cegesqui

19 de març 2014

Collarada (2886) i Volta al Bisaurín (2669)

Era el cap de setmana escollit, el que ja no sabíem és que el temps ens deixaria veure una de les vistes més espectaculars en 360º .
Divendres anem a dormir a Villanúa, a l'Alberg Triton, sopar justet i i esmorzar encara més.
A la benzinera vam recollir el permís que ens autoritza pujar per la pista fins més amunt de la barrera.

Collarada (2886)
Dissabte 15 de març, .
Desnivell: +/- 1600. Distància: 13,300 km. Dificultat: **. Horari: 8 hores. Track: GPS

Son quarts de vuit que ja estem a la pista, deixem el cotxe a la cota 1300, tot just on travessa el camí vell del Collarada, els esquis és els calcem poc abans d'arribar al refugi de la Trapa (1750), ja veiem la canal que hem de pujar per guanyar la primera barrera rocosa, es veu dreta.

Quan arribem al peu de la canal decidim pujar amb grampons, la neu està molt dura i el pendent considerable.

Un cop superada aquesta primera banda rocosa és qüestió d'anar fent sense cap dificultat més que l'anar fent fins arribar al peu de segona canal. Carreguem esquís i tornem a calçar grampons i arribem dalt del cim, la vista que es veu des del cim és espectacular...

i la baixada encara més, baixem les dues canals, amb una neu primavera que deixa fer un descens de més de 1100 metres, d'una llarga pista que gaudim d'allò més.

Un total de 8 hores per fer una bona sortida.
Ara toca canviar de vall, anar al refugi de Lizara, demà toca una altre gran cim.

Diumenge 16 de març,
Volta al Bisaurin (2669), pujant per Plana Mistresa i baixant per Cuello de lo Foraton
Desnivell: +/- 1160. Distància: 11,5 km. Dificultat: ***. Horari: 6 hores.
Track GPS

Durant tota la nit que s'ha sentit bufar el vent.

Passa un quart de les vuit que ja estem de camí, posem camí cap la plana de Mistresa pel camí de Bernera, fins als aiguamolls,

on posem direcció a coll de Secús, fins La Ruabe, on anirem direcció cap al coll de Fetàs i

anem pujant les pales ben dretes fins arribar a l'aresta del Bisaurin.

El vent va fent, bufant a ràfegues, dalt l'aresta és difícil mantenir-se dret, s'ha d'anar en compte que el vent no et tombi. Jo vaig amb els esquis posats i altres amb grampons, no sé quina és la millor opció, per això, per una banda una relliscada pot ser perillosa amb els esquís, per altre els esquis a la motxilla et fan de vela i tens menys estabilitat.

A poc a poc i amb molta prudència, en Jaume i jo arribem al cim, falta arribar l'Oriol i el Manolo, però el fort vent els fa tornar enrere baixant pel mateix lloc que hem pujat.

La resta, després de les fotos corresponents posem direcció a la gran pala que ens baixa al Cuello de lo Foraton (2032), la neu està en el seu punt, i la baixada és una delícia fins al coll.

Al fons el Collarada amb el seu llarg descens

Del coll fins al refugi, la neu s'ha estovat moltíssim i està molt pesada, però arribem al refugi, on es retrobem tot el grup de nou.

Al Coll de Foraton

Ha estat un bon cap de setmana, amb dos ascensions a la Bal del Aragón, a dos dels seus cims més característics, el Collarada i el Bisaurin
El temps bo, malgrat el vent del diumenge.
La companyia immillorable.
Un molt bon cap de setmana.

Hi vam anar: Jaume F., Jordi P., Jaume R., Manolo, Jordi A., Oriol i Anna.

el vídeo dels dimecres... Bomber Traverse

(m'agraden els westerns...)

18 de març 2014

Pic de Montlude 2517m - 15 i 16/03/2014 (sortida de cicle)

El pic de Montlude es un cim destacat situat entre les valls de Torán i de Varradós, a la vall d'Arán.

Desde el meu punt de vista, es un cim que mereix la pena a tot amant de la muntanya i de pujar muntanyes amb esquís, tindre'l en el seu bagatje. La seva amplia visió sobre molts altres cims del Pirineu i la bellessa de la seva ascensió, sobre tot per la seva vessant nord, justifica la dedicació d'un major esforç que per la majoría de altres cims més habitualment visitats en esquí de muntanya. Per aproparse al cim cal primer recorrer uns km. de pista entre els boscos de la vall de Torán, i després pujar, quasi sempre amb els esquís a la motxilla, per un empinat bosc d'impresionant avets. Ja se sap, el que algo vòl algo li coste.

I després d'aquesta petita introducció passem als fets.

El itinerari comence a la pista de Les a Portet, on vam puguer arrivar en cotxe fins a l'alçada de 1.080 mt., ja que allí s'hi toba un esllavissament de terra i pedres que impossibilita el pas si no es en 4*4.

Carreguem el parament de pernocta més els esquís i les botes a la motxilla per anar afer nit a la "cabana des Peishuères" segons el plànol de l'Alpina, o a la cabana de Portet segons el lletrero que s'hi trobe a la pista, a l'alçada de la desviació a Bordius. La cabana está a 1.400 mt. d'alçada, i a 5 min. de la pista, 50 min. desde el cotxe. Agradable vetllada nosaltres sòls en aquest refugi.

L'endemà encheguem a les 6:20. Cal baixar a la cruïlla dòn surt la pista que va a Bordius i als prats d'Artigossera. Més endevant deixem a l'esquerra la desviació a Bordius i seguim fins a Artigossera. Aquí passem sobre un pont i seguim fins a un punt on hi tenim as l'esquerra les restes d'una cabana de pastor i a la dreta i per sobre nostre una fita estil vèrtex geodèsic. Aquí hem de deixar la pista i seguir el sender del PR-114 que s'enlaira per un bosc d'avets, característicament de tipo atlàntic, molt bonic. Aprox a 1.600 mt. d'alçada sortim del bosc, calcem els esquís i per amplies pales de neu pujem a un coll destacat. No cal passar per la cabana de Laujó, que deixem a la dreta.

Desde el coll descendim al llac de Laujó, lloc encissador i de gran solitud.

Avancem cap al fons d'aquesta bella coma, seguint l'itinerari del PR, que després va girant cap a la dreta, per assolir el coll de Barracomica, desd'on veurem per primer còp el pic de Montlude, piramidal i sobirá.

Encara aurem de fer un alter petit descens per anar fins al Coth dels Quatre Batlles.

Els últims 200 mts fins al cim els trobem fortament glaçats, fins al punt qu'em de calçar grampons en un tram. I finalment arribem al cim que tant d'esfòrç i coratje ens ha exigit.

Desd'el cim es pot baixar per la lloma oest, flanquejant pel oest Tuc des neres i per sender i pista retornar directament al refugi. Avui tornem per on em vingut. A la baixada es pot evitar pedre desnivell cap al llac de Laujó i tindre que tornar a possar les pells fent un flanqueig per la banda esquerra de la vall.

La excursió ens ha portat un munt d'hòres _la resenya del llibre "Val d'Arán, 75 itinerarios , esquí de montaña y raquetas , ed. Desnivel, li marque 6-7 hòres pujar i baixar, desde la desviació a Bordius a la pista a Portet, a prop del refugi, aprox 1.340 mt alçada_.

Estem cansats pero radiants d'alegría, i alguns també una mica rascats per relliscades al gel. Tot això ho celebrem amb un bòn plat combinat i uns acudits del Manel.

Hi vam ser: Cesc, Francesc , Fina, Manel , Pili, Lluís i Rosa.

Salut i bònes traces de primavera.

17 de març 2014

Travessa del Pirineu amb Esquís

Ja fa dies us demanava ajuda per un concurs en el que ens deixaven una autocaravana per tenir l'assitencia a la TPE. Al final el concurs va quedar en no res però nosaltres hem sortit amb autocaravana i la bona assitència d'en Jordi.

Així doncs l'Edu i jo varem sortir el 3 de març de Portbou i avui, desprès de 15 dies ens hem plantat a Hospital de Benasc... Dur els primers dies pel vent i que us haig de dir desprès amb aquest anticicló amb toll de neu...a gaudir... us possem unes fotos i poc texte doncs costa trobar temps per escriure durant la travessa. Si voleu seguir-la més o menys en directe:

https://www.facebook.com/TPE2014

https://www.facebook.com/xavi.fanlo

Etapa 1, Portbou - Coll d'Ullat (le Perthus)