el vídeo dels dimecres... Athamanic

(muntanyes de Tzoumerka, Pindus, Grècia)

Pure Athamanic from TreeZone on Vimeo.

Serrat de Capifons 2658m

El serrat de Capifons és una carena que separa les valls de Tor de les valls d'Alins i té com a vèrtex i cim principal el Bassiets de 2760m. 

 

Hem pujat al primer cim de la carena de Capifons a 2658, més enllà la carena continua destacant petites elevacions fins el Bassiets.

L'accés és per la pista d'Alins a Tor, desviant-nos per una pista que surt cap al sud just al punt on trobem la tanca que anuncia l'accés a l'àrea de Tor.

Pujarem per la pista, en bon estat, fins on la neu ens ho permeti, nosaltres hem accedit fins a la cota 1850m, on hem calçat els esquís. La pista continua fins als 2270m i ens pot ser útil per facilitar l'ascens o el descens evitant trams de bosc molt espès o amb poca neu.

Tot l'itinerari està protegit pel bosc i el pendent suau del tram final ens porta a pensar que és un bon destí per dies de neu abundant.

Des del cim tenim un bon panorama de les muntanyes properes i més llunyanes del Pallars i Andorra, Monteixo, Norís, Salòria, Medacorba, Montsent de Pallars...

Desnivell: 850m  (270m més si pugem des de la cruïlla de la carretera a Tor)

Dificultat: F/S2

16 d'abril del 2016

Àngels S, Anna M, Manel C i Ricard M

Sortida de cicle Saboredo-Colomers, 9-10 abril 2016

La primera sortida de cicle del mes d’abril es presentava força be: durant la setmana havia nevat força a la Vall d’Aran. Faltava saber si la gent correspondria a la sortida i així va ser: 13 participants (Paola, Elena, Rut, Raúl, Cristian, Carles, Roser, Toni, Pepa, Gonzalo, Josep, Marc i Francesc).

La sortida va començar el divendres, arribant des de la tarda fins entrada la matinada al refugi Juli Soler de Salardú. A tots ens va sorprendre la nevada que estava caient a la Vall d’Aran.

A les 7 de la matinada del dissabte tothom en peu per esmorzar. A fora es veu tot nevat i, malauradament, els núvols cobreixen tot el cel. Agafem els cotxes fins l’aparcament de la Borda de Servat per una pista coberta per 2 dits de neu nova. Encara no hi ha prou neu per anar amb els esquís i durant 1 km caminem. La boira ens persegueix quant podem posar-nos els esquís.

Passem els Banhs de Tredòs i a l’altura del Pont dera Montanheta ens desviem cap al bosc sense trobar cap traça i enfonsant-nos en aquesta neu nova que cada vegada és més profunda.

El pendent augmenta fins arribar al Còth deth Tuc Gran de Sendrosa, on la boira ens devora.  La visibilitat és tan reduïda que desistim de fer el Tuc Gran de Sendrosa. Però aquí no s’acaben els problemes. Hi ha una gran cornisa en el coll i la visibilitat no ens deixa veure per on podem passar-la.

Dos esquiadors davant nostre trenquen una part de la cornisa i per allà ens llencem també nosaltres, fent un saltet la majoria o la resta amb grampons.

    

A mida que anem baixant torna la visibilitat fins arribar al refugi de Saboredo.

Hem fet be en fer reserva. El refugi està ple. La tarda es va aclarint fins sortir el sol amb tota la seva força regalant-nos unes vistes increïbles.

Diumenge ens aixequem ben aviat. El temps havia de ser millor, però no es compleix. Visibilitat reduïda novament i fort vent en alçada presagien que el temps no ens ho posarà fàcil.

Pugem fins al Port de Ratèra de Colomers i girem a ma dreta per agafar una bona baixada cap al circ de Colomers. El fort vent encara ens deixa fer, però una neu crosta no ens deixa gaudir tant com voldríem de la baixada.

Quan arribem al Lac Obago ens dividem en dos grups: els que volen continuar baixant i els que encara volen intentar pujar una mica més, malgrat que ja sabem que el vent no ens deixarà arribar al cim del Gran Tuc de Colomers.

I així uns quants continuem pujant, una hora més, fins a 2500m, fins que el fort vent ens obliga a girar cua.

La baixada es fa llarga, ben llarga, amb alguns trams remant, entre els llacs de Colomers, amb neus que van des de crosta a pols (perquè no estaria tot amb neu pols, amb la quantitat de neu que hi havia?). Això si, deixem el vent i s’obre el cel, regalant-nos novament uns paisatges increïbles.

  

A l’altura dels Banhs de Tredòs deixem la neu, tot i encara alguns es resisteixen.

Encara ens queda caminar un bon tram fins al cotxe, però no crec que ningú s’hagi quedat amb la sensació que, malgrat no haver fet cap dels dos cims que estaven previstos, no hàgim quedat satisfets d’aquesta sortida.

L’acomiadament el vam fer en un restaurant a Vielha.

Fins la propera!

Una setmana per Stubaier Alpen

Sis dies per l'Stubai, sis dies ben aprofitats.
Com cada any, m'engresquen a fer alguna que altra sortida cap als Alps i aquest any ha tocat els Alps de l'Stubai, aquests són una cadena muntanyosa dels Alps centrals d'Àustria als Alps orientals. Rep el nom de la Vall de l'Stubai, que es troba a l'est d'aquestes muntanyes. Estan situats al sud-oest, a uns 50 km d'Innsbruck i prop del pas de Brenner.
Els 1300 kilòmetres de distància que hi ha fa que l'aproximació la fem amb un dia i mig, i a més hem decidit llogar una furgoneta, pels nou inicials, els tres que s'han afegit més tard, han vingut en cotxe.

- Divendres 1.4: Catalunya, França, Varezze (Itàlia), (hotel Puntabella).
Sortim puntualment, a les 16,30 h amb la furgoneta. A Girona recollim al Jordi, travessem França i dormim ja a Itàlia a Verezze on dormim a l'hotel Puntabella, arribem passades la una de la matinada.
http://www.hotelpuntabella.it/
- Dissabte 2.4: Varezze, pas del Brennero, Mieders, (hotel Wiesenhof)
Ens llevem sense presses i continuem camí, parem a dinar al Restaurant di Pino a Mezzo-Corona mengem un plat típic de la zona.
Continuem fins a arribar a Mieders on tenim l'hotel reservat, són al voltant de les cinc de la tarda
Tot esperant l'hora de sopar part del grup va donar un tomb pel poble i altres a provar la sauna de l'hotel.
http://www.hotelwiesenhof.at/
L'hotel és correcte, el personal molt amable, també facilita la feina que una de les noies de recepció parla espanyol. Ens ajuda per la compra de forfets i ens aconsella que i per qui demanar a les taquilles de l'estació d'esquí.
 

 
- Diumenge 3.4: Mutterberg (1.725 m). Dresdner Hütte (2.303 m). Pfaffenferner, Pfaffenjoch (3.208 m), Pfaffenkogel (3366), Pfaffensattel, Zuckerhütl (3.507 m) sostre del massís de Stubai. Retorn a Dresdner Hütte
Desnivell: Pfaffenkogel: +860/-1500
Desnivell: Zuckerhütl +1010/-1712 m.
Distància: +/-13 km, Dificultat S2/S3, PD, Aresta al cim Zuckerhütl, **/***, 

Horari: . Pfaffenkogel +/- 5:30 h - Zuckerhütl. 7:30h
Fem el 28 km de l'hotel al pàrquing de Mutterberg (1725). Deixem els cotxes al darrer pàrquing de l'estació que ja especifica que és pel refugi Dresdner. Un cop preparades les motxilles i després de passar per taquilles pugem al telecabina fins a la Mittelstation on a cota 2308 està el refugi Dresdenes Hütte (2303), descarreguem material, és tard, són al voltant de les 11.

Malgrat que no tenim clar si arribarem a pujar, no ens hi estem, agafem els tres remuntadors fins a coll Eisjoch (3.133 m) i baixem a la cota 2.750, pujar per la Pfaffenferne fins a Pfaffenjoch (3.208 m), a l'alçada del coll part del grup ("els màquines") se'n van a fer el Zuckerhütl (3.507 m) travessant el Pfaffensattel per la seva aresta E que es puja a peu fins al cim i és entretinguda.

La resta ens quedem a Pfaffenkogel (3366). Com acabem abans tirem cap avall per veure si podem encara agafar els darrers remuntadors per tornar el refugi.

La neu està bona a les parts altes i primavera a mesura que baixem.
 Aconseguim arribar als remuntadors i anem tancant pistes fins a arribar al refugi, a les 16:30 h.
La resta del grup arribar just per sopar a les 18:30 h.
http://www.dresdnerhuette.at/
Mitja pensió 50 €, extres a banda. Dutxes 1 euro, 3-4 minuts
Es pot agafar pujades amb el telecabina fins al Mittelstation on hi ha el refugi, 14 € i combinar amb altres remuntadors per retorn al refugi, per anar fer el Zuckerhütl 4 €.

- Dilluns 4.4: Dresdner Hütte, Daunjoch (3057 m), Hinterer Daunkopf (3.225 m), Sulztalferner i per la In der Sulze, Amberger Hütte (2.136 m).
Desnivell: + 924/ -1093, Distància: 10 km, Dificultat: S2/S3, Horari: 5:15
Quatre decidim pujar amb el telefèric fins cota 2620 (6 €), un cop ens retrobem amb la resta enfilem cap al coll Daunjoch (3097 m), per una pista tancada que duu prop del coll

Decidim pujar tots cap al cim carregats amb els esquís per baixar des del cim per la gelera de la seva cara nord, fa molt de vent, al cim no si hi està a gust, baixem fins a la gelera Bockkar i d'aquí fins al Sulztalferner i la In der Sulze, el llarg plató i pla que ens porta al refugi Amberger Hütte (2135).

La neu dura, ventada es deixa fer, a les parts altes, a mesura que perdem alçada la neu és primavera, humida i profunda (Déu n'hi do el que podies arribar a enfonsar).
http://www.ambergerhuette.at/
dormint al refugi lliure (espai per 14 persones), habitació amb lliteres i una gran taula, on estaven els 12 ben avinguts, mitja pensió 34 €, extres a banda. Dutxes un euro un minut i mig

- Dimarts 5.4: In der Sulze, Wannenlehner, Rosskarferner, Kuhscheibenspitz (3.189 m), Amberger Hütte.
Desnivell: +1049/-1074, Distància: 10,5 km, Dificultat: S2/S3, **/***, PD aresta fins al cim, Horari: 5:50
Avui el dia s'ha aixecat una mica rúfol però amb visibilitat.

Tornem a fer el llarg plató In der Sulze fins a l'encreuament Lausbitch i tombem cap a la dreta, per pujar per Wannenlehner, la primera part és pendent i la neu tova, per suavitzar-se després, pugem per Rosskarferner fins a l'aresta on deixem els esquís i amb grampons fem el darrer tros fins al cim Kuhscheibenspitz (3189). 

El descens els fem pel mateix lloc de pujada la part inicial la neu compactada i ventada i a mesura que perdíem cota transformada a primavera profunda, baixem de nou fins al plató In der Sulza per retornar al refugi.

- Dimecres 6.4: Amberger Hütte, Schmarzenbergbach, Schmarzenbergferner, Schrankarkogelcharte (3.332 m), Wildgratscharte (3.170 m), per la Alpeiner Ferner i l'Alpeiner Bach fins a la Franz-Senn Hütte (2.149 m).
Desnivell: +1235/-1245, Distància: +/- 13 km, Dificultat: S2/S3, PD/D, bretxa amb certa dificultat tant pujada com baixada, Horari: 6 h.
Avui la meteo no és gaire segura, i és l'etapa "reina" de la travessa. Hem de travessar cap al Franz-Senn Hütte.
Deixem tot preparat abans d'esmorzar a les 6 del matí i sortim prest cap a la gelera.

A l' encreuament de Lausbitch, anem cap a l'esquerra, remuntem Schmarzenbergbach i la Schmarzenbergferner. Els núvols els anem deixant a baix, mentre nosaltres guanyem alçada i es descobreix un cel ben blau, però no ens podem confiar. Malgrat que la ruta havia de ser directe cap al refugi, veiem que el temps aguanta, quasi millor que el dia anterior i decidim intentar fer Schrankarcharte (3.332 m) que arribem fins al cim amb esquís, no ens hem entretingut, la meteo s'ha mantingut. 

El temps just de treure pells i quatre fotos baixem i travessem la glacera per anar a buscar la bretxa Wildgratscharte (3.170 m) una mica complicada i entretinguda per la pedra solta, hi ha uns cables que ajuden, s'han de portar unes bones vagues per ancorar-te. 

Un cop dalt la bretxa la canal de l'altra banda la baixem el primer tram rapelant fins que s'acaba la corda i després acabem amb piolet fins a la sortida de la canal. Calcem esquís i baixem amb bona neu ja transformada, 

bé fins a cota 2750 on som engolits per la boira, sort del GPS que ens ha conduït fins al refugi per tota l'Alpeiner Ferner i Alpeiner Bach un plató que no s'ha hagut de remar gaire fins a arribar al refugi, que l'hem trobat de sobte, ja que la boira era ben espessa.
http://www.franzsennhuette.at/home_de.cms.php
Dormint a les golfes mitja pensió uns 50 euros, extra a banda. Dutxes sense cost.
Si es fa estada en el refugi de diversos dies, puja els petates una vagoneta

- Dijous 7.4: Sommerwandferner, Oberer Kräulscharte (cota 3114), Kräulscharte (3069) i Innere Sommerwand (3.122 m), Franz-Senn Hütte.
Desnivell: +971/-971, Distància: +/- 9 km. Dificultat: S2/S3, Horari: 5 h.
La meteo és insegura però es manté fins al migdia. A primera hora del matí està tot ben emboirat, sortim, observem que hi ha molta gent que va a la mateixa direcció.


El primer tram és ben tapat però al cap de poc sortim del núvol i ens queda un cel ben blau.
Anem seguint a un grup i ens adonem que van cap a Östl. Knotenspitz, ens desviem i flanquejant per sota l'Alpeiner Knotenspitz, ens desviem per anar a buscar la Sommerwandferner fins a cota 3000, aquí part del grup va cap Kräulscharter (3069 m) pas per pujar a Inn Sommerwand (3122 m) està tota l'aresta, molt aèria i estreta, equipada amb anclatges per assegurar.

La resta del grup ens hem encaminat cap a la gelera de l'esquerra cap a l'Oberer Kräulscharte fins a cota 3114 al collet amb una bona plataforma, renunciem a fer el cim proper per la complicació, ja que l'aresta que hi porta és delicada.

La nevadeta que ha fet la nit anterior ha deixat un parell de dits de neu pols i ha sigut la millor baixada de la travessa.
Els núvols ja estan a cota 2700 i fins aquí hem gaudit la baixada, després en mig la boira hem anat seguint traces i ens hem decantat cap a l'esquerra de la traça de pujada, fins al refugi en mig d'una boira que es deixava veure més que ahir.La meteo per divendres és de neu tot el dia i dissabte continua. Hem decidit donar per acabada la travessa i retornar cap a casa.

-Divendres 8.4: Descens cap a Oberisshütte i Seduck (1.472 m). Taxi de retorn al pàrquing de Mutterberg i comença el retorn. Dormir per Itàlia o França.
Desnivell: -712, Distància: +/- 6,5 km, Dificultat: S2 – F, Horari: 2 h.
Ens hem llevat amb quasi un pam de neu nova, ben tapat i nevant.
Després d'esmorzar hem acabat de recollir i fer motxilles i hem començat a baixar esquiant pel camí d'estiu i hagut un tros que hem carregat esquis, però els hem tornat a calçar fins a Seduk, on hi ha la barrera. Des del refugi hem contactat amb un taxi que ens ha recollit, i els conductors han anat a buscar els cotxes al pàrquing de Mutterberg, mentre la resta han esperat a l'hotel Almhof (www.almhof.com)
Taxi +43 5226 3333 de l'hotel Almhof

 I d'aquí el llarg retorn cap a casa, parant a dinar a Rovereto a Villa Lagarina, ristorante-pizzeria ALL'AMICIZIA que per un menú de 12 € hem dinat molt bé.
Hem continuat camí fins a entrar a França a Aix-en-Provence on hem fet nit

- Dissabte 9.4: França - Catalunya
Continuem camí, al voltant de la una del migdia estem per terres gironines i ens recomanen (i recomano) parar a l'hostal Brindis de Viladamat (tel. 972 78 82 72), lloc senzill i casolà on ens menja bon peix de platja i un bon arròs a un bon preu.
El que queda cap a casa ja és un no res.

Hi vam anar: Cesc,Coco, Francesc S., Jaume, Jordi (Porqueres), Jordi (Ripoll), Manolo, Maribel, Miquel, Oriol, Toni i Anna. 

 cartografia Alpenvereinskarte: Stuabier Alpen-Hochstubai. Skirouten 31/1 1:25.000
Estació d'esquí d'Stubaie Gletscher www.stubaier-gletscher.com