Vigilant el Tarbesau

Ruta circular des de l'estació de Mijanes fent els cims del Monpudou 2191m i Canrusc 2132m

La ruta segueix l'itinerari clàssic d'ascens al Tarbesau pel coll de la Coma de l'Os. Des de l'estació se segueix la vall Maura passant per l cabana de l'Orri fins el coll 2180m. És factible afegir a la ruta el Tarbesau +180m.

Des del coll seguim cap a l'est per sota la carena i entre boscos amb lleuger ascens, arribarem a una collada que caldrà seguir entre arbres buscant el millor pas, a l'altra banda timba cap a la vall de la cabana de la Restanca.

Des del cim de Monpudou 2191m podem descalçar esquís i deixar-nos anar per la planura que mena al Canrusc, algun tram cal remar. per aprofitar el pendent seguim entre arbres voltant una mica el cim. Ja situats sobre de l'estació el cim ens queda una mica per sobre a la dreta.

El descens el fem seguint la llomada ampla fins que trobem el punt d'arribada del telesquí 1980m i baixem per pistes fins a l'aparcament.

La ruta és recomanable per a iniciació i també com a alternativa al descens del Tarbesau, a banda que permet investigar altres objectius aprofitant el ticket randoneur de l'estació...

Mariona J i Ricard M

Curs de descens en neus no tractades 2023

"La centralitat, recupereu la centralitat".

El super-mantra del curset.

Aquest darrer cap de setmana, ha tingut lloc el curs de descens en neus no tractades. Recordo que la darrera edició es va haver de suspendre per manca de neu. Tot i que darrerament no podem garantir condicions, l'hem dut a terme.

Personalment crec que ha estat un encert, tot i que hem hagut d'improvisar.

Cal dir que aquest mes de febrer, la secció d'esqui de muntanya del CEG el dedica a la formació. Curs d'iniciació, curs de l'ACNA, de descens, i el TAEM.

Entrem en el curs de descens. Aquest any hem canviat d'ubicació perque a Port Àiné no era possible, degut a la coincidència amb Carnestoltes. L'hem fet a l'Estació d'Espot.
Tot ha estat una novetat, ens hem allotjat a l'Alberg Les Daines, a peu de pista. Tot i que les habitacions no són luxury, superen en confortabilitat a l'habitació Canigó de Aina a Canillo, Andorra, on has posar-te l'arnés per pujar a llitera nivell 3. Les dutxes són aspersors, has de ser lampista per dutxar-te en condicions. Si vols pressió, t'ho has de currar per no sortir escaldat com una gamba. Tot compensat per la qualitat dels sopars, la cervessa, i la bona companyia.

El curs d'esqui - l'objectiu - l'ha impartit l'Escola Esqui Base d'Espot. Hem estat 14 cursetistes, que hem sofert un brainstorming d'explicacions tècniques dissabte per dur-les a la pràctica diumenge. M'ha recordat el "dar cera, pulir cera" del professor Miyagi a Karate kid.
Destacar com a highlights, la presencia inesperada d'en Koki i la Concep, ambaixada del CEG a Tremp, i l'aniversari de la Pili V. com a event a destacar.
Se m'olvidava el sopar de divendres a Ctretze a la Pobla, birres artesanes, hamburgueses, etc...

En relació a la formació impartida:

TIPS CURS PERFECCIONAMENT NEUS NO TRACTADES

- Posició Base (flexió de turmell, genoll, maluc. Tensió abdominal. Braços semi flexionats alçada melic i avançats. Cap aixecat)
- Centralitat (juguem amb posició antero-posterior)
- 3 fases en viratges en cunya. Obro, carrego-carrego +, oriento
- Exercici de la finestra per treballar espatlles mirant a baix
- Exercici d’angulació per treballar els cantells (braços estirats...)
- Paral·lel de radi mig-ample. Parlem de l’amplitud de moviments i que fem en cada fase de la corba (Fase inicial-Fase final i Fase de transició)
- Paral·lel de radi curt. Parlem de la velocitat de moviments i que fem en cada fase la corba (Fase inicial-Fase final i Fase de transició)
- Treballem el paral·lel amb la bota en mode walk i comprovar que quan més flexionat tenim els turmells més fàcil és el control de les nostres esquís.
- Treballem aixecant esquí interior per comprovar que el nostre exterior amb la flexió correcte de turmell ens aguant el nostre viratge.
- Treballem fora pista i parlem del control de velocitat. Neu crosta amb suavitat podem gestionar-la bé.

*************************

Us copio els enllaços:
https://lesdaines.com/index.php/ca/
http://www.escolaesquibase.com/ca/

Gràcies a tots per la vostra predisposició a compartir un gran cap de setmana.

Hem estat:
Pili V., Albert K. Elisa C. Laia V., Ricard M., Mercè B., Clara V., Issabel F., Montse N., Carme G., David R., Montse S., Ignasi S.,  Manel C.
Els nostres profes Xavier V. i Adrià.

el vídeo dels dimecres... Balkan Express

 

Balkan Express (Full Movie) from El Flamingo on Vimeo.

Pic Negre d'en Valira i Sarrera

 La nostra idea era fer el pic del Nerassol. Arribant a Hospitales pres Andorre, ja ens estavem plantejant a quina alçada ens trobariem la neu. En arribar al punt de sortida, la neu no la veiem. Canvi de plans.

Dissabte 18 de Febrer: Pic Negre d'En Valira, 2821m  (+/-700m, F, S2)

Recorregut que iniciem per les pistes a cota 2220m, i les travessem per anar a buscar l'estany de les abelletes. A partir d'aqui abandomen les pistes i resseguim la coma, amb neu pols, a excepció de l'accés al Coll dels Issards, on per precaució hem posat ganivetes. 

Un cop al Coll, observem i busquem la neu, per poder accedir al cim. Molt poca neu i molta calor. Un trencalòs ens sobrevola. 

Al cim, ens hi estem una bona estona analitzant les millors opcions pel diumenge... falta neu.

Per tornar, buscant la neu primavera ens acostem al fals coll dels Isards, i anem a buscar les pistes de Pas de la Casa (perfectes, per cert).

Diumenge 19 de Febrer: Sarrera (2.913m) per coma de Ransol, (+/-1020m, F, S2/S3)

Tradicional i molt bonic recorregut per la coma de Ransol amb neu molt transformada, molt...i amb la calor que va fer, encara més... 

El més destacable, es que a l'alçada del coll de Meners (2.714m), per afrontar la pala cimera, hem de buscar la neu... i fins i tot treure els esquis un parell de cops. 

La tornada la fem pel mateix camí.

Bones traces.

Hi hem estat Alex M i Eli C.

Travessa al Refugi del Juclar

Dissabte 11de Febrer

Improvitzem una travessa circular per anar a fer nit al Refugi del Juclar. El refugi de l'Illa està a petar i ens diuen que no tenim plaça la tarda de dijous. 

Al Juclar si.. i hi estarem sols!

Punt de trobada i sortida: L'Hospitalet près l'Àndorre (1450m)

Travessa al refugi de Juclar: 15,5km 1260+  350 -  pel coll d'Alba (2539m) F S2

Sortim amb els esquís a la motxilla i, tot i que fem un curt tram amb esquís als peus, no trobem neu continua fins a la cota 2000 un cop ja a la vall d'Arques que anirem remuntan passant per l'estany de Pedorrers, l' estany de Quart i els estanys d'Alba. Tots els passem pel seu costat dret excepte el petit dels d'Alba. La vall es va regirant cap a l'est i deixem enrerra la Tossa de Pedorrers (amb molt poca neu) i la traça a la portella del Siscar per accedir al Nerassol (fins al coll bona innivació, del coll al cim res de neu). La traça al coll d'Alba  es continua i fàcil amb unes boniques llacades finals. Hem sortit tard i arribem al coll a les 5 de la tarda. Gaudim d'un descens primer cap a la collada de Juclà i despres cap els estanys de Juclà i el refugi amb les últimes llums del dia i la posta del sol.

Bona estada i bon sopar al refugi. L'esmorzar també és molt complet.  Llar de foc al menjador i estufes de pellets al menjador i al passadis de les habitacions. Hi ha crocks i mantes (moltes). No hi ha servei de dutxa a l'hivern i els WC son a l'exterior. 

Diumenge 12 de Febrer 

Travessa refugi del Juclar a L'Hospitalet: 15,5 Km 740+ 1650-  per la Portella de Siscaró (2550m)

 F S2 S3 (segons condicions a la pala de sortida de la Portella de Siscaró)

Comencem baixant per la vall de Juclà cap a Incles. Els primers metres son de bon esquiar tot i la neu dura, poc a poc es va enbarrancant i és va complicant una mica el descens entre blocs. Tot i així arribem amb els esquís als peus fins al replà que recull les aigues de la vall de Siscaró (1900m). Possem pells i remuntem cap al refugi lliure de Siscaró. Hi ha traces, remuntem sempre pel marge esquerra del riu. 

Un cop al refugi l'itinerari es evident remuntant la vall de l'esquerra  just darrera del refugi. Deixem la traça que va cap al Port Dret i als estanys de Siscaró i el Cap de Siscaró. Bona innivació i traces una mica per tot arreu a les cotes intermitges i als llocs arrecerats.

Guanyem la Portella de Siscaró amb unes últimes llaçades maques. Un cop al coll observem que a la Cabaneta no hi ha neu i la pujada al Pic del Siscaró també l'hauriem de fer a peu. Optem per iniciar el descens amb les condicions òptimes a la pala E. Neu primavera i cap avall!

El descens es molt xulo, la pala i la continuació fins a l'Estany de Siscar i el refugi lliure de Vésina. 

Per aquest costat la pujada a la Portella del Siscar també està en bones condicions de neu, però tal com ja varem veure ahir del coll al cim del Nerassol cal fer-ho a peu. 

Seguim baixant per la vall de Siscar. El darrer tram del descens es un joc per anar a buscar els passos més adequats. La vall en el seu tram final és més obaga i podem arribar amb els esquís als peus fins la cota 1700. Arribem a l'Hospitalet ben contents!

Hi hem estat: Xavier P. Joan R. Beti F. Carmela i Jordi... i la Rei!

Puig de la Coma d’Or solitari (2826m)

19 DE febrer 2023

F, S2, 5h, +-1000m

Arribem a Porté-Puymorens on les nenes faran pistes amb una bona colla.

Mentre, agafo el cotxe fins el Col du Puymorens (1920m). Allà una munió de gent enfila cap al Pic de la Mine.. a l’altre banda es veu la Coma d’en Garcia no massa innivada però tampoc es veu prou bé la vall.. Només es veu algú amb raquetes o a peu,..

M’ho penso 1min i m’en vaig tot sol cap a la vall solitaria..

Camino amb esquis a la motxila uns 10min i ja veig una llengua de neu que pel costat esquerra (per on hi ha la pista) em permet avançar amb esquis als peus. Al final de la pista la vall s’obre i amb mes neu permet anar pujant fins la Portella d’en Garcia.

Allà, continuo cap a l'Est flanquejant per la Portella de Cortal Rossó a peu uns 400m, després torno a posar esquis i pujo per sota del Cap de Llosada, fent el clàssic camí fins al coll que queda a la dreta del Puig de Coma d’Or. 

Al coll deixo esquís i faig els últims metres d’aresta fàcil a peu fins al cim.

La baixada pel mateix itinerari amb neu primavera prou decent! Només torno a treure esquis al flanqueig abans de la Portella. La baixada la faig pel bosc i puc esquiar fins a 300m del cotxe, prou satisfet per una sortida que ningú donava 1 cèntim i al final un 8cims!!!

No he vist a ningú amb esquís, només alguna traça vella..

Tirem de clàssics: “Qui no arrisca no pisca” o “Mes val sol que... amb un munió de gent!” 😉

Bones traces !

Reguitzell de cims als pirineus Atlàntics

Aprofitem el llarg anticicló (que per altra banda ens perjudica per no proveir-nos de més matèria prima blanca) del 8 de Febrer, per fer una estada al Pirineu Navarrés i aragonès d'uns 9 dies malgrat que precisament el dia que marxem sembla que es posa a nevar en una llevantada al costat de casa, considerant que precisament marxem al Pirineu més llunyà. La estada la farem aprofitant la facilitat de moviments que ens ofereix la furgo dins de la modalitat de asilvestrament modern. 

dimecres        8	Anie (Auñamendi)
dijous            9	Txamantxoia
divendres    10	Mesa de los 3 reyes* (Hiru Erregeen Mahaia)
dissabte       11	Bisaurín* -circular-
diumenge    12	Ruabe del Bozo
dilluns         13	Pico Escalar+Pico Arnousse N -circular-
dimarts        14	Pico Acué (Gabedaille) -circular-
dimecres      15	Pico Arlet
dijous           16	Pico de los Monjes (Moines)+Pico Astún -circular-

(*) #8cims-2023

Tuc deth Rosari (2608m)

18/2/23 Tuc deth Rosari des del parking d'Orri pels estanys de Baciver +/-790m F/S2/* 

Ascensió sense problemes que permet gaudir del silenci malgrat la proximitat de les pistes d'esquí. El camí permet moltes variants per a que cadascú triï l'itinerari segons les severs preferències personals. 

Estanh de baix de Baciver 

En el meu cas, qüestió d'anar cap a l'est i mantenir un ritme de pujada sense estridències, deixant a la dreta l'estany de Baish de Baciver, passant per un mirador sobre el mateix que pot passar desapercebut a la cota 2160.

Pujada després cap els estanys de dalt de Baciver, deixant els dos estanys grans a l'esquerra i finalment enfilar la pujada més dreta cap el coll de Rosari anant a buscar la variant del GRM16 que passa pel coll i d'allí, cap el cim.

Circ de Baciver

Bona innivació gairebé fins el coll on hi he deixat els esquís i he acabat de pujar a peu per la manca de neu i abundància de pedres. Per cert, si algú hi trobauna cantimplora abonyegada que m'hi he deixat és lliure de portar-la a un museu, em faria gràcia tenir-ne notícies però no hi patiu.

Vista cap Airoto

La baixada per on vingui més de gust, compte amb les pedres a la proximitat del coll. Un cop passades, he baixat pràcticament per on he volgut, era dissabte i no m'he trobat gairebé amb ningú fins que he començat a creuar les pistes que baixen de Baciver, cap al final he claudicat i he agafat una pista que m'ha permès de tornar amb ímpetu al parking.

Segon cap de setmana del CIEM - Pallars

El segon cap de setmana del curs, anem al Pallars a buscar bona neu.

Dissabte 11

Anem al Tuc de la Cigalera, a prop de les pistes de Baqueira, farem uns 400m de desnivell. 

Comencem a la Bonaigua, desprès de les pertinents proves amb els DVA i comencem a pujar pel costat de les pistes. La pujada té un pendent agraït, pel que ens anem familiaritzant amb les voltes maria. Més per formació que per necessitat, abans de la pala que ens ha de portar a pla previ al cim, ens calcem les serretes per fer la pujada amb total seguretat. A la pala final ens les traiem i ens enfilem per una llengua de neu contínua fins el cim. La natura ens premia amb un dia espectacular, pel que gaudim de les vistes i podem treure les pells i preparar-nos per la baixada amb total tranquil·litat. Per la baixada trobem una neu força bona, una mica dura per la zona més alta, però es deixa fer. 

 

Tornem a posar les pells per buscar un lloc adient per fer pràctiques de nivologia, fent un tall a la neu fins a trobar la nevada del novembre !! 

Com el dia allarga, fem 2 equips per fer pràctiques de rescat del DVA del Xavi, amagada en la motxilla del Pau; surten prou bé, en menys de 10 minuts, els dos equips han estar capaços de rescatar la motxilla i evitar-li una severa hipotèrmia. Amb la feina feta ens anem cap a Alins, on dormirem ben plans.

Diumenge 12

L'objectiu és el Pic de la Coma del Forn, amb un desnivell positiu de 1.000m. Sortim des del refugi de La Pleta i pugem pel marge dret del torrent de la Mascarida, al costat de les pistes, per no complicar-nos ja que la sortida és llarga. Camí del cim diferents cursetistes van "obrint" traça, triant el recorregut idoni, mirant d'aplicar els conceptes del curs. La pujada, tot i que llarga, és agraïda, la neu està en bones condicions, algun trosset una mica més dur, alguna volta maria que es resisteix, però anem fent fins que tots arribem al cim. El temps també és molt agraït amb nosaltres i ens permet dinar tranquil·lament i agafar forces per la baixada, on gaudim d'una neu en magnífiques condicions fins arribar a la pista de Tavascan, que la baixem com sinó hi hagués un demà.... Ja a l'aparcament ens trobem amb els companys que han fet el curs de l'ACNA.

Ara ja podem dir que tenim un nou grup de cegesquiadors, preparats per a tot !!!

Hem estat: 

Nous cegesquiadors: Albert, Anton, Carla, Dani, Miquel, Monika, Pau, Roc, Rosa, Tais. 

Instructor: Xavi.

Col·laboradors: Manel i Montse