M'agrada el #2!
22 de juny 2016
16 de juny 2016
Taillón (3.144 m.), Tozal dera Plana/Pico Descargador (2.624 m.) i Casco (3.011 m.)...darreres neus!
11 i 12 de juny de 2016
Roland colpeja contra una pedra grisa i la rebaixa més que dir-ho sabria. L’espasa cruix, no s’osca gens ni mica. Devers el cel, amunt surt expel·lida...
Fins a 4 vegades vam travessar aquest dies aquest pas que va obrir Roland en aquest entorn tan especial. Aquests dies pràcticament tothom va a peu, l'estiu s'acosta. Diumenge, en la distància, ens sentim una mica més acompanyats per cinc esquiadors que fan un descens cinc estrelles des del mateix cim de La Torre.
Dissabte, 11 de juny de 2016
Coll de Tentes (2.208 m.)-Coll de Serradets (2.587 m.)-Refugi Serradets-Bretxa de Roldan (2.805 m.)-Taillón (3.144 m.)-Bretxa de Roldan (2.805 m.)-Refugi Serradets
+950 m. aprox., F*, S2*, F 5h30
Sortim d'hora del coll de Tentes, esquís a l'esquena, pocs cotxes al pàrquing. Resseguim el camí que porta fins al port de Bujaruelo. Boira baixa al costat francès i alguns núvols al cel, un paisatge encisador.
Una mica més amunt del port de Bujaruelo calcem esquís, portem poc més de mitja hora caminant. Continuem E en un llarg i còmode flanqueig que ens portarà fins a la coma que davalla del coll de Serradets. En aquest tram podem gaudir dels amplis paisatges que s'aboquen a la vall de Pouey Aspé. Remuntem la coma i en poc més de dues hores som al refugi de Serradets. Buidem les nostres motxilles de tot allò que podem deixar al refugi i continuem el nostre camí cap al Taillón. El pas de la bretxa de Roldan no té neu i ens fa descalçar esquís just per passar a l'altre costat. És una mica tard i la neu està molt estovada, decidim renunciar a la pala SE del Taillón i escollir un itinerari més segur passant pel Dedo i la Falsa Bretxa, pugem al cim per l'aresta SE. Deixem els esquís a la Falsa Bretxa. Força núvols al cim però amb prou visibilitat, especialment cap al N. Des de la bretxa de Roldan fem un bon descens fins al refugi.
Tarda per gaudir d'un entorn sempre excepcional. El rònec refugi desmereix del seu entorn. Aquests dies és en obres per tal de millorar les seves condicions, obres que probablement s'allargaran un parell d'anys. De moment han enderrocat un annex que hi havia adossat a l'edifici principal. Ara mateix entre setmana la capacitat del refugi és de 30 persones i de 57 el cap de setmana.
Diumenge, 12 de juny de 2016
Refugi Serradets (2.587 m.)-Bretxa de Roldan (2.805 m.)-Coll Descargador (2.494 m.)-Tozal dera Plana/Pico Descargador (2.624 m.)-Coll Descargador (2.494 m.)-Casco (3.011 m.)-Coll dels Sarrios (2.744 m.)-Bretxa de Roldan (2.805 m.)-Refugi Serradets-Coll de Serradets (2.587 m.)-Coll de Tentes (2.208 m.)
+1.000 m. aprox., S3-S4**, PD 5h30
Som els primers a sortir del refugi, la neu està molt dura, carreguem esquís a l'esquena i cap a la bretxa! La travessem, Déu n'hi do el tall que va fer l'espasa!
A l'altre costat la neu encara és dura però això no ens treu de gaudir d'un bon descens fins al coll Descargador, quins paisatges, ja no sabem a on mirar!! Des del coll del Descargador pugem els 150 metres que ens separen del magnífic mirador que és el pic Descargador, un pic que des de les alçades presenta una curiosa geologia circular avui accentuada per les darreres neus. Fer aquest pic és una bona excusa per esperar que la neu s'estovi després del bon regel nocturn. Des del pic observem els nostre proper objectiu: el Casco.
Retorn al coll amb bona neu, ara toca calçar pells que el Casco ens espera. Des del coll avancem NE per tal d'anar fins prop del coll dels Sarrios que encara no és visible. Deixem el coll a l'esquerra, el terreny es redreça. Fem un flanqueig NE fins a entrar en un extens replà on es divideixen els itineraris que van a La Torre i al Casco. A La Torre veiem 5 esquiadors que davallen directament des del cim, impressionant! Avui no podrem anar-hi, el temps passa despresa i encara ens resta un llarg retorn fins a casa. Enfilem directament el cim del Casco per la aresta E., el terreny és pendent, deixem els esquís a l'inici de l'aresta, molt a prop del cim. Una curta grimpada de neu i roca per terreny delicat ens separa del cim, fem caure alguna pedra...
Especialment espectacular des de dalt la vista de La Torre i tot el seu vessant N. Davallem amb cura i ara toca gaudir d'un descens amb esquís dels bons, amb força pendent inicial i sent conscients que potser és el darrer de la temporada... Entre gir i gir una ullada cap a les enormes parets del Morron dera Espluca i de la Punta os Crabineros. I al final de la baixada...toca pujar! 150 metres més i tornem a passar la bretxa de Roldan. Bon descens fins al refugi de Serradets, Recollim les coses que havíem deixat i ara només cal resseguir les nostres traces del dia anterior fins al cotxe. Neu massa estovada però bons paisatges.
Després de dos dies de blancor reconforta retrobar el verd lluent de les pastures. El llarg viatge de tornada servirà per fer repàs dels molts cims i cabanes visitats aquest any, que torni l'hivern!
Bones traces!!
15 de juny 2016
8 de juny 2016
1 de juny 2016
31 de maig 2016
Maladeta (3.308 m), 28 de maig de 2016 ... tancant temporada
Ei! Quin gran sopar de temporada d’esquí,
amb videos, fotos, menjar, bona companyia i també vi.
Què dius? Ja s’acaba la temporada?
I si fem l’última escapada?
Ostres, jo m’apunto! Podem anar cap a Benasc:
Abadias o Maladeta no ens deixem granpons, piolet i casc.
I tant! Som-hi Ilergetes! A la Renclusa no hi cap ni una agulla,
doncs al pajaro loco hi ha cabuda!
Si només hem dormit tres hores!
Va home que s’ha de matinar per fer bé les coses!.
Esquís al coll, un dos, i ja som a la Renclusa,
sembla una romeria, però les vistes són una bona escusa!
Guaita, això de l’esquerra és el Portillon, a la dreta al fons el pic d’Alba ...
Volta i volta maria i ja som al coll de la rimaia.
Vols dir? Va, cop de piolet, pim pam
I arribem ben bé a dalt!
Osti que no han avisat als del temps,
que havien de treure els núvols a temps???
Bon estiu a tothom i fins la temporada que ve!
Gaspar (fotos), Marc (piulada), Núria
30 de maig 2016
Punta Suelza (2.972 m.) per Ordizeto, 28 i 29 de maig de 2016
A hores d'ara a les muntanyes encara queda molta neu a cotes altes i la bicicleta pot ser un bon instrument d'aproximació per fer aquells cims que tenen alguna pista que arribi més enllà dels 2.000 m. d'alçada. La Punta Suelza és un extraordinari i solitari mirador que compleix aquesta condició. Des del cim les vistes cap a Posets, Eristes, Culfreda, Cotiella,...són magnífiques.
L'objectiu biciesquí era un altre però la previsió del temps pel cap de setmana amb possibles tempestes de tarda aconsellaven ser prudents i aprofitar els matins, així ho van fer i va sortir bé encara que finalment dissabte no va ploure fins al vespre.
Central de Barrosa (1.140 m.)-Refugi d'Ordizeto (2.385 m.)
btt: +950m; esquí: +300m F*
Ben d'hora al matí aparquem el cotxe al costat de la central de Barrosa. Carreguem les bicicletes amb els esquís i la resta de l'equipatge per tal de passar la nit al refugi d'Ordizeto i l'endemà fer el cim de la Punta Suelza. Enfilem la pista que en uns 11 km. arriba fins a l'ivó de Ordizeto.
La pista puja fort i quan portem 8,5 km, al voltant dels 2.100 m, ja veiem prou neu pel descens de l'endemà. Amaguem les bicicletes i ens acostem a la neu que ens permetrà arribar amb esquís als peus fins al refugi. Seguim recte S cap a la collada d'Ordizeto i des d'allà SW seguint més o menys la pista que arriba a l'ivó d'Ordizeto.
El refugi una mica malmès per les bretolades d'alguns és força gran, hi caben al voltant de 20 persones. L'any 2014 el refugi estava molt brut, per sort algú hi ha fet neteja i l'estat és acceptable. Al voltant del refugi no hi ha llenya, tanmateix el vidre davanter de l'estufa està trencat... El dormitori situat a la part superior és excel·lent amb matalassos en molt bon estat. L'entorn del refugi es agradable amb bones vistes i possibilitats de passejar els esquís pel vessant nord de la Punta Fulsa. Passem la tarda badant mirant núvols que no acaben de descarregar les tempestes anunciades. Cap a les 8 del vespre s'anima a caure una mica d'aiguaneu.
Refugi d'Ordizeto (2.385 m.)-Punta Suelza (2.972 m.)-Refugi d'Ordizeto (2.385 m.)-Collada d'Ordizeto (2.230 m.)-Central de Barrosa (1.140 m.)
esquí: +600 m., -900 m. S3-S4**, PD
btt: -950 m.
L'endemà és lleva un dia esplèndid amb alguns núvols al vessant nord del Pirineu. Resseguim l'ivó SE fins a passar entre un mur de la presa i un pluviòmetre. Anem a buscar la base d'un esperó rocós que baixa de la Punta del Cau SE, li donem la volta i entrem en una coma molt marcada propensa a les allaus, de fet davant nostre cauen uns quants blocs... Fem un flanqueig ràpid SE per evitar aquesta zona i des d'aquí recte amunt per l'esquerra de la coma. Abans d'assolir l'aresta NW el terreny es redreça molt, pugem a peu. Continuem a peu i deixem els esquís a la base d'un avantcim on apareixen algunes pedres. Una llàstima ja que avui es podia revoltar aquest avantcim S i arribar amb esquís fins a dalt de tot. Fem ràpidament el cim ja que els núvols avancen ràpid i amenacen amb no deixar-nos gaudir d'una baixada que promet. Des del cim encara tenim un moment per intuir algun itinerari de futur més hivernal.
Retornem esquiant fins al coll (2.798 m.) que hi ha entre la Punta del Cau i la Punta Suelza i des d'allà fem un parell de girs inicials que fan fluir l'adrenalina. Després amb més tranquil·litat gaudim de la resta de la pala amb bona neu primavera. Prop del refugi ens cau una mica de pedra, hi arribem amb un somriure, quina baixada!
Recollim la resta de l'equipatge amb un somriure encara més gran, ens espera la resta de la baixada encara més bona que ens deixarà al costat de les bicis.
Repartim els estris sobre les bicis i ara a fruir de prop de 1.000 m. més de baixada. Només qui ha provat aquest doble descens sap la satisfacció que suposa gaudir d'aquests moments en un entorn pirenaic.
25 de maig 2016
22 de maig 2016
Perdiguero (3221). Per la Vall de Remuñe, aresta NE
Diuen que el diumenge farà mal temps al Pirineu, però, que dissabte farà bon temps, doncs,... som-hi!!
Dificultat: ***, S3, PD.
Distància: 19 km
Deixem el cotxe just a l'entrada de la
Vall de Remuñe, és un quart de set que enfilem cap amunt, el tram
des bosc i fins a cota 2040, ho fem amb els esquís a l'esquena, on
hi ha el pont de fusta, a partir d'aquí ja trobem neu continua.
Remuntem tota la vall, sortejant algun
que altre allau ja caigut, fins a la cota 2400 on girem cap a
l'esquerra per remuntat el 400 m que ens porten al Portal de Remuñe
(2817).
Des d'aquí i sense treure pells, baixem amb uns diagonal
fins a l'Ibón Blanco de Literola que el travessem per anar a buscar
el vessant que puja al Collado Superior de Literola i enfilar-nos cap
a l'aresta.
Per arribar dalt l'aresta no anem directament al coll sinó que
enfilem una mica més cap a l'esquerra per tal
d'evitar l'esperó rocós. La intenció és pujar com més amunt
millor amb els esquís, però, el fort pendent i la quantitat de neu
ens els fan deixar a més o menys cota 3000, aquí calcem grampons i
piolet en mà pugem fins l'aresta, la neu està bastant tova.
A l' arribar dalt observem l'aresta que enfila cap el cim bastant pendent, la neu és més compacte que el primer tram i es fa millor, però Déu n'hi do el pendent que hi ha!! L'exposició, per la neu acumulada és gran, mica en mica guanyem alçada, un vent molest, ens acompanya el que queda de camí fins el cim.
Fem les fotos de rigor, però, el vent
i uns núvols emprenyadors no ens deixen quedar gaire estona,
reprenem el retorn amb la mateixa cautela, o més, que a la pujada,
ara fins on hem deixat els esquís.
El descens el fem la mateixa vall, la
part alta la neu la trobem primavera, però esquiable, a mesura que
anem baixant es va transformant cada vegada més pastetes, però s'ha
deixat fer.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)