el vídeo dels dimecres... sempre és hivern en algun lloc

by Santiago Valerga, des de San Martin de los Andes

el vídeo dels dimecres... temps de rafting

sí, sí, ho sé! alguns dels vídeos són de molt lluny... però és que aquest és tremendu! i no és el primer ni serà el darrer que publiquem aquí de Luc Mehl: congratulations!. Ara d'una travessa en majúscules. Cal veure'l. A mi crec que m'ha calat la humitat als calçotets.

el vídeo dels dimecres... hauts ametsak etxe ondoan

Video refrescant de udare ekoizpenak per tornar a pensar en l'hivern, cada cop més a prop, amb bona edició i bona música. "ha caído un pedazo trueno-rayo... el trueno ha sido de los guapos, de los que estás en el coche y paras..."

el vídeo dels dimecres... Glacier Bay NP

Des de Haines (Alaska), vol a la glacera, muntar camp base i, apa, a esquiar dues setmanes i mitja! (alerta,  el vídeo conté seqüències de descens que poden provocar terrabastalls emocionals...)

(by Drew Stoecklein)

水曜日のビデオ... Strawberry Fields

(de Niseko Hanazono)

el vídeo dels dimecres... oda als guardes

L'Ostrander Ski Hut, al Parc Nacional de Yosemite, sembla una bona inversió, si més no per somnis o per posar a la llista... En Howard Weamer n'ha estat el guarda durant 35 hiverns i en aquest petit gran vídeo de Jonathan Burhop s'hi recullen algunes boniques reflexions i s'hi sent aquell soroll que fa quan neva...

Hi arribava el 25 de novembre de 1974, i escrivia: "Arrived in time to unlock the door by last light and frantically opened windows so I could see enough to find matches. The lake has already won me and I will be sorry to see its ever-changing surface, more subtle as liquid than solid, harden into ice then acquire a blanket of snow. Perhaps only a photographer’s prejudice, since freezing and framing destroys the life of the lake just as surely as words fail to express or suggest – or best remind. Trust readers will forgive. Close this record and watch. Somewhere an analogy."

el vídeo dels dimecres... #rescat

by ISKIK2

Turon de Néouvielle 3035m - 2/06/2012

Turón de Neouvielle, 3035mt., BE, S2-S3,  dissabte 02-06-12, darrera sortida de cicle.

Dissabte passat vam fer la darrera sortida del cicle de sortides del cicle, al bonic i solitari pic de Turón de Neouvielle, veí del pic de Neouvielle que done nom al m,assís. Vam adelantar la excursió del diumenge al dissabte, en un acte de flexibilitat tal com convé en general a tota activitat muntanyenca, dons la previsió del temps pel diumenge ere bastant dolenta mentre qu'el dissabte pintave bonic.

Vam començar la excursió vòra el llac Aubert, al que s'arribe en cotxe vía túnel de Bielsa-carretera a la presa de Cap de Long-llac d'Oredon i llac Aubert (2.148 mt.).

Després d'un vivac de curta durada sota mil estrelles, comencem a caminar a les 6:45. Passem per sobre el mur de la presa i pujem per sender fitat.

El sender creue l'aresta est que baixe del pic Ramoun al punt 2.439. Just passat aquest punt, al entrar a la coma ens calcem els esquís. Avancem en dirrecció noroest seguint la ruta normal del Neouvielle fins a aprox. 2.700 mt i allí ens separem cap a la dreta per anar a guanyar la brecha Chaussenque

(2.790 mt.).

 Aquí deixem la multitud i entrem en una vall molt més tranquila, amb una sèrie de llacs qu'ara s'están desglaçant i mostren belles formes i colors.

 Avui aquesta vall será només per nosaltres, dons no trobarem ni un ánima, en un ambient intensament alpí.

 Desde la brecha baixem fins a les proximitats d'un pettit llac (2.626 mt.); després avancem més o menys pel fons de la coma i més endevant pel costat dret apropan-nos a les fites de la ruta normal d'estiu.

 Veiem el cim en direcció sud i una pala de neu en forta pendent per sota d'ell. Pujem per aquesta pala fent ziga-zagues i finalment ens situem a la roca amb un interessant pas de grimpada amb poca presa de peus. Tornem a possar els esquís fins a una mena de collet. Desd'aquí el cim quede a la dreta.

 Dalt del cim hi ha un còmode replá i ens apalanquem bastanta estona a disfrutar del moment: vistes a grans senyors del Pirineu, com el Vignemale, Aneto, Posets, Perdiguero, Trois Conseillers, Neouvielle, Pic Long.....i molt altres.

 Descens més o menys per la mateixa ruta i escapolin-nos d'un monstre tormentós qu'en cerque pero que finalment aconseguim escaquejar. Arribem al parking  contents i havent possat un bòn punt i final a la temporada, tan bé que ja done ganes de pensar en nòves ascensions i aventures pel proper hivern.

Hi vam ser: Carles T., David C., Robert Riu i jo mateixa, Rosa S.

la tonteria dels dimecres... Esquis

aquest vídeo està dedicat als que s'han casat, als que han passat dels 40, als que s'han engreixat, a les que els hi ha arribat la menopausa, als que han tingut un nano, als que n'han tingut dos o més, als que s'han lesionat, als que s'han arruïnat, als que s'han desorientat, als que... i continuen fent esquí de muntanya! 

Esquis from CATATONIA on Vimeo.

Pic de Cordier - 3251

... el darrer d'aquesta temporada.


Dificultat: ***, S3
Horari: +/- 8 hores
Desnivell: +/- 1250
Track: GPS
Meteo: variable, ens va deixar fer, tot just quan marxaven va caure un fort ruixat
El dissabte 26 al capvespre arribem a la Besurta, déu n'hi do la gent que encara va amunt i avall.
platem la tenda i abans que es faci fosc fem un mos.
La nit és una anar i venir de cotxes i gent, com a mínim és la sensació que en va donar
Ens llevem a les 5, i després d'un mos ens posem en marxar  hi ha força moviment a aquesta hora i les que precedeixen ja que tinc la sensació d'haver-los sentit a tots.

Arribem a la Renclusa amb els 3/4 d'hora de rigor amb els esquís a l'esquena i no és fins 5-10 minuts més tard que no ens els calcen.

No sé si el pont de neu aguntarà gaires dies més amb la quantitat de gent que hi passa i la calor i pluja prevista
El corriol de formigues que van pujant cap els Portillons es considerable.

Mica en mica anem guanyant alçada fins arribar a l'alçada de bifurcació on la gran majoria de personal desapareix quedant-nos uns pocs que anem cap a la Maladeta uns i nosaltres, sols cap el Cordier.

 Un moment d'indecisió,  pels núvols enganxats que no ens deixa veure el pas de l'esperó, ens fa dubtar si canviar d'objectiu, però la sort està de part nostra. Deixem els esquís en els pas, pas que s'ha d'anar en compte ja que les roques estan bastants soltes.

Els darrers metres els fem a peu, l'ascens el fem prou bé.

Arribem dalt del cim que els núvols escampen escadussers  i ens deixa veure el voltant, no gaire, no fos que ens hi quedéssim...
Fem les fotos corresponents i

Retornem a trobar els esquís, la baixada la fem conservadora, la neu no està per fer gaires alegries, està molt pesada i humida, canviant segons passis per la neu neta o la neu marronosa, és per aquesta on trobem que s'esquia millor...
Els darrers trams ja anem enllaçant-los amb precaució 

Tal com hem trobat la neu, la calor i la pluja prevista per la propera setmana ens fa decidir que aquesta és la darrera d'aquesta temporada.
No em puc queixar gens,... ara a esperar la propera


Hi vam anar el Josep Mª i jo
.

el vídeo dels dimecres... tendències material

Els Liberty Mutant! Gràcies a PICHISNOW: "flotan en cualquier lao... en las nuve, si les gusta esa onda también". Conyes a banda, ja m'agradaria trobar la neu ultra-honda per provar-los i tastar el poquito-mucho rocker i el sidecut invertit! Fets amb energia eòlica...

Sortida de cicle al Turón de Néouvielle

  El proper cap de 2 y 3 de juny farem la darrera sortida de cicle, al Turón de Neovielle (3.035 mt.), al massís de idem (boca nord del túnel de Bielsa), nivell de dificultat BE (bon esquiador), S2-S3.

 Farem nit al refugi d'Oredon (dormir+mitja pensió 35,5€ no hi ha sala per cuinar). També qui vulgui pot fer vivac als prats vòra el llac Aubert.

 Sortirem del llac Aubert a aprox. 2.100 mt. d'alçada. Es una sortida més aviat llarga, ya que encara qu'el desnivell no es molt gran, la distancia a recorrer sí que es un tant llarga.

 ¡Animeu-se a disparar els últims cartutxos de la temporada!

 Dades per contactar amb mí: ho veieu al entrar al programa de sortides.

el vídeo dels dimecres... el català de l'any

...o de la dècada, el de debò! Kilian Jornet acompanyat de Mathéo Jacquemou i Stéphane Brosse, en la travessa dels Aravis de fa uns dies: 6500m de desnivell i 38 km en 10h i mitja! i m'agrada perquè no era cap cursa, només un repte més. Felicitats!

Beraldi o Eriste Nord o Bagüeñola Nord (3025)

carai quina quantitat de noms!... bé, agafeu el nom que volgueu

Desnivell: +/- 1870
Dificultat: ***, D+ (la darrera  part d'ascensió al cim a peu), S3
Horari: +/- 12 hores
ruta GPS
Meteo: variable total, de clarianes a cel gris plom, amb gotes incloses, per acabar amb un sol radiant
És un quart de set que ja estem en marxa tots vuit amb els esquis a l'esquena. Seguim les indicacions del Juaquin, el guarda del Refugi de Biadós (1740) 

que ens recomana que pugem cap a les Bordas de las Espadas, que les veiem a l'altra vessant ala mateixa alçada que el refugi, anant cap el coll que hi ha al darrera i  enfilant-nos cap el bosc per anar a Es Lenés, valleta que hi ha tot just abans del  Puntal de Barrau.

No ens posem els esquís fins a cota 2200, quasi hora i mitja després, la neu a reculat molt, el desglaç i la calor a fet de les seves.

La neu està primavera, molt humida, no hi hagut regel ni res.

Anem progressant, deixem a la dreta l'Ibón de la Solana i guanyem alçada direcció SE, per anar a buscar la bretxa que es troba entre l'Eriste Central i el Beraldi a cota 2984, per una gran pala que s'empina una mica en el darrer tram, però que es fa còmodament.

Dalt la bretxa ens descalcem els esquís per desgrimpar el petit tram que ens separa de la neu per la vessant de la Ball de Bagüeña.

 Dels vuit que som tres s'han fet el proposit de fer tots els Eristes i marxen a fel més llunyà, l'Eriste Sud (des tres només van poder fer dos). La resta ens van encaminar al nostre objectiu cap l'Eriste Nord.

La neu per aquesta banda sud, està ben tova, tot i així encara es deixa fer.

Baixem uns 200 metres direcció NE, vorejant el Beraldi,  fins les pales que remunten cap el cim, anem a buscar   la cresta, deixem el esquís els darrers 200 metres els fem a peu. No ho fem per la cresta, necessitaríem un cordino.

Flanquejem per un pendent de neu força empinat, veiem la neu és prou consistent i anem a buscar unes pedres i un pendent que ens deixar arribar al darrer tram de la cresta sense masses dificultats afegides

 Dalt del cim fem les fotos corresponents i retornem pel mateix lloc, la neu es troba molt pesada i humida, i cal anar una mica compte.
Tornem a remuntar la bretxa i baixem i ens retrobem amb la resta del grup, anem enllaçant trams de neu i herba 

Hi vam anar Oriol G. Josep Maria, Jaume, Manolo,Anna
i als Eristes Sud i central: Pere, Aniol, LLuís
Fotos: Anna, Oriol


... i el dia següent: el Posets!


Desnivell: +/- 1700
Horari: 12 h
Dificultat: ***, S3, 
Meteo: cel cobert, amb trons i ruixat inclòs 
però això és una altra història....
continuarà...

el vídeo dels dimecres... Aran In Pena

El teaser d'avui està molt ben fet. Edició perfecte, imatges espectaculars, esquiadors excel·lents, risc màxim (massa potser? ), patrocinadors de renom, prop de 9.000 visualitzacions, 70 "likes" i 0 "dislikes" a youtube... FELICITATS.

Però en els "ingredients" o leimotiv del vídeo (aventura, emoció, reflexió, destresa, superació), havent-hi patrocinadors institucionals, hi trobo a faltar natura, medi, sostenibilitat i potser hi està de més algun mitjà: si aquest hivern heu traçat per l'Aran potser haureu vist o us haurà destorbat el soroll de l'ocellot de ferro verd que surt al minut 0:56 i més endavant.

L'Aran no és Canadà ni els Pirineus les Rocalloses, i molts ens preguntem si una activitat com l'heliesquí (o les motos de neu) és sostenible a les nostres muntanyes, o si és el principi del final. El debat ja es va obrir fa mesos a rocaineu, i aquí ho deixó per qui hi vulgui dir alguna cosa més o per que ho recordem quan d'una pala que tracem en vegem baixar alguna cosa del no res. Res.

(si fent activitat us heu trobat amb aquests ocellots de ferro i teniu fotos, a la secció d'esquí del CEG en busquem, i si voleu ens les podeu fer arribar a esquí@cegracia.cat Gràcies!)