14 de març 2015

Visita a l'Stelvio, 5-9 de març de 2015

Ascensió al Monte Cevedale amb el G. Zebrú al fons. Foto de Jordi G.

Participants: David A, Xavi G, Jordi G, Raimon S i Joan B.

Del 5 al 9 de març fem una visita als Alps, a la zona del Parc Nacional de l'Stelvio. Agafem un vol de BCN cap a Milà Malpensa i cotxe de lloguer per arribar al pàrquing del Rifugio dei Forni des d’on pujarem al Rifugio Cesare Branca. El vol va bé, arriba puntual, l’equipatge facturat surt tot en un temps rècord. El trajecte en cotxe de Milà a Santa Caterina Valfurva ens requereix però molt més temps del que la distància (270 km) ens feia preveure. Errors d’itinerari en sortir de Malpensa, trànsit dens en les carreteres d’un sol carril i haver de posar cadenes per accedir al pàrquing de Forni faran que arribem de nit al refugi Branca, a l’hora en que el sopar ja ha començat, tot i haver pujat foquejant en menys d’una hora.

Com és conegut a cegesqui la zona de l’Stelvio ens ofereix moltes combinacions per fer itineraris d’esquí de muntanya: ascensions i descensos simples, voltes circulars i travesses de dies. Hi ha una densa xarxa de refugis per sobre els 2000 m molt confortables i cims de més de 3000 m amb neu garantida: Pizzo Tresero 3.554 m, Punta San Matteo 3.678 m, Punta Cadini 3.524 m, Monte Viòz 3.645 m, Palon de la Mare 3.685m, Monte Pasquale 3.553 m, Monte Cevedale 3.769 m ... Del conjunt de valls, glaceres i cims resulten unes vistes espectaculars i el “rei” és el Königspitze (Gran Zebrú 3.851 m). Aquesta vegada, però, la promesa de neu de qualitat no es compleix. Tots els dies hem d’esquiar neu molt dura o crosta, ventada i glaçada, amb tota mena d’ondulacions modelades pel vent, cosa que posa a prova les cames i els criteris d’elecció del lloc de pas. Els trams amb neu més “esquiable” són escassos i els hem de triar i aprofitar tant com puguem.

El causant del desgavell en la neu és el vent, va començar a bufar alguns dies abans de la nostra arribada i encara ens amoïna i atabala, sobretot quan ens aproximem a les carenes cimeres. El vent ha modelat les superfícies de neu menys pendents que sovint són superfícies de deflació comparables a un mar amb onades. El vent s’ha endut la neu i l’ha acumulat en cornises i slabs que de lluny es veuen sospitosos.

El nostre plantejament inicial pels 5 dies era pujar el primer dia a sopar i dormir al refugi Branca, el segon dia fer una ascensió de les moltes possibles des d'aquest refugi i tornar al refugi Branca, el tercer dia fer la travessa del refugi Branca al refugi Pizzini passant per algun cim (Monte Pasquale 3.553 m o Monte Cevedale 3.769 m), el quart dia fer l’ascensió al Gran Zebrú des del refugi Pizzini i el cinquè dia tornar cap el pàrquing fent la Cime dei Forni ( 3.240 m) durant el trajecte.

El resultat final per tal d’adaptar-nos a les condicions de vent va variar una mica:

  • 5/3/15: Pàrquing refugi dei Forni (2.178 m)- Refugi Cesare Branca (2.492 m)
  • 6/3/15: Refugi Cesare Branca (2.492 m) – Refugi bivac F. Meneghello (3.453 m)
Fem un intent molt seriós a la Punta San Matteo. Una mica més amunt del coll descobrim l’existència del refugi bivac que no havíem vist al mapa i dins del qual ganyipem a resguard del vent. Intenten fer el cim sense esquís seguint l’aresta però per damunt la cota 3.500 el vent ens fa enrere.
Punta San Matteo.


Pujant cap a la Punta Sant Matteo.



  • 7/3/15: Refugi Cesare Branca (2.492 m) – Refugi Pizzini Frattola (2.700)- Coll Pale Rosse (3.379 m)

    El vent que fa quan sortim del refugi ens fa desistir de fer travessa pels cims. Anem al refugi Pizzini pel fons de la vall i després pugem al coll de Pale Rosse passant pels peus del Gran Zebrú. A aquestes alçades ja hem assumit que a l’endemà no el pujarem, quedarà pendent per una altra vegada. No té rastres que ningú l’hagi pujat recentment i no convida a pujar-lo. Segons un guia local calen uns dies que estabilitzin la neu. Per la tarda aprofitem per fer pràctiques amb l’ARVA, cosa que descobrim que ens feia falta, perquè alguns no recordem com funcionen els nostres aparells ni les estratègies de recerca més efectives.

    Del Branca cap el Forni per la vall.  Foto de David A.

    Pujant cap el Coll Pale Rosse. Foto de Jordi G.
    Descens del Coll Pale Rosse. Foto de Jordi G.
    Descens del Coll Pale Rosse amb el M. Cevedale al fons. Foto de Jordi G.



  • 8/3/15: Refugi Pizzini Frattola (2.700)- Monte Cevedale (3.769 m) – Monte Pasquale (3.553)
Gran dia, avui fem cim! El  tros d’aresta del Cevedale el pugem a peu, tot i que és relativament plana. El cim ens regala unes vistes del Alps esplèndides, el compartim amb un munt d’esquiadors, sembla que avui tots hem vingut cap aquí. Durant el descens els més fanàtics de la colla es desvien i hi afegeixen l’ascensió al Monte Pasquale.
Pujant al M. Cevedale. Foto de David A.
El cim del M. Cevedale a 3.769 m.



Pujant cap el Monte Pasquale. Foto de Jordi G
Al cim del Monte Pasquale a 3.553 m. Foto de David A.

  • 9/3/15: Refugi Pizzini (2.700), Cime dei Forni (3.240 m) - Pàrquing dei Forni (2.178 m)

    El darrer dia no fa vent però està tapat i en iniciar l’ascensió la llum del moment no permet veure el relleu, cosa que amb la superfície irregular de la neu no motiva gaire. Només els més motivats fan l’ascensió, els altres decidim anar tirant cap el pàrquing. A quarts d’onze ja som tots dins el cotxe per començar el viatge de tornada.


El Refugi Branca, molt confortable i ben organitzat, sobre tot l'entrada/sortida. Foto de Jordi G.
Han estat uns dies en una zona privilegiada per fer esquí de muntanya. Les condicions no eren les òptimes però hem gaudit de l’estada, amb un entorn magnífic, amb refugis que són com hotels i amb bons companys, marxem pensant que potser hi tornarem.

Bones traces!

10 de març 2015

Montmalús (2781 mts) pels Colells - 7 de Març 2015


+/- 700m. F,S2,**; 4h.

Durant la setmana el whatsapp treu fum, i es que l’última fornada del curs d’esquí de muntanya ens decidim a fer la nostra primera sortida. La proposta inicial ja apunta cap a Andorra, i mentre s’acaba de perfilar qui serem, es concreta en el pic de la Cabaneta.
El dia abans, amb la informació del temps pel cap de setmana i com que el risc d’allaus ha baixat menys del previst, el “consell de savis” es decanten per una opció més conservadora: anirem al Montmalús.

Sortim del pàrking de l’estació de Grau Roig. Per allargar la sortida i per variar una mica la ruta habitual, fem l’aproximació passant pels estanys i circ de Colells. Així que un cop hem creuat les pistes seguim direcció sud seguint el riu dels Colells. Als 2200 mts ens desviem sud/est seguint la direcció de l’estany més gran del circ. Canviem la direcció cap a l’oest als 2400mts travessant tots els estanys fins a situar-nos a la base de la collada de Montmalús. El dia és fantàstic i les vistes espectaculars. Un cop som sota la pala que porta al coll, la neu està una mica dura pel que posem ganivetes per arribar a dalt. Al coll la majoria deixem els esquís i acabem de fer cim!!!! Visca!


La baixada gairebé ens espanta més que la pujada però la neu està en bones condicions (en part dura i en part pols) i es deixa fer prou bé. Alguns acabem aprofitant les pistes i altres fan una mica més de volta, per anar-hi a petar al final.


Arribem als cotxes amb bon regust de boca. I és que els beta-zeta (o també qui diu peta-zetas) seguirem buscant sortides per arribar a ser uns autèntics betes.

Hi vam anar: Raquel N, Anna S, Montse S, Mercè B, Joan R, Gaspar S, Xavier A  i Núria P

Fotos: Gaspar S.

9 de març 2015

Sortides per la zona de Jaca - 7/8 de Març

Participen: Pep, Roser, Fina, Fernando, Carlos.

Dissabte 7 de Març - Cupula de Secus (2422mts)

+/- 1300, S2, **, 9h



Sortim a les 7.15 des de l'aparcament de Sansanet. La climatologia acompanya. El dia es bo, una mica massa calurós per aquestes dates. Pujada pel bosc, direcció a l'ibon d'Estanes. Abans d'arribar a l'ibon, ens enfilem a un petit cimet, i ens canviem de vall. Veiem ja l'entrada al Valle de los Sarrios. Travessem la vall fins l'Ibon Viejo i un cop allà pujem uns metres més encara amb esquis.



Ara toca treure esquis i fer via amb els crampons i piolet. Un cop adalt la vista del Bisaurin i el llano de la Mistresa son una meravella. Podem veure fins Aragües al fons. La tornada la fem pel mateix camí.





Diumenge 8 de Març - Antecima Pico de los Arnales (2969mts)

+/- 1350, S2/3, ***, 8h

Sortim cap a les 8 des de l'aparcament del balneari de Panticosa. Creuem la pista de fons i enfilem pel bosc direcció NO. Sortim del bosc i ens enfilem per les pales. No hi ha gel. Encara que les pendents son fortes, podem avançar amb esquis la major part del temps.




Posem crampons en un parell de pales molt dretes de forma puntual. Finalment arribem a un circ des d'on tenim a la vista unes parets molt dretes i els pics del Bachimaña, Arnales i Pondiellos.



Deixem esquis i ens enfilem fins a l'avantcim del pico de Arnales. Com veiem que la progressió es fa una mica complicada, ho deixem estar a pocs metres del nostre objectiu (esta complicadillo!). Només el Fernando arriba fins adalt.. Baixem sense problemes reseguint el mateix camí de pujada. Un cop amb esquis difrutem de les pales de baixada. Molt bona neu primavera que es deixa esquiar.



5 de març 2015

Sortida de veterans del CEG

Un nodrit grup de veterans i veteranes esquiadors de muntanya del CEG ens vàrem reunir el passat dia 1 de març amb dues intencions: primer passar-nos-ho bé i segon gaudir d’una ascensió i posterior esquiada. 


La mitjana d’edat no importava, doncs els barrets cobrien la blancor de les testes de molts. El que sí ens va importar feu l’estat de la climatologia a la zona escollida. Volíem pujar al pic de la Mina, a la vall de Pimorent. La pluja que queia i l’acumulació de neu en algunes pales de la part alta de l’ascensió, varen fer que decidíssim canviar d’emplaçament i anar a Masella on el temps es veia més aclarit. 


Des d’on surt el remuntador de la Pia, fins el cim de la Tossa d’Alp ens enfilarem quinze persones, dues varen optar pel bar a la vista del temps. La sort, però es va aliar amb nosaltres i els núvols s’esqueixaren, permetent-nos una plàcida ascensió i un descens per les pistes de Masella, sobra una neu força molla. 

Un copiós dinar a Bellver de Cerdanya va cloure la jornada. Es va aprofitar l’encontre per deixar instituït el primer diumenge de març de cada any com el dia de trobada d’esquiadors i esquiadores veterans.

Bones traces !!

Toni Vives.

3 de març 2015

Lo Covil 2.588 m. des del refugi Gall Fer, 28 feb. 2015

+/- 900 F S2-S3** (6 h)

Esplèndids boscos, invasió de trencapinyes al voltant del refugi, alguns picots, mooolta neu, la calidesa dels guardes del refugi i el seu bon fer i millor menjar. 


Feia un any que Berta i Jaume ens havien encomanat las ganes de conèixer aquest racó del Pallars i després de les darreres nevades vam pensar que la finestra de bon temps de dissabte matí ens regalava el moment per anar-hi. Un arròs de muntanya boníssim i una matinal d'esquí de fons diumenge amb curset gratuït inclòs anunciaven un cap de setmana rodó


Divendres nit arribem a sopar al refugi Gall Fer (1.675 m.), 5 km. d'asfalt des d'Araós i 6 km. més de pista nevada fins dalt, deixem el cotxe al pàrquing del refugi. 


L'endemà pugem tranquil·lament pel bosc seguint uns senyals blaus. Anem travessant la pista d'esquí de fons fins que sortim definitivament a la cota més alta de l'estació, a una pista que en un llarg flanqueig per sota de la Costa dels Meners ens durà prop de Lo Covil.

Monteixo, Norís i Gerri
De camí a Lo Covil hem passat amb una certa prevenció una zona allavosa d'uns 500 m. però que avui no sembla amenaçadora, el vent ha fet feina i ha empès la neu de cotes altes cap a l'altre costat de la muntanya.  De fet, avui es veuen pocs signes d'activitat en aquest vessant orientat a N-NW.



Ens situem sota Lo Covil i entrem a la part més pendent de la ruta. Mirem de traçar un itinerari segur triant lloms i línies de bosc vell fins arribar la part més dreta i ventada just abans de l'"altiplà" superior, el vent de Port ha fet feina aquí. Calcem grampons uns 100 m. i entrem en un terreny indefinit on tornem a fer lliscar els esquís. La boira que porta el nou front càlid ens envaeix i no ens deixa gaudir gaire de les muntanyes del voltant, sort del gps per constatar que som al cim... És una llàstima per que la vista ha de ser esplèndida, de fet una mica més avall la visibilitat és bona.

Baixem cap a un collet que hi ha entre el pic de Màniga i Lo Covil, avui als cims el temps no és massa bo i decidim renunciar al pic de Màniga, de fet el deixem per una llarga travessa de futur.

Ara toca aprofitar els bons tous de neu que entre arbres davallen fins a la cota 2.050, quines vistes!!!
                            Resultat d'imatges de simbol neu

El flanqueig de tornada no es fa tan llarg com pensàvem, tornem a entrar al bosc i la neu està difícil després de la darrera pluja, més avall i ja prop del refugi millora una mica.

                     
                     
   

  

Ens espera una tarda de relax i un bon sopar en companyia dels guardes.

Unes terres del tot recomanables i moltes idees per tornar-hi.

Bones traces!!

1 de març 2015

Pic Rodó 2677m

+/- 1400m  F, S2, **; 5 h de pujada i 2 de baixada.

Seguint la ressenya de la Berta i el Jaume: Pic Rodó i banys de Fontpedrosa hem fet l'ascensió al cim modificant l'itinerari de descens. Hem tingut neu variada, però esquiable en general i molt bona entre les cotes 2300m i 1900m.
 

La sortida s'inicia a Prats de Balaguer (Conflent), al costat del cementiri hi ha lloc per aparcar. Segons l'altitud de la neu es poden guanyar 100m pujant pista amunt. És una ascensió llarga i de bonics paisatges. Val la pena passejar una estona pel poble. 

L'itinerari de pujada l'hem fet seguint la pista per la vall de Riberola per anar a buscar els Collets d'Avall (1996m) passant per la cabana de l'Escarré i el cortal Calvet on hi ha un petit embassament. És més fàcil (i més llarg) arribar a la cabana d'Aixeques i seguir el GR-10.

 

Des de la Jaça dels Collets (cent metres més amunt dels Collets) seguim més o menys paral.lels a la pista fins enclotar-nos a la canal que ens porta al Coll Mitjà 2367m, des d'allà, pujarem al cim per amples i fàcils pales.

Gaudim del descens buscant les millors pendents i neus fins els Collets d'Avall. A partir d'aquest punt seguim una variant del GR per un sender molt definit que baixa a l'est de la muntanya Coucouroucouil. Cal adaptar el descens a l'estretor del sender.


 Jordi L, Imanol E, Manel C, Carme D, Josep B, Glòria V, Esteve, Agus G, Ricard M

Bones traces

Panticosa – Facera o Montaña Del Verde (2280mts) – 28/2/2015

± 1150 m , 5’5 h, S2, *   

No està molt clar si podrem fer alguna cosa aquest cap de setmana. Tenim ganes d’esquiar, però degut a les nevades dels últims dies, el risc d’allaus ha pujat a 4 en gran part del Pirineu. Finalment optem per apropar-nos a Jaca, a veure si podem provar alguna coseta i si no sempre quedarà la pista. Donen finestra de bon temps el dissabte al mati… a veure…

Sortim dissabte a les 9.30 des de el Parking del telecabina de Panticosa. El dia no esta tan obert com es preveia i hi ha força núvols. Hem de portejar un tros pel costat del riu Bolatica, però de seguida ens podem calçar esquís. La neu està molt humida perquè va ploure dijous/divendres, però això ha fet que s’estabilitzi el mantell per sota de 2000mts. Bona pujada per la carena, evitant les pales amb màxima pendent. De baixada, la neu es deixa esquiar a algunes zones, i unes altres son molt pesades. Però en resum gran dia d’esquí!




Participen: Cris M, Javi G, Angel B, Carlos M.


Muchas gracias Jorge por la idea! :DD