprenentment, al mateix indret que a la pujada i caminem fins el cotxe tot evitant el perillós gel.
Avui triem el Malh de Fishabarrat, un pic rocós visible des de la carretera del túnel i que domina la feréstega vall del riu Nere. Per pujar-lo, cal donar-li tota la volta pel sud. Aquesta zona és molt solitària i demana bones condicions de neu i mantell estable, tant l'entrada de la vall, molt tancada i exposada a allaus importants i freqüents, com les pales suspeses i de pendent dret del darrer tram de l'ascensió. Per cert, la toponímia que apareix als mapes ICC és força confusa, errònia al nostre entendre.
Prenem la pista d'Horno que ens endinsa cap a la vall de l'arriu Nere. Deixem el cotxe a cota 1.430 m, ja que avançar seria una temeritat pel glaç transparent que cobreix la pista. Iniciem la sortida a peu per la pista fins el Huelh d'Horno i tot seguit pel camí d'estiu. Calcem esquís a cota 1700 m i seguim remuntant l'ombrívola vall del Nere. El terreny és ben rugós, amb grans blocs de pedra i arbusts que amb la poca innivació d'aquest hivern encara no han quedat coberts. Això fa que haguem de caminar uns metres poc abans de trobar l'estanh deth Hòro.
Per fi ens toca el sol i podem contemplar l'enorme Malh des Pois i la resta de muntanyes que tanquen el circ del Nere. Però la nostra fita per avui són les muntanyes amb orientació sud situades al nord de l'estany. Remuntem la Pala deth Hòro amb neu ja primavera, i guanyem la Passada des Neres, un pas molt salvatge, jo diria que només per isards, cap a l'Artiga de Lin. Seguim pujant uns metres per l'aresta en direcció nord-est fins que entrem de ple a la pala sud. Aquí trobem una neu força encrostada amb gel per sota, gens còmode. Calcem grampons i amb el piolet a la mà seguim pujant sense massa complicació fins a un primer cim de 2.510 m, sense topònim al mapa. Aquest cim és el punt més meridional de la Sèrra d'Auba.
Entre la Sèrra d'Auba i el Malh de Fishabarrat descobrim una valleta suspesa i protegida del vent, on la feble nevada de divendres hi ha deixat uns pocs cm de neu fresca (i pols!) que conviden a esquiar. Ens llancem avall poc més de 100 m de desnivell i ràpidament tornem a posar pells per enfilar cap al punt més alt del Malh de Fishabarrat que tanca la valleta per l'est. Els darrers metres els fem amb grampons, el cim és aeri i no s'hi val a badar!
Retornem a un collet entre el Malh de Fishabarrat i el primer cim, i fem un cop d'ull a la pala sud. No és la mateixa de l'ascens però aquí la neu fa millor pinta, més tova i llisa. Iniciem el descens per aquesta pala però amb tendència a la nostra dreta (aquesta pala queda tallada per una barra rocosa!) per rependre la Pala d'Horno i baixar fins l'estany. Desfem l'itinerari de pujada, amb neu crosta que a estones fa encarrilar els esquís i més avall amb neu dura però que deixa clavar els cantells. Descalcem esquís, sorprenentment, al mateix indret que a la pujada i caminem fins el cotxe tot evitant el perillós gel.
Malh des Pois. Remuntant la Pala d'Horno. L'Aneto ben a prop.
Tots dos al primer cim. Capçalera de la vall del Nere. Breu descens, Tuc de Coma-Salies al fons.
Darrers metres del Malh de Fishabarrat. Insòlites vistes del Tuc deth Pòrt de Vielha.
Malh de Fishabarrat a la dreta, vist des dels prats d'Horno.
Bones traces!!
Carles i Montse
4 comentaris:
Hola! he escrit un comentari i s'ha perdut....potser apareix d'aquí a una estona?
deia que moooolt boniques les fotos i que l'itinerari sembla mooolt solitari. Què vol dir el nom del cim? m'ha fet molta gràcia!
Una abraçada i fins aviat!
Òla Berta, òc qu'ei solitària era zòna. Eth nòm ei ben curiós e estonant, mès nosati non coneishem er origen etimologic.
Ac è demanat entàs expèrts mès tanpòc ac saben. Diden qu'ei un nòm fòrça extranh.
Rebrembes!!
Una bona troballa!
Pel que m'ha explicat el Manel, és una barreja entre "feixa" en català i "barrat" que en aranès vol dir tancat o sense sortida. La paraula aranesa per feixa és badèr. Ens ho creurem doncs. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada