Val d'Aran i Pallars Sobirà
+/- 2250m, 8h45, S3/S4, ***6 de gener de 2015
Nova temporada, nou any, nova piulada i nova ruta a Cegesqui. Ens devem haver portat bé perquè els Reis ens han deixat i un bon regal. Ruta completíssima, una bona mà de metres per arribar cansadets a casa, dos cims i amb un grapat de bons descensos a la motxil·la. Meteo excel·lent, bones condicions de neu, llum d'hivern, i paisatges solitaris i salvatges. I tot no gaire lluny de l'estació.
Amb l'arribada de l'anticicló planifiquem una ruta amb descensos virant de SE, a S i SO. Les condicions són estables, el sol de gener no escalfa massa encara, i l'horari no és tant imperatiu com a la primavera. Les obagues altes estan dures o gelades, sobretot en carenes i prop de colls, de manera que intentem evitar-les. Queda però localment encara una mica de neu pols, sobretot en cotes mitges molt protegides. Fem pràcticament tot l'itinerari amb els esquís als peus (només un curt tram entre escobes a la base del Barlonguera), i posem grampons per fer els dos cims.
Sortim més tard del previst de Beret, però la feina és la feina! A les 9h30 baixem cap al poble de Montgarri per la pista obaga. És millor opció que passar per l'església, ja que al marge solà de la Noguera falta neu. Creuem pel pont deth Porquèr (1610m) i enfilem en direcció al barranc de Milh. Les pales estan al punt ja, i pugem bé, sense ganivetes, fins al coll a l'est del Tuc de Barlonguera. Avui no hi anirem, es veu molt gelat (com sempre) i tenim altra feina per davant. Seguim pujant cap a l'est fins al punt més alt de la Serra de Barlonguèra (2721m).
Ganyipem una mica a cavall entre l'Aran i el Couserans. Posem els grampons per fer l'aresta (aèrea però sense dificultats) fins al cim oriental. Baixem encara uns metres i iniciem el descens SE cap a la Coma dera Gireta. Neu canviant entre primavera i dura segons l'orientació. Primer per pales amples i després enllacem comes successives fins al pla a cota (2100m) on confluieixen tots els barrancs.
Calçem pells, i aprofitem per omplir la cantimplora en l'únic forat a la neu on es veu correr l'aigua. Posem fil a l'agulla i tornem a pujar cap al NE, seguint la ruta d'estiu entre Montgarri i el refugi d'Estanhous (Passaran), buscant les pales amb la neu al just punt per no relliscar ni enfonsar-se més del compte. Arribem al Clot de la Gireta, una conca endorreica (juro que no és cap paraulota) que dubta si drenar a la Garona o la Pallaresa.
Aqui tornem a veure el cim on ens dirigim, el Tres Comptes, que avui, per deferència, podriem ascendir a Reis. Aquest cim està molt exposat al vent del NO, i sovint està força pelat, com avui. Tanmateix, aconseguim pujar força amunt, fent algun equilibri entre llenties de neus pols ventada que s'aferren a la crosta endurida. Finalment, cap a 2550m posem grampons. Pugem de puntetes una darrera pala fins al Cap de Montgosso (ICC) i d'aquí arribem al cim dels Tres Comptes (2694m) per l'aresta SO. Que bonic es veu el Pallars des d'aquí dalt.
No perdem temps i tornem a l'espatlla SE del cim (Cap de Mongosso, 2626m). Canviem els grampons per esquís i ens decidim a baixar pel vessant S d'aquesta muntanya, com haviem volgut imaginar. Son les 3 de la tarda, però la neu està bé i avui no se'ns passarà l'arròs. Ens esperen 500m de desnivell sostinguts, que anem veient i descobrint a mida que perdem alçada. Pales amples, de molt bon esquiar, sempre separats del torrent que deixem a mà dreta. Uns isards corren esfereits a mitja bacaina sense saber que passa. Nosaltres correm esfereits també, d'alegria.
Cota 2100, final de la pala. El descens continuaria fins a la Noguera, ara seguint el barranc, i podriem creuar el pont de Montgosso i tornar per la pista a Beret. Però preferim posar pells i remuntar en direcció oest fins a un coll a cota 2317m que ens permet retornar a la vall de Coma Gireta. Son poc més de 200m de desnivell que fem ja a l'ombra, amb els cims del Pallars arrenglerats a la nostra esquena. Un cop al coll, gaudim d'un descens amb vistes cap a Beret i les Maladetes, amb neu pols si ens apropem prou del marge obac.
Arribem al barranc (riu Fred segons ICC), el creuem i seguim pel marge dret fins a cota 1930m aprox. en que caldrà posar pells per remuntar un curt tram de 50m fins a un collet per on passa el camí d'estiu (1983m). El seguim aproximadament, esquiant un llarg flanqueig dins el bosc, perdent el mínim d'alçada com si volguéssim tornar cap al barranc de Milh. Passada una clariana, començem a perdre alçada dins el bosc, creuem un senglar i més isards, i arribem de nou al barranc de Porquèr. Creuem el riu i esquiem fins al Pont de Porquèr (1610). Pells de nou i per darrer cop. El dia s'esmuny, el sol ja cola, i tornem a Beret xino xano gaudint de les darreres llums sobre el paisatge. Aquest racó és ben bonic malgrat el brogit diari. Ara ja ha marxat tothom i s'ha fet el silenci.
Aquesta ruta és llarga, però pot donar peu a fer dues sortides circulars a cada un dels cims. Calen però condicions estables, i els descensos s'hauran d'emprendre cada cop més d'hora a mida que avança la temporada, especialment el del Tres Comptes.
Bones traces i bon any 2015.
Carles i Montse.
