Toran

 

Ahir va fer 52 diumenges que vam fer la travessa d'Arres a Toran amb el Jaume. I ho hem celebrat tornant a la Vall de Toran, al nord de la Val d'Aran. Amb un dia radiant, neu a dojo i condicions força estables, hem sortit a l'aventura, a descobrir. I n'hem tornat amb una satisfació molt semblant a la de l'anterior 18 de febrer. Toran és una vall complexa, abrupta, salvatge i solitària. A partir de records, fotos, i estones de vissir3 hem somiat una volta ben maca sortint des del fons de la vall i visitant les valls de Comedan i Laujó. +1900m/-2000m, 8h, grampons i esquis a l'esquena un parell de cops. Afortunadament, aquesta vegada teníem la lliçó apresa i no ens hem equivocat seguint els camins de Bordius. Us deixem unes fotos per compartir la bellesa d'aquesta vall i la màgia de l'esquí de muntanya que tantes alegries ens dona.

 

Bones traces!

Montse i Carles.

Pic Petit del Pessó (2792m) i Tossal de Rus (2668m)

Vall de Sant Martí, Alta Ribagorça
16 de febrer de 2013
+/-1500m, S3, ***, 7h

 
Mentres condueixo cap a la Vall de Boi, em pregunto si hem fet bé de quedar amb el Dani a mig camí entre la Vall d'Aran i la Vall Fosca. Veient com està l'Aran i sabent del vent de port que no ha deixat de bufar, m'allunyo pensant que m'he equivocat fent via cap al Sud. I segurament era cert. Però malgrat tot, malgrat els lloms pelats i el panorama desolador de les cares nord més exposades, no imaginava la bona esquiada que acabaríem fent aquell matí.

Passem de llarg el barranc de Pessó tot i que el Tuc de Carants és probablement la millor de les opcions per esquiar. A mida que ens apropem del Port de Rus queda clar que no hi tenim res a fer cap al Tuc de la Mina i la Vall de Manyanet. Però arribats aquí descobrim que el Pic Petit de Pessó te una bona pala a sud, i ben innivada per ser a sotavent a cota alta. Sense conèixer l'itinerari, pugem a l'Estany del Crestell i seguim amb grampons fins al cim. La neu és encara dura, però aviat estarà cremeta. El sol ha fet feina aquests dies i el mantell es confirma estable. Una cisalla de mà i queda clar que res no es mourà.

Cim a migdia. Canviem de plans altre cop. Pensàvem fer travessa cap al Tuc de Carants, però no, avui hem d'aprofitar les condicions i esquiar aquest vessant que ara és en les millors condicions de neu primavera. Feta la mossada, desfem les passes i tornem pel sud cap a Sant Martí.

Canvi de rumb, cap al Petit Pessó

Descens per bona neu primavera

Vista enrera des de l'estany del Crestell

És d'hora i decidim acabar el dia fent el Port i Tossal de Rus, que sorprenentment, es pot fer amb esquís fins al cim. La neu al fons de la vall és manté pols, i no hi ha rastre de crosta. Fa bo però no fa calor. Descens suau i plaent fins al punt de sortida.

Cap a Riqüerna i cims de la Vall Fosca

Vall de Manyanet amb el Pallassos ben nu

Bona neu baixant de Rus

 Bones traces.

Puig de Trespunts, 2.624 m

Avui les previsions del temps eren molt bones, encara que s'anunciava risc d'allaus. El nostre objectiu era el Coma d'Or, una ascensió molt clàssica des del coll de Puymorens que ja havíem fet fa uns anys. Hem sortit de casa de matinada i hem anat a Ur a recollir en Joan i l'Eduard. Poc després de les nou hem deixat el cotxe a l'aparcament de l'estació d'esquí de Puymorens i hem començat a pujar per la Vall d'en García. Les muntanyes andorranes es veien molt nevades i la vall per on pujàvem també. Tot feia preveure una gran jornada d'esquí. A poc a poc hem anat pujant per la vall, molt oberta i suau mentre al darrere s'obria un gran rerefons de muntanyes andorranes amb una nevada impressionant. Hem arribat a la Portella de la Coma d'en García (2.534 m) i ens hem trobat de sobte amb un panorama desolador: els lloms que porten al Coma d'Or estaven totalment pelats. Les grans ventades que van bufar per aquí la setmana passada van  escombrar la neu i van deixar les parts altes de la muntanya convertides en un pedregar. Teníem dues opcions: anar al Coma d'Or portant bona part del camí els esquís a l'esquena o bé adoptar el pla B. Finalment hem optat pel pla B; hem canviat el nostre objectiu i hem fixat la mirada en el Puig de Trespunts, un cim que des d'aquí ens presentava un perfil força atractiu i a on, si més no, podríem arribar a l'avantcim amb els esquís als peus. Hem començat a pujar per la carena amb els esquís als peus en direcció a la Tossa Rodona (2.601 m), un cim secundari però amb una gran vista, on hem arribat en pocs minuts.
Des de la Tossa Rodona calia treure's els esquís per baixar una cresta pedregosa en direcció al Puig de Trespunts. Hem arribat a un coll poc marcat entre els dos cims i hem esmorzat una mica abans de la pujada final. Amb els esquís als peus hem pujat pel llom de la carena fins poc abans del cim. Una petita cresta ens ha portat finalment al Puig de Trespunts (2.624 m). Des d'aquí la visió panoràmica era encara més extensa sobre les muntanyes andorranes del sector del Pas de la  Casa i tot l'Ariège.
Hem recuperat els esquís i hem retornat al coll on havíem esmorzat des d'on hem baixat per una pala força dreta per amb una neu excel·lent fins a la Coma d'en García. Hem baixat tota la vall, amb poc pendent però molt esquiable, fins al punt de partida. Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També teniu aquí una petita pel·lícula:

---

---

49a Travessa UEC Bassiero 2013 - 3/03/2013

Des de l'organització de la Cursa d'Esquí de Muntanya del Bassiero 2013 ens fan arribar la següent informació:

Ens agradaria informar-vos que ja són obertes les inscripcions per a la cursa d'enguany. Estem molt il·lusionats perquè s'ha donat una nova empenta al nostre projecte, i trobareu una cursa amb més suport, tant a nivell privat com institucional, ambdós recorreguts diferents segons el nivell dels participants i les seves forces i ganes, i, sobretot (encara que no és ben bé responsabilitat nostra), moltíssima neu. Trobareu tota la informació a bassiero.blogspot.com.es/ Us esperem el proper 3 de març per a passar un gran cap de setmana d'esquí de muntanya.

Un matí al Pic de Ginevra

Pic de Ginevra 2358m +/-680m; F, *, S1; 2-3h

Puivalador (Capcir). Diumenge 10 de febrer del 2013.

Us deixo amb el vídeo que hem fet pujant al pic de Ginevre, gran tou de neu nova !!

Koki, Còncep i Pastoret.

Darrera Setmana del curs d'Iniciació a l'esquí de muntanya 2013

 

Després d'una setmana de treball amb les xerrades de Preparació de sortides i seguretat a la muntanya hivernal hem tancat les sortides del curs a la Val d'Aran, per viure en directe l'estat del mantell nival després d'aquest període extraordinari de nevades, que han deixat tot el Pirineu occidental a vessar de neu.

El dilluns 4 de febrer vam treballar la preparació de les sortides: logística, itineraris, zones, escollir bé la ruta en funció del grup, eines, guies, etc. I el dijous 7 de febrer el Xavi Aymar va fer la xerrada sobre seguretat a l'alta muntanya hivernal.

 Cap de setmana 9 i 10 de febrer, amb base a Casau, vam fer la segona sortida de pràctiques.

Dissabte 9 de febrer, Montpius 2258m, +1050m  F/S2 *, sortim amb el dia tancat i, tot i que va fer un intent d'obrir-se, va acabar nevant i fent vent moderat que a la carena del Montpius es feia notar, ens quedem a 100m del cim i gaudim d'un magnífic descens amb neu pols.

El dissabte a la tarda vam fer la xerrada tècnica: Neu i Allaus a càrrec de la Montse Bacardit, tècnica del Centre de Lauegi de la Val d'Aran i membre de l'ACNA.

Diumenge 10 de febrer, Tuc d'Aubàs 2069m, +800m F/S2*, ens desplacem fins al coll del Portillon, carretera oberta sense complicacions i unes condicions d'innivació extraordinàries. Per fi podem gaudir d'una mica de sol, ni que sigui la primera part de la ruta, primer pel bosc i després per la carena el grup obre traça fins el cim. Fantàstiques vistes del cordal central del Pirineu, amb els cims del Malpas, Perdiguero, Gourgs Blancs, Espijoles, etc.

El darrer dia del curs, dilluns 11 de febrer va tenir lloc la xerrada d'Atenció Sanitària inicial en accidents a l'entorn hivernal, que ha fet la Yolanda Ferreres, Infermera de Sistema d'Emergències Mèdiques de Catalunya i de Bombers de la Generalitat. Instructora ERC de Suport Vital Avançat. Instructora ERC de SVB+DEA. Membre de Institut d'Estudis de Medicina de Muntanya (IEMM). La xerrada ha estat oberta a d'altres muntanyencs i ha tingut força èxit de convocatòria.

El vídeo del dissabte:

el vídeo dels dimecres... Rotauf MRK5

torna el cordino d'allaus? o és un airbag? anirem estirant el fil d'aquest gadget...

i aquí es pot veure el sistema d'activació: enllaç

+ info: http://rotauf.ch/mrk5.html

Cap de setmana de neus fondes a l'Aran

Dissabte 9 de febrer: Pels boscos del Montcorbison

Grandiós dia d'esquí amb neu de somni i molt bona companyia.

Mijaran, Val d'Aran
6 h, +/-1500m, S1, *
Montse, Carles, Mauri, Pep, Uwe i Jordi.

Casau, un quart de nou del matí, preparatius, petons i abraçades en trobar els nostres amics aranesos i els amics cegesquiadors liats amb el curs d'esquí de muntanya. Sortim tots de Casau (1.103 m) amb objectius diferents, nosaltres enfilem en direcció al Montcorbisson, donat el risc d'allaus del moment busquem un objectiu segur com és el fer descensos per pales de pendent suau i protegides pel bosc, el cim queda per una altra ocasió.

 En Carles pràcticament monopolitza l'apertura de traça fonda, mil gràcies! Pugem uns 700 m de desnivell fins que el vent i la neu que cau ens aturen. Ens llencem pendent avall amb una neu que no ens la creiem, fonda i seca, amb sensacions viscudes a d'altres continents però aquest cop a era Val d'Aran. No hi ha discusió possible, tots volem repetir! 

Pugem un segon cop, la visibilitat ha millorat, sobrepassem la cota 2000 progressant entre arbres tot evitant la pala NE, ben carregada de neu transportada pel vent. El vent ens atura de nou, segon descens del dia amb alguns trams de neu ventada al part superior i la increible neu pols aranesa una mica més avall.

 

 
Diumenge 10 de febrer: Tuca (2.224 m) 
Neu pols fonda amb petita finestra de bon temps i menys companyia que ahir.

Mijaran, Val d'Aran
Carles, Mauri, Pep i Jordi. 
7 h, +/-1.900 m, S1, *

Una nova experiència, almenys per alguns, ens sorpren: calcem esquís dins de Vielha! Prenem el camí que puja a Tuca a través d'un bosc d'arbres ben carregats de neu, en Carles ens obre una fonda traça de nou, en sortir del bosc trobem traces obertes per un esquiador solitari i a sobre surt el sol, això és gairebé el dia perfecte, només ens falten la Montse i l'Uwe.

Des del cim de la Tuca gaudim de vistes panoràmiques de l'Aran, baixem fins a l'antiga cafeteria amb grans somriures, quina neu! Traça oberta + bona neu = segon descens, aquest cop fins als carrers de Vielha amb neu força humida a la part baixa del bosc. 

Bones i fondes traces!

Serrat de les Fonts 2771m des de Planès - 5/02/2013

Escapada solitària, amb sol, sense vent i sense fred!

+/-1300m; PD+, S1 (tret de la canal S4 i algun pas), *** (llarg i la canal es redreça); 6h; mapa IGN 2250ET i ressenyat al llibre de l'Oriol Guasch "Itineraris d'Esquí de muntanya - del Canigó al Puigmal"

Diumenge, veient la neu caiguda a Eina (40cm?) vaig pensar que aquesta vall estaria en condicions i efectivament! L'orientació Nord i estar totalment encaixonada per Cambra d'Ase, la Torre d'Eina i el Roc del Boc, sumat a l'espès bosc fins ben amunt fa que la vall conservi tota la neu i de bona qualitat.

A la pujada he calçat esquís als prats de la part alta de Planès, a uns 1600m, i a la baixada he tret per no rascar a 1750m. El recorregut és llarg, primer seguint el GR10, de bon pujar amb esquís, fins a creuar una pista forestal ben innivada a 1750m. Aquesta pista va cap a l'oest i després sud, i cal deixar-la abans de creuar el Riu de Planès a uns 1850m. D'aquest punt, cal seguir pel bosc (marques grogues) en direcció sud, fins l'orri de Planès.

El camí progressa per la riba dreta (est) per un bosc que a la baixada es deixa esquiar bé. Després venen uns prats, l'estany de Planès i un parell d'esglaons rocallosos més redreçats que cal superar, sempre amb esquís als peus.

El darrer pas dóna accés a "la Conca", a 2490m, una olla solitària i protegida pel Roc del Boc, la Torre d'Eina i el cim que vull pujar. Evito el flanqueig (moooolta neu) i baixo al cul de l'olla i començo a progressar cap a la dreta (oest) intentant endevinar quina és la canal bona.

No se si la he encertat (he pres la penúltima abans de la Torre d'Eina), però igualment i per uns passos bastant drets a la part alta (piolet i grampons) he arribat a la carena (la canal de més al sud potser arriba a un collet més baix).

M'he calçat esquís a mitja canal i la baixada ha estat ben ràpida i en molts trams encara amb neu seca.

i així estaven els corredors de Cambra d'Ase avui dimarts...

Bones traces!