el video dels dimecres... don't stop me now!

avui tirem una mica pel dret a ritme de Queen, "I'm floating around in ecstasy. So don't stop me now don't stop me.  'Cause I'm having a good time having a good time"

Straightline from Koen Bakkers \\ wittelijnen.com on Vimeo.

Travessa pels Estanys de la Pera - 9 i 10/03/2013

Travessa Estació esquí Lles - Tossal Bovinar - Pic Colilla - Refugi Estanys de la Pera - Tossal de la Truita - Estació esquí Lles 


Estació d'esquí de Lles (1968m) - Refugi del Pradell - Canal Coma Extremera - Tossal Bovinar (2842) - Pic de la Colilla (2835m) - Refugi del Llacs de la Pera (2335m) - Tossal de la Truita (2.752) - Font de Pollineres - Estació d'esquí de Lles (1968m). 9 i 10 de març 2013.

Ascens acumulat +/- 1510m. F/S2-S3 (S3/S4 Puntual sota Port Perafita). Estat de la neu: pols i pols transformada. Primavera a les parts baixes. Perill d'Allaus 2/3. Clima: Sol, núvols, pluja granulada, boira i una mica de fred als cims del Bovinar i Colilla.
Mapa: Tossa Plana. Puigpedrós ed. Alpina. Mapa Guia d'hivern.

Carlos, Visi, Xavi i Agus (Promoció del 2013)

Aquest cap de setmana fem la primera sortida d'esquí de muntanya després del curs d'iniciació realitzat als mesos de Gener i Febrer. Un cop revisades les previsions meteorològiques, i amb respecte per allò desconegut, optem per organitzar una ruta que alguns ja coneixem a la zona dels Estanys de la Pera.

Comencem la sortida el dissabte a les 8:30h des de davant del refugi de Cap del Rec i immediatament ens endinsem al bosc, on foquejem sobre 5cm de neu nova acabada de caure aquella mateixa matinada. Els arbres plens de neu ens acompanyen fins al refugi del Pradell (2.115m) on poc a poc van desapareixent fins que el paisatge blanc ens envolta just abans de pujar per la canal de la coma extremera fins a la collada Fonda.

Pujant la darrera de pala fins al cim del Tossal Bovinar (2.841m), un cop ja hem vorejat el cim per la dreta, ens entra una boira espessa que juntament amb la quantitat de neu a sota de les pells ens fa patir de debò per arribar fins al cim.

Cansats per la pujada, emboirats i caient una mica de neu granulada, carenem fins al Pic de la Colilla (2.834m) amb els esquís a l’esquena. Realment estem molt contents d’estar per sobre dels 2.800m amb els nostres esquis!!! Arribem a la Colilla gràcies al Gps i just al cim trobem el primer rastre de traces del dia! Ufff, amb la boira que hi ha, que a vegades desapareix i ens deixa veure la caiguda sota les cornises de la nostre dreta, s’agraeix veure restes del pas de l’home!

Baixem molt agrupats, amb molt bona neu però amb visibilitat molt reduïda... No havent baixat més de 100m la boira comença a obrir-se i podem gaudir d’una baixada molt maca!

Al refugi dels Llacs de la Pera (2.335m) ens acomiadem del Xavi que no es pot quedar a dormir i s’endinsa tot sol en una baixada fins a Lles. Un cop sabem que ha arribat sa i estalvi, gaudim d’un sopar espectacular, un esmorzar res a veure amb els típics dels refugis i d’un tracte amabilíssim per 29€ (Realment els nous guardes del Refugi, el Dani i la Genni, són encantadors!!!).

Bé, el diumenge, a les 8:30h, ja estem agafant aigua a la part alta del refugi i comencem l’ascensió al Tossal de la Truita (Pic del Perafita) de 2.752m. La pujada es fa molt fàcil amb la neu dura i amb un sol que comença a despertar a la nostre esquena.


La pujada fins al collet de Sant Vicenç la fem ordenada vigilant les cornises que tenien sobreacumulacions de neu sota el Pic del Sirvent.


Al Port del Perafita (2.570m) la Visi decideix guardar forces per la baixada i no pujar fins al cim que remuntem en uns 30 minuts.

Hem fet cim!!!


La baixada fins al Port del Perafita la fem amb molt bona neu ja que el sol la porta escalfant una horeta... Emocionats per la baixada ens despistem de la traça prevista i arribem fins al Port del Perafita, per on la baixada no és apte per nosaltres (el pendent és superior als 35º!!!) Ens toca remuntar uns 100 metres un altre vegada cap el Pic del Perafita i a partir d’aquí si que fem una baixada brutal fins als Llacs de la Pera! La primera pala es estreteta i amb un pendent aproximat de 35º però a partir d’aquí el pendent es suavitza i la neu estava increïble!





Al Refugi fem un refresc, recollim el sac i les quatre coses que havíem deixat per alleugerir la pujada i cap al cotxe, que encara ens quedaven més de 2 h de baixada entre el bosc i les pistes d’esquí de fons!


Bones Traces.
Agustí

Travessa La Rabassa-Les Escaldes per Prat Primer.

La Rabassa 2040m - Pic Negre d'Urgell 2630m - Calm de Claror 2603m - Refugi Prat Primer 2240m - La Comella (Les Escaldes) 1340m. 10 de març 2013.

+665m -1350m de desnivell. F/S2 (S3 Puntual al coll).
Estat de la neu: pols i pols transformada. Primavera al fons de la vall. Perill d'Allaus 3. Clima: Sol i núvols, boira al cim i carena fins la collada.
Mapa: ICC-Alt Urgell, Andorra ed. Alpina

Sergi B, Manel C, Jesús C, Júlia R, Ricard G i Ricard M.

L'ascens al Pic Negre d'Urgell des de la Rabassa és molt fàcil i planer, agradable amb neu abundosa per l'amplitud del paisatge i els panorames als grans cims d'Andorra i del Cadí. Es preveia un dia incert climatològicament, així que un recorregut amb curt desnivell d'ascens i un llarg descens protegits per la vall era una bona opció.

L'accés a la Rabassa (camp de neu d'activitats d'hivern) és normalment obert per als cotxes, hi puja un autobús de línia però arriba a les 10h. Al punt d'arribada també hi ha servei d'autobús, freqüència cada 60m els caps de setmana.

Un cop feta la ruta podem dir que una bona opció és dormir al nou alberg de La Comella, a 200m del punt d'arribada (confortable i preus d'alberg 20€ dormir i esmorzar). Deixar el cotxe en aquest punt i pujar a primera hora del matí en taxi fins La Rabassa.

 

L'itinerari surt del camp de neu de la Rabassa, "compartint" traça amb les motos de neu en direcció Est fins el coll de Pimes, a partir d'aquí seguir en direcció nord a mig llom fins el cim del Pic Negre (F)

Des del Pic Negre, l'itinerari és fàcil, tret que entri la boira que és el que ens ha passat. Ens desplacem per una ampla llomada camp el Camp de Claror que dóna accés a la vall de Prat Primer, per accedir-hi anirem direcció al Coll de Prat primer i abans d'arribar ens trobem un salt de roca, a l'esquerra i ha el pas clau. Una pala un xic inclinada a l'inici (20m S3), la resta ja és un descens per amples pales, que hem gaudit per la neu pols caiguda sobre una capa de neu dura.

El descens segueix el curs de la vall, força estreta, i el fem amb bones condicions d'innivació fins al Cortal de la Plana 1600m. A partir d'aquest punt l'itinerari entra per un sender força emboscat, als 1550m ens traiem els esquís i continuem a peu pel sender que es fa agradable fins a la carretera.

Aquí teniu fotos a Pasdeguia i el trac a Wikiloc

Bones Traces.

Pic de Xemeneies (2828m)

en travessa, de Gerber a Cabanes, Pallars Sobirà
+925m/-1320m, S3, ***, 5h
Montse i Carles

Descens de la canal est del Xemeneies, amb el Pui de la Bonaigua i la vall de Cabanes darrera.

Avui triem fer el Xemeneies, entre la vall de Gerber i la de Cabanes. Punt d'inici a cota alta aprofitant el port de la Bonaigua, recorregut amb poca distància, terreny alpí, i bon descens amb neu fins al Gerdar. Ideal per un dia com avui, en que no podem sortir d'hora, ni tampoc arribar tard. Temps variable, força obert i amb sol a l'Aran, però emboirat primer i ennuvolat després al Pallars. Malgrat tot, ens ha deixat fer, les temperatures es van normalitzant.

Força humitat a primera hora degut a la boira, amb 4 dits de neu fresca. El flanqueig d'entrada a Gerber està totalment escombrat per les allaus de fusió d'aquests darrers dies. Abans d'arribar a l'estany de Gerber, cap a 2100m, deixem la vall principal i remuntem per terreny senzill la coma entre el Pui de les Ares, el Pui de la Bonaigua i el Pic de Xemeneies. Aquesta vall no te sortida fàcil. Cal deixar de banda el coll de Xemeneies i remuntar una ampla canal orientada N-NE que duu a un punt més alt de l'aresta. Aquí hem estat a punt de fer mitja volta, les condicions de la neu no ens mereixien tota la confiança; acumulacions de vent, facetes enterrades que per sort no propagaven, neu granulada a les banyeres laterals, i els 4 dits recents que es trencaven arreu en superfície... Com amb un semàfor, hem anat passat per torns cada tram fins acabar enfilant-nos a peu sobre l'aresta (2635m). Bé.

Coll de Xemeneies i canal d'ascens al centre

Remuntant el vessant est del Xemeneies

Canvi de vessant, neu ja molt humitejada i transformada, és tard ja per aquesta orientació i pendent. Flanqueig curt amb forta inclinació per entrar a la canal, provoquem alguna purga. Un cop a la canal est, la neu ha rebut menys radiació i podem guanyar alçada més ràpidament i sense patiments. El darrer tram de canal el fem de nou per aresta. Aquí torna a haver-hi acumulacions de vent importants (sotavent de NO). Arribem a la base del cim i hi arribem grimpant i caminant entre grans blocs.

Darrers metres amb els esquis als peus

A partir d'aquí a peu. El temps canvia.

Descens pel mateix itinerari de la canal est, que seguim fins a la base. Continuem per pales a sudest fa força transformades fins arribar a l'estany Negre de Cabanes. Més endavant, el tram més dret entre 2000m i 2100m està escombrat de bat a bat per allaus de fusió. El tram de bosc s'esquia integrament, però la neu ja s'ha enmarranat força, i comença a veure's el camí de terra en algun punt.

Vall de Gerber, Port de la Bonaigua, i traces de pujada

Montsaliente, Bassiero i Tres Puis

Gràcies Montse.
Bones traces.

5 DIES PER L’ ARAN, LE LAVEDAN (Hautes-Pyrénées) I LUCHONNAIS (Haute Garonne)

Pujada al cim de Léviste per la pala sud-est.

Dies del 28/2/13 al 4/3/13. David, Marc S., Raimon S., Xavier G.i Joan B.

Objectiu de la sortida assolit!!!: gaudits 5 dies de vacances amb els amics fent d’esquí de muntanya, cims decidits sobre la marxa segons les condicions i el que ens ha vingut de gust.

Vistes des de Argelès Gazost

El plantejament ha estat establir un “camp base” per 4 nits a Argelès Gazost i anar fent, triant possibles ascensions a partir de la guia de FRÉDÉRIC CABOT*. Per tal d’escurçar les hores de cotxe, a l’anada vàrem fer nit a Vielha, així que pel primer dia d’esquí teníem clar que volíem fer alguna ascensió a l'Aran. Pel dia de tornada a casa, volíem conduir una estona des d’Argelès cap a Bagnères de Luchon per fer algun cim de la zona

A aquests plantejaments de partida s’han afegit es condicions generals hem trobat aquests dies:

• gruixos de neu considerables i que assoleixen cotes relativament baixes. Quin tou de neu!!!
• neu pols!!! als vessants orientats a nord. Gairebé des del cim fins al límit inferior però dilluns se’ns va acabar...
• carenes i colls ventats, amb algunes cornises espectaculars, enormes!!!
• meteo en general bona o “agraïda” que ens ha permès anar fent, excepte dilluns a causa d’un fort vent al Luchonnais, on tot i fer sol a les carenes el vent bufava molt fort i tirava enrere.

Dimecres al vespre el Carles ens acull a casa seva i ens assessora i aconsella, malauradament, per motius de feina ell no ens podrà acompanyar a l’endemà. Ens plantegem dos possibles objectius: el Montcorbison i el Tuc de Sarrahèra

TUC DE SARRAHÈRA FINS LA PASSADA DETH NEBOT (2497m)

27/2/13 Dijous, ARAN,

Desnivell: 1100 m, 6h30’

Cap a la Passada deth Nebot!

Dijous a Catalunya hi ha llevantada però a l’Aran fins passat el mig dia el cel està descobert. Ens acostem a Casau i descartem el Montcorbison ja que ens sembla veure que als replans de damunt el poble la neu no és contínua, segur que altres temporades ens hauria semblat suficient però ens hem tornat llepafils. Així que sortim cap el Tuc de Sarrahèra amb els esquís als peus des de l’aparcament de la planta incineradora a la boca nord del túnel (1400 m).Hi ha un bon gruix de neu de bon començament (més de 2 m?).

 Seguim la pista que flanqueja per vessants nords i passada  segona vall ens enfilem amb direcció Nord cap a unes cabanes. Després de les dues cabanes ens trobem unes traces de pujada que seguim, pugem cap el sud per vessants orientats a nord-est. En alguns trams un pam de neu pols que hi ha sobre una base dura no ens aguanta i dificulta la progressió de les diagonals i les voltes. Les traces que seguim giren de cop, no van cap al cim sinó que comencen el descens a partir de cota 2150. Nosaltres seguim amunt fins la passada deth Nebot (2497 m). En aquest punt una estreta bretxa ens permet accedir al vessant S per on es pujaria el Tuc de Sarrahèra voltant-lo cap a l’oest. Traiem el cap per la bretxa i com que comença a fer una mica de vent i a tapar-se decidim no canviar de vessant per pujar al pujar al cim. 

Comencem el descens per les pales de neu pols, i quina neu! Llàstima que a la primera pala no es veu el relleu bé, perquè la neu és excel·lent. Baixem directes pel centre de la vall però en mig de la baixada, a cota 2150 desprès d’uns petits llacs no veiem clar el tub que es segueix cap avall i hem de remuntar una miqueta cap a les nostres traces de pujada per reprendre el descens tot seguint l’itinerari de pujada per la banda esquerra de la vall, tindrem neu pols fins el cotxe!.

PIC DU CABALIROS (2334 m)

Divendres 1/3/13: LE LAVEDAN,

Desnivell: 1200 m, 6 h.

Mapa 1:25.000 IGN francès 1647 ET, Lourdes-Argelès Gazost-Le Lavedan

El Pic du Cabaliros vist des de la pujada al Soum de Léviste

Divendres el dia es lleva molt tapat i neva lleugerament a Argelès, però es pot sortir i anar fent fins el cim, a partir de mig dia s’anirà obrint i per la tarda llueix el sol. El nostre objectiu és el Pic du Cabaliros (2334 m), segons la guia CABOT per una pista que surt de Sireix es pot pujar amb cotxe a una bordes a cota 1480, però amb la neu que hi ha ens toca sortir de més avall d’unes cases que hi ha al començament de la pista a cota 1120. 

Comencem pujant mentre neva seguint traces per un gran flanqueig al principi dins del bosc desprès entre prats. Passada una borda travessem el riu com podem a cota 1500, desprès d’una bona estona de pujar segueix tapat però ja no neva. Arribats a la carena a 2250 m veiem unes cornises molt grans que pengen sobre el vessant sud-est, tenen unes dimissions poc habituals al Pirineu. Anem seguint les traces cap al cim, els darrers 25 metres de desnivell són molt drets i amb la neu dura els pugem a peu, al cim està tot tapat i no veiem res d’unes vistes que suposem molt espectaculars. A més segons el mapa hi hauria una taula d’orientació, però ni rastre...deu estar colgada, només sobresurten panells solars i antenes. 

A la baixada, esquiem seguint el mateix itinerari que a la pujada, amb vessants d’orientació predominant nord-oest i amb neu pols fins avall de tot. Una neu magnifica!, fins i tot a les clarianes d’avall la neu és pols. Des del cim fins els primers 300 m de baixada, com el dia anterior, també els hem hagut d’esquiar sense poder veure el relleu. A mitja baixada hem vist que s’ha anta obrint i el cim es veu net. Per la tarda farà sol.

PIC DE LURTET (2506 m)

Dissabte 2/3/12, LE LAVEDAN

Desnivell: 1100 m, 5 h

Mapa 1:25.000 IGN francès. 1748 ET, Néovielle-Vallée d'Aure

Sortim de l’aparcament de la estació d’esquí de Super Barèges (1452 m), fa molt bo i l’aparcament es va omplint de cotxes i gent; quin contrast amb la solitud dels dies anteriors! Hi ha molta neu, pujant a tocar la carretera hem vist varies bordes colgades de neu, gruixos més de 4-5 m ?? També hem vist allaus de neu humida en els vessants exposats als sol, amb unes boles enormes com als dibuixos animats. 

Comencem pujant per la pista d’esquí que segueix la carretera del coll de Tourmalet. A la primera corba de la carretera, passat el pont, la carretera s’enfila cap al vessat est. Ho sabem pel mapa cap on va la carretera i no pas perquè es vegi de tanta neu com hi ha. Nosaltres seguim un llarg flanqueig pel vessant propers sempre al fons de la vall fins creuar el riu per un pontet a cota 1741. Veiem alguns grups d’esquiadors de muntanya avançant per les pales de davant nostre, van fent moltes diagonals per guanyar el ressalt que queda damunt el llac des Coubous.

Cal superar la cornisa per arribar al coll.

L'itinerari al cim de Lurtet, segons la guia CABOT aniria a través d'un coll que queda entre el Soum det Coucut i el Pic des Crampettes per desprès flanquejant per uns replans i arribar al “coll nord” de Lurtet. Però nosaltres hem anat aprofitant unes traces que han girat flanquejant pel vessant sud del Crampettes i que ens porten directament al coll. L’arribada el coll ens requereix treure els esquís per pujar una cornisa de 2-3 m. Fa molta calor i en aquesta orientació la neu s’està estovant ràpidament, el fet que hi hagi traça ens anima però d’entrada no fa gaire gràcia aquesta neu humitejada amb aquest pendent i la calor que fa. El pic de Lurtet queda a l’esquerra, cal pujar una petita pala d’uns 100m i s’arriba a la carena cimera. 

Per arribar a la fita del cim hi ha uns 50 m de recorregut de cresta rocosa aèria. Grans vistes sobre el Neuvielle i per darrera el Cilindre. La baixada la fem pel mateix camí que la pujada (desgrimpant a peu la cornisa o la saltant amb esquís segons les possibilitats i preferències de cadascú). En el flanqueig per la pala orientada a sud observen que han algunes petites purgues de neu humida sobre les traces de pujada que a la pujada no hi eren. Per sort la neu en orientacions nord segueix sent pols i el descens és fa fàcil i ens fins a les pistes d’esquí. El dia ha estat esplèndid i les bones condicions que conserva la neu ha fet que haguem gaudit molt, un dia dels que creen afició.

Els vessants plens de traces.

SOUM DE LÉVISTE 2437 m

Diumenge 3/3/13, LE LAVEDAN,

Desnivell: 1650 m, 6h30’

Mapa 1:25.000 IGN francès 1647 ET, Lourdes-Argelès Gazost-Le Lavedan

Diumenge segueix el “grand bó”, al matí a Argelès les temperatures són marcadament més elevades que els dies anteriors. La nit prèvia vam descartar el pic de l’Ardiden perquè ens va semblar massa llarg i ens vam decidir pel Soum de Léviste. Però arribats a lloc ens trobem que la pista que surt d’Ortiac (passat el poble de Villelongue) i que ens havia de permetre accedir amb cotxe fins unes bordes a cota 1200 enguany està coberta de neu a partir de cota 800. Resum: per fer el cim caldrà fer uns 1650m de desnivell.

El Soum de Léviste.

 Sortim carregant uns 10 minuts els esquís a la motxilla fins que el mantell a la pista ja ens permet foquejar còmodament, anem pujant i quan portem una bona estona i més de 400 m de desnivell ens n’adonem que estem a les bordes que preteníem assolir amb el cotxe. En primer terme veiem tot el Pic du Cabaliros que vam pujant divendres i darrera més cims fins a la Bretxa de Rotllan per on s’escolen algunes boires. Fa molt bon dia, si no bufés una miqueta de vent segur que faria molta, molta calor. Seguim traces de pujada d’esquiadors i raquetistes per les pales orientades a nord d’uns lloms molt amples que tenen alineació est-oest. A cota 2100 el llom es fa molt més ample i pla, poc desprès arribem un collet a cota 2150. Per les traces sembla que aquest punt ha estat l’objectiu final de molts esquiadors i raquetistes. 

Al cim del Soum de Léviste

Per arribar al cim, sigui quina sigui l’opció, els 340 metres finals són molt més drets. Sembla haver-hi 3 opcions: pujar amb esquís fent diagonals per una pala orientada a sud-oest, pujar a peu tot dret per la banda dreta de la pala amb alguns trams rocosos  i creuar el coll cap l’est per una pala orientada al sud-est amb neu tova i força dreta. La neu de la pala sud-oest es veu que ha estat exposada al sol i a les glaçades del dia anterior, sembla que està encara regelada tot i l’exposició al sol, així que encara que s’hi veu una traça de pujada i una altre de baixada baixada no convida gaire pujar-hi fent voltes maria. Finalment hi ha divisió de parers: uns cap al cim amb els esquís a l'esquena per la part dreta de la pala sud-oest i uns altres per la sud-est, jo decideixo que ja en tinc prou i em quedo al coll. 

La pala sud-oest serà “la baixada”, per sort la neu està més estovada del que aparentava a la pujada, però aquest tram de baixada es contínuo i espectacular. La resta de la baixada anem buscant pales amb orientacions més favorables i arribem fins a la pista. La neu ha estat fàcil d’esquiar: transformada a la pala del cim, un tram dur al coll, pols als trams mitjos orientats a nord i transformada a la part inferior (sorprenentment no hi ha cap crosta!)

Intent al PIC DE BACANÈRE (2193 m)

Dilluns 4/3/12

Mapa 1:25.000 IGN francès 1848 OT, Bagnères-de-Luchon

De tornada a casa decidim anar a fer el Pic de Bacanère des de Artigue. Els darrers 2 km de carretera abans d’arribar a Artigue estan tallats a la circulació general per risc de caiguda d’allaus. La carretera es veu neta, s’hi pot circular, però som obedients i deixem el cotxe a la barrera. De fet, des d’aquest punt (1200 m) surten unes traces que s’enfilen pel bosc per anar a buscar un llom. Fa sol i ens enfilem pel bosc seguint les traces, al principi per una pista i més amunt per una corriol que va pujant amb un pendent considerable fins que s’acaba el bosc. Quan sortim al llom descobert hi fa molt vent. Tot i que a baix no feia gens de vent, i que fa un sol espetegant, el vent es farà girar cua. Desprès de pujar 750 m, passada la cabane de Perehitte (1950) veiem que a la llarga carena que resta fins al cim el vent no ens donarà treva. Les condicions de la neu aquesta vegada si que no són gens agraïdes: neu gelada, neu ventada i crosta a la part inferior..., molt trillada per traces anteriors d’esquiadors i raquetistes. Desprès de 4 dies d’esquiades per gaudir el 5e dia no hem tingut tanta sort... potser ja tocava anar tornant cap a casa.

Bones Traces

Joan B.

(*) FRÉDÉRIC CABOT, Guide - Ski de randonnée dans les Hautes-Pyrénées (Vol.1) RANDO EDITIONS, 60 itineraris entre le Hautacam (pic de Léviste) et la vallée du Bergons (pic de Las Escures), autour des vallées des gaves (Bastan, gaves de Gavarnie, de Cauterets, de Labat, d'Azun). + info aquí.

el vídeo dels dimecres... neu, gràcies!

tlapa (neu pols), tlacringit (neu crosta), tlamo (neu que cau en grans flocs), tlatim (neu que cau en flocs petits), tlaslo (neu que cau lentament), kriplyana (neu que es veu blava pel matí), ertla (neu per rituals eròtics), tlapi (neu d'estiu), privtla (neu que es fon amb la pluja de primavera...), ...neu, gràcies!

Striktla from Chris Porter on Vimeo.

Wandflue Express!!

Alps Friburguesos
3 de març del 2013

De tornada cap a casa, fem nit intencionadament a Interlaken, per l'endemà matí fer una aturada estratègica al poble de Jaun i sortir a estirar les cames una estona (2h pim-pam anar i tornar) al Wandflue (2133 m), el cim més rellevant de les Gastlosen.

Us recordeu del memorable dia d'esquí del 7 de gener del 2010? Féu clic a aquí!!

Aquest cop, hem trobat aquesta muntanya molt més dòcil i extremadament traçada, fet que ens fa molt ràpida la pujada. Des del cim, minuts de glòria per refrescar-nos, piular al Gipfelbuch, i gaudir de les vistes immenses, des del trio Eiger-Mönch-Jungfrau fins al Gran Combin i el Montblanc. En el descens encara gaudim de neu pols reciclada per la seva orientació majoritària est protegida de la insolació directa.

 


I directes al cotxe per continuar el viatge cap a l'Aran.

Bones traces!!

Jordi i Montse