Trio a la Cerdanya: Puigpedrós, Puigllançada i Cap de Ginebrar

Aprofitem el primer cap de setmana sencer una mica estable. Hem passat d'uns hiverns que havíem de fer malabares per poder fer esqui de muntanya a un any, on tot té neu, tot...

La idea original de la proposta, era anar a la vall d'Aran a fer alguns dels cims clàssics, però amb l'elevat grau d'inestabilitat de la meteorologia, es va plantejar una alternativa més propera, aprofitant que hi ha un bon gruix de neu al pirineu oriental, aquell que fa anys que no podem esquiar.

Ens allotjem al nostre refugi, a La Molina.

Puigpedrós, per Malniu 9,13km, + /- 816m F - S2

Escollim un cim que poc de nosaltres havia fet amb esquis, però gairebé tots sí que l'hem fet a peu. 

Durant el sopar vam comprovar els accessos a la web del refugi: passa la màquina lleva neus i calen cadenes.  Cost 4€/dia/cotxe.

Durant la nit de divendres a dissabte, van caure uns 5 cm de neu fresca i al llevar-nos, encara tot núvol i nevant, ens fa dubtar sobre el desti: estarà apte la pista? La pista de Meranges al desviament fins al refugi de Malniu, està tota asfaltada, no així la pista pròpia de l'accés al Refu. A totes dues sí que ha passat la màquina lleva neus.

  

Accedim al refugi envoltats de neu, molta neu... El recorregut és molt suau, sense cap gran desnivell a cobrir, i encarat totalment a cara sud. Un cop superat l'estany sec, ja resseguim tot el camí d'estiu direcció sud, fins anar a trobar la carena que ens portarà al cim. Durant tot el dia, la boira va entrant i sortint.... afectant la qualitat de la neu, que la trobem un xic encostrada en la part baixa, i ventada a la part superior, esquiable tota.

 

Puigllançada i Cap de Ginebrar, 12,4km, + /- 850m F - S2

Hem modificat fins a 3 vegades el destí, sempre amb l'objectiu de no fer molta cua a la tornada: primer voliem fer el Dòrria per Planòles, però la carretera que arriba al refugi Corral Blanc està tancada per neu, allargant la ruta 10 Km. 

Després vam voler anar a Dòrria pel poble de Dòrria. Diumenge matí, ens arriba una filtració que la neu està molt costra... descartat. 

Pensem amb el Puigmal, ens havien dit que hi ha molt bona qualitat de neu, però es preveia molt de vent.... i també més lluny. Total, decidim fer un clàssic: Puigllançada des de Alabaus. 

Vam estar ventats, amb una neu una mica endurida pel vent, però molt, molt esquiable. Per fer-lo un xic diferent el descens el fem buscant les pales encara verges en direcció el coll de la Creueta. Per no retornar a l'estació per la carretera, vam decidir fer el Cap de Ginebrar, aquell bony de vaques que està devant l'estació i que normalment no el visitem. 

 

 

Cap de setmana complert amb activitat els dos dies i unes quantes anècdotes: com ara un gos que duia ulleres de ventisca, uns esquiadors que com s'havien oblidat les botes van voler inventar esquiar amb bambes i cinta americana (ja us avancem que no té futur), unes noies que van perdre l'ultim tren, aix no... bus cap a barcelona... 

Hi hem estat: Albert, Clara, Hector, Lluis, Quique, Marima. Pili, Sancho, Sonia i Eli

Travessa de 2 dies: Núria–Vallter per Coma de Vaca i Vallter–Núria per Tirapits (7–8/02/2026)

Aquest any està sent un maldecap quadrar sortides i, sobretot, travesses: meteo ballarina i el tema allaus fent-nos anar amb el fre posat. Al final ens hi llencem aquest cap de setmana perquè el perill baixa a 2 i la previsió pinta prou bé: dissabte esplèndid i diumenge "una mica més mogut", però, sobre el paper, sense grans ensurts.

Dia 1 — De Queralbs a Vallter, passant per Coma de Vaca

16,5 km +1.230m -1.200m (Moderat)

Quedem a les 8.15 al pàrquing i pugem al cremallera de 8.35. A les 9.00 ja som a Vall de Núria. El tren va rebentat i toca anar drets, però hi arribem bé.

El dia és d'aquells que fan mal: cel blau, sol i la vall amb una nevada d'escàndol. Calcem esquís i pugem cap a l'alberg Pic de l'Àliga. Som 12 i es nota: grup heterogeni, ritme tranquil i reagrupaments constants.

A la pujada surt el primer "detall": algú va sense ganivetes i, en un punt una mica delicat, acabem resolent-ho amb grampons. Per sort, hi ha molta neu i el terreny es deixa fer.

Arribem al collet i encarem la baixada cap al Refugi de Coma de Vaca. El primer tram és dret, però la neu és bona i baixa molt bé. Després, baixada llarga, plena de neu, amb algun lloc on toca remar. El refugi, per sort, és obert i hi fem parada com Déu mana.

Pel camí ens trobem dos americans en "mode manual del que no s'ha de fer": venen sense saber si el refugi és obert, màniga curta… això sí, amb grampons. Intercanvi i aventura, però la muntanya a l'hivern no és un Erasmus.

Després toca la pujada llarga cap al Coll de la Marrana. El grup avança sense presses, paisatge increïble i el temps aguanta. Quan hi arribem, el sol ja va caient. Traiem pells i fem una baixada ràpida amb neu excel·lent. Acabem per pistes fins a l'Hostal Pastuira abans que es faci fosc. Sopar i celebració amb gintònics.

Dia 2 — Vallter–Núria per Tirapits, amb boira i vent (i final de cine)

13,3 km +1.000m -1.030m (Moderat)

A la nit passa un frontet. Mirem meteo: ratxes fins a 40 km/h, sol i núvols. Decidim tirar endavant. Calcem esquís al pàrquing i pugem tranquil·lament cap al coll de la Marrana. El dia no té la postal del dissabte: més núvol i vent a estones.

Des del coll fem una baixadeta per anar a buscar Tirapits. Recomanació clara: aquesta baixada millor sense pells. Amb pells es fa feixuc i, a sobre, hi ha gel. Acabem posant ganivetes i una transició "fàcil" es converteix en una estona pesada.

A partir d'aquí, pells + ganivetes i amunt. I el temps es va tancant: núvols, més vent, i a la carena… boira i vent. No es veu res. És pitjor del que deia la previsió, però girar cua aquí ja és complicat, així que fem la cresta. No és especialment perillosa, però amb 12 persones i visibilitat nul·la, es fa lenta. Dani marca el camí amb el track i anem avançant sense perdre'ns. En algun punt toca baixar "fent escaletes" en un tram una mica delicat. El fred apreta i també surten "coses de principiants": algun guant massa prim.

Arribem al Fossa del Gegant i iniciem la baixada cap a Núria. El primer tram és dret però no difícil; el problema és que amb la boira no es veu i costa més del que tocaria. Quan perdem alçada la boira marxa i el dia canvia de cop: baixada pel Torrent de Noucreus espectacular, neu increïble i posta de sol amb Núria al fons. D'aquelles que et fan dir: "només per això ja valia la pena".

Arribem sense incidències, però una hora més tard del previst. Per sort, el cremallera ens salva igualment i tornem al cotxe contents i cansats.

Ruta (i travessa) molt recomanable!!

Hi hem estat: Àngel B, Rodrigo R, Maria B, Marcelo S, Pep L, Xavier K, Roser R, Daniel D, Sofia G, Jordi R, Paco P, Oriol S.

Biciesquí al Puig Sequer 2.086m – 8/02/2026

Des de Bor, esquiant el Pas del Bou

Amb el vici de fer escrutini de les muntanyes que m’envolten, tant des de la plana com des de cims propers, feia temps que em cridava una llengua de neu i un possible barranc amagat en un dels bastions de les Penyes Altes del Moixeró. 

skyline ceretà des de prop de Bellver, el vespre anterior,
amb el Puig Sequer, el pas del Bou i les Suquetes

Així veiem el cim el 26/01/2026 pujant al Moixeró
(en vermell he dibuixat la traça de descens)

Amb les eines mòbils i, ja amb el mapa a la mà, vaig identificar sense dubtar massa la cara oest del Pas del Bou (2.024 m), entre els pics de les Suquetes (2.200 m) i el Puig Sequer (2.086 m). La toponímia, Pas del Bou, dubto molt que faci referència a un lloc de pas de bestiar, pel penjat que són els dos vessants de la muntanya… 

track de pujada des del revolt del torrent de Canaletes
i dibuixat en blau el descens per la clariana (en verd
fins a 30º, groc de 30 a 35º, carbassa de 35 a 40º,...)

L’al·licient va anar in crescendo en no veure-hi cap sender dibuixat en cap mapa, ni antic ni modern, ni trobar cap track, ni d’hivern ni d’estiu. I la cirereta: amb tanta neu i a cota baixa, potser era el moment d’anar-hi a obrir una primera? traça… 

Avui el cotxe és per portar la família a pistes, i poder-m’hi acostar en bici em motiva. Des de Bor segueixo cap a Pedra, Riu i després Urús, gairebé sempre en pujada. Ja a Urús, vaig cap al cementiri, des d’on comença la pista que porta al refugi del Cortal d’en Vidal. Després d’una baixada, al pont sobre el torrent de la Font Llebrera (1.300 m) s’entra a l’obaga i la neu impedeix seguir en bici. 

Han estat prop de 8 km i +300 m / −50 m; tot i que comptava fer-ne un parell més, agraeixo deixar de carregar les botes i els esquís a l’esquena. 

Segueixo resseguint la pista fins a prendre el camí de les Set Fonts (cota 1.400 m), evitant la llarga marrada que fa la pista. Més endavant, en una clariana, m’enfilo pel dret uns 50 m fins a recuperar-la a 1.600 m, i ràpidament arribo a un marcat revolt: el punt clau, el torrent de les Canaletes (1.630 m). 

Torrent de les Canaletes

Porto ben visualitzat per on traçar, evitant el terreny més dret, però no sé com ho trobaré… Hi ha tanta neu que el torrent, que a l’estiu deu ser un rocallam recaragolat, està totalment cobert i permet una progressió fàcil, obrint traça, això sí, en una marcada orientació nord. Per a un altre dia queda l’exploració sencera del torrent, probablement fins al coll de la Miquela. 

Però a 1.760 m, d’acord amb el gradient, toca enfilar-se en marcada direcció est, pel bosc i un barranc poc definit. La pujada és de fort pendent i amb molta neu, enmig d’un bosc immens. Intueixo, a l’esquerra, la llengua de neu culpable de ser aquí. Probablement són velles allaus les que han escombrat el bosc en aquest punt, i me la reservo per al descens. Suo la cansalada per arribar al Pas del Bou, content de fer-ho possible i amb els esquís als peus. 

No em costa gens deixar l’ascensió a les Suquetes per a un altre dia: serien uns 180 m més d’obrir traça en un terreny semblant, mentre que veig el Puig Sequer molt estètic i a tocar. M’hi enfilo amb esquís, en un terreny un xic exposat, primer per l’oest i després per l’est, i pel llomet fins al cim: gran balcó sobre la Cerdanya però, sobretot, cara a cara amb el provocador vessant oest de la Tosa, on ja hi dibuixo properes aventures. 

la Tosa i les Suquetes des del Puig Sequer

Cara oest de la Tosa d'Alp des del Puig Sequer

La baixada promet. La llengua de neu que baixa del Pas del Bou, amb orientació oest i a la solana, està molt canviant: neu dura, crosta, neu crema… No tardo gaires viratges a fer una diagonal penjada cap al bosc, a buscar la neu pols i fonda de la pujada. Xalo com un crio. En un tres i no res torno a ser a la pista, que en lleugera baixada em retorna a la bicicleta. La passejada final fins a casa té un punt de malenconia, en deixar l’hivern enrere… 

Puig Sequer 2.086m; +/-1. 100m, 25km (en bici +/-350m i 14km, i esquiant +/-750m i 11 km)

Però, bones traces!

Jaume

De Toses a Nevà, per la Serra de Montgrony

Després del tros d'olla, d'un sopar en excés i maldormir a un hotel a Ribes (no tan terrorífic com el de l'Hèctor, però poc li faltava!) avui anirem a la Serra de Montgrony.

Comencem des de Toses, on fem les mítiques fotografies de les vies de tren plenes de neu. Creuem la via i pugem per un sender amb esquís als peus. Hi ha una petita intermitència sense neu, però es remunta fàcilment fins al Cortal de l'Hoste. Prenem la pista que al Pla de la Teuleria deixarem per endinsar-nos als boscos de sota el Cap dels Plans del Ginebrar. Quan aconseguim sortejar tots els arbres caiguts per l'excepcional quantitat de neu d'aquest hivern, arribem a la carena que ens deixa al Serrat del Paravent (1.911 m). Fem una primera baixadeta i seguim cap al Collet de les Fontetes de Castellar. Fem una remuntada molt bonica pel bosc que ens porta a Pedra Picada (2.010 m). Gaudim molt del descens fins al Coll del Remoló, amb una neu primavera de primera. Remuntem l'Emperadora (1.962 m) i descens primaveral cap al Coll de la Bona, on no cal arribar per començar la pujada al Tossal de Meians o Roc dels Llamps (2.051 m). Fem la sifonada sense treure pells per anar al Costa Pubilla (2.056 m). Brutal, la baixada pel Clot dels Cerdans, aprofitant l'orientació amb la neu al punt. Arribem a la pista que porta a les Fontetes de Meians i posem pells per última vegada per remuntar pel barranc, que ràpidament passa a ser una pujada plàcida fins al Coll de la Bona, on fem la baixada final en direcció a la pista que va a Nevà. Allà traiem esquís i fem a peu una caminada fins al cotxe, que no el tenim a Nevà, sinó a la pista que va cap al Torrent de Paradelles, direcció a Fornells de la Muntanya, a 1.390 m.

Ha estat una ruta preciosa, també proposada pel Ramon. Bona meteorologia i neu de tot tipus.

El relive amb la travessa i més fotos. 

Diumenge 8 de febrer de 2026, 13,4 km, 1.100 m de pujada i moltes hores ben gaudides. Hi hem estat en Ramon, l'Oriol i jo.

Bones traces!!!

Un tros de l'olla de Pardines

Avui hem fet una sortida molt xula, amb molt bones vistes, paisatges solitaris i plens de neu. No sempre es podrà esquiar per aquestes contrades, aquest any és excepcional i val la pena aprofitar-ho! Ha estat una proposta d'en Ramon, que ha estat tota la setmana revisant que fos possible logísticament.

Sortim de la pista que va a Tregurà, on hi ha el trencall cap al refugi del Pla d'Erola. Al cap d'uns 15 minuts ja ens podem calçar els esquís (cota 1.600 m). Un cop tenim Pardines als peus, pugem pel bosc fins al Pla de Batibaumes. Les vistes del Pedraforca sempre emocionen. Llom molt ampli fins al Puig Cerverís (2.206 m). Atravessem el puig i anem carenant per anar fent l'olla de Pardines (sense fer el Taga). Puig de Mont-roig,  Pèl-de-ca, ensigaladeta per aconseguir arribar a la Collada Verda. Remuntem cap al Coll del Pal i cap complicació fins al Puig Estela, on vam ser fa uns dies. La baixada d'avui ha estat amb neu més dura i una mica encrostada. Descalcem a uns 1.400 m, no ho recordo exactament, i fem uns minuts a peu fins a Can Roca, on tenim un altre cotxe ben aparcat a l'espai habilitat abans d'arribar a Santa Magdalena de Puigsac.

He perdut unes ulleres de ventisca a la pista d'inici, la que porta al Coll de Meianell. Quan recuperem l'altre cotxe, encara tenim esma d'anar a veure si les trobem..., però no hi ha sort.

Acabem molt satisfets d'haver assolit el que ens havíem proposat. La meteorologia ha ajudat molt: ha fet un dia molt bo i, quan els núvols envoltaven la zona del Puig Estela, encara s'ha anat obrint per poder veure el descens. 

Mireu el relive i veureu el que no sé expressar amb paraules :) 

Hi hem estat en Ramon, l'Oriol i jo.

Bones traces

Dissabte 7 de febrer de 2026, 20 km i més de 1.200 m de desnivell positiu.

FORMACIÓ - Tècniques Alpines per a l'esquí de muntanya 2026

  

Obrim les inscripcions per al curs de Tècniques Alpines aplicades a l’Esquí de Muntanya - edició 2026.

Aquest curs pretén fer un repàs, sempre necessari, de progressió amb grampons i tècniques d'autodetenció, i aprendre a fer cordades per progressar en glaceres i zones d'esquerdes, polipastos, ancoratges i diferents mitjans de fortuna, des d'una vessant defensiva.

Es farà el dimarts 24 de febrer (sessió teòrica de 19:30 a 21 telemàtica o presencial) i el cap de setmana del 28 febrer i 1 març (sessions pràctiques en principi a la zona de la Cerdanya o Capcir).

El seminari està destinat principalment a socis del CEG que siguin membres de la secció d'esquí de muntanya, número de places entre 4 i 10 persones. Tot i que està obert als esquiadors de muntanya en general.

El cost del curs serà de 95€ pels socis i 120€ pels no socis, despeses d'allotjament, menjar i transport a banda. En principi anirem al refugi del CEG a la Molina (subjecte a possibles canvis degut a condicions meteorològiques, o altres causes alienes a l'organització).

Les persones que es vulguin inscriure han omplir el següent formulari:  https://forms.gle/61z5YNAszHbzZaTd9

Les pre-inscripcions es tancaran el dimecres 18 de febrer. Després els coordinadors del curs us enviaran un correu indicant si esteu inscrits, i serà quan caldrà fer l'ingrés de l’import del curs al compte que se us indicarà.

Aquest curs, com sempre, requereix assegurança que cobreixi aquest tipus d’activitat, sigui la llicència federativa "FEEC D" o equivalent.

Caldrà portar el material de seguretat habitual, (arva, pala, sonda, grampons, piolet) i material adicional

• material obligatori:

  - material complert d’esquí de muntanya, inclòs ARVA, pala i sonda

  - casc d’alpinisme o específic d’esquí de muntanya

  - arnés, preferiblement lleuger d’esquí de muntanya

  - 2 cordinos de 5mm de diàmetre i d’un metre de llarg per a Prusik

  - 2 vagues d’escalada de 60 diàmetre (cosides o nuades)

  - 1 vagues de 120 de diàmetre (cosida o nuada)

  - 3 mosquetons (preferiblement lleugers)

  - 1 mosquetó amb tanca

• material opcional (si no disposeu d’aquest material contacteu amb l’organització per a preveure’n el suficient):

  - 1 o 2 cargols de gel

  - parella de tiblocs Petzl. 

Els secrets de la Torreta de l'Orri

Semi travessa entre la carretera de Port Ainé, la Torreta de l'Orri i Montenartró +900m -1100m F/S3 i contorsionisme.

Feia temps que li teníem ganes, un descens des de la Torreta de l'Orri fins al poble de Montenartró i les condicions d'aquesta temporada ho han permès.

Hem arrencat al revolt de la carretera de Rialp a Port Ainé a la cota 1600m. Bosc amunt, es tracta de traçar un itinerari que va progressant pel bosc i travessant les pistes forestals que comuniquen amb Sant Joan de l'Erm. Com a referència tindrem al nord el Bony de la Socarrada.

Un plaer passejar en silenci pel bosc curull de neu, obrint traça i sense vent...

Passada la planura del bony de la Socarrada (no sabem perquè li diuen bony...) ja divisem la Torreta de l'Orri, els pisteros que van cap a una merescuda baixada després dels 40min de cua a la cadira... i uns grupets de raquetàires que retornen cap al refugi de Comes de Rubió. 

La quantitat de neu és excepcional i la vall de Rubió sembla un merengue.

El descens el fem per pista fins a la confluència amb la coma del Forn, d'allà ens anem desplaçant per dins del bosc amb força pendent cap a l'est fins arribar a un tram de bosc molt apetitós i amb neu pols. Baixem fins a les pistes 2060m i remuntem un tram curt per la pista forestal, uns 100m de desnivell.

Ja som a la vertical de Montenartró, ens llencem per un bosc molt dret i amb bona neu. Des d'aquest punt fins el darrer tram cal buscar el millor itinerari per dins del bosc creuant fins a 5 pistes forestals.

A la darrera pista 1500m ja la seguim fins el poble, amb el petit (gran) inconvenient que han caigut molts arbres que barren el pas, cada 50-60m i això ens obliga a fer contorsionisme i buscar passos alternatius perdent força estona.

El darrer tram ja arribem al poble amb els esquís als peus sense més inconvenient.

Ruta molt recomanable !!

Hi hem estat el Koki G i Ricard M

Bones traces pels boscos nevats !! 

 

el vídeo dels dimecres... Guia per interpretar el BPA (ICGC)

 

El Port del Comte, de gala!

Divendres, 30 de gener 2026

Entre algun dia de vacances "pendent de consumir" i que l'Alex portava una setmana de "corresponsal" al pre-pirineu ... que acabem el divendres amb una matinal al Port del Comte.

Si a la situació actual, totalment excepcional de neu, hi afegim uns centímetres de neu nova caiguts la nit abans, costa de creure que estiguem al Port del Comte.

Sortim del parking de l'Estivella i pugem per la vall cap al prat de l'Orri i després fins el Pedró dels Quatre Batlles 2.386m. Per la zona del cim venta bastant així que no ens entretenim gaire, traiem pells i fem una baixada molt bona per la mateixa vall fins al parking. La neu està molt bé, i com que encara és aviat, decidim fer una segona volta.

Aquest cop ens obrim més a l'esquerra i fem l'ascensió pel bosquet cap el coll de Tancalaporta per després passar pel cim del Vulturó 2.349m. Com que segueix ventant en alçada, no acabem d'arribar al cim del Pedró i fem una diagonal fins a trobar la baixada d'abans, que volem repetir.

Al final ens surten +900m i dues molt bones baixades.

Com deia l'Àlex, quin dia ens hem regalat! Sembla que aquest any n'hi hauran més com aquest ...

Moltes gràcies Àlex!