Punt de sortida: Bagergue (1400m)
Neu: abundant, pols en orientacions Nord, crosta en la pala somital a Sud.
Desnivell i temps: 1100mts - 3/4 hores d'ascens, 1'30 descens
Amics: Lluis, Montse, Manel, Carles.
Finalment, ja tocava, que pogues pujar-hi. I això que no les tenia totes. Anavem pujant cap als plans de Moredo i el poc cel blau que teniem al matí anava tapant-se per moments. Ja a les 9 del matí en sortir de Bagergue, tota la banda sud de la Vall i les Maladetes més enllà estaven tapades per nuvols grisos. Quan deixem Moredo i ens enfilem per la vall a Oest que porta al coll, ja no es veuen els cims i les volves tornen a caure. L'ombra d'un altre intent frustrat torna a planar.
Però no. Sembla que para, sembla que es torna va veure el cim, sembla que s'intueix el blau sobre els nuvols, sembla que surt el sol ... Arribats al coll, abocats sobre el barranc de Corilha, sembla ja tot un altre dia. Dareres pales més sostringudes, sota cornisses amenaçants i ja som a dalt.
Varradós es veu inmaculat, el Tuc Nere un invitació a esquiar les pales verges. Son molts els cims que desde aqui es poden veure, i son tants els que encara no hem esquiat!
Baixem pel mateix itinerari, el cel torna a caure sobre nosaltres. Neu pols, saltes sense voler. N'hi ha tanta que creuem el riu Unyola per un pont de neu sense anar a buscar el pont. Arribem a Bagergue en plena nevada. Ens hem d'afanyar, la neu torna a cuallar sobre l'asfalt.
Bones traces. Fins aviat germans.
Neu: abundant, pols en orientacions Nord, crosta en la pala somital a Sud.
Desnivell i temps: 1100mts - 3/4 hores d'ascens, 1'30 descens
Amics: Lluis, Montse, Manel, Carles.
Finalment, ja tocava, que pogues pujar-hi. I això que no les tenia totes. Anavem pujant cap als plans de Moredo i el poc cel blau que teniem al matí anava tapant-se per moments. Ja a les 9 del matí en sortir de Bagergue, tota la banda sud de la Vall i les Maladetes més enllà estaven tapades per nuvols grisos. Quan deixem Moredo i ens enfilem per la vall a Oest que porta al coll, ja no es veuen els cims i les volves tornen a caure. L'ombra d'un altre intent frustrat torna a planar.
Però no. Sembla que para, sembla que es torna va veure el cim, sembla que s'intueix el blau sobre els nuvols, sembla que surt el sol ... Arribats al coll, abocats sobre el barranc de Corilha, sembla ja tot un altre dia. Dareres pales més sostringudes, sota cornisses amenaçants i ja som a dalt.
Varradós es veu inmaculat, el Tuc Nere un invitació a esquiar les pales verges. Son molts els cims que desde aqui es poden veure, i son tants els que encara no hem esquiat!
Baixem pel mateix itinerari, el cel torna a caure sobre nosaltres. Neu pols, saltes sense voler. N'hi ha tanta que creuem el riu Unyola per un pont de neu sense anar a buscar el pont. Arribem a Bagergue en plena nevada. Ens hem d'afanyar, la neu torna a cuallar sobre l'asfalt.
Bones traces. Fins aviat germans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada