Dos cims clàssics a La Cerdanya

17 i 18 de Febrer

Es presentava un cap de setmana de temps incert i un BPA molt canviant segons les zones i el dia. Pugem a la Cerdanya, fem camp base al refugi de La Molina i mirem les possibilitats a la zona. Si el mal temps s'imposa sempre podrem anar a petar a El Brezo i fer un combinat.

17 Febrer Cambredase (2711m) des de estació esquí d'Eina. 

8km 960m+ F S1 

Dissabte aprofitem la finestra del mati per anar cap a Eina i fer el Cambradase pel Serrat de Font Freda i el bosc d'Eina. El primer tram saltant de pista en pista pel bosc i després ja per l'ample llom de la serra fora del domini esquiable de l'estació. Tenim sort, tot i el temps ennuvolat, tenim bona visibilitat fins a cota 2600m desprès, amb boira tancada,  resseguim l'estreta carena fins al cim. Unes ullades de claror ens permeten veure la vall d'Eina però el cercle de Cambredase esta ben tancat. Bon descens amb neu canviant, de ventada a la part alta a molt humida a la part baixa, amb alguns trams xulos pel bosc. Seguim el mateix itinerari de pujada i la part final per les pistes.
Dinar al Gallego de Puigcerdà....sopar a El Brezo... amb les sobretaules: 3h 2300 Kcal  0m+

18 Febrer La Carabassa (2741m) des de el Pla de Campllong 

12km 1020m+ F S1 (S2 en el tram d'esquí senglar a la part baixa del Torrent Bo)

Diumenge arranquem amb un cafè El Brezo on quedem amb en Sergi que s'afegeix a l'activitat d'avui. Anirem a La Carabassa un clàssic de la Cerdanya que no hem fet mai cap de nosaltres. Deixarem la Travessa al Puig de Dórria per un altre dia! Seguim una bona i còmoda traça que s'enfila per l'est travessant el bosc de Meranges cap al Turó dels clots i la ampla carena sudest de La Carabassa. El tram pel bosc molt agradable. Fred. A cotes altes vent fort, la visibilitat encara es prou bona i fem el cim. Renunciem a la circular que volíem fer baixant pel Clot del Torer i fem el descens pel mateix vessant de la pujada. Bona esquiada a la part alta amb suaus pendents, neu dura amb un polsim fins a la entrada del bosc on ja la trobem mes canviant però esquiable. Acabem a La Molina fent un combinat a El Brezo.  Molt contents!

Bones traces!
Berta, Miriam, Carmela, Jordi i Sergi

Monogràfic de tècniques alpines per a l’esquí de muntanya.

La pràctica de l’esquí de muntanya ens porta de vegades a haver de progressar amb piolet i grampons i haver de superar petites dificultats. L’objectiu d’aquest monogràfic és adquirir els coneixements per resoldre les incidències que puguin sorgir en terreny alpí i en especial en glaceres amb seguretat.

Les tècniques  que tractarem son bàsicament defensives, en el sentit de solucionar les situacions imprevistes que podem trobar al fer una travessa amb esquís. Com per exemple baixar canals o ressalts que podem trobar o bé la caiguda en esquerdes quan  anem per glaceres.

Activitats exclusiva per a socis de la secció d’esquí del CEG



Dates: Dijous 1 de març i cap de setmana 10/11 de març.


Formador: Joan Marí tècnic titulat per l’ECAM.
Places limitades. Grups de pràctica reduïts.
Lloc: pernocta al Refugi de la Molina




Material personal necessari:
• Equip habitual d’esquí de muntanya (inclou arva pala i sonda)
• Piolet i grampons
• Arnés
• 2 Bagues per prússic 4-5 mm 2 m. (es pot substituir una per un
bloquejador mecànic)/2 Trossos de cordino d’un metre per fer prússic.
• 2 Bagues per anclatges de 2m (baga plana o cinta cosida)
• I mosquetó seguretat
• 2 mosquetons
• 1 Rapelador (Vuit o placa)
• Cargol de gel (Aquest es imprescindible en terreny alpí o de glacera,
per aquesta ocasió no és obligatori portar-lo)
Material Col•lectiu:
• 2 Cordino 30 m
• Politja autobloquejable (micro traxion)
• Bloquejador (Tibloc)
• Politja
• 2 mosquetons amb seguro
• Cargol de gel



Programa:



Dijous 1 de març: Xerrada teòrica i practica de nusos.



Dissabte 10 de març:  Comprovació equip i Arva, Ancoratges, Ràpel, Pràctiques
d’Arva



Diumenge 11 de març:  Progressió per glaceres, Detenció caiguda en esquerdes,
Sortida del sistema, Auto rescat, Recuperació en esquerdes.
Preu: 60 Euros. Inclou: exclusivament formació.

No s’inclou el material personal, pernoctes, menjar i  despeses de viatge.

El material col.lectiu es coordinarà una vegada tinguem el grup format.
Inscripcions i més informació: http://cegracia.cat/4475-2/

Atenció, aquest no és un monogràfic d’alpinisme. Les tècniques de progressió per terreny mixta, que requereixen assegurament  per superar un obstacle que ens dificulta l’ascensió  son les pròpies de l’alpinisme, així doncs us recomanem que feu un curs d’alpinisme nivell II si us interessa anar per aquest tipus de terreny.

Cap de setmana de mal temps pel Capcir

Dissabte 10-02- del 2018

Intent de Roc de Madres.

Donada la mala meteo que anuncien per dissabte amb força vent a cotes altes, ens decidim per fer el Roc de Madres.

Sortim des de Real, i enfilem direcció est al principi i nord-est abans del Puig d’esquena d’Ase, que el deixem a la nostra dreta.

Al final, l’hora d’inici (ens hi posem a les 12) i el  fort vent fora del bosc,  fan que fem mitja volta als 2100-2200, en una zona molt planera.

Per baixar agafem direcció est, anant a parar a la carretera entre Real i Odello. La baixada es entretingudetea...troben molt bona neu, fonda i seca, anar seguint pales... acabem enclotats en un torrent, però s’ho val!

Diumenge 11-02-218

Mont Llaret

La meteo torna a pintar complicada.

Un ocellet ens diu que han obert traça per fer el Mont Llaret des de Les Angles i decidim anar cap allà. Circular Les Angles-Cabana de la Balmeta-Mont LLaret, i des del cim pistes fins al Cotxe. Ens neva pràcticament tot el dia, i a cotes baixes neu molt humida/ pluja.

Tot el vent i el mal temps hem disfrutat molt de les dues sortides. Amb dies dolents i neu a cotes 

baixes valen molt la pena.

Bones traces!

Joan i Xantal.

el vídeo dels dimecres... la transitorietat

Volta al Cap del Verd 2.282m

12 Febrer 2017

Desprès de la pujada de temperatures i de la pluja de diumenge a cotes altes, torna el fred i el dilluns de carnestoltes es presenta ben assolellat al Berguedà.
Fem nit a Gósol, al Hostal de Cal Triuet https://www.lacuinetadecaltriuet.com/ on convertim la petita habitació en un assecador després de la mullena a Bretounels i ens refem amb un bon sopar i un esmorzar excepcional!.

Gran nevada a tot el territori amb pocs efectes del vent. La Serra del Cadí, el Pedraforca, la Gallina Pelada estan ben coberts. També la Serra del Verd i cap allà hi anem.

Sortim de l'hostal amb els esquis a l'esquena i ens els calcem a la sortida del poble.
Fem una circular pujant pel Coll de la Mola i el Clot de Prat Salvatge fins al punt més alt de la Serra, el Cap del Verd (2.238m). El descens el fem pel Coll dels Balitres i el Torrent Fosc, sortim del torrent seguint les traces per un camí que desemboca a la pista que porta a la Font de Torrentsenta on tornem a posar pells per arribar al poble. Seguim traces durant tot el recorregut tant de pujada com en el descens però no ens trobem a ningú en tot el dia. Solitud.

Cap del Verd (2282m) 17km 1000m+ PD S2 (a l'entrada del Torrent Fosc hi ha fort pendent) ** (per la llargada de la ruta)

Bones traces!
Carmela i Jordi

 

de "cabana" al Bourbourou 2021m, 10 i 11/02/2018

de Le Castelet 658m al Pic de Bourbourou 2021m, amb nit i gran sopar a la Cabana de Bertounels 1810m

Bourbourou - cegesqui 2018 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.

Al Bourbourou alguns ja hi vam anar fa moooooolts anys (piulada del 2007) i el recordem i tenim com a recurs en dies com aquests en que hi ha molta neu i a cotes baixes, BPA a 3 o 4, i temps rarot.

Aquest cop l'hem fet amb la motxilla carregada, no sols de ganes (moltes!), també de bon vi i gormanderies.

Obrir traça fonda, hivern i primavera, paisatges bucòlics i fins a tres boscos diferents... moltes hores sobre els esquís i no tenir-ne prou i gaudir d'una cabana ben confortable: la Cabana de Bertounels, amb llum solar, llar de foc i matalassos per 4.

Resum de l'activitat:

Dissabte 10 de febrer: Le castelet 658m - GR de Pays des Montagnes - Cabana de Bisort - Cabane S.Jean (de l'any 1938!) - Cabane Mouscadou - Cabane de Bertounels 1810m - Bourbourou 2023m -  Cabane de Bertounels 1810m
+1450m/-300m; F, ***per la distància, S1; 6-7h (amb esquís des de l'inici, neu pols, traça fonda, i dia que acaba serè amb vent només fort a cota alta. Fred).




Diumenge 11 de febrer:  Cabane de Bertounels 1810m - cota 1900m - Le castelet 658m desfent camí de pujada.
+100m/-1250m; F, ***per la distància, S1; (esquiant fins cota 1200m; pluja per sota 1800m, i neu molt humida).

Bones traces!
Carmela, Jordi, Pep i Jaume

Taga 2038m

Massa neu per deixar-la passar, així que ens escapem a pujar el Taga 2038m des de Ribes de Freser. +1000m S2/F

Pugem  des de la part alta de Ribes de Freser a l'inici de la pista que puja als prats de pastures, seguint el camí d'estiu marcat amb ratlles grogues (aprofitem per demanar la Llibertat dels Presos !!)

Sortosament algú va obrir traça el dia anterior, sinó la feinada hagués estat ingent. Neu dura a cota baixa i pols pesada a cotes més altes. Al cim coincidim unes 15 persones que venen des de Bruguera i pardines. Així doncs totes les rutes obertes.

Bones traces

Koki i Ricard

2n cap de setmana i cloenda curs d'Esquí de muntanya del CEG

Cap de setmana de pràctiques al Pallars Sobirà, dissabte vam ser a la Pleta del Prat, gaudint d'una bonica nevada... vam poder fer les pràctiques entre els boscos de la cara nord del Tuc de la Cima.

Pràctiques de progressió, anàlisi de l'entorn i recerca d'itineraris segurs. Per rematar el dia va treballar el descens aprofitant la bona neu, el bosc i l'estació d'esquí.

Al vespre xerrada de neu i allaus, nocions bàsiques de la neu, estructura, formació de plaques i anàlisi dels factors d'una sortida, terreny, grup i condicions.

Diumenge s'intensifica la nevada, anem a fer el Pic de l'Orri des de l'estació de Port Ainé, pujant pels boscos propers a la coma del forn fins a la carena, arribem al pic de l'Orri amb molt poca visibilitat.

Durant el descens fem pràctiques de recerca amb ARVA i nocions de rescat de víctimes d'allaus.

 Ja tenim una nova generació d'esquí de muntanya a Cegesqui, felicitats i Bones traces !!

 

Dos cims amables de l'Arieja, Garbié de Brésoul (2.047 m.) i Boucarle (1.984 m.)

De nou tornem a l'Arieja, pobles i valls encantadores que ofereixen un bon nombre de cims ideals per aquests dies d'hivern que la neu arriba a cotes baixes... Són dies de neu i quin millor plaer que trobar-la just acabada de caure! 

Dissabte, 3 de febrer de 2018, pic du Garbié de Brésoul (2.047 m.) Goulier (1.086 m.) - estació de Goulier (1.463 m.) - Crête de la Calvière - pic du Garbié de Brésoul (2.047 m.)

+1.020 m, 10,5 km, 5h, F*, S2 

Divendres amb moltes il·lusions i algunes incerteses arribem just a sopar al Relais d'Endron, una antiga escola de poble reconvertida en gîte. Per aquí passa el GR 10 que travessa el Pirineu. En Luc aviat ens para taula, fora la neu cau suaument. La previsió meteorològica per dissabte és prou embolicada i convida a buscar un objectiu proper. Quan li diem a en Luc que tenim la intenció de sortir amb esquís del poble crec que ens pren una mica per boixos...

Es lleva un dissabte de ple d'hivern amb la calidesa de la neu que cau poc a poc. Són d'aquells dies que conviden a treure els esquís a passejar tot badant. Calcem esquís a la porta de la gîte, anem foquejant pel costat de la carretera que puja a la petita estació de Goulier amb tan sols 2 remuntadors. Travessem un prat nevat a l'esquerra, retrobem la carretera i de seguida prenem un bonic sender de descoberta que inicialment puja fort i que ens du fins al pàrquing de l'estació d'esquí. Des del camí visualitzem els prats ara coberts de neu per on baixarem a la tornada.

Allà sí que trobem traces d'uns pocs esquiadors que pugen amunt en direcció al coll que travessa la Crête de la Calvière. Hi ha un bon gruix de neu, veiem com la gent gaudeix a l'estació. Un pister ens aconsella que siguem prudents i que en cap moment provem de baixar directament des del cim cap a l'estació. Una bandera marca risc 4.

Els cims es van tapant i la gent que va davant nostre baixa sense fer cim. Abans d'arribar al coll anem flanquejant a dreta SE fins arribar al pic de Garbié que no veiem fins que som a tocar. És el primer dels cims de la carena que porta al pic d'Endron. Les boires empeses pel vent ens deixen veure a estones l'entorn i només baixar una mica ja tindrem prou visibilitat per gaudir d'un molt bon descens fins al poble, doncs si, vam arribar amb esquís fins al poble i gaudint! Abans però alguns vam estar un parell d'hores remenant els tous de neu de l'estació comprant el forfait de migdia, 15,5€. D'altres remenaven d'altres líquids al bar. Gran dia amb el plaer d'esquiar gairebé fins dins l'habitació. Tarda per reposar i gaudir després d'un bon àpat amb 34 comensals a sopar. 

Diumenge, 4 de febrer de 2018, pic de Boucarle (1.984 m.) Gourbit, pàrquing (880 m.)-coll de Lastris (1.427 m.)-roc de querquéou (1.840 m)-Pla de Madame (1.906 m)-pic de boucarle 1.984 m.)-Plateau a 1.555 m. Gourbit

+ 1.250 m 15 km F*** S1/S2

Avui hem de deixar la gîte i ja podem pensar en desplaçar-nos amb cotxe. Sembla que tindrem una finestra de bon temps fins al migdia. Ha continuat nevant... Mantenim l'objectiu inicial de la sortida per diumenge que era anar a fer el pic de Bacivièr. Cim amb bosc fins a 1.400 m aprox. i després una carena ampla i segura. De Gou...lier a Gou...rbit, mitja hora de cotxe i unes poques lletres de diferencia. 

Passem pel costat de Tarascon i quan entrem a la vall de Saurat impressiona veure al fons el circ d'Anvans amb el pic dels Tres Senhors, un cim que vam intentar l'any passat des del port de Lers. Gourbit és una delicia de poble, apareix de cop tot sortint d'un revolt. Una vegada al poble cal seguir el carrer principal fins trobar a l'esquerra un rètol que indica el camí cap a l'estany d'Artax. Arribem a un pàrquing (880 m.) on hi han uns quants cotxes i oh sorpresa, veiem un petit grup d'esquiadors de muntanya que van amunt. Ja no els tornarem a veure en tot el dia, sí les seves traces que pugen cap a l'estany. Poca neu al pàrquing.

Des d'allà seguim la pista asfaltada fins a una cruïlla que indica el camí al coll de Lastris a l'esquerra. 

A la dreta deixem el camí de l'estany d'Artax per on tornarem. El camí s'ha de fer a peu però si sortim d'aquest i avancem pel bosc podem calçar esquís ben aviat. Trobem una pista ja amb més neu. El camí està perfectament senyalitzat fins al coll de Lastris, és preciós. Fins aquest coll també podem arribar des dels pobles de Genat i Lapèja. Just al coll la boira ens envolta. Malgrat tot podrem gaudir durant l'itinerari de força visibilitat. 

Anem seguint una carena ampla i moooolt llarga que en dia aclarit gaudeix de molt bones vistes. El vent del NW ha treballat amb ganes la neu fent aflorar roques i matolls. Passem pel Roc de Querquéou i el Pla de Madame, ens segueixen dos raquetaires. Arribem a l'ampli cim de Boucarle (1.984 m.). Fins aquí arriben unes traces d'esquí. Just abans de plantar-nos al cim hem vist baixar uns quants esquiadors, sembla que van cap a Illier. La boira ens envolta, neva, vent en calma, som a l'ull de la depressió. Decidim renunciar al Bacivièr....

Tornem enrere fins al Pla de Madame i des d'allà baixem N fins a un replà colgat de neu (1.555 m.), el paradís existeix!! Hem mirat de fer el descens per un ample llom no tan carregat de neu, d'aquesta manera hem pogut evitar el pas per sobre d'alguna placa poc evident. Des d'aquest petit plateau per on circula l'aigua posem pells fins a trobar el camí que baixa de l'estany d'Artax. Alguns descalcen esquís ben aviat d'altres fem el senglar fins arribar ben avall, per sota dels 1000 m. Des d'allà retrobem el camí empedrat que ens retornarà al cotxe.

Un cap de setmana de reconeixement de la zona amb un equipàs molt motivat, ganes de tornar-hi!

Lluís, Carles, Eva, Tonyo, Roser, Toni, Manel i Pep


Bones traces!