11 de des. 2019
el vídeo dels dimecres... skitog
Vatnahalsen, a poc més de 2h en tren des de Bergen, i abans d'arribar a Finse, sembla un bon lloc per a un 'tren cegesquí':
10 de des. 2019
Gastroesquí cantàbric (de nou en Babia) 6 a 9/12/2019
Esquí de muntanya a les muntanyes de Lleó: Babia, Luna i Ubiñas
A l'abril del 2018, en marxar de La Cueta feia un darrer glop d'aigua la font. Aquella aigua fresca va ser sentida i llavors ja vaig saber que hi tornaria, i en travessa. Sembla que no hagi passat el temps, tot està igual, tant de bo que no canvii mai!Aquest cop hi hem anat en cotxe fent base a Torrebarrio al peu de les Ubiñas, i amb desplaçaments curts per fer 4 excursions ben variades. Sempre amb un bon dinar i/o sopar per rematar la feina i agafar forces per l'endemà.
 |
| Les Ubiñas |
Temps canviant i neus al punt, com de primavera, tret de dilluns més dura. De fet diumenge ens ha plogut i ens hem castigat per les Sidreries d'Oviedo, a poc més d'una hora en cotxe.
Resum de l'activitat:
Divendres 6 de desembre, matí: Pic de Ferreirúa 1976m des de l'accés a Puertu Ventana (a 1km)
+/-500m; 5km; F, *, S2; 2h
Cim agraït, fàcil i directe, amb bona baixada... la matinal ideal! Deixem els cotxes a 1km del Coll, en una corba sobre el torrent de Llamuergos. Remuntem la vall deixant el torrent a l'esquerra fins a un marcat coll, La Corona, on girem al N per pendents més drets i després pel llom fins al cim. Descens buscant les pales més dretes, orientades a S i amb neu cremeta al punt (pendents que després ens explicaran que a la primavera són molt allavosos...)
Divendres 6 de desembre, tarda: Pic de Busbudín 1928m (la Rebollosa) des del Puertu Ventana 1588m
+/-400m; 4km; F, *, S2; 1-2h
Sense descalçar botes, carreguem esquís al cotxe i ens apropem al Coll. També amb esquís als peus i força gruix de neu seguim traces endinsant-nos a Astúries. Passem la Braña Nueva i enfilem els lloms d'aquest cim fàcil i de grans vistes: les Ubiñas, Colines, Huerto del Diablo... i terres d'ossos i sidra.
Hem fet molta gana i el sopar i tertúlia a la Farrapona (a Torrestío) ha estat memorable i de ***** a cegesquigoumand.
Dissabte 7 de desembre: Travessa de Torrestío 1370m a La Cueta 1442m
+850/-770m; 16km; F, ***, S2-S3; 5-6h (1h més si es puja a la Peña Orniz)
Aquesta puríssima ha estat a la Cantàbrica per les ganes de fer aquesta travessa. I no ens ha decepcionat!
El dia es lleva tapadot i no calcem esquís fins un parell de km a sobre el poble, a la vall de Valverde. A 1500m els prats fangosos es converteixen en blanc intens i l'excursió pren interés en girar (N) per la bonica Vall de Cualmarce i després el coll de Calabazosa. El dia s'obre, les boires escampen i fem un primer descens fins La Foz, d'on ja veiem la cara E de la Peña Orniz.
Aquest racó és preciós, però quan arribem a 90m del cim torna a estar ben tapat i deixem passar de llarg el cim (alguns ja el vàrem fer al 2018). La baixada ja és terreny conegut, amb trams plans i pales interessants... però el millor ens espera a La Cueta on tenim taula reservada per dinar a les 16h a l'Hostal Picos Blancos, tornarà a ser memorable. Un taxi ens retorna a Torrestío a buscar els cotxes, però avui no cal sopar!
Diumenge 8 de desembre: Sidra i altres coses bones a Oviedo...
Dilluns 9 de desembre: Rebollosas 1928m, Veiga Socellares (punta 1750) i Beiforco 1839m des del Puertu Ventana
+/-600m; 8km; PD, **, S2-S3; 3-4h
La idea original era pujar al Güerto'l Diablo passant per les Rebollosas... Neu molt dura i boires que se'ns han anat menjant ens han fet modificar els plans i després d'esquiar la N del Rebollosas cap a Socellares hem encadenat cims de menys alçada (pujant amb grampons, baixant amb esquís) orientats a S per acabar fent volta circular de tornada al Puertu Ventana...
Gràcies Anna, Carles P., Pep, Manel, Ricard i Marta per deixar-vos enredar (avís: a La Cueta vaig tornar a veure d'aquella aigua...)
Bones traces!!!
6 de des. 2019
Pic de Pedrons 2721m #8cims 30/11/2019
Ens animem a fer el Pic de Padrons, a banda de ser una de les propostes del repte dels 8 cims, és on hi fa més bon temps.
Dissabte 30 de novembre.
Des de l'aparcament a la carretera que puja al Pas de la Casa seguim l'itinerari habitual, sense anar del tot per la carena, a mitja pendent i aprofitant la neu contínua fins a sota de la cresta que porta al cim.
Està molt traçat, l'Araceli deu haver fet cim vàries vegades aquesta setmana...
Ja enfilats per la cresta amb poques dificultats arribem al cim. A la cresta saludem amigues de Cegesquí que també han fet el cim. I ja de tornada també saludem un altre grup de Cegesquí, els de la nova fornada del darrer curs.
El descens no ha estat memorable.
Hi hem estat l'Anna M, Eli C, Manel C, Alex M, Hèctor A i Ricard M
1 de des. 2019
Pic de Bataillence 2604m 1/12/2019
L'entrada del desembre ens ha regalat 10cm de neu nova, ben freda i seca i un matí radiant que ha donat pas a nuvolades i boires altes.
Pic de Bataillence 2604m des de la boca N del Tunel de Bielsa
+/-800m; F, PD (grimpada en l'accés pel coll de l'E; per l'O accés possible amb esquís, dret, però avui moltes plaques en orientacions NO), **; 8km; Neu abundant des del cotxe.
Referències:
- IGN 1748ET Néouvielle
- itinerari 88 del llibre "Pirineos en esquís - 120 itinerarios" d'E.Faura i J.Longàs
- itinerari 37 del llibre "Ski de randonnée dans les Hautes-Pyrénées - Vol. 2", de Frédéric Cabot (RANDO éditions ).
Per cert, afegim un parell de recoamancions a cegesquigourmand :
- Restaurant Paco a Bielsa, on l'Antoni prepara delicies amb un tracte més que proper
- Restaurant La Pipeta a Parzan: ménu tots els dies de 15€, amb delicatessen de la zona
Bones traces!
Marta i Jaume
Pic d'Augas 2213m i 2289m 30/11/2019
Aquest cim és un fàcil vell conegut, per dies "raros" de boira o nevada... o per massa vent com avui en cotes més altes.
Pic d'Augas 2213m i altres puntes
+/-750m; F, S2*; 7km
Itinerari: el punt d'inici és a l'antiga duana francesa del Tunel de Bielsa, a 1550m. Cal creuar el riu (pont) i remuntar el prat uns 80m per superar per sobre un ressalt rocó (avui hem calçat esquís al capdemunt d'aquest ressalt). Aquí s'enllaça amb una pista forestal que creua el bosc cap a l'est fins la primera gran clariana. Es remunta per un pendent suau i constant durant 500m. A mig pendent hi ha la Cabane de Prat (1820m) amb taula per 6 i llar de foc però sense lliteres. Al cim s'arriba esquís als peus i és la punta més baixa de la cresta de Moudang, que baixa del Pic de Cuneille.
La neu justeja a peu de cotxe, però a1600m, sobre el ressalt rocós, ja es poden posar esquís. Neu vellota, humida a la part baixa i més dura amunt, en un dia de vents forts d'oest i sud-oest preludi d'un front que ens porta neu per l'endemà!
Referències:
- IGN 1748ET Néouvielle
- itinerari 42 del llibre "52 balades à skis dans les Pyrénées Centrales", de François Laurens (Editions Didier Richard).
- itinerari 40 del llibre "Ski de randonnée dans les Hautes-Pyrénées - Vol. 2", de Frédéric Cabot (RANDO éditions ).
Bones traces!
Marta i Jaume
+/-750m; F, S2*; 7km
Itinerari: el punt d'inici és a l'antiga duana francesa del Tunel de Bielsa, a 1550m. Cal creuar el riu (pont) i remuntar el prat uns 80m per superar per sobre un ressalt rocó (avui hem calçat esquís al capdemunt d'aquest ressalt). Aquí s'enllaça amb una pista forestal que creua el bosc cap a l'est fins la primera gran clariana. Es remunta per un pendent suau i constant durant 500m. A mig pendent hi ha la Cabane de Prat (1820m) amb taula per 6 i llar de foc però sense lliteres. Al cim s'arriba esquís als peus i és la punta més baixa de la cresta de Moudang, que baixa del Pic de Cuneille.
La neu justeja a peu de cotxe, però a1600m, sobre el ressalt rocós, ja es poden posar esquís. Neu vellota, humida a la part baixa i més dura amunt, en un dia de vents forts d'oest i sud-oest preludi d'un front que ens porta neu per l'endemà!
Referències:
- IGN 1748ET Néouvielle
- itinerari 42 del llibre "52 balades à skis dans les Pyrénées Centrales", de François Laurens (Editions Didier Richard).
- itinerari 40 del llibre "Ski de randonnée dans les Hautes-Pyrénées - Vol. 2", de Frédéric Cabot (RANDO éditions ).
Bones traces!
Marta i Jaume
28 de nov. 2019
Esquí de muntanya? Estàs boig?
No se si us ha passat mai. Esteu parlant amb algú que us demana que és això de l´esquí de muntanya, val més evitar mencionar detalls com “pells de foca” que portaran la imaginació de l’interlocutor a les banquises de l’àrtic, simplifiqueu al màxim i dieu, “faig esquí fora pistes”. De vegades la reacció és: estàs boig? no saps que això és molt perillós? ho sap tot-hom, mai has de sortir de les pistes esquiant!
De fet tenen una mica de raó, és una activitat amb un cert nivell de risc i pot ser també estem bojos però per altres motius. De totes formes la pregunta és bona: és una bogeria aquest esport o intentant fer la pregunta d’una forma que es pugui respondre, com compara el risc de l’esquí de muntanya amb altres esports i activitats?
Aquesta pregunta si és pot respondre perquè hi ha estadístiques de sinistralitat de la majoria d’esports i activitats. Abans de respondre però cal explicar la unitat de mesura: les micromorts *6.
Una micromort és la probabilitat de morir en una determinada activitat mesurada en parts-per-milió (ppm). Per exemple si per cada milió d’immersions amb botella al món és produeixen 8 morts, la micromortalitat d’una immersió amb botella és de 8 micromorts (o 8 ppm). Podeu dir que la mort no és l’únic risc i és veritat però aquesta simplificació ajuda a posar-ho tot en perspectiva. També podeu pensar que el risc depèn molt de la persona i del nivell d’experiència però sovint menys del que ens agradaria, recordeu la homeòstasi del risc *5?
A partir d’aquí és pot comparar el riscos de diversos esports i activitats.
Micromortalitat de diversos esports i activitats
A la gràfica l’esquí de muntanya surt a sis llocs marcats en taronja (això és perquè aquest blog és d’esquí). L’escala al gràfic és logarítmica d’un divisió a la següent la probabilitat de mort és multiplica per 10. Observeu que el riscos de l’esquí són molt diferents segons com es practiqui, si es fan o no servir mesures normals de "reducció de risc”, aquestes mesures a seguir són les que es poden explicar en un curs de seguretat com els de l’ACNA *7 (material de seguretat, evaluar condicions-terreny-grup, traçat d´un itinerari segur, plans B, no-vull-fer-un-curs-de-seguretat-aquí). Segons si s’apliquen o no aquestes mesures l’esquí de muntanya pot ser un esport d’un risc considerable com el salt BASE (400-500 micromorts) o un esport força segur, semblant a conduir un cotxe durant una hora (2-4 micromorts).
Viure és molt perillós
Però això és encara perillós o no? Per donar més perspectiva, també es pot comparar el risc dels esports amb els risc de mort natural. La gràfica següent compara activitats que es poden fer durant tot un any amb la mortalitat anual general per diferents edats (fonamentalment per causes naturals). Aquí l’escala és proporcional:
Tornem a veure la diferència del risc de fer esquí de muntanya segon com es faci. Si fem 25 dies d’esquí de muntanya sense cap mesura de reducció de risc, el nivell de risc és superior a fer 10 salts BASE i aquest risc és molt més alt que el de morir per altres causes durant un any al 30 o als 40 anys. En tot cas, especialment a mesura que passen els anys, el perill de mort natural també augmenta, de forma que viure un any als 60 anys és tan perillós com fer 10 salts base. I és que fer-se vell és molt perillós. Carpe diem ∎
Referències:
1. Bruce Tremper, “What is the Risk of Riding in Avalanche Terrain?”, Utah Avalanche Center, 2009, https://utahavalanchecenter.org/blog/15826
2. J S Windsor1, P G Firth2, M P Grocott1, G W Rodway1,3, H E Montgomery1, “Mountain mortality: a review of deaths that occur during recreational activities in the mountains”, Postgraduate Medical Journal, 2009, https://pmj.bmj.com/content/85/1004/316
3. B. Jamieson, J. Schweizer, C. Shea, “Simple Calculations of Avalanche Risk for Backcountry Skiing”, International Snow Science Workshop, Davos 2009, https://www.slf.ch/fileadmin/user_upload/WSL/Mitarbeitende/schweizj/Jamieson_etal_Risk_ISSW09.pdf
4. “Risques de mortalité selon l’âge”, L’Institut national d’études démographiques (Ined), 2018, https://www.ined.fr/en/everything_about_population/graphs-maps/interpreted-graphs/age-risk-mortality/
5. Gerald J. S. Wilde, What is risk homeòstasis, Quora, 2012, https://www.quora.com/What-is-risk-homeostasis
6. Micromort, Wikipedia, https://en.wikipedia.org/wiki/Micromort
7. ACNA: Associació per al Coneixement de la Neu i les Allaus. https://www.acna.cat/
27 de nov. 2019
23-24/11 Cap Raspa Roies i Tuc de Beret
La primera!
La primera sempre
és especial i aquest cop no podria ser diferent. L’Oriol , la Berta, La Míriam
i jo mateix vam gaudir aquest cap de setmana de la nostra primera esquiada a la
Vall de Boi, fent un tastet dissabte, i diumenge, al Vall d’Aran, fent ja una
esquiada en condicions.
Dissabte
arribem a l’estació d’esquí de Boí Taüll cap als volts de les 11 del matí, després
de fer una parada a Tolva on comprem la corresponent coca de pa i on esmorzem
envoltats de caçadors. L’ambient a l’estació és hivernal, neva i no hi ha massa
visibilitat mentre que el vent no és nota massa. De moment es van complint les previsions
que portàvem de casa tot i que no ens esperàvem era trobar tan poca neu a la
Vall de Boí.
Decidim
pujar cap al Cap de Raspes Roies seguint les traces ja marcades. A mesura que
anem guanyant alçada anem veient els diferents lliscaments basals que s’han
produït així com les plaques de vent que s’han anant formant. Ens serveix per
anar refrescant conceptes i analitzar el terreny. A mesura que guanyem metres i
després d’escoltar diferents blufs decidim posar fi al nostre primer dia i
gaudir d’una baixada fins al cotxe. S’ha de dir que alguns la vam gaudir més
que d’altres, per un error que no entrarem a descriure amb profunditat, però
que bé que es llisca sense pells....jijiji.
Pica pica a
Barruera on decidim que al dia següent anirem cap al Vall d’Aran a la recerca
de la pols. Sopar amb la bona companyia del Carles que s’anima a venir al dia
següent després de fer el corresponent tomb per Viella.
Ens llevem amb la intenció d’esmorzar
al bar més conegut del Vall d’Aran però resulta que està tancat així que ens
hem de conformar amb la lectura del BPA i un parell de cafès i bocates a un
forn proper.
Anem cap al Pla de Beret buscant l’orientació
nord, ja que és la més favorable i amb menys risc tot i que està tot força
complicat en general. La idea és fer el Dossau seguint l’arriu de Beret però
degut a la manca de visibilitat, neu i vent decidim quedar-nos al Portillón de
Marimanha i girar cua, la cresta està molt pelada i no paga la pena continuar.
El Carles proposa intentar el Tuc
de Beret i no ens ho pensem dos cops. El temps s’obre una mica i ens deixa
veure l’aresta, perfectament practicable si es va amb compte. Fem un primer
intent pel vessant sud més innivat, però una cornisa ens barra el pas i
retrocedim per, aquest cop sí, coronar el Tuc de Beret per l’aresta.
La boira ens complica la baixada,
la Míriam, Berta i Carles no pateixen mentre que l’Oriol i jo amb les nostres corresponents
“jelly legs” ens veiem obligats a tirar de classe per no fer massa el paperina a
la baixada. Tot i així la gaudim com a nens petits!
Aspectes a destacar de la nostra primera vegada.
El conjunt Gore, botes, motxilla a conjunt de la Míriam, la gran
fotògrafa que és la Berta, el bon fer del Carles acompanyant-nos i fent-nos gaudir, com
sempre, de la Vall i de l’Oriol i de mi no fa falta dir res....tenim una classe
baixant que sense ella no seriem ningú ;-)
Míriam, Berta, Oriol, Carles (diumenge) i Gabriel
el vídeo dels dimecres... la petjada
Aquest no és un debat nou, però potser si cada cop és més urgent fer alguna cosa... Solucions ja n'hi ha, i es pot ser més o menys actiu: cal ser conscients de la nostra "petjada" i començar a fer "coses" per, si més no, compensar-la abans no sigui massa tarda (molt recomenable:
https://www.goldstandard.org/take-action/reduce-your-footprint )
https://www.goldstandard.org/take-action/reduce-your-footprint )
24 de nov. 2019
Pedrons, unos pican y otros non
La cresteta del Pic dels Pedrons ha sigut un bon remat a un puja i baixa d'un dia, pim pam. És un plaer tirar cap a la muntanya encara amb molt poca afluència de pisters, però pujant de Barcelona en un dia tampoc pots anar a la fi del món, i pensem que la cara nord dels Pedrons tindrà bona neu, i sembla que l'encertem.
El dissabte ens hem encigalat pel Raval, ai aquests encigaladors ravaleros, però matinem i ben aviat calcem esquís i comencem a pujar. Sembla que no som els únics que hem pensat el mateix, així que ens obren traça. Calen cadenes per arribar al coll, per la neu de la nit, però portem pneus de neige i els gendarmes i els CDR ens deixen passar. La nevada no ha estat abundant, un parell de centímetres sobre uns 10 a cotes baixes, uns 30-40 més amunt, s'ha de vigilar amb pedres i herba, però fem una bona esquiada al primer 8Cims de la II edició.
Resseguir el llom, poques voltes maria, fins l'avantcim una excursió d'iniciació-escalfament per a la temporada.
Hi ha inversió tèrmica i fa un fred que pela a les ombres de la vall, però se'ns obre el dia i molt bon temps pujant.
Arribem a la cresta amb sol i dia esplèndid, i tirem amunt pensant que serà un moment, i ens trobem que és una cresta ben entretinguda, amb un cable de seguretat i grimpada de mans i peus, exposada a les dues bandes i si bé es passa prou bé no val a badar. Amb boira, vent, o gel, pot ser més complicada, avui es pot fer fàcilment, i la majoria de grups d'esquiadors la ressegueixen, tot i que en veiem algun que renuncia a la meitat i d'altres que ni la intenten.
És una cresta que segons les condicions pot picar més o menys, però avui la gaudim i fem cim.
La baixada amb els 2cm de neu sobre neu ventada és divertida i còmoda, la neu ja una mica pesada, però arribem al cotxe just quan es comença a tapar, l'hem pogut fer amb visibilitat excel·lent.
Tornem de bon humor a casa. Som uns picats dels 8Cims i dels Pedrons, primer cim aconseguit!!
Hem sigut Sancho M. (Moore?), Marc B. (Bond?), i Hèctor A. (Ahhhh...).
20 de nov. 2019
18 de nov. 2019
XXXIII Cicle de sortides d'esquí de muntanya 2019-2020
Ja tenim el nou cicle de sortides per a la temporada 2019-2020. Adjuntem també les activitats de formació programades. Esperem que us agradi!!!
17 de nov. 2019
Blandícia a les muntanyes de l'Aura, Louron i Luixonès 16 i 17/11/2019
Cap de Laubère 2213m i Cap de Pène Soulit 2031m
Si l'hivern és això, per mi no caldrien altres estacions! Sabíem on sadollar-nos amb el nostre vici, la neu pols seca i freda, digueu-nos gormands...
Hem fet base a Saint-Lary, acumulant greixos i líquids pel llarg hivern que es presenta i amb dues curtes aproximacions en cotxe hem gaudit de valent amb itineraris senzills i més solitud que en valls properes, intentant no repetir excursions d'escapades anteriors a aquesta zona. Molt recomenables les tres guies que deixo al final del post on hi ha descrites aquestes sortides i moltes altres...
Cap de Laubère 2213m des d'Ens
+/-1050m; 12km; F, S2, *; IGN1748 ET Néouvielle. Neu des del poble, a 1200 amb gruix que va en augment. Per sobre els 1500 la neu és fonda i de qualitat sense rascar; per sota cal llegir bé el relleu... Tant dissabte com diumenge hem observat plaques de fons, desencallades de forma natural, en orientacions nord-est.
L'itinerari segueix la pista que surt del final del poble i s'endinsa al bosc en direcció sud-est. Alternativament es pot prendre el sender d'estiu que porta al Llac de la Coume 1565m. Després cal anar resseguint les comes fins al coll i aresta final, tot amb esquís.
Cap de Pène Soulit 2031m des de sota el Coll de Peyresourde (p.1419m, encreuamnet de carretera a Portet-de-Luishon)
+/-600m; 5,5km; F, S2, *; IGN1848 OT. Més de 60cm a la sortida i qualitat pols en tot el recorregut, ben orientat a N. Igual que el dia anterior, força plaques en orientacions nord-est.
Bones traces!!!
Carles P, Pep, Ricard i Jaume
Subscriure's a:
Missatges (Atom)