22 de març 2016

Campirme (2631 m) i Coll de Montarenyo (2351 m) - 19 i 20 de març de 2016


    Dissabte 19 de Març de 2016
    Itinerari: Pleta del Prat (1720) - Barranc de Mascarida- Estany de Mascarida - Campirme (2631 m), +/- 900 m, S2
     

    En un hivern en el que ens hem mogut sobretot per la Cerdanya, la proposta que ens
    llança el Jordi per la zona de Tavascan ens ve molt de gust.
    Sortim del refugi de la Pleta del Prat per la dreta sense trepitjar les pistes de
    l’estació. El dia està bastant tapat però no fa fred. Anem guanyant metres tot ascendint
    pel barranc sense creuar de moment el riu fins que arribem a l’Estany  de Mascarida –
    completament colgat per la neu. 
     
     
    La meteo empitjora -a estones neva- i la boira cada cop és més intensa.
    Superem la pala de sobre l'estany i pugem pràcticament sense visibilitat pel llom que
    ens porta al cim. No perdem mai l’actitud ... ni el GPS que ens ha guiat fins dalt.
     
     
     
    Marxem del cim a les palpentes tirant de track, i ja més avall gaudim del descens per pales de neu abundant i transformada però què es deixa esquiar força bé. A la part alta resseguim el mateix itinerari de pujada però més avall enllacem pales per l’altra banda del barranc fins arribar a les pistes.
     
     
     
    Un cop baix, encara aprofiten alguns per “fer pells” i altres per practicar el descens amb
    un forfait de tarda a l’estació de Tavascan.
     
    Diumenge 20 de Març de 2016
    Itinerari: Pista de Quanca (1500) - trencall de Pleta Palomera- Estany Xic- Estany de Mariola - coll de Montarenyo (2351) +/- 850, S2 


    La pasada nit ha nevat, tot és enfarinat però només ha precipitat un dit de neu nova. Avui la Núria no ens acompanya per obligacions musicals, la resta del grup per canviar una mica d'aires, fem una incursió a la propera vall del Port de Tavascan, Pic de Mariola? Pic de Montarenyo? Amb la meteo incerta, l'objectiu és difús.

     
    Deixem el cotxe a la pista de Quanca a Noarre, caminem uns deu minuts i calcem esquís. La meteo segueix revoltada, està força tapat, hi ha algunes boires que pugen i baixen i algun clar fugaç que s'obre i es tanca. La neu és força humida però la progressió pel bosc de bedolls poc espés és un plaer amb la recent nevada. Seguim una traça oberta de fa una estona que no sabem on ens duu, quan s'acaba la pista veiem que les traces s'enfilen cap el Flamisella, nosaltres seguim vall amunt, ja obrint traça, per superar la pala redreçada que ens deixa al Pla de l'Estany de Tavascan. Just abans de l'Estany  Xic creuem el torrent en direccio O i superem el desnivell que mena a l'Estany de Mariola per una carena entre dos torrents.  Les boires ens envolten, la progressió amb poca visibilitat i un terreny d'orografia complexe amb torrents estrets i petites cingleres es torna lenta i fins i tot una mica arriscada.
     
     
    L'estany és realment gran, així a ull com mig estany de Certascan. Es comença a obrir el dia però s'ha fet tard, arribem al coll de Montarenyo i després de gaudir de les vistes de l'Estany de Mariola i dels cims que el rodegen, decidim girar cua.
     
     
    Encertem un tub que baixa de l'Estany de Mariola i gaudim d'una molt bona neu primavera al punt! Creuem el torrent de l'estany del Port i enfilem la pala que ens durà de nou a la pista de Pleta Palomera amb neu ja força més transformada. Per la pista els esquís no corren gaire per la neu humitejada. Si arriba a sortir el sol cau tota la muntanya!
     
     
     
    Noies, malgrat una meteo no gaire favorable, un cap de semana molt ben aprofitat i amb molt bona companyia, gràcies!
     
    Gemma P, Mercè B, Núria P (piulada dissabte) i Jordi G (piulada diumenge i fotos).
     
    Bones traces!

21 de març 2016

Sortida de cicle al pic Gran del Pessó - Tuc de Carants, 20 març 2016


 Aquest diumenge el propòsit de la sortida de cicle va ser un cim que es fa pòc pero que gaudeix d'un entorn d'excepcional bellessa. El pic Gran del Pessó, de 2.760 mt. d'altura, está situat al parc nacional d'Aigüestortes i estany de st. Maurici, per lo que hem tingut que llogar un taxi de la companía de taxis de Bohí per pujar per la vall de st. Nicolau fins més amunt de l'estany de Llebreta, uns 500 mt. avans del mirador de st Esperit, des d'on surt a má dreta un camí que s'endinse en direcció sud per la Ribera de Llacs (cota 1.700).





 Al cap de pocs minuts hem de creuar de creuar el riu, segons la resenya, "por donde se pueda".






 I seguir tenint el riu a mà esquerra. La cosa ja pinte millor.






 Al arribar a la cota 2.000 tenim devant nostre tres barrancs i tenim qu'agafar el de l'esquerra. Aquí aquest barranc en aquell moment ere inexistent per nosaltres degut a la espesa boira i n'agafem un que no ere el que teníem que agafar. L'origen de l'ensigalada:



Bé, només va ser una petita ensigalada perque la ruta sorpresa ens va dur a una vall molt esquiable amb una neu que no es podíe demanar més, havent nevat durant el día i la nit anteriors.

Anem remuntant la que nosaltres pensavem qu'ere la vall de les Mussoles i que en realitat ere el barranc Montanyó. Ens recreem admirant aquells bells paratjes.






Pujem al coll al fons de la vall, la Collada del Montanyó (2.655 mt)





A munt els cims están enboirats, per lo que la majoría del grup decedeix no seguir més amunt. Només alguns insaciables ens animem a pujar fins a un avantcim del pic que tenim a má dreta, el Tuc dels Carants.


Canviem esquís per grampons i piolet i per una aresteta de neu pujem al nostre cim d'avui.





 Al tornar on hem dixat els esquís es mou una mica la boira i apareix una bonica clariana sobre el punt més alt que avui hem assolit. Quede pendent per un altre día el pic Gran del Pessó.






 Desd'el coll comence el descens d'una serie de pales amb una neu molt suelta i anem baixant entre expresions d'alegría.












 Avui no ha queigut, dons, el cim que teníem previst, pero estem contents i satisfets, de lo qu'hem gaudit de la natura, de les magnífiques esquiades i d'haver-ho fet en bòna companía. Ja hi tornarem un altre día a lluitar per aconseguir al pic Gran del Pessó.



 Hi vam participar: Javi G., Raúl M., Luís S., Gonzalo, Toni C. i jo mateixa Rosa S.

 Bònes traces i ben valentes.

19 de març 2016

Pic de Baxouillade 2546m, des de Puyvalador 19/03/2016

Baxouillade al fons i Roc Blanc a la dreta, des de l'Estany de Laurenti
Fa anys, des del Tarbesou, em va sorprendre la visió d'una pala aparentement molt esquiable però suspesa, sense un accés evident que no fos carenar o tubs de fort pendent...


Era el Baxouillade! Ja me'l vaig anar a mirar a l'estiu i tard o d'hora s'hi havia d'anar. Avui que em volia cansar força era el dia!


Itinerari: Puyvalador 1678m - Pic de Ginebre 2382m - Cabana de Boutadiol 1950m - Riu Boutadiol 1850m - Estany de Laurenti 1936m - torrent de Laurenti fins cota 2150m - Coll de Laurenti 2400m - Pic de Canras 2459m - Pic de Baxouillade 2546m - Pic de Canras 2456m - Coll de Laurenti 2400m - Estany de Laurenti 1936m - Boutadiol 1950m - Pic de Ginebre 2382m - Puyvalador 1678m

+/- 1900m; PD, *** (molt llarg i molts canvis de pells), S2-S3; 8h; IGN 2248ET Axat Quérigut.

La pala: a l'esquerra Baxouillade des de sota el Canras; a la dreta Canras i Roc Blanc des del Baxouillade

La pala en qüestió no té massa al·licient per l'esquí, però era l'excusa... La pujada al Pic de Ginebre es fa bé per les pistes de la dreta. Del cim cal descendir en direcció NO, buscant el millor pas entre arbres i matolls. De seguida el bosc s'aclareix, el pendent es redreça i caram quina sorpresa: delícia de tubs i esquiada fantàstica al bosc! A 1950, hi ha una clariana on marca la Cabane de Boutadiol. Després he seguit el torrent i per trams estrets i delicats (neu humida) he anat a parar a la vall que puja a Laurenti (a la tornada, enlloc de desfer el camí, des de l'estany he remuntat i vorejat el punt 2164m del mapa).

L'Estany de Laurenti és realment bonic i avui hi estic completament sol, no com a l'estiu... En direcció SO he seguit la vall, per sota el camí d'estiu que s'enfila massa,  Tant l'horari com el temps que dóna senyals de canviar em desafien. Més endavant, darrera un contrafort, el pendent més moderat habilita per girar al NO i anar a buscar el Col de Laurenti:


Del coll ja amb gampons m'he enfilat al Pic de Canras, entretingut..., i he seguit amb pells fins el Baxouillade. De baixada, a la cota 2430, he tastat l'entrada de dos tubs: un no m'he atrevit i el segon només tantejant amb els esquís ha petat la placa... així que he desfet el camí, més llarg i segur. Més avall la neu és més humida i les plaques estabilitzades o amagades... en aquesta zona hi ha molta neu, i uns 40cm recents.


A la pujada al Pic de Ginebre ja falten cames. Comença a nevar. Primavera?

Bones traces!!!

18 de març 2016

Roc Negre (Serra de Madres)

Si llences una pedra en aquest llac una terrible tempesta caurà a la serra... -Això li deia un pagès a un llenyataire ara fa un segle- i encara avui la llegenda del Gorg estelat continua viva.


El Roc Negre és el cim guardià del Gorg Estelat (Llac de Noedes), a la Serra de Madres i deu ser l'encarregat de deixar caure algun roc de tant en tant, sobretot a l'hivern, per a que la Serra gaudeixi d'una nevada abundant, això si, amb un vent que, irat per l'enveja, intenta arrencar-li la capa blanca esbufegant a tort i a dret.


Roc Negre 2459m +/- 1100m F/S3 (sobretot pel tram de bosc) Mapa IGN 2249ET Font-Romeu/Capcir

El cim del Roc Negre forma part de la Serra de Madres, a cavall entre el Capcir i l'Aude i l'itinerari que hem escollit és un dels més orientals del Pirineu.

L'accés el farem per la carretera que puja al Coll de Jau, millor pel nord (Roquefort de Sault) que pel sud des de Prada.

Deixem el cotxe 1'5km després del Coll de Jau en direcció sud, on veurem una pista que surt a la dreta. Encara avui hi ha el cartell indicador de l'estació d'Esquí Mosset-Coll de Jau.

Seguirem la pista que ens porta a les antigues instal.lacions de l'estació d'esquí (un telesquí ), pujarem per les antigues pistes fins a la cota 1550m, on ens trobem amb la pista que connecta el refugi de Callau amb el Coll de Jau. Passem pel refugi (tancat a l'hivern).


Passat el refugi enfilem pel mig del bosc en direcció oest, per tornar a trobar-nos un tram de pista, a la cota 1620m deixem la pista i ens enfilem definitivament pel bosc en direcció sud-oest, buscant el millor itinerari entre els arbres.

A mesura que pugem el bosc es va fent més clar i cap a la cota 2300m ja ens trobem a la planura formada pel Pic de la Roqueta i el suau pendent fins el Roc Negre. Tot aquest darrer tram està amb molt poca neu, per l'acció del vent.


El descens el fem pel mateix itinerari, el bosc protegeix la neu del vent i ens permet fer una fantàstica esquiada sortejant els arbres.

Part de l'ascenció la fem amb el Canigó a la vista, no gaire lluny i el mar una mica més enllà.

Des del cim veiem el Pic de Barnard Sauvage, el Roc de Madres i l'ampla carena que mena fins el Pic de la Pelada.


Miriam, David, Joan i Ricard

Bones traces !!

16 de març 2016

Torna l'hivern a la vall d'Ossau, tres dies entre els refugis de Larry i d'Ayous

12-14 de març de 2016
Tornar a la vall d'Ossau sempre és gratificant i més si la neu arriba amb força fins al fons de la vall...i ens acomiada al marxar. Travessem el Portalet divendres a la nit amb borrufa a la banda sud, màquines traient neu, un cotxe abocat al voral de la carretera...Passem el port a les fosques entre parets de neu, torna l'hivern a Ossau!

Dissabte, 12 de març de 2016
Gabas (1.067 m.) - Llac de Bious-Artigues (1.307 m.) - coll d'Ayous (2.188 m.) -refugi de Larry (1.724 m.)

+1.200 m. S2-S3, 7h

La nit de divendres la passem a cal Vignau, a Gabas. El dia es lleva una mica gris. Deixem el cotxe a la corba on comença la carretera ben colgada de neu que en 4 km. puja a l'embassament de Bious-Artigues, el bosc està impressionant!
A partir del llac de Romaussot deixem la traça que ens ha permès arribar fàcilment fins aquí i ara toca obrir nous horitzons. Fem traça cap a la sortida d'aigües del llac de Roumassot, un pas una mica complex avui, circula part del rierol a cel obert, que permet accedir a la resta de llacs. Passats els llacs el terreny es redreça una mica just abans del coll d'Ayous. Al coll trobem noves traces que venen del costat d'Urdos. Davant nostre tenim la vall de Baigt de St. Cours, una vall preciosa que desemboca davant de fort de Portalet després de passar les gorges d'Enfer,... nous objectius de futur.
Traiem pells i baixem cap al SW a buscar una pas estret que permet accedir a una vall lateral que davalla fins a la cabana de Larry, un lloc idíl·lic de bosc i pendents suaus. La boira ens acompanya a la baixada, bona neu pols a l'inici, una mica crostada més avall.
Passem la tarda recollint llenya. El refugi té lloc per a 7 persones, disposa de matalassos, gas, estris de cuina, una font amb aigua i una mica de llenya. Al vespre tenim la companyia d'un altre hoste del país.

Diumenge, 13 de març de 2016
Refugi de Larry (1.724 m.) - coll de l'Hourquette de Larry (2.055 m.) - coll d'Ayous (2.188 m.) - pic de Larry (2.337 m.) - pic d'Ayous (2.288 m) - coll d'Ayous (2.188 m.) - refugi d'Ayous (1.982 m.)

+ 1.100 m. S2, 6h30

El dia es lleva emboirat, sortim passades les 10 quan les boires van amunt. Pugem ràpidament el coll de l'Hourquette de Larry. A l'altre costat de la vall veiem una pala dreta que baixa del coll d'Aas de Bielle. Baixem cap al fons de la vall de Baigt de St. Cours, neu pols!!!
Tornem a posar pells i remuntem amunt cap al coll d'Ayous, on aprofitem per fer un dipòsit de material, per poder pujar més lleugers cap al Pic de Larry, amb un petit flanqueix ventat que dóna pas a una coma, retornem al coll, i ara toca anar cap al Pic d'Ayous, tot fent un petit avantcim abans. La vista des del cim és espectacular, i mica en mica es va tapant, fem via cap al refugi d'Ayous. Bona neu pols a dalt, una mica crostada més avall.
 
Al refugi no hi ha ningú, té una sala amb una taula, penjadors, i a sota hi ha el dormitori amb capacitat per a 14 places, amb matalassos, mantes i llum. Mentre preparem el sopar comença a nevar, i ja no pararà fins l'endemà.  
És diumenge, sembla que no ha d'arribar ningú més, però just abans de fer-se fosc arriba una parella amb raquetes, que han sortit de Gabas a mitja tarda...ara ja hi som tots.
Dilluns, 14 de març de 2016
Refugi d'Ayous (1.982 m.) - Llac de Bious-Artigues (1.307 m.) - Gabas (1.067 m.) 

-900 S2, 5h

L'endemà ens llevem amb més de 40 cm. de neu nova, i veient que no té ganes de parar, desistim de pujar cap al coll del Portalet, i baixem cap a Gabas, desfent el camí de pujada de dissabte. Hi ha  poca visibilitat, se sent algun boom, anem amb precaució fins que arribem al bosc on gaudim d'una baixada "madeinricard". 
Un allau recent travessa la carretera de tornada, glups!

Carles, Carme, Fina, Pep i Roser

Bones traces!