el vídeo dels dimecres... Mulhacen (integral, descens cara N)

 

Una setmana als alps de Lyngen

Els alps de Lyngen són un destí ideal per fer esqui de muntanya. El paisatge és espectacular, molt diferent al que estem acostumats als pirineus. En general es pot sortir de casa amb els esquis als peus i acabar esquiant fins al fiord. Les muntanyes acostumen a tenir poc més de mil metres i comencen ben bé arran mar, el que fa que ens cansem menys a l'hora de fer activitat. Al pirineu comencem sempre a més de mil metres i no ho sembla però la densitat de l'aire ja és menor. Els alps de Lyngen es troben dins del cercle polar àrtic, l'ambient és fred i per tant gaudeixen d'una innivació excepcional inclús fins a finals d'abril. Hem trobat molta neu i sempre neu pols. El peatge a pagar per gaudir d'aquesta bona neu és que el temps és molt incert, en un mateix dia pots tenir les quatre estacions de l'any. Nosaltres vam tenir 3 dies de molt bon temps i 3 dies rúfols, però vam poder fer activitat cada dia. El risc d'allaus va ser marcat (3) durant tota la setmana i hi van haver accidents greus d'altres grups d'esquiadors. Hi havia una recomanació general de no baixar pales de més de 30 graus. Lyngen és un destí d'esquiadors, a l'avió et trobes majoria de gent que busca la neu de les muntanyes de Noruega. Les infrastructures estan molt preparades, la xarxa de carreteres i transport marítim per creuar els fiords funciona molt bé. Hi ha cobertura de mòbil a tota la muntanya fins i tot als cims. Molt recomanable dur GPS i saber-lo utilitzar, durant moltes estones cal foquejar o davallar entre la boira densa i l'unica referència són les traces i el gps. Als cims que hem fet s'hi arribava bé amb els esquís als peus i tenien una pendent sostinguda, hem xal·lat en les baixades per les pales i pels boscos! 

Dia 1 - Fagerfjellet (965 m), F-S2, pendent mitjana 25 graus

Dia 2 - Rottenvikfjellet (600 m), F-S2, pendent mitjana 25 graus

Dia 3 - Russelvfjellet (794 m), F-S2, pendent mitjana 25 graus

Dia 4 - Rörnestinden (1041 m), F-S2, pendent mitjana 30 graus

Dia 5 - Stetinden (920 m), F-S3, pendent mitjana 30-35 graus

Dia 6 - Buren (802m), F-S2, pendent mitjana 30 graus

Bones traces!

Cap de setmana a Andorra

 

Creem grupet de “currantes” per Setmana Santa, és a dir, que només disposem del cap de setmana i comença la pluja de propostes: que si l’Aran, que si l’Ariege, que si Andorra, Núria ... finalment es concreta al Pirineu Oriental i s’acaba amb la frase típica: “pugem el divendres al refugi del Club i ja ho acabarem de decidir”.

Finalment ens encarem cap a Andorra què és una zona a la que no hi tenim massa tirada (almenys jo) i els llibres de la Lore els resseguim de dalt a baix.

Dissabte 9/04/2022 Tossa del Cap de Siscaró (2.818m) i Pic de la Cabaneta (2.818m).

+/-1.100m  14kms   S2-S3

El nostre objectiu d’avui és el Pic de la Cabaneta (o pic de la Cometa segons l’Hector ;-)

Quan arribem al Vall d’Incles (a mà esquerra just passat el poble del Tarter) està nevant, així que de moment ens mantenim dins al cotxe. Fem algun intent de posar-nos en marxa i llavors sembla que s’hi posa més fort així que ens tornem a tancar dins.

La previsió es que el temps vagi millorant al llarg del dia i no falta la frase “no hi ha pressa que el dia ara és llarg” ... el Manel ens recorda que són mantres típics previs a encigalades.

Deixem el cotxe al final de la pista (on hi ha una mena d’oficina d’informació) i quan encara neva però ja va sortint el sol, ens decidim a sortir. Calcem esquís a peu de cotxe i anem seguint el camí sense necessitat de descalçar en cap moment.

Un cop al final de la pista girem direcció Est i anem remuntant pel bosquet. En el nostre cas no passem pel fons de la vall sinó més a la dreta i a major alçada. És per això que veiem la cabana de Siscaró però ens queda lluny (a mà esquerra). 

No volem perdre alçada i anem remuntant pales direcció est. Voregem un petit turó per la dreta fent una llaçada cap a l’Estany de Siscaró per continuar cap a l’estany de les Canals Roges.

Un cop passat el 2on estany ja veiem la canal ampla què ens portarà fins el coll des d’on acabem pujant al cim de la Tossa del Cap de Siscaró (2.818m).

Una mica més enllà veiem el "nostre" cim (Pic de la Cabaneta) i després el Roc Melé. Curiosament els 2 cims d’avui tenen la mateixa alçada però ens caldrà baixar i pujar una mica per anar fins a la Cabaneta (2.818m).

Sense treure pells retornem a la Tossa del Cap de Siscaró per, ara si començar el descens. Una neu primavera perfecta ens permet una bona baixada. Desfem el camí de pujada però ho fem un mica més directe i passant més pel fons de la vall que en la nostra pujada.

Contents del dia i de la tria (és molt bonica aquesta vall) acabem la sortida amb unes fotos – petits efectes secundaris de la jornada ;-)

Ens allotgem a la casa Aina a Canillo i per sopar aprofitem proposta d’una sortida de Cicle de fa un parell d’anys: Blót, també a Canillo. Un lloc una mica “snob” però que s’hi menga bé, tenen un assortit de cerveses artesanes i creiem mereix incloure’l a Cegesqui Gourmant.

Diumenge 10/04/2022 Pic de les Fonts (2.749m).

+/- 1.200m  12kms S2-S3

L’endemà volem canviar de vall i dins les diferents propostes que mirem, ens crida l’atenció el Pic de les Fonts on es destaca el seu bon descens a més, es tracta d’una de les propostes de “l’esquí indòmit”.

En dirigim cap a Arinsal per deixar el cotxe davant els últims apartaments passat el túnel que hi ha després de l’estació d’esquí.

Comencem per la pista (1.580m) del PN del Coma Pedrosa amb els esquís a l’esquena. Avui ens tocarà carregar fins a 1920m passant abans per la Borda de Coruvilla i encara haurem de descalçar algun cop pel que de manera contínua podem dir que la neu està a 2.000m quan arribem al Pla.

Seguim fins al refugi lliure del Pla de l’Estany i uns metres per sobre és quan ja deixem la ruta que compartíem amb l’ascens al Coma Pedrosa per anar cap a la dreta, direcció Est, cap a una canal ampla.

Entre el pendent i que la neu està força gelada, les ganivetes se’ns fan imprescindibles. No arribem al final de la canal sinó que sortim fent un flanqueig una mica delicat (més que res per l’estat de la neu) cap a la dreta en la part superior.

Ja en un terreny més obert, seguim progressant per pendents en la Collada de Montmantell. Al fons veiem el coll on haurem de pujar i la darrera pala és curta però també se’ns fa dreta. Un cop al coll, seguim per l’ampla carena amb esquís fins el cim.

Grans vistes destacant el Coma Pedrosa què ens ha acompanyat durant tota l’ascensió.

La tornada la fem més o menys pel mateix lloc amb una neu primavera i es confirma el que ens indicaven les ressenyes: més de 700 metres de baixada espectacular, molt recomanable i sense complicacions que disfrutem d’allò més (sembla que tots esquiem molt bé) i en 30’ som de nou al punt de descalçar. 

Últims metres carregant esquís i aprofitem per hidratar-nos en la font que trobem de camí.

Un cap de setmana genial, molt ben aprofitat, amb uns cims molt recomanables i un equip molt potent (un luxe això d’anar amb 2 presidents i una bi-tresorera ;-). Moltes gràcies noi@s!!!

Lorena T, Hector A, Manel C i Núria P 

el vídeo dels dimecres... qui s'apunta a un tinglat així en un lloc com aquest?

 

Seeking Nirvana: Canvas Oasis from Seeking Nirvana on Vimeo.

Pica d'Estats (3.143 m) per pinet (Arieja), 9 i 10 d'abril 2022. +1080 m primera jornada, +950 segona jornada

  Aquest cap de setmana passat amb anat amb molta il.lusió a fer aquest gran cim que a alguns ens faltava fer-lo amb esquís. 

 Comencem desde el petit aparcament que hi ha en un marcat revolt a la dreta poc abans del poble de l'Artigue (cota 1.190 m). Haurem de caminar uns 3/4 d'hòra aproximadament, encara que el bonic bosc per on pujem ens fa distreure'ns de la feixuguesa de l'anar a peu carregats.

   Serán 1080 mt de desnivell a guanyar fins al refugi de Pinet.

Pujant al refu ens nevisqueje una mica pero pecata minuta:

 Arribats al refugi de Pinet resulte que no es per tirar cohets; semble ser que per no comprar llenya en aquest refugi no fan anar la estufa que hi ha al menjador, de manera que no hi ha cap font de calor allí, a part de nosaltres mateixos, amb lo que el fret tan al menjador com als dormitoris es d'impresió.

 L'endemà pel matí la neu está bastant gelada, per lo que patíem per la baixada, sense sospitar la grata sorpresa que ens esperave més tard.

 Més amunt la neu ja estave millor, en quan li donave el sol. La Pica al fons:

 Arribem al coll Oest de la Pica d'Estats, pujant les últimes pales amb esforç

 

 Com ere d'esperar, magnífiques vistes desde aquest cim que es el més alt de Catalunya.

 A la baixada ja no quede res d'aquell gel antipátic, i s'ha convertit tot en una deliciosa neu primavera sobre la qual baixem rápidament amb suaus girs sobre aquesta neu a demanar per boca de tot esquiador. Visca la primavera!!!

 Bònes vacances i molt bònes esquiades a tutti. 

Hi vam ser: Manuel, Minerva, Arnau, Joana, Jordi, Cinto, Xavi P., Xavi A. i Rosa

Aneto (3.404 m.) en travessa des de Cerler, per tuca de Roques Trencades (2.755 m.) i pic d'Estivafreda (2.694 m.)

9, 10 i 11 d'abril

Tres fantàstics dies de travessa al voltant dels refugis Cap de Llauset i de la Renclusa, amb l'afegit de ser dalt de l'Aneto ben sols una tarda de diumenge, i la cirereta de fer un llarg descens fins a la Renclusa amb neu d'aquelles que es deixen fer i gaudir. 

Sortim de la banda de Cerler amb moltes incerteses. El primer dia travessem terrenys amables on no trobem pràcticament a ningú. Entre els refugis de Cap de Llauset i Renclusa ambient Chamonix-Zermatt amb la bona companyia de la colla del grup d'en Jorge Garcia Dihinx de la meteoqueviene i molta altra gent. Arribarem cansats al refugi de la Renclusa. L'endemà decidim baixar esquiant fins a l'Hospital de Benasc i allà agafar un taxi que ens pugi pista de Ballibierna amunt, tot i això encara ens tocarà fer 15 km. de travessa fins on tenim el cotxe. En definitiva, 3 dies de bon ambient que et reconcilien amb l'esquí de muntanya de proximitat.

Pista a la cabana d'Ardonés(1.972 m.)-cabana d'Ardonés(2.060 m.)-tuca de Roques Trencades(2.755 m.)-coll de Sierra Negra(2.687 m.)-coll de LLauset(2.904 m.)-embassament de LLauset(2.315 m.)-refugi Cap de LLauset(2.425 m.)

15 kms., +1.300 m., F+,***, S2-S3

Resseguim amb el cotxe la pista que porta a la cabana d'Ardonés  i aconseguim arribar a la cota 1.972 m., just a tocar de la neu. Calcem esquís i abans d'arribar al barranc de l'Ubago pugem fort amunt SW amb els esquís. Aviat tinc problemes amb una de les fixacions, toca tornar enrere i baixar ràpidament fins a Cerler per tal de llogar esquís. 

De nou en marxa, decidim canviar la ruta i anar en direcció a la cabana d'Ardonés on sembla més fàcil pujar amunt. Ens toca caminar des del pont que travessa el barranc de l'Ubago fins uns 80 m. per sobre la cabana d'Ardonés. La neu aquests dies comença a marxar i caldrà escollir bé per on avançar. Pugem cap a l'E fins a la tuca de Roques Trencades (2.755 m.) on arribem còmodament

Des del cim observem que ens queda una bona botifarra per la Serra Negra NE fins al coll de Llauset que es veu a la dreta de la tuca de Culebres. 

Just baixar del cim i quan comencem a resseguir la Serra Negra trobem un esqui perdut, com ha arribat aquí? Misteris de l'esquí de muntanya... Avancem cap al coll de Llauset que des d'aquí sembla molt dret, quan hi som trobem bones condicions de neu i el travessem amb relativa facilitat.

A l'altra banda en espera un bonic descens fins prop de l'embassament de Llauset. No tingueu la temptació de remuntar abans d'hora en direcció a l'estany de Botornés perquè "pringareu" com ens va passar a nosaltres. És important baixar per la riba dreta del riu de Llauset fins gairebé tocar l'embassament. Des d'allà ja veureu la coma N que us portarà en direcció al refugi del Cap de Llauset. Aquests dies, per remuntar la part inicial d'aquesta coma toca caminar una estona per un pedregar emprenyador. Arribem una mica tard al refugi que avui es força ple de gent. Allà ens trobem en Guti, que coneix bé tots els encontorns de per allà.

"Ski Room" del refugi Cap de Llauset, en paraules d'en Jorge Garcia Dihinx

Refugi Cap de Llauset(2.425 m.)-collada de Ballibierna(2.729 m.)-bretxa de Soler i Coll (2.663 m.)-bretxa Superior de Llosàs(3.060 m.)-coll de Corones(3.208 m.)-pic d'Aneto(3.404 m.)-coll de la Renclusa(2.295 m.)-refugi de la Renclusa(2.140 m.)

18 kms., +1.500 m., PD+,***, S3

Sortim del refugi cap a l'estany de Cap de Llauset, passem per sobre i aviat enfilem una coma una mica dreta W que ens porta a travessar la collada de Ballibierna. 

Descens dret en la part inicial, després ve un llarg flanqueig fins sota la bretxa de Soler i Coll, calcem grampons i amunt. A l’altra banda tenim un preciós descens fins a ibon de Llosàs. Des de l'ibon enfilem a la dreta N per terreny exposat fins arribar a la zona de la pleta de Llosàs on ens espera una llarga i càlida pujada fins a la bretxa Superior de Llosàs.

Dalt la bretxa confluïm força gent. Els que van davant posen un cordino que ajuda a treure una mica la por. Baixem amb grampons, la part inicial es sorrenca però es passa força bé.

Bretxa de Llosàs

A l'altra banda de la bretxa veiem el coll de Corones cap a on anem ràpidament abans no arribi el gruix de la gent. A la nostra dreta uns pocs esquiadors van cap al corredor Estasen. Després de fer un mos dalt del coll enfilem cap a l'Aneto on arribem sols, la resta de grups ja han marxat avall.

Fantàstic descens des de l'Aneto. A la cota 2.900 comencem a flanquejar a l'esquerra N. 

Passem prop de la bassa del Salterillo i després fem una magnífica esquiada fins a la cota 2.204 m. on posem pells per superar el coll de la Renclusa NW. Ja només resta baixar per terreny dret i boscós fins al refugi on la gent marmoteja al sol.

Refugi de la Renclusa(2.140 m.)-Hospital de Benasc(1.732 m.)-trasllat en taxi fins a la pista de Ballibierna(1.726 m.)-refugi de Corones(1.970 m.)-tuca d'Estivafreda(2.694 m.)-Pleta Negra(2.257 m.)-pista a la cabana d'Ardonés(1.972 m.)

(5 km + 15 km), +1.000 m., F+,**, S3-S4

Sortim d'hora del refugi de la Renclusa i a les 8 del matí ja som a l'Hospital de Benasc on fem un cafè mentre esperem el taxi que ens ha de dur pista de Ballibierna amunt. Des de la Renclusa hem fet un llarg flanqueig NW per tal de minimitzar la remada per les pistes d'esquí de fons dels plans de Besurta.

El taxi ens deixa a la cota 1.726 m., just abans d'una allau. A partir d'allà toca caminar fins a la zona de la pleta de Pallero. Calcem esquis, trobem algunes discontinuïtats però hi ha força neu. 

Des del refugi de Corones continuem amunt E fins a trobar un rètol que posa Estivafreda on ens desviem a la dreta SE per tal de trobar la passera que travessa el riu de Ballibierna que aquests dies va crescut. Passem pel bosc i aviat pugem fort amunt S-SE fins arribar prop de la riba dreta del barranc d'Estivafreda. Resseguim el barranc amunt amb algun pas una mica penjat, el paisatge ben blanc contrasta amb el color vermellós del riu, és una passada!

A la cota 2.260 m. travessem el barranc SE i per terreny còmode arribem al pic d'Estivafreda, un fantàstic mirador on aprofitem per repassar el magnífic itinerari que hem fet aquests dies. 

Dalt del cim fa vent i toca anar avall. Ens espera un llarg descens per una pasterada de neu que dificulta molt el descens, encara resta lluny la pista de la cabana d'Ardonés. Llarg flanqueig fins arribar a l'altra banda del barranc de l'Ubago. Cal mantenir-se força amunt i arribar fins a la zona anomenada Pleta Negra. Al voltant dels 2.280 m. encara flanquegem una mica fins desembocar en un descens ben acanalat i pendent S4 que desemboca a la pista d'Ardonés a l'esquerra del pont sobre el barranc d'Ubago. Des d'allà arribem al cotxe amb els esquís als peus. Aventura fins al final! Només resta retornar els esquís de lloguer a Cerler i cap a casa.

Berta, Oriol i Pep.

Feu travessa, val la pena, bones traces!