Pic de Mil Menut i la Pala de Jan - 5 de maig

A la Vall de Ransol encara queda molta neu, tot i que els darrers dies ha plogut i n'ha fos molta. Avui la previsió del temps era bona però en arribar al final de la carretera de la Vall de Ransol ens hem trobat un panorama diferent del que esperàvem: estava tot tapat i no semblava que hagués de millorar. Ens hem equipat i hem sortit esperant que, si més no, el dia s'aguantaria. L'objectiu era el Pic de Mil Menut i hem iniciat l'ascensió pel bosc, amb poca neu però amb una certa continuïtat fins que hem arribat a les proximitats del refugi dels Coms de Jan, des d'on hi havia ja neu contínua. Entre la boira i sota un cel gris, hem anat pujant fins arribar a la Collada de Jan (2.649 m). Hem pujat una mica més però l'aresta final era tot pedra, de manera que hem deixat els esquís i hem completat l'ascensió a peu. Hem arribat a una gran fita; semblava que érem al cim però el GPS ens indicava que faltava una mica, de manera que hem seguit carenant per un llom  nevat amb grans cornises sobre la vessant francesa fins que hem arribat al cim del Pic de Mil Menut (2.779 m). Hem fet una foto i hem retornat a l'avantcim, on ens hem aturat a menjar una mica.  Mentre estàvem ganyipant s'ha anat obrint el dia; a estones véiem el cel blau i les muntanyes del voltant. Després hem iniciat la baixada fins recuperar els esquís i una curta esquiada ens ha portat novament a la Collada de Jan. Mentra baixàvem véiem al davant la curta aresta que porta al cim veí de la Pala de Jan. Hem dubtat una mica però com que el dia s'anava aguantant i encara era aviat hem decidit pujar-hi. A peu, per l'aresta pedregosa, hem arribat aviat al cim de La Pala de Jan (2.774 m) i hem fet una nova panoràmica circular: Hem retornat al coll i, ja amb esquís, hem iniciat la baixada. La neu estava una mica pastosa però es deixava esquiar. A més, hem evitat baixar pel bosc i hem baixat pel darrere del Bony de la Pala de Jan. Una bona esquiada encara que una mica curta, que ens ha portat fins al cotxe. Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure i descarregar AQUÍ el track de la ruta. Finalment, teniu aquí la pel·licula de la jornada:

---

Milieu(3.130 m.) i Grand Pic de Tapou(3.150 m.) - 5 de maig de 2013

Un parell de corbes amunt de la pista que des de Gavarnie puja cap a la presa d'Ossoue(1.400 m.)-Coueyla d'Eras Baques(1.800 m.)-llacs de Montferrat(2.430 m.)-pic du Milieu(3.130 m.)-Grand Pic de Tapou(3.150m.)

+1.800 m.(bici: 100 m./1,5 km.; a peu: 300 m.; esquí: 1.400 m.), 10h, S2-S3***

Després d'esmorzar a quarts de cinc de la matinada al refugi Grange de la Holle sortim amb ganes de fer una nocturna bicicletera per la vall d'Ossoue, després de diverses consultes semblava que era un bon mitjà de transport, je, je,... Negra nit, pedalem confiats, ben aviat apareix la primera allau, superable, "això ens assegura que no passarà cap cotxe", diem... de sobte les nostres migrades llums descobreixen un gegant descomunal de neu i pedres que ha decidit fer nit al bell mig de la pista, impressionant!! Com aquest en trobarem tres més, d'altres de més petits, rocs, branques,... vam veure néixer el dia ben distrets.

Quan la vall d'Ossoue s'obre apareix imponent el massís del Vignemale i ben centrat al fons albirem el Tapou tenyit de vermell, que n'és de lluny! Calcem esquís a la Coueyla d'Eras Baques(1.800 m.).

El nostre itinerari és acollidor alhora que enrevessat, és important agafar referències com el pic Rond o el pic Pointu, ambdós els voregem per la dreta. Des dels llacs de Montferrat hem d'anar a superar l'esperó NE del Petit Pic de Tapou que ens amaga una pala prou pendent que penja sobre la vall d'Ossoue, impressiona una mica. 

A partir d'aquí flors i violes fins al coll Superior que queda a l'esquerra del Tapou, des d'aquí quines vistes de les parets que defensen el pic de la Cerbillona!

Al Milieu(3.130 m.) s'arriba amb esquís als peus en 5 minuts, fins al Tapou resta una mica més per un llom de bon fer amb roca i neu.

De la baixada que us he de dir, creme de la creme primaveral, matinar té premi!

De tornada haurem de fer alguna petita remuntada, una d'elles amb pells. Arribem al cotxe encara amb salivera dels paisatges viscuts i impressionats per les allaus que de ben segur faran dificil obrir la pista a curt termini i amb ganes de fer d'altres cims de la zona quan la pista sigui més ciclable!

Per molt poc no coincidim amb la colla del Somont que han viscut una experiència semblant.

Bones traces de primavera!

Oriol i Pep

Lustou (3.023 m.) - 4 de maig de 2013

Tramezaïgues(963 m.)-Frédançon(1.400 m.)-coll de Lustou(2.649 m.)-pic de Lustou(3.023 m.)

+2.100 m.(bici: 550 m.; a peu: 300 m.; esquí+cresta a peu: 1.250 m.), 9h., S3***(rampa final de 45 graus per accedir al pic pel costat N.)

Sense matinar massa, després trobarem la neu que trobarem..., cap a les 7 del matí enfilem amb les bicis la "route barrée" que des de Tramezaïgues puja cap a l'Hospital de Rioumajou, seran 9,6 km. de molt bon fer, el paisatge s'ho val. La carretera està "neta" però de moment els francesos mantenen la ruta tallada. De tornada, a la tarda, hem vist cotxes pujant i entre ells un de la "gendarmerie" o similar.

En una hora arribem a Frédançon on prenem una pista, ja sense asfalt, que per la vall de Péguère ens durà fins a un pontet on haurem de deixar les bicicletes (1.500 m.). Ara toca carretejar esquís resseguint primer la riba esquerra del torrent de Péguère i ben aviat el torrent de Piarre que travessem per guanyar la seva Riba esquerra. Travessem un bosc d'avets, la primavera es deixa entreveure amb molta verdor i algun bolet.
Cap a la cota 1.700 tombem clarament cap a l'E., només resten 100 metres per trobar la neu i amb ella rastres d'animalons a la recerca de menjar. Ja amb esquís anem guanyant alçada per sobre del torrent que resta a l'esquerra ben encaixat. Travessem un punt de petites allaus esteses entre els arbres fins que al voltant dels 2.000 m. el paisatge s'obre definitivament amb un munt de pales ben llamineres que davallen des dels contraforts rocosos que protegeixen el Lustou que encara és lluny.

Ens dirigim cap al coll de Lustou i des d'allà encara progressem amb esquís fins aproximadament els 2.750 m.

A partir d'aquí una mica de trempera, la cresta es va complicant amb els tres dits de neu que han caigut el dia anterior.

Ben aviat decidim desgrimpar una mica per tal de flanquejar el vessant N. fins a trobar una rampa de neu que en fort pendent desemboca directament al cim.

Per aquesta banda la baixada amb esquís es veu prou temptadora, potser algun dia en travessa?

Prop de dues hores i mitja de feina per fer cim i recuperar esquís fan que la neu hagi agafat aquella consistència enganxosa primaveral que t'espatllen una mica el dia, que n'és de bo matinar a la primavera!

Salvem el descens i les allaus, només restarà recuperar les bicicletes per gaudir d'una pista/carretera que ara sí que es farà ben curta. Per recuperar-nos d'aquest gran dia ens esperen més de dues hores de cotxe fins a Gavarnie...i un bon sopar al refugi Grange de la Holle.

Bones traces matineres de primavera!

Oriol i Pep

el vídeo dels dimecres... ghost

GHOST from Soul Side Project on Vimeo.

Tuc de Mont 2438m i Tuc de Somont 2508m - 4 i 5 de maig de 2013

Sortida de cicle realitzada el 4-5/05/2013 amb la participació de Carles P, Cesc D, Fina R, Roser R,  Rosa S, Francesc P, Robert R, Agustí, Vici, Carme S, Jaume J i Berta A. 

Dificultat: F, * (però *** per l'accés avui), S2
Desnivell acumulat: +400 m (1r dia); +1100m/-1500m (2on dia) (hem fet 11km d'anada i 11 de tornada en bici, totalment desaconsellable per l'estat de la pista, plena d'allaus)
Neu: Primavera, contínua a partir de 1450m 

El vídeo del Carles:

i el vídeo del Jaume, copiant al Carles ;) ...

Aquest cap de setmana hem fet la penúltima sortida de cicle, havíem programat el Tuc de Somont.....i tot i que els astres no ens eren favorables....ho hem aconseguit!

L'ascenció al tuc de Somont no té gaires dificultats, si la pista que puja al Saut deth Pish és oberta. Aquest any de nevades rècord, la pista està tancada i ben barrada per allaus impressionants. 

Gràcies a la informació de primera mà de la Montse B, dissabte tarda pugem en cotxe fins a Vilamòs. Allà el Jaume i jo comencem el nostre petit periple en bicicleta......però anem a esquiar, eh?. La resta del grup, amb més dits de seny, van en cotxe per la pista que surt d'aquest llogarret fins a la primera allau (a uns 4 km, just després del creuament amb la pista asfaltada). Des d'aquí, són 6-7 km de pista que es poden fer un pèl feixucs a peu, amb tendes i altres trastos..... En bicicleta....ni us ho imagineu!!!!! Després de passar 4 allaus de grans dimensions i d'altres més petites, i d'esquivar troncs i rocs arribem a un punt on la pista està nevada i ben nevada.... Quan ens adonem que la pista ja no tornarà a mostrar el seu asfalt, decidim deixar les bicis i pujar a peu els últims 2 km fins a la Cabana des Artiguetes a 1555m (hotelet fantàstic, llar de foc, 1 llit, taula per a 6-8.....que apartant-la ha permès dormir còmodament a 7 persones). 

Plantem dues tendes, sopem, gaudim de l'espectacle d'una nit estelada amb l'ajut del ja famós cremat i la fem petar de valent. No fa gaire fred.....

L'endemà, quan ja estem esmorzant, gran sorpresa del cap de setmana!!! Arriba la Carme S, que també ha pujat en bici i ha fet nit allà on vam deixar les altres dues bicis.....no em puc ni imaginar com va poder fer el creuament d'allaus tota sola, sota la llum del frontal.... increïble!!!   

L'excursió al Tuc de Somont és bonica i poc concorreguda. Cal trobar la manera de fer drecera per la pista, desdibuixada amb el gruix de neu que presenta. 

Després, quan arribem més amunt de la cabana de Mont, ens dirigim per equivocació al Tuc de Mont (ja ho deia en Cesc!!!) i baixem per la carena sud-est fins al coll que sense cap dificultat ens porta al nostre Tuc de Somont. 

Pujant al Tuc de Mont, el Somont es veu a l'esquerra...

Boniques vistes.....veiem algú dalt del Pincèla!

Gaudim d'aquests primers metres de descens, baixant per una canaleta que surt orientada a nord. A partir de la cabana de Mont la neu ja està més transformada però ho passem bé fent una mica de bosc.....

Un cop al Plan des Artiguetes, recollim material i cap al cotxe. Els tres ciclistes anem fent, que xulo baixar amb botes d'esquí! (Resulta que la Carme també va pedalar de pujada amb bótes!!!). El Jaume remata la feina i arriba pedalant fins a Vilamòs....i arriba abans que tots els altres, que anem motoritzats.

Genial acabar el cap de setmana fent un bon plat combinat acompanyats del Carles i la Montse a Madronyo oi? hahahaha.... Compartim les anècdotes viscudes i la Montse ens explica que el proper dia podem anar fer bici-esquí per una pista que coneix......però només hi queda una allau, poca aventura per nosaltres.....hehe.... 

Cal remarcar que ens ha sorprès tanta neu a cota 1500 m, nosaltres que pensàvem plantar tenda a l'herbeta.......som uns pixapins :)

Volta als Besiberris

Vall d'Aran i Alta Ribagorça
4 i 5 de maig de 2013

Besiberris i Pic d'Abellers en el descens cap al refugi

Aquesta és una volta que vam idear fa pocs mesos per fer el Besiberri Sud amb esquís tot fent nit al refugi lliure que hi ha a la vall de Besiberri. És una ruta circular que passa per 4 cims, tots fets en travessa, en un ambient genuí d'alta muntanya, envoltats de canals, parets i crestes. Esperàvem un temps estable que finalment ho ha estat a mitges. Avui diumenge els núvols han tapat els cims bona part del matí, amb vent fred de nord.

Dissabte 4 - Valarties (cota 1520m de la pista al Pontet de Rius) - Era Restanca - TOSSAU DE MAR (2750m) - Estanh Tòrt de Rius - TUC DES ESTANHETS (2887m) - Refugi de Besiberri (2220m)
+1800m/-1050, 7h, S3/S4, ***

Grincha cap al Tossau de Mar

Tossau de Mar

Deixem el cotxe on les congestes tallen el pas de la pista. A la cabana de Rius, pugem amb esquís pel camí d'estiu fins a la Restanca (la pala Messilla té neu però està batuda per les allaus). Sense creuar la presa, enfilem la grincha al nord de l'estanh de Mar en direcció al nostre primer cim, el Tossal de Mar. És la ruta més habitual que voreja el cim pel S a mitja alçada per sobre de l'estany, i va a buscar una pala molt dreta orientada a SE que mena a l'aresta somital. Manquen uns pocs metres de grimpada per neu i roca fins el punt més alt del Tossal de Mar. Els darrers metres són molt areris i renunciem a fer-los. Els núvols fan acte de presència i el dia no és tan radiant. Fem el descens per la canal O, amb neu dura i escombrada per purgues de dies anteriors. La canal aviat esdevé una ampla pala que progressivament perd inclinació fins arribar als plans al S de l'estanh Tòrt de Rius.

Entrant a la canal O del Tossau de mar

Vista enrera cap al Tossau, amb la canal de descens a l'esquerra

Posem les pells de nou mentres estudiem la millor ruta per guanyar alçada pel vessant oposat. Per arribar al circ del Tuc des Estanhets, cal superar un primer tram més dret buscant el millor pas (cota 2450m). Arribats al circ, el pendent es suavitza fins encarar la darrera pala (NE), força pendent, fins assolir una marcada bretxa propera al cim. Travessem la bretxa i arribem al cim del Tuc des Estanhets pel vessant ribagorçà amb els esquis als peus. Descens des del cim en direcció SE per una vira suspesa cap a la sortida de l'estanhet del Molar Gran. Seguim per amples pales en direcció sud vorejant el Tossal del Molar Gran. A cota 2375m cal abandonar aquest ample llom per entrar a la coma que baixa del Còth dera Canal de Rius a la nostra esquerra (E). Seguim baixant fins trobar el refugi lliure entre els pins d'una barra rocosa (9 llits, mantes i emisora).

Sortint de la pala NE del Tuc des Estanhets

Vall de Besiberri, amb les Maladetes al fons

Boniques vistes sobre les valls de Salenques i Anglos, amb el Feixan i les Maladetes dominant l'horitzó. Gaudim del sol de tarda i rebem la visita de l'Antoni que l'endemà ens acompanyarà al Besiberri sud.

Diumenge 5 - Refugi de Besiberri (2220m) - BESIBERRI SUD (3023m) - Barranc de Malvesina (cota 2600m) - Bretxa Peyta (2765m) - TUC DERA CANAU DE RIUS (2810m) - Estanh de Mar - Valarties
+1200/-1950, 8h30, S3/S4, ***

El dia es lleva tapat, fins i tot cauen 4 volves. Sortim esperançats de que el cel s'obrirà abans d'arribar al Besiberri sud. Desfem el camí fins a la cota 2300m per seguir el camí d'estiu que fa una llarga diagonal fins al circ entre els Besiberris i el Pic d'Abellers. Arribem a la Collada d'Abellers per una canal que remuntem amb els esquís a la motxil·la. Seguim a peu els darrers 140m fins al cim del Besiberri sud. Cim encapotat, sense vistes, amb vent de nord i una temperatura de -4ºC.

Arribant a la Collada d'Abellers

Canal de descens del Besiberri S

Ens acomiadem de l'Antoni i desgrimpem sense gaire visibilitat la canal inmediatament al nord del cim pel vessant Cavallers. Quan podem calcem els esquis i perdem alçada fins sortir del núvol. Baixem en direcció NE per sota de la barra rocosa que ens separa de la coma del Besiberri nord. Cap a 2700m la podem finalment vorejar i baixem cap al nord fins a un estanyet sota la bretxa Peyta (2600m). Posem pells de nou per remuntar fins a la bretxa, altre cop dins de la boira. Descens sense visibilitat en direcció a l'estany de Mar fins a la cota 2575m.

Estany Negre i Agulles de Travessani

Com més al sud, menys nuvolositat

No volem tornar sense fer el quart i darrer cim de la travessa, el Tuc dera Canau de Rius. Posem pells i anem a buscar la ruta normal d'ascens per la pala E. Al cim trobem el Joan, amb qui farem el descens fins a Valarties. Afortunadement el cel comença a obrir-se i finalment gaudim del paisatge. Ara que tenim visibilitat, decidem fer el descens per la canal N que es troba a uns 30m del cim seguint el llom cap a Estanh de Mar. A mitja canal, aquesta per inclinació i s'orienta en direcció NE cap a l'estany de Mar. A cota 2550m l'abandonem per no esquiar sobre vells dipòsits i purgues i anem a buscar el descens normal del cim. Posem pells per creuar l'Estanh de Mar i seguim baixant cap a la Restanca on retrobem la ruta del primer dia de travessa. Aconseguim esquiar fins al Pont de Rius pel camí, cosa impensable per les dates en que ens trobem. I es que encara queda moooolta neu a les muntanyes.

Tuc dera Canau de Rius, inici del descens

Tornant a l'Estanh de Mar

Besiberri N i Tuc dera Canau de Rius a la dreta, des de l'estany

Us animem a ressiguir aquesta ruta que tants bons records ens ha deixat.
Bones traces.

Carles i Montse