11 de març 2020
9 de març 2020
Sortida de cicle: Obrint traça pel Capcir i Puig de les Toses 2803m
Dissabte 7 de març
Ha nevat força durant la nit i matinada i el torb es fa sentir a tot el Pirineu oriental, anem a buscar una zona arrecerada del vent que ens permeti foquejar i gaudir de la neu pols.
Font Rabiosa - Cota 2200m del Pla Bernat +700m F/S2
Deixem els cotxes a l'aparcament de les Coves de Fontpedrosa, al mateix poble. Iniciem la ruta amb els esquís als peus a la sortida del poble, seguint la pista que va paral.lela pel marge dret del Torrent en direcció Oest, el camí és planer i es poden evitar els revolts de la pista anant pel mig del bosc.
La ruta s'enfila fins a la carena quedant la vall de Galva a la nostra esquerra, des d'aquí gira en direcció nord pe salvar el rec dels Clots i cap a la cota 2000 torna a girar a l'oest per encarar les pales, ja més dretes del Pla Bernat.
Ja al límit del bosc, a la cota 2200m, traiem pells a un rocam que fa de cim, el torb i l'acumulació de neu ventada a la pala final del cim ens fa desistir. Gaudim però d'un bon descens en neu nova.
Diumenge 8 de març
Canvi radical de temps, han pujat les temperatures i ja no fa vent. L'objectiu és el Puig de les Toses, que es troba a l'inici de la carena dels pics de Collroig, al nord de Dorres a la Cerdanya.
Puig de les Toses 2803m 1450m 21km F/S2
Encara que algunes ressenyes entren a la vall des d'Angostrina, per la pista que puja a Sant Martí d'Envalls, nosaltres pugem directament des de Les Escaldes, a 400m de Dorres, aparcant a uns edificis abandonats a la cota 1430m. D'allà iniciem la ruta amb els esquís a l'esquena seguint el sender del Tour del Carlit que puja fins al revolt de la pista de Sant Martí la cota 1687m. aquesta alternativa és més dreta però molt més curta en distància. Hem calçat esquís a la cota 1600m
El recorregut segueix la pista fins a la pleta de les Escaldes 1790m on hi ha una borda oberta, i al pont sobre el riu Estanyets 1900. Al pont ens desviem pel bosc, paral.lels a la riera i deixant la cabana de Mata Negra a la nostra dreta, cap a la cota 2150m girem cap al nord i anem pujant per amples i suaus pales cap al cim. L'arribada al coll no té cap dificultat, es fa llarg però tot el recorregut és suau i ample. Els darrers 50m fins el cim els fem a peu amb el piolet a la ma per si de cas F/PD-.
El descens el fem pel mateix itinerari, evitant els trams planers. A la cota 1800 de la pista ja hem de treure els esquís.
Hi hem estat: Hèctor A, Oriol S, Marc B, Anna M, Roser R, Pili V, Dani D A, Manel C, Uxue E, Mikel A, Carles P i Ricard M
4 de març 2020
3 de març 2020
Sortida de cicle Cegesqui a Pic de Comapedrosa (2942m) i Pic del Casamanya Sud (2740m) 29 de Febrer i 1 de Març de 2020
29/02/2020 Pic de Comapedrosa(2942m) +/-1450m; PD, ***, S3 (resalts S4 a 45º)
Per arribar al
començament de la ruta haurem d'anar fins a Arinsal, un cop passem el túnel
girem a la dreta i tirem fins que s'acaba l’asfalt.
Carreguem esquis i començem caminant pel GR i sense entrar al sender, continuem per la pista, passarem al cap de poc per la borda i la font de la Coruvilla i seguirem pujant còmodes per la pista, això si, sempre amunt.
Carreguem esquis i començem caminant pel GR i sense entrar al sender, continuem per la pista, passarem al cap de poc per la borda i la font de la Coruvilla i seguirem pujant còmodes per la pista, això si, sempre amunt.
Després de 450m
de desnivell positiu a peu i 1h i 15’ arribem al Pla de l’Estany (2050m) on per
fi calcem esquís. A la esquerra observem la Canal de l’Alt que baixa directa
del cim. Són 900m de desnivell essent la Canal més llarga d’Andorra. És una zona
de naturalesa allavosa, per això només s’ha d’afrontar en condicions
d’estabilitat com tenim aquest febrer.
Continuem en
direcció al refugi però abans d’arribar-hi girem a Oest (esquerra) per unes
pales molt dretes però ben innivades i estables. Adalt d’aquestes pales arribem
a un replà on continua la pujada per la esquerra del cim. Superem una llarga
pala fins un altre replà on ja s’intueix a l'esquerra la collada del Forat
dels Malhiverns (quin nom!).
Allà ens trobem uns centimetres de neu nova que
ens dificulten l’ascensió. Pràcticament tots optem per pujar els últims metres
a peu. Des de la collada i amb grampons fem els últims 120m de desnivell fins
el cim sostre d’Andorra.
Allà ens
reagrupem i ens preparem per atacar la canal de l’Alt. Baixem cap a l'oest a
buscar un coll i ens tirem cap a l'esquerra cap a la canal de l'Alt. L’inici és
prou ample per provar l’estat de la neu, que si bé no ha transformat prou per
gaudir de ple, ens permet anar fent girs amb precaució. Just quan la
Canal es fa estreta un dels components del grup es fa mal al genoll. Prova de caminar amb grampons uns quants
metres, però veient que no pot baixar decidim trucar al 112. Els bombers
d’Andorra en 10 min ja arriben a on som i rescaten a la lesionada amb una
actuació tan rápida com eficaç.
La resta del grup
continuem baixant per la Canal que en alguns punts es fa molt estreta i
pendent, però ho superem amb precaució. A la part final la neu està més transformada i els girs surten fàcils.
Un cop abaix desfem el recorregut de pujada fins els cotxes amb els esquís a la motxilla.
Un cop abaix desfem el recorregut de pujada fins els cotxes amb els esquís a la motxilla.
Anem a dormir a
la Casa de Colònies Aina a Canillo.
Per sopar
descobrim la cervesseria Blot, on a més de cervesses artesanes, gaudim d’unes
hamburgueses i milaneses impressionants.
01/03/2020 del Casamanya Sud (2740m) +/-820 , F, *, S2
Ens llevem amb
una mica de pluja i vent, però que sembla que no va a més. Esmorzem i tots
estem d’acord en anar a una excursió més tranquil.la que la d’ahir,..
Tenim des de Canillo, per la carretera que puja al Mirador
Roc del Quer, la sortida des de ben amunt (1940m), l'opció de pujar al
Casamanya Sud. Anem a provar i
veient que podem sortir amb esquís als peus pràcticament des del cotxe ens hi
fiquem.
No hi ha massa neu
i els cims estan emboirats. Anem pujant a prop del riu cap al Nord però
de seguida girem a la esquerra on el bosc guarda més neu per anar a buscar la
carena que mena al cim. La carena té neu, però amb orientació Sud ha
perdut molt les últimes setmanes. Anem pujant buscant les llengües de neu fins
arribar a la boira. Allà la meitat del grup decideix tornar als cotxes. La
resta continuem fins al cim per terreny mixte (neu-pedres) i amb boira,.. no hi
ha cim fàcil!
Per sort quan queden 50m per coronar s’obre el cel i ens
regala unes vistes de somni. Gaudim del cim on arribem a peu.
Anem a buscar els
esquís i baixem per una neu primavera justa amb alguns trams de neu “gespa”
fins als cotxes.
Bones traces!
Hem estat
2 de març 2020
Un Pedrons segarrenc, 29/02/2020
Pic
de Pedrons 2.721m +/- 830m, S2, #8cims
Sortida
del Centre Excursionista de La Segarra que els proposo anar al Pic de Pedrons.
Avancem
la sortida al dissabte per què sembla que la meteo serà millor i resulta
encertat ja que acabem tenint un bon dia amb una mica de vent al matí que va
encalmant a mesura que avança el dia.
Recorregut
“habitual” amb sortida des de l’aparcament de la carretera N22 entre
Porté-Puymorens i Andorra. Posem esquís a peu de cotxe i pugem per la coma del
Rec de Baladrar i anem avançant fins on comença la cresta que porta al cim, on descalcem.
Per
la cresta majoritàriament progressem per roca i sense gran dificultat arribem
al cim.
A
la baixada ens tempta la pala més a l’est i ens hi llancem pensant que farem una
petita circular abans de retrobar la ruta de pujada. La volta acaba sent una
mica més gran i amb una mica més de pendent del que pensàvem. Passat aquest
primer tram retrobem la ruta de pujada fins el cotxe.
Neu
bàsicament primavera amb un centímetre escàs de neu nova caiguda el dia
anterior que en algun punt resulta imperceptible però en algun altre sembla que
haurà estat una mica més.
Ja
ho veieu, a la Segarra, l’esquí de muntanya és cosa de dones!
Anna
C., Olga T., Tere R. i Núria P.
Pic de l'Infern i Freser
Pic de l’Infern (2872mt) i Pic del Freser (2797mt)
12,7Km +1100mt 7h S3-S4 (canal)
Dos cims clàssics de la zona de Vallter. El primer el vam
pujar per la canal dels Gours (Pic dels Gours) i el segon per la pala fent el
darrer tram a peu per manca de neu.
La sortida és difícil degut a la llargada i durada de la
mateixa, cal estar amb un bon estat de forma. Es fan quatre canvis de pells, en
el nostre cas, coll de la Marrana, Pic de l’Infern, Pic del Freser i Coll de la
Marrana.
Sortim de Vallter i en una hora aproximadament ja em passat
el Coll de la Marrana havent posat ganivetes per assegurar la pujada. Traiem
pells i baixem flanquejant en direcció al Coll de Tirapits. A la nostra dreta
veiem les canals que pugen al Pic dels Gours, des de allà sabem que podem
arribar al Pic de l’Infern, no havent abans mirat el mapa. Escollim la canal
que està situada més a la dreta de les quatre que el permeten pujar. Comencem
amb els esquís als peus fins que arriba a un punt on en els hem de treure i
comencem a pujar per les pedres situades a la dreta. Això va ser un error, és
molt més fàcil calçar grampons i acabar de pujar la canal. Finalment sortim de
les pedres, ens posem els grampons, i arribem dalt. Un cop allà, encara amb els
grampons, fem la carena que ens deixarà al Pic de l’Infern. Traiem pells i fem
la baixada una canal diferent a la de pujada, ja que era molt dreta i estreta.
Alhora de baixar s’ha d’anar amb compte que la neu no estigui molt dura ja que
la faria més difícil encara, precaució. L’entrada a la canal la vam fer
asseguts a terra, col·locant els esquís perpendiculars a la canal. Un cop es
passen les primeres pedres fent la fulla i derrapant, uns 30mt, la canal guanya
una mica en amplada i ja es poden fer es girs amb més o menys comoditat. La neu
està crema de baixada i una mica transformada....avui està tot obert!
Un cop acabada, posem pells i comencem a guanyar alçada
flanquejant en direcció al Fresser. Quan ens falten 40mt en traiem els esquís,
ja que no hi ha prou neu, i pugem caminant. Ens mengem les darreres mandarines
i avall per una pala que està amb una neu crema transformada la mar de bona amb
un darrer tubet fantàstic.
Seguim regalant-nos a les baixades...avui anem sobrats,
trobem una neu fantàstica, al seu punt.
Tornem a posar pells i fem la darrera remuntada fins al Coll
de la Marrana, baixada per neu més dureta però que es deixa fer fins arribar a
les pistes de Vallter. Baixem per elles assaborint el viscut....sobren les
paraules. Es fa el silenci i l’abraçada ho diu tot.
Estem rebentats, ens hem tornat a regalar! Així dona gust...
Joan i Gabriel
29 de febr. 2020
Puigllançada-Tossa d'Alp-Puigllançada
+/- 2019 m, 24.9 km; 7h42'; F, S2, *
Ruta que ens permet fer un bon entrenament físic sense dependre gaire de les condicions de meteo i allaus i fin i tot en condicions de poca neu si aprofitem les pistes d'esquí de la Massella i la Molina. L'inconvenient és haver de fer gran part de l'itinerari per pistes o molt a prop d'elles.
Mapa
Fotografies
 |
| Puigsacalm des del Puigllançada |
 |
| Selfie al Puigllançada |
 |
| Pedraforca i Comabona des del Puigllançada |
 |
| A dalt del petit turonet, molt a prop del cim de la Tossa, en front del refugi de Niu de l'Àliga que te molt bones vistes |
 |
| Pedraforca i Comabona des de la Tossa d'Alp |
Fitxa ruta:
Distància: 24.9 km
Desnivell positiu acumulat: 2019m
Alçada màxima: 2537m
Alçada mínima: 1650m
Orientacions: N en general, també E i O
Dificultat: S1-S2
Recorregut: Aparcament d'Alabaus, Puigllançada, descens cap a Coll de Pal o cap al sud pel Torrent Negre i tornar a pujar a Coll de Pal, Comabella, Tossa d'Alp, descens fins la cota inferior de la Molina, ascendir a Costa Rassa per on vulguem, Puigllançada de nou i baixar a Alabaus. Veure track.
Track de la ruta : Track de la ruta a wikiloc
Fitxa ascensió:
Data: 26 de febrer de 2020
Risc allaus:Nivell de perill 1, el nivell més perillós, que vol dir que tot està glaçat.
Condicions de la neu: Tot força glaçat per tot arreu, alguns trams de crosta, transformant una mica on donava el Sol o a les cotes més baixes
Temps total: 7h42´
Detalls de temps i estadístiques: Detalls de temps i estadístiques
28 de febr. 2020
Quatre dies pel Massís del Canigó (refugi de Merialles)
Excursions
amb esquis, és el segon títol del llibre de Manel Broch i F.Xavier Gregori del
“Massís del Canigó”. I no tenen més raó amb lo de
“excursions amb esquis”, especialment quan s’ajunta la mala fortuna de tancar
la pista cap a Coll de Jou per esllavissada (previsiblement restarà tancada per
la resta de la temporada d’hivern) i alguns trams d’aproximacions no massa
propens a fer-ho amb esquis als peus (vall del riu Cadí), acaba essent doncs
això...una excursió amb esquis a l’esquena.
Paga la
pena l’esforç, i no pas per no estar assabentats d’haver de traginar els esquis
a l’esquena ens hi engresquem igualment, encara que això suposi per part de
Mikel C. un viatge en solitari de més de 500km des de Donosti. Pujarem amb
calçat esportiu als peus i a la motxilla el sac, fogonet, menjar per a 4 dies,
esquis, botes...
Llibre:Manel Broch i F.Xavier Gregori del “Massís del Canigó” (itineraris amb esquis)
Mapa: Massif du Canigou IGN Top25 2349ETRefugi Forestier de Merialles (1.718m)
Planta baixa molt espaiós amb Taula gran i llar de foc. Al pis superior 10 places amb matalassos plastificats (a data febrer 2020)
Adjunt hi ha un altre dependència més petita amb taula, llar de foc i 4 places per a dormir.
dia15: Castell-Refugi de Merialles-Pic de la Roqueta-Refugi Merialles
17’3km
; +1.527m ; -634m; **; S1
Temps
en moviment total:5h15min
Itinerari
9.01 llibre de Manel Broch i F.Xavier Gregori del “Massís del Canigó”
A l’hivern, s’acostuma a poder deixar el cotxe al pàrquing de Coll de Jou, punt on l’asfalt finalitza i comença pista forestal. No és el cas d’aquest hivern per culpa d’una petita esllavissada. Comencem caminant des del pàrquing inferior de l’abadia de Sant Martí de Canigó. Al tornar prendrem alguns trams de camí GR, que escurcen una mica el recorregut.
Un cop arribats al pàrquing de Coll de Jou (50minuts/3km/ +300m) prenem el camí ample d’estiu a l’esquerra. En el trencall del Cheval mort (1456m) decidim prendre el camí que desemboca a la pista principal, ja que intuïm que la neu romandrà sobre la pista. Efectivament, al poc aconseguim calçar esquís aproximadament a la cota 1.500m.
Finalment
tardem 3hores en pujar del pàrquing de Castell al refugi lliure de Merialles
(8’3km/+875m).
Deixem
el piano al refugi i seguim la pista vers al pla Guillem per aprofitar el dia. Poc després de fer la corba de 180graus a la dreta, decidim
començar a traçar per camp obert ja que el bosc queda obert. Passem per davant
del refugi del pla Guillem que està colgat de neu. Després de fer una parada,
decidim anar cap al cim de Roc de la Roquette i així poder fer un descens pel
cordal NO fins al coll de la Roquette.
 |
| Arribant al Pla de Guillem |
De
tornada recollim troncs i llenya aprofitant el lliscament dels esquis sobre la
pista, que es convertirà en la tònica al finalitzar l’itinerari de cada dia,
així com a agafar aigua, que està un pel lluny del refugi (7minuts) pel senderó
que du al Canigó.
 |
| La versió d'esquiador@ de muntanya-llenyataire. |
Track:
dia16: Refugi de Merialles – Pica del Canigó, per la vall de
Cadí i la xemeneia.
16km ;
+/-1.270m; **, BEA, S2 fins canal, S4 des del peu de la xemeneia.
Temps
en moviment total: 5h 30min
Itinerari
9.04 llibre de Manel Broch i F.Xavier Gregori del “Massís del Canigó”
Resseguim
la vall del riu Cadí una mica enlairats fins que passem per davant del refugi
Aragó, on ja el bosc desapareix.
Només resta pujar fins al peu de la canal, on decidim posar grampons i pugem amb esquis a l’esquena fins aproximadament a la bretxa Durier (2.700m), on si ja deixem esquis i seguim en flanqueig cap a la base de la canal.
Impressiona veure el característic gendarme conegut com la Xemeneia, que particularment em recorda a un tòtem o moái del Rapa Nui.
La ultima part encaixonada en roca cal fer una grimpada (IIº). Per les informacions de Poto i Belén, sabem que els últims metres per arribar al cim tenen neu, pel que no ens traiem els grampons quan fem la grimpada en roca nua.
Només resta pujar fins al peu de la canal, on decidim posar grampons i pugem amb esquis a l’esquena fins aproximadament a la bretxa Durier (2.700m), on si ja deixem esquis i seguim en flanqueig cap a la base de la canal.
Impressiona veure el característic gendarme conegut com la Xemeneia, que particularment em recorda a un tòtem o moái del Rapa Nui.
La ultima part encaixonada en roca cal fer una grimpada (IIº). Per les informacions de Poto i Belén, sabem que els últims metres per arribar al cim tenen neu, pel que no ens traiem els grampons quan fem la grimpada en roca nua.
Un cop
gaudim de les vistes i de fer les fotografies només cal baixar, desfent la
grimpada i baixant fins la bretxa Durier on calcem esquis.
Track:
(*)
Menció especial per Eugenio Gorrotxategi “Poto” i Belén Eguzkiza, una
parella entranyable d’uns 65 anys que són els pares de l’esqui de muntanya al
país basc amb més de 40 anys a l’esquena, col·laboradors i redactors d’un munt
d’articles a la revista Pyrenaica: travessa integral del Pirineu en esquis (pyrenaica_153), 80 dies resseguint l’arc alpí (pyrenaica_161), passant pels volcans de Xile (pyrenaica_209) o travessa pel parc nacional de glaceres del Canada
(pyrenaica_222), així com trepitjat infinitat de vegades Xile, Argentina i Bolívia amb esquis.
Aquest cop han sortit de Ribes de Freser, i fent travessa s’han arribat fins al
refugi lliure de Merialles, tot fent el Canigó per la xemeneia amb la intenció
de tornar amb tren, fent dit, amb bus o el que calgui fins a Ribes de Freser!!
res els atura.
La meva major admiració i respecte per a tanta autenticitat i amor per la muntanya.
Particularment m’agrada emmirallar-me amb aquesta gent senzilla i propera.
dia17: Refugi de Merialles – Puig de Rojà, pel pic dels Set
Homes
16km; +/-1.350m;
*, S2
Temps
en moviment total: 4h
Itinerari
9.03 del llibre de Manel Broch i F.Xavier Gregori del “Massís del Canigó”
Ens atrau baixar per la nord del cim dels set homes però ens fa por trobar neu dura i la sortida per a enllaçar el riu Cadí. Decidim baixar pel mateix recorregut, tot esperant que transformi les pales...que esdevindrà un dels millors descensos del que portem de temporada.
Track:
dia18:
Pic de Gasamir de Dalt, per la jaça de Cadí
21’4km
; +1.200m ; -2.150m; **, S2
Temps
en moviment total: 6h 15min (-2h15min de baixada refugi Merialles-Castell)
Itinerari
9.05 del llibre de Manel Broch i F.Xavier Gregori del “Massís del Canigó”
Un cop creuat el riu i remuntat uns metres encara amb grampons, ens posem els esquis tot anant cap al final de la Jaça de Cadí, on s’intueix un mur de pedra seca. Guanyem alçada amb
tendència cap a la dreta (Nord-Oest) per una pala amb neu dura (ganivetes) amb pins
disseminats però que donen seguretat a la pala de neu dura. A 2.420metres,
anem a buscar decididament la carena que ens du a tocar del cim amb esquis als
peus.
Els últims metres del cim, s’assoleix per un curt pas de roques un xic aeri però fàcil. Impressionant vistes de la Pica Canigó i de tota la cresta que hi du.
 |
| Pica del Canigó des del cim de Gasamir. |
Baixem
per la pala de la cara Sud en direcció a
la cabana Aragó, on hi passem pel davant i mirant de no passar-nos el creuament
del riu Cadí. On posem grampons per remuntar el trosset de bosc costerut i fins
al enllaç del camí GR. Pasada la ultima canal marcada que baixa del cim Set
homes, treiem grampons.
Només
resta recollir tota la intendència d’aquests formidables 4 dies per la zona del
Canigó. Tardem 2h20minuts en baixar des del refugi de Merialles fins els cotxes
al pàrquing inferior de l’abadia de Sant Martí de Canigó.
Track:
Mercè B., Mikel C. i Roger G.
(fotografies dels 3). Videos d'en Mikel C.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)