el vídeo dels dimecres... Nunovo Tango

Festival de neu, festival d'esquí i festival d'edició! from All.I.Can (la compro!)

Eiskögele (3228 m) - Primers girs al Tirol

21 de novembre del 2012
Öbergurgl, Ötztal

Aquí us deixo algunes fotos de la primera sortida amb esquís a un cim casualment ja conegut de la visita a l'Ötztal la primavera del 2011 amb el Carles.

Rotmostal. Gebre. Vordere Seelenkogel (no se si s'arriba a veure una línia d'algú sortint de l'esquerre del cim i traçant preciosos viratges entre les esquerdes, ben agosarat...)

Hangererferner. Cresta i cim. Mittelere Seelenkogel i Hohe Wilde

Vinga, i ara que nevi força! I ben aviat de nou als Pirineus...

Bones traces i bona temporada a tothom!

Activitat realitzada amb la companya Uischi

Montse

el vídeo dels dimecres... dies de festival

+ a http://www.torellomountainfilm.cat/

el vídeo dels dimecres... una de NOcturna

Grand Queyras 3114m

Grand Queyras 3114m 9 novembre de 2012

Desnivell: 1000m
Dificultat: S3, BEA

Aquest any com l'any passat aprofito un viatge de feina a la Fabrica de Edelrid a Alemanya per obrir la temporada d'esquí de muntanya a la tornada. I quin millor lloc que el Queyras, un petit paradís per l'esqui de muntanya.

Veig les piades a skitour.fr i el dilluns sembla que el fan per primera vegada, pero porten ja una setmana esquian per la zona. Les temperatures pujes i espero que la neu aguanti fins divendres doncs no es preveuen noves neus. Efectivament, la neu justeta a 2150m pero puc calçar esquis i tirar cap amunt. Bones condicions per pujar però veig que haure de buscarmé la vida per baixar.

La neu esta dura però els cantells agafen bé i puc arribar per sobre del coll a 3016m, fins pràcticament l'avantcim. Aqui trec esquis i segueixo traces fins l'avantcim. Les traces acaben, no sembla que haguin pujat el cim principal. La neu esta bé per la cara Nord, mentre que per la sud encara es poca i guanyen les pedres "sueltes". Així que amb neu pel genoll en ocasions faig el cim i gaudeixo d'una gran vista des dels Ecrins fins al Mont Viso.

 Fantastic. Poso esquís i em busco la vida per les canals cimeres, neu dura i crosta a vegades amb pedres que van tallant les linies. Bé, aconsegueixo no tocar pedres i fins i tot gaudeixo una mica de la neu. De 2500 cap al cotxe supervivencia per evitar pedres i cap al final esqui sobre herba en algun tram. No ens podem queixar, el Queyras sempre es un regal. Ara a esperar que nevi a casa nostra...aviat aviat....

 Xavif

Teniu més fotos a

https://plus.google.com/photos/110876417149029637632/albums/5808831339948036849

el vídeo dels dimecres... encerar les pells

la tonteria dels dimecres... què ens inspira la neu?

Mount Sealy (2627m) 19 de octubre de 2012 (darrer de la saga)

Mount Sealy (2627m) 19-10-2012

 Dificultat: ***,S4,MBEA, PD-

Desnivell: +/- 3100m

Es el darrer dia a Nova Zelanda i desprès de dos dies sense activitat per mal temps, més el mal temps de les sortides anteriors em fa tenir poques esperances per aprofitar-ho tot i la petita finestra de bon temps que donen. A més el perill d’allaus ha pujat a 4 a la zona del Mount Cook. Dubto si anar a l’estació d’esquí de Broken River a la zona de Arthur’s Pass, que se surt de 1300m fins a 1900m o a la zona del Mount Cook a on se surt de 700m i a on hi han petits cims de 2000m apartats del massís principal. Al final em decideixo pel Mount Cook amb l’esperança de poder gaudir de bones panoràmiques ja que pujar-lo haurà d’esperar a un altre viatge.

Vaig a dormir al refugi que té el club de muntanya de Canterbury, a peu de la morrena frontal del Mueller Glacier. Es un petit refugi de 19 places amb guarda i tot. Resulta que el guarda te una pagina a facebook (aoraki/mt cook) i m’he anat enviant missatges sobre les condicions amb ell sense saber-ho. Petit es el mon i internet el fa més petit encara.

Esta d’acord amb mi que no sembla que el perill 4 sigui tant generalitzat i que evitant les vessants SE es pot planificar una ruta bastant segura. La serralada del “Sealy Range” orientada de N a S pot ser una bona opció. Ell anirà amb un amic al mt Annette, de la mateixa serralada , a peu per una carena E. Quedem per esmorçar plegats a les 4:30, però marxem a dormir desconcertats doncs comença a ploure i no estava previst. Ja tornem a ser-hi. A les 4 em llevo i tot blanc a fora, segueix nevant així que al llit de nou. A les 6 trec el cap del sac i clareja, no pot ser això es que esta obert. Efectivament ni un núvol, tot blanc i sense vent. A córrer per aprofitar-ho que aquí no se sap quant durarà dons la meteo donaven dolent a la tarda. Surto de 760m en direcció al Mueller hut. Gaire bé podria foguejar si no fos per que el camí es tant dret que han fet escales per pujar. 

Arribo a dos petits llacs ( sealy tarns) i em calço els esquis a 1250m. Segueixo intentant evitar les acumulacions SE, sobretot E i tiro cap a un coll dret però amb una petita carena que es veu ventada i que em permet pujar per neu dura els darrers 100m, evitant les plaques del coll. De totes maneres sembla bastant estable i no hi ha ni rastre d’allaus naturals, ni tan sols purgues. Seguim observant. Un cop al refugi Mueller pujo una mica més i decideixo anar a buscar les pales que em permetran gaudir dels 20cm de neu “powder” de la nit anterior. 

A 1900 sota el Mt oliver, trec pells i enllaço una sèrie de pendents de 30 a 35º fins al peu del Glacial

Mueller, a uns 1200m. Fantàstic, la millor neu de tot el més, pols seca i freda. Quin regal pel darrer dia, però encara no s’acaba. Poso pells i enfilo cap al Mt Sealy, el dia aguanta i la neu també. Guanyo metres en la glacera suau fins que començo a pujar per la morrena que em portarà a la glacera Meteille. Traço per unes pendents suaus evitant els corredors d’allaus antigues no sigui que baixi algun de nou. Tot això sense parar de sentir els seracs que van queien de la impressionant glacera del Mt Sefton. De sobte sento un gran soroll i localitzo una gran allau en la vessant E del Mt Eric que va a parar al fons de la Glacera Mueller, més de 1000m de paret vertical. Sembla un serac que ha caigut sobre una placa de vent i no l’ha trencat del tot, es veu una cicatriu en diagonal descendent. No sembla doncs que hi hagi molta inestabilitat tot i l'espectacularitat de l’allau.

Millor doncs haig de passar pel coll de “Sladden Saddle” dret i orientat a N. La isocero es manté baixa i el peu del coll esta per sobre de 2000m, esta ben carregat la part W així que pujo apurant pel costat E. Abans m’emporto un bon ensurt al trencar un pont de neu sobre una gran esquerda, de sobte el suau mantell blanc deixa veure un abrupte forat negre a sota els meus esquís. Que be que s’hi va amb esquis per les glaceres enlloc de caminant.

El Mt Sealy es pot pujar per totes les seves cares amb escaldes de diversa dificultat, avui tot cobert de neu la millor opció es la cara SE que amb pendents d’uns 45 graus et deixen a 30m de l’aresta cimera. Pujo aquestes pendents amb els grampons però content de portar els esquis doncs hi ha una capa tova d’uns 2cm que em permetrà baixar. Supero els darrers 30m sense gaire dificultats si no t’ensigales, però amb bastant exposició. I quatre fotos doncs ja comença a bufar el vent de SW que porta flocs de neu de uns núvols que es van apropant a tota velocitat.

Ja ho tenim aquí el mal temps així que cames/esquis per que us vull. Inicio el descens des de l’avant cim i sense parar arribo a la glacera de Mueller, de nou a 1200m amb les cames tremolant. Neva intensament i la boira apareix però les traces de baixada i haig de reconèixer que també el gps, m’ajuden a trobar el refugi Mueller completament penjat de neu a 1860m. Trec pells i cap avall per la carena de neu dura de la pujada. La cara E ja s’ha encrostat i no em deixa gaudir dels viratges, ja no tinc cames per viratges tècnics, però em dona calma per l’estabilitat de la neu.

Dels llacs a peu fins al refugi en potser el millor dia d’esquí i el millor dia de muntanya juntament amb l’Aspiring, Earnslaw, Double cone….molts bons dies per aquestes terres. En total 33 dies, 18 fent muntanya i 15 obligat pel mal temp a fer turisme. No esta malament però queda tant per veure…..haurem de tornar.

Teniu més fotos a:

https://picasaweb.google.com/110876417149029637632/MtSealy



Xavif

Intent al Brewster (2535m) 15-16 octubre de 2012

Dificultat de la ruta completa: ***,S4,MBEA, D-

Desnivell fet primer dia: +1000m

Desnivell fet segon dia: +900m-1900m

Tems variable, com de costum a la primavera, però impacients per fer activitat, amb els companys coneguts ahir, Bram, Max i Sara (un americà, un francès, una italiana i un……català) anem cap al Brewster. Un estètic cim a la divisòria de la serralada dels Alps del sud. Aparquem al coll de Haast, a la carretera principal que uneix la costa Est amb la Oest (wet coast com li acabem dient aquí). A 500m comencem a pujar desprès de travessar un troç de riu, esport nacional aquí això d’anar travessant rius. 

Magnífic forest de beech amb algun Kea volant i cantant. Però quan ens apropem al refugi la vista es impressionant. El Topheavy que es un turonet per l’altre banda, per aquesta apareix com una paret de més de 1000m solcada per corredors i corredors que arriben al cim. El torrent que baixa del glacial fa una sèrie de gorgs que faria goig al millor barranquista. Amb aquestes arribem al refugi a 1500m. Bon refugi del DOC (departament de conservació), parlem en anglès però a estones en italià, en francès o en castellà, tots intentem ser una mica poliglotes. Comença a nevar, para, segueix. Això es un escàndol. Al final nit serena, però a l’endemà tapat i amenaçant…

Sortim a peu per neu dura i no triguem a posar grampons per fer un infernal flanqueig per sota del Mt Amstrong. Desitgem trobar la neu dura a la tornada doncs no fa gracia flanquejar aquestes pendents de 40º exposades als penya-segats de sota. La boira no triga a aparèixer i curiosament el vent que cada vegada es més fort. Ho parlem per allò del factor humà, però tots tenim clar que no pujarem. L’objectiu es trobar un punt protegit per poder posar esquis i menjar alguna cosa. Però com? Caminem per una vessant W prop de la carena amb vent molt fort de W. Finalment al coll, a 2300m podem passar a la vessant E molt carregada de neu. Just a la rimaia fem treballar les pales ne neu per fer un petit refugi. Mengem, expliquem acudits i ningú vol marxar doncs a la que traíem el cap el vent se’ns emporta. Qui ha deixat la porta oberta? Diferents nacionalitats però sempre la mateixa gracia.

Decidim marxar directes cap al glacial, pendents no molt fortes però endurides fins a gel per acció del vent. S’obre una mica i veiem el glacial ple de solcs blancs i blaus. Esgarrifant doncs de lluny sembles esquerdes però només son els solcs fets per l’aigua de dies abans i semitapats pel vent i la neu.

Poca historia més, a 1300 posem pells i remuntem fins a sobre el refugi a 1900m. Aquí posem esquis i per fi gaudim de 400m de descens amb esquís. Apurem l’herba fins al refugi i cap a vall que hi falta gent. Com no podia ser d’altre manera es posa a nevar i desprès ploure. Però el que es diferent aquesta vegada es que una vegada al bosc sentim un gran soroll, com d’allau. A la vegada els arbres tremolen i la tremolor pujar per les cames. No sabem del cert, però l’endemà confirmarem que hem estat a uns 15km de l’epicentre d’un terratrèmol de quasi 5 graus. Vaja que ja puc dir que en aquest viatge he tingut neu, vent, sol, boira, núvols, pluja i ...un terratrèmol.

Fem la cervesa de rigor i tornem a Queenstown a veure venir la propera meteo. Quin estres…

Teniu més fotos a:

https://plus.google.com/photos/110876417149029637632/albums/5800469231429669505

Xavif