26 de febr. 2020
25 de febr. 2020
Vallter-Mentet i Pic de Comamitjana
Una altra Vallter - Mentet
Fem una clàssica del Ceg amb un grup del Muntanyenc de Sant Cugat
Cap de setmana d'hivern amb temps de primavera avançada. Neu dura a cara N i O, a cara O transforma durant el dia a neu primavera ja a migdia. Neu primavera ja a primera hora a cares S i E.
Dissabte 22/02 Vallter-Mentet
Itinerari: Vallter - Coll de la Geganta - Pic de Bacivers (2845m) - Coma de Bacivers - Coll de la Dona - Coma de la Dona - Cabana de l'Alemany - Mentet
Distància:16,5km desnivell+:1100m desnivell-:1600m BE PD S3
Fem un itinerari prou evident però en el que destaquem dos molt bones baixades: el descens de Bacivers per la cara NE (sostingut i espectacular!) i el descens de la coma de la Dona des de el coll de la Dona. Bones orientacions i neu crema. Trobem la neu mes dura al bosc fins a la cabana de l'Alemany. Podem continuar amb esquís als peus fins a cota 1700m. últim tram a peu fins al torrent de Mentet i la remuntada al poble fins a la Gîte de la Cavale (un clàssic). Sopar espectacular (amb un vi justet) i esmorzar molt correcte.
Diumenge23/02 Mentet-Vallter
Itinerari: Mentet - Coll de Mentet - Plà de Segalà - Cime de Pomerola (2456m) -Roc Colom (2507m) #8cims - Portella de Morenç- Vallter
Distància:14,5km desnivell+: 1100m desnivell-: 600 F S2
Sortim de La Cavale i trobem la neu al bosc a cota 1800m per sobre del Coll de Mentet. Fem el Roc Colom (8 dels 10 travessaries), triem pells per fer el curt descens per toquejar de nou pels replans que voregen Coma Ermada fins guanyar la Portella de Morenç i fer el descens final cap a Vallter amb neu primavera fins a l'estació. A la baixadeta de Roc Colom ens trobem a la Núria i a la Esther que van camí del cim!
Dilluns 24/02 Pic de Comamitjana (2733m) #8cims
Itinerari: Vallter - Esquena d'Ase - Coll de Bacivers - Coma Mitjana- Pic de Comamitjana (2733m) - Coma Mitjana- Coll de Bacivers - Coll de la Geganta- Vallter
Distància: 16,3 km Desnivell+: 1300m BEA PD S2-S3 (segons condicions)
Ahir ens varem estrenar en el repte #8cims (Roc Colom) i avui fem el Comamitjana. Trobem l'itinerari en condicions òptimes, una ruta llarga però molt atractiva esquiant la poc coneguda vall de Coma Mitjana i que, tal com ja hem vist a les darreres piulades a aquest cim, ofereix moltes altres possibilitats. Valorem la tornada pel coll de Freser i la Marrana però es Carnestoltes i sembla que s'acosti Sant Joan, fa molta calor. Tal com piula en Ricard en la sortida del cap de setmana anterior al matí trobem amb neu dura el flanqueig de l'esquena d'Ase i el descens del Coll de Bacivers i de tornada ja transformats amb neu primavera. Amb Carmela arribem amb els esquís als peus fins a la petita bretxa a 2700. Un pas una mica aeri i un tram de carena amb neu exposat no li fan el pes i faig el cim sol. Fàcil per la carena sense neu i seguint els passos de Ricard, Miriam, Sergi i Hèctor del dissabte passat en les congestes finals. Tornem seguint la mateixa ruta però anem a saltar pel Coll de la Geganta per no haver de tornar a posar pells. Últim descens cap a pistes encara gaudint d'esquí de muntanya per una estreta canal on encara aguanta la neu. Molt divertit.
Cap de setmana intens, gran bo i 2 #8cims en bona companyia:
En travessa grup Pelldefoca del Muntanyenc: Ernest, Marta, Josan, Mario, Ana, David, Oscar, Nicola, Carmela i Jordi Dissabte ens acompanyen fins al Coll de la Dona: Carles, Carme, Romà i Xavi (gràcies!)
Pic de Comamitjana: Carmela i Jordi
Bones traces
Parros i Muntanyo, primavera avançada al mes de Febrer
Ens citem a Salardú, al Xalet Refugi per sopar però no ha estat possible: la sortida de Barcelona ha estat horribilis i ha fet que cada cotxe arribés per un itinerari diferent a Salardú: els més tradicionals per Bonaigua o Pont de Suert i altres per Tremp-Coll de Perves-Viu de Llevat-Pont de Suert... tot son alternatives.
Els itineraris d'arribada no son lo únic diferent de la sortida, també les edats dels participants ho son, amb diferències de fins a 40 anys entre nosaltres. El motiu: un esquiador de muntanya de 20 anys, del grup de Joves, que s'incorpora a l'activitat de la secció d'esqui.
I no nomès això, sino que també ens acompanya un unicorn rosa i un leopard disfrassat d'esquiador... en fin... hem tingut de tot, fins i tot hem trobat neu pols.
Dissabte: Tuc de Parros (2.731m) 16km, 1350m, S2-S3
El paisatge a les cares sud és de mitjans de Maig: molt de verd i algunes clapes de neu.
Iniciem la ruta al parkig de l'estació de Beret amb esquis als peus i ens dirigim cap al Tuc de Miei (2.237m) amb una suau pujada per neu primavera, i eren les 9 de matí.
Del Tuc de Miei carenejem fins al Tuc de Pedescauç (2.371m). Treiem pells i en perdem alçada per una pala cara nord, on la neu estava ben dura, fins als peus de la coma de Parros.
Reprenem l'ascensió fins al cim de Parros, amb la única particularitat que hem de salvar un resalt de roca per seguir la ruta normal.
Tot seguit, calcem esquis i arribem al cim oest del Parros (o el Parros d'hivern) on descalcem definitivament per, amb grampons, passar el coll de Parros en un terreny amb poca neu a la cara oest.
Vigilant les grans cornises arribem al tuc de Parros (2.731m) on gaudim d'unes vistes esplèndides de tot el Pirineu, essent els més proper l'estany Montoliu amb el Tuc de Mauberme al seu darrera.
Retornem pel cami de pujada fins als peus de la Coma de Parros amb un descens amb neu primavera no fonda.
Tornem a posar pells i ens dirigim veient sempre l'Aneto i la seva glacera, cap als Cap dels Closos (2.418m) on ja definitivament baixem amb esquis fins al cotxe.
Diumenge: Circular al Cap del Muntanyo d'Arreu (2.626m) 9km, 890m, S2-S3
La idea inicial de realitzar una circular al Tuc de la Salana queda totalment descartada al informar-nos al Xalet Refugi que hi ha 5Km de porteig.
Aprofitem les instal·lacions de les pistes per trobar un recorregut amb neu. Així que decidim fer una bonica circular al Cap de Muntanyo.
Iniciem la sortida a les pistes de Bonaigua, cota 2000m (a les 9 del matí, el termòmetre marcava 8º... positius!! ). Resseguim una pista vermella en direcció contraria als que baixen, sense molestar-los, i de seguida que podem abandonem les pistes per anar a buscar entre valls solitàries als peus de la Cigalera i amb traces de neus pols, el remuntador del Tuc de la Llança.
Girem cap a l'est fins a arribar a la carena del cim. Els últims metres els fem amb els esquis a l'esquena.
Per la pala sud-est amb una fantàstica neu primavera, xalem de valent fins a arribar a l'estany Pudo, encara gelat.
Remuntem fins al coll de Muntanyó on ens animen i pujem fins a cota 2500, un cimet que no té nom, només per gaudir de la baixada.
Del Coll, sense més història, enllacem pistes negres i vermelles fins a tornar al cotxe, aquest cop, en direcció descendent.
Hi hem estat: Manel F, Ester C, Uxue P, Dani A., Hector A, Jaume S, Lorena T, Manel C, Marta B, Roger G, Xavi K, Alex M, Eli C
Bones traces,
Eli
Els itineraris d'arribada no son lo únic diferent de la sortida, també les edats dels participants ho son, amb diferències de fins a 40 anys entre nosaltres. El motiu: un esquiador de muntanya de 20 anys, del grup de Joves, que s'incorpora a l'activitat de la secció d'esqui.
I no nomès això, sino que també ens acompanya un unicorn rosa i un leopard disfrassat d'esquiador... en fin... hem tingut de tot, fins i tot hem trobat neu pols.
Dissabte: Tuc de Parros (2.731m) 16km, 1350m, S2-S3
El paisatge a les cares sud és de mitjans de Maig: molt de verd i algunes clapes de neu.
Iniciem la ruta al parkig de l'estació de Beret amb esquis als peus i ens dirigim cap al Tuc de Miei (2.237m) amb una suau pujada per neu primavera, i eren les 9 de matí.
Del Tuc de Miei carenejem fins al Tuc de Pedescauç (2.371m). Treiem pells i en perdem alçada per una pala cara nord, on la neu estava ben dura, fins als peus de la coma de Parros.
Reprenem l'ascensió fins al cim de Parros, amb la única particularitat que hem de salvar un resalt de roca per seguir la ruta normal.
Vigilant les grans cornises arribem al tuc de Parros (2.731m) on gaudim d'unes vistes esplèndides de tot el Pirineu, essent els més proper l'estany Montoliu amb el Tuc de Mauberme al seu darrera.
Retornem pel cami de pujada fins als peus de la Coma de Parros amb un descens amb neu primavera no fonda.
Tornem a posar pells i ens dirigim veient sempre l'Aneto i la seva glacera, cap als Cap dels Closos (2.418m) on ja definitivament baixem amb esquis fins al cotxe.
Diumenge: Circular al Cap del Muntanyo d'Arreu (2.626m) 9km, 890m, S2-S3
La idea inicial de realitzar una circular al Tuc de la Salana queda totalment descartada al informar-nos al Xalet Refugi que hi ha 5Km de porteig.
Aprofitem les instal·lacions de les pistes per trobar un recorregut amb neu. Així que decidim fer una bonica circular al Cap de Muntanyo.
Iniciem la sortida a les pistes de Bonaigua, cota 2000m (a les 9 del matí, el termòmetre marcava 8º... positius!! ). Resseguim una pista vermella en direcció contraria als que baixen, sense molestar-los, i de seguida que podem abandonem les pistes per anar a buscar entre valls solitàries als peus de la Cigalera i amb traces de neus pols, el remuntador del Tuc de la Llança.
Per la pala sud-est amb una fantàstica neu primavera, xalem de valent fins a arribar a l'estany Pudo, encara gelat.
Remuntem fins al coll de Muntanyó on ens animen i pujem fins a cota 2500, un cimet que no té nom, només per gaudir de la baixada.
Del Coll, sense més història, enllacem pistes negres i vermelles fins a tornar al cotxe, aquest cop, en direcció descendent.
Hi hem estat: Manel F, Ester C, Uxue P, Dani A., Hector A, Jaume S, Lorena T, Manel C, Marta B, Roger G, Xavi K, Alex M, Eli C
Bones traces,
Eli
Macedònia express, 21 a 24/02/2020
Esquí de muntanya a Macedònia del Nord
No és la primera ni serà la darrera vegada que fem cap als Balcans a la cerca de neus més exòtiques i d'hiverns amagats... i Macedònia del Nord ho té tot: cultura, gent acollidora, muntanya, fred, neu, gastronomia i logística fàcil!
Logística:
Vols directes lowcost a Skopje amb Wizz: divendres s'hi arriba a mitjanit a temps de llogar un cotxe i anar a un hotel. Dissabte, diumenge i dilluns s'aprofiten de ple car el vol de tornada és a les 17:50.
Hi ha varies zones per fer-hi esquí de muntanya: nosaltres hem triat les que fan frontera amb Kossove i Albània, a menys de 120km o 1h30' de cotxe, però veus muntanyes nevades arreu... hi haurem de tornar.
Activitat realitzada:
Dissabte 22 de febrer: Karabunar 2565m i Sini Vrv 2550m en volta circular des de Popova Shapka
+/-1100m, 15,5km; 5h; PD, ***, S2-S3
Popova Shapka és un poble a 1600m enlairat sobre la ciutat de Tetovo on hi ha una antiga estació d'esquí, aquest any tancada. Hi arribem d'hora però hem d'esperar fent cafès a que afluixi la nevada i sobretot el vent... finalment ens atrevim a tirar amunt i prosseguim per una pista que deixem de seguida per agafar un llom que s'enfila fins la cota 2500 on s'acaben els antics remuntadors.
Seguim en direcció oest, ja en terreny verge per lloms amplis fent cims secundaris. El dia s'acaba obrint del tot i el regal de vistes cap a les muntanyes de Kossove és temptador!
Al Sini Vrv 2550 traiem pells per arribar a un marcat coll, des d'on amb grampons pugem al Karabunar 2565m. A un parell d'hores que no tenim hi ha un clàssic, el Titov Vrv 2747m, amb una torre militar de vigilància abandonada (on ens diuen que s'hi pot dormir).
Tornem al coll i ens espera un descens desconegut per una vall orientada a sud-est que serà plàcid i amb neu pols fins la cota 1900m... i encara seguirem baixant per tornar a pujar en direcció N fins els límits de l'antiga estació, amb darrer descens fins el cotxe.
En 40min fem cap a la zona de Mavrovo. Hem encertat de ple en la tria de l'allotjament: un lloc que es diu "Ski Hut" no podia fallar... Som els únics clients de l'Ski Hut Gorica i ja fa dies que ens creuem e-mails per lligar la logística del cim que ens ha portat fins aquí, el Golem Korab 2764m.
Diumenge 23 de febrer: Golem Korab 2764m
+/-1650m, 20km; 7-8h; PD, ***, S3.
 |
| Golem Korab 2764m, a l'esquerra i Korab"2" 2764m a la dreta |
 |
| Recorregut en foto feta des de prop del cim. Es pot veure la llarga carena entre 2400 i 2600m que cal pujar i baixar abans d'atacar els darrers pendents fàcils del Korab. Pel descens ens hem llençat per la vall de la dreta. |
El Korab és el cim més alt d'Albània i de Macedònia del Nord, bé, tots dos països diuen que el cim és seu... però això és el de menys, és un muntanyot immens! Des d'Albània, l'excursió sembla més curta i directe, però des d'on som ha calgut una aproximació d'1h en 4x4 fins la cota 1450m, passant un parell de controls fronterers, casi sense sentit ara que les neus ho tenen tot tallat per dalt.
La primera part del recorregut és molt amable, per pendent suau seguint el GR per un bosc esclarissat i després prats més oberts fins la cota 1900. Les pales es van redreçant i a 2100m s'arriba a una aresta on avui el vent i bufa molt fort. La resseguim, uns trams amb esquís i ganivetes i uns altres més drets, gelats i exposats amb grampons fins una successió de cimets sense nom entre 2500 i 2600m.
Del punt més alt ja veiem el nostre objectiu, encara més enllà... cal descendir 200m i pujar-ne 300 més, però fàcils i amb esquís fins al cim on hi arribem en una solitud i vistes gegants!
Pel descens tirem de mapa i per evitar desfer el camí de pujada, on hauríem de remuntar i esquiar trams força gelats, ens llencem per una vall més assoleïada més al sud, sabent que a 2000m haurem de tornar a la traça de pujada. L'encertem i ja només ens queda davallar en esquiada ràpida fins al punt de trobada o ens espera a l'hora convinguda (16:30), en Dimitar, del refugi, per tornar en 4x4 a la civilització: està casí tant content com nosaltres de que haguem fet cim i la fem petar parlant de tot...
Dilluns 24 de febrer: Volta pels alts de Mavrovo
+300m/-700m; 6km; 2h; F, *, S2
Volem anar al Medenica 2163m des de la carretera que porta al poblet de Galichnick, però a 1300m trobem massa glaç per seguir amb el cotxe i aprofitem que a 10' hi ha l'estació d'esquí de Mavrovo. Prenem un forfait de turista per uns 5 euros al canvi i prenem una cadira fins la cota 1700m des d'on ens inventem una ruta fora dels límits de l'estació cap a un turó sense nom. Baixada en neu primavera fins el cotxe i a les 12 ja estem dinant la delícia local, el Rebro vo Furna (costellam de porc al forn).
De Mavrovo a l'aeroport d'Skopje hi ha només 120km, per bona carretera.
Escapada molt recomanable, s'hi bé cal lligar la logística del Korab i mentalitzar-se de que és una excursió exigent...
Bones traces!!!
Marta i Jaume
Subscriure's a:
Missatges (Atom)