Travessa Panticosa-Marcadau-Gaube

Aprofitant les darreres nevades que deixen el Pirineu ben cobert de neu, descartem altres propostes i ens plantegem una travessa circular Balneari de Panticosa, refugi Wallon, refugi d'Oulettes de Gaube i Balneari de Panticosa, amb l'ascensió al Gran Vinhamala pel clàssic itinerari de l'Hourquette d'Ossue.

Dissabte 5 de març: Travessa de Balneari de Panticosa (1630 m) a refugi Wallon (1865 m) pel Port de Marcadau (2541 m) amb ascensió a la Muga Nord (2676 m) +1046 m / -811 m

Sortim de Casa de Piedra en direcció N, cap els ibons de Bachimaña, carreguem esquís uns 200 m de desnivell, hi ha neu peró sense cap base consistent. Calcem esquís i enfilem cap el Port de Marcadau ascendint abans la Muga Nord. Descens cap el port amb tantes ganes que alguns ens passem de llarg el flanqueig cap el coll, els despistats remuntem el coll i seguim tots plegats en descens cap a refugi Wallon amb neu pols, encara que a les zones altes trobem una base dura a trams, amb canvis de neu amagats per poder polir la tècnica de la revolcada per neu pols, també anomenada fer la croqueta, com més avall millor neu. Arribem al refugi i seguint costums adquirits darrerament, pràctica d'ARVA. Copiós sopar al refugi, força ple.

Diumenge 6 de març: Travessa de refugi Wallon a refugi d'Oulettes de Gaube pels colls d’Arratille (2528m) i Oulettes (2606m) +969 m / -684 m

Travessa sense dificultats, bona neu al descens de tots dos colls. Càlida rebuda d'en Jean Thomas i la Marie. Després del dinar improvisat al sol de la terrassa del refugi, gaudint del magnífic teló de fons del vessant nord del Vinhamala, sessió d'estiraments a petició de l'audiència. Arriba en Marc, amic dels guardes i sopem tots plegats a la mateixa taula amb deliciós i abundant sopar, amb bon humor i interessants converses en castellà, català o francés.

Dilluns 7 de març: Ascensió al Gran Vinhamala (3298 m) pel clàssic itinerari de l’Hourquette d’Ossoue i glacera de Vinhamala +/-1550 m

En Marc s'uneix al grup, és de Tarbes i competidor d'esquí de muntanya, el seu ritme de pujada el convida a obrir traça tota la glacera i aixó ho fa, merci! El flanqueig per arribar a la glacera té traça de a peu endurida pel regel, el passem amb crampons i piolet. Deixem esquís a la part alta de la glacera per guanyar el cim, espectaculars vistes cap a totes bandes. Neu pols a la part alta de la glacera i ventada amb trams dura com més avall.

I sí, l'hem trobada, la neu pols de veritat, aquella neu que abunda a latituds més altes i que costa de trobar al Pirineu, aquella amb la que somiem en temporades dolentes, era allí, sota l'Hourquette d'Ossoue i nosaltres també!

Repetim sopar, ens sentim més com a convidats que com a hostes, així dóna gust anar de refugi.

Dimarts 8 de març: Travessa de refugi d'Oulettes de Gaube a Balneari de Panticosa per coll d'Oulettes i collado de Brazato amb ascensió al Bazias (2760 m) +1244 m / -1630 m

Deixem el refugi Oulettes de Gaube amb dia tapat i una mica ventós en direcció a Coll d'Oulettes, ens acompanya en Marc però ell prendrà direcció al coll d'Arratille per baixar a Wallon i Pont d'Espagne. Nosaltres seguim per la capçalera de la Vall d'Ara fins la cota 2100, on posem pells per guanyar el barranc de Batanes, el grup es divideix per anar fer el Bazias, l'altre meitat cap al Cuello Alto de Brazato, on ens reunim de nou per enfilar el darrer descens de la travessa. Trobem a faltar la neu d'ahir, ara tenim neu molt trepitjada que s'ha gelat de nit i no s'ha estovat prou, no sent gaire agradable d'esquiar. Davallem per les pales que duen directament al Balneari amb neu primavera una mica transformada. Arribem al Balneari de Panticosa ben satisfets: bon temps, bona neu, bona companyia i exquisit tracte a Oulettes.

Jean Thomas et Marie: merci pour tout et a bientôt!

Eli, Roger, Bernat i Jordi , s'hi afegeix en Marc de Tarbes, dilluns i dimarts.

Per terres d'óssos…de Melles a la Vall de Toran

Greg, Jaume i Pep

Igual que van fer un dia Ziva, Melva i Pyros nosaltres avui partim del petit pàrquing (920 m.) que hi ha al final de l’estreta carretera que puja entre prats i bordes de Fou a Melles i d’aquí fins a Labach, som al departament de l’Alta Garona. L’arribada amb el cotxe ja és prou espectacular però segur que encara la vall amaga mil tresors més, entre ells potser l’óssa Hvala?

Resum de l'activitat:

Dissabte 5 de març. Labach-Pièlé de Mil-Tuc de Bouc-refugi Étang d’Araing

+1.600/-450 8h
Diumenge 6 de març. Refugi Étang d’Araing-Serra d’Araing-Port d’Arbe-Sèrra Nauta-Port d’Arbe-estany Long de Liat-refugi de Liat-avant-cim de la Pica Palomera-refugi Liat
+1.150/-950 8h
Dilluns 7 de març. Refugi de Liat- collet dera Ansa dera Caudèra-tuc des Armèros-refugi de Liat-Coma d’Aube-refugi d’Era Honeria
+500/-1.750 4h30

Dificultat global: ***, PD+, S2-S4

Dissabte, cap a Araing
Calcem esquís just per sobre els 1.000 m., després de les darreres nevades el camí està espectacular, costa obrir traça però l’entorn és ben agraït. Al voltant dels 1.400 m. sortim del bosc, tot són parets i pendents redreçats. Després de fer el senglar una estona bosc amunt davallem de nou i decidim afrontar una zona acanalada orientada a Nord que queda just a la nostra dreta.

Amb una mica de patiment, grampons i força voltes Maria, sortim a una zona més oberta,…de conte: terrenys infinits, la bonica cabana d’Uls, i pics tan estètics com la Calabasse que separa el Couserans i el Comminges.

Avancem cap a l’Est per fer el pic de la Pièlé de Mil (2.126 m.), un descens curt i de nou toca remuntar cap al Tuc de Bouc (2.277 m.) just sobre el coll d’Auèran (2.176 m.).

La vista cap al Crabère és imponent, ben carregat de neu, avui no serà el dia de fer-lo... i el Pic de l'Har ens provoca mostran-nos traces recents a la seva cara NO

Davallem al caure de la tarda cap al geomètric refugi de l’Étang d’Araing (1.965 m., 12 places amb mantes), refugi de l’any 1976 amb una part lliure petita però confortable, res a veure amb la cabana de l’endemà.

Diumenge, a cavall del Couserans i l'Aran
Des del refugi baixem a travessar la presa que hi ha més avall i remuntem vers l’E. per suaus pendents fins a un coll (2.222 m.) situat a la dreta del punxegut pic de l’Har. Des del coll provem de fer el pic flanquejant pel costat est però aviat reculem, el flanqueig es veu llarg i afrontar la baixada del port d’Arbe massa tard ens fa patir, decidim que un altre dia hi tornarem. Des del coll girem i anem cap al SW a buscar un collet que queda just a tocar del Malh de Losèrs, des del collet fem un curt però bonic descens fins a una perxa nivomètrica i des d’aquí toca remuntar fins a la canaleta que condueix a la part superior del port d’Arbe on hi ha un estanyet i unes vistes de somni.

El vent ha fet feina al tuc de Sèrra Nauta (2.714 m.) i malgrat arribem amb esquís al cim després hem de davallar bona part amb ells a l’esquena, la resta una neu excel•lent que no ens fet oblidar la vista del proper Mauberme ¡¡¡

Ara toca davallar el port per la seva cara sud, la baixada es troba en molt bones condicions gràcies a les purges de dies anteriors, arribem a l’estany Long de Liat amb un bon somriure a la boca, quina neu!!!

Des de l’estany un desert blanc ens porta al refugi-cabana de Liat (12 places, una bona taula, només 3 matalassos i sense mantes), idíl•lica però que guarda el secret de mantenir la temperatura exterior a l’interior. A la tarda una bonica passejada fins l’ avant-cim de la Pica Palomera (2.470 m.) on som amb les darreres llums de la tarda, quines vistes i quina esquiada fins al refugi¡¡¡

La nit es farà llarga a la cabana, una veritable nevera…

Dilluns, el descens de la Coma d'Arbe
El dia abans hem vist el Tuc des Armèros (2.535 m.) amb les darreres llums, una imatge inoblidable. En una hora hem travessat el collet dera Ansa dera Caudèra i Greg ens ha obert una bona traça fins dalt el cim, bones vistes però encara millor la neu, quin polsim¡¡

Baixem ràpid cap al refugi a recollir coses i després d’estany a estany fins al Nere deth Cap deth Marc, quins noms¡¡¡ Pel camí per poc perdem en Greg que es cola en un forat.
Ara toca cercar el pas cap a l’allavosa Coma d’Arbe. Recerca detectivesca fins trobar la canaleta força dreta que ens obliga a calçar grampons.

La Coma d’Arbe és d’aquells llocs que voldríem infinits, gira i gira en un paisatge impressionant. Al fons ja veïem el bosc i el camí que davalla fins a Era Honeria (1.015 m.), a la Val de Toran (Val d’Aran).

El guarda ens cuida amb unes bones seques amb botifarra i després taxi fins a Labach. De tornada, entre bordes i algun personatge curiós revivim tres dies inoblidables!!!
+ fotos
+fotos (Greg)

el vídeo dels dimecres... ABS

Hi ha vídeos millors que aquest, però la història dels piririders d'esquilibre aquest cap de setmana al Cecire, on una allau els ha arrossegat (veure aquí) sense consequències greus però amb millor fortuna pels que portaven l'ABS, crec que el fa prou oportú. Per veure'n la teoria i les estadístiques amb treballs de camp podeu anar directament al minut 3:03. Si anem al "cas pràctic" del capdesetmana al Cecire, dels 5 arrossegats els 3 que els portaven van romandre a la superfície.

Tard o d'hora s'acabarà afegint a la llista ARVA+PALA+SONDA. Mentrestant, tant de bo no s'associï el seu us als més agoserats, sovint mal titllats d'imprudents. 

De les allaus, l'avaluació del risc i la gestió de situacions difícils és clar que sempre en podrem saber més. Amb això vull dir que davant de situacions d'allaus tant mediatitzades com passa darrerament, hi ha des del que es queda a casa per por, fins al que fa la tria més segura (a priori). El que no em sembla tan bé és, com he vist en algun comentari en altres blocs, que es critiqui qui ha triat un pendent de 30 graus en cara nord. Pot ser que qui ho faci estigui gestionant millor el risc que ningú, si més no, millor que aquell que surt sense mirar on va, o aquell que em trucava divendres preguntant si un cim "era perillós" i demanant-me si havia algun telèfon o web per conéixer el butlletí d'allaus...

Volta al Midi d'Ossau

Agafem idees de piulades, guies i articles per imaginar una ruta entre la vall d'Aspe i la d'Ossau. Ens marquem dues condicions d'entrada, iniciar la ruta al Portalet i fer nit al refugi d'Ayous. A partir d'aquí, l'itinerari és lliure. De les 40 voltes que es podrien dibuixar sobre el mapa, aquesta és la que finalment van traçar els nostres esquis.

Bones condicions de neu, primavera a les solanes, pols encara a les obagues amb gebre abundant en superficie. Sensació d'estabilitat al llarg de tot el recorregut. Algunes allaus de neu humida però cap d'allau de placa visible en cares nord en tota la travessa.


Dissabte 5 de març
Primer dia sense cims, però tres colls i no poca distància a recórrer.
+1150m/-900m, 6h30, S2, **

Sortim tard de l'aparcament vora la Cabane de l'Araille. Som nosaltres i potser 200 persones més que a peu o amb raquetes ens dispersem cap a totes bandes seguint multitud de traces. Ens dirigim al Col de Soum de Pombie (2129m). Fem el flanqueig amb pells cap al refugi de Pombie (2031m) i el passem de llarg, baixant una mica més encara fins a cota 1980m aproximadament. Aquí tornem a enfilar-nos de nou per arribar al Col de Suzon (2127m), a l'oest del Midi i a prop de la seva via normal.



Descens cap al Nord en direcció al Lac de Bious-Artigues (1422m). Cal seguir sempre pel marge esquerre del barranc, sense baixar a la cabane de Magnabait si no volem posar pells per arribar al coll amb mateix nom. Fantàstiques vistes de la cara nord del Midi i el seu pilar de l'Embarradère.



Posem pells altre cop i seguim l'itinerari d'aproximació al refugi d'Ayous (1960m) per la Cabane du Col Long i el Lac de Roumassot. Refugi amb 14 places en dormitori, menjador independent amb vistes al Midi d'Ossau. Compartim el vespre amb una parella de Madrid i 4 francesos més amb raquetes. Malgrat la multitut de cotxes del matí, hem passat bona part del dia sense trobar ningú.



Dos consells per qui vulgui repetir aquest itinerari.
Fer el flanqueig i passar per Pombie no te massa interès i no aporta gaire a la ruta. Des del primer coll, val més fer el Soum de Pombie i fer-ne el descens nord fins a la cota 1750m aprox. del barranc de Pombie. L'esquiada orientada a nord s'ho val i no s'incrementa gaire el desnivell de pujada. Des d'aqui, és fàcil seguir fins al col de Suzon.
I si sortiu d'hora, voleu fer el Pic d'Ayous o el de Larry, i les cames s'hi avenen, una porposta que haguéssim volgut acomplir: remuntar la vall directament a l'oest del Lac de Bious Artigues cap al coll d'As de Bielle. Després d'un curt descens es pot assolir i col d'Ayous i fer algun dels 2 cims abans d'arribar al refugi d'Ayous des de dalt del circ.


Diumenge 6 de març
Retorn fins al punt de sortida tot fent cims sobre la serra divisòria .
Pic de Bielle sud (2300m?), Pic des Moines (2349m), Pic d'Astu (2279m), Pic de Canalroya (2347m)
+1700m/-1950m, 8h, S2/S3, **, piolet i grampons imprescindibles pel Pic des Moines



Sortim del refugi en direcció sud cap a l'estany de Bersau. Descobrim les crestes i agulles del Pic d'Hourquette i del Pic de Beille a la nostra dreta. La darrera punta sembla esquiable fins al cim i no perdem l'oportunitat de pujar-hi. És d'hora i avui anem decidint sobre la marxa. un cop assolit, baixem esquiant cap a l'est fins el coll que ens separa del Pic de Casterau i seguim el descens a sud fins la cota 1980m.



Avancem ara cap al Pic des Moines. Els plans deixen pas a les pales de la seva coma est i aviat arribem al coll de Benou. Cal deixar aqui els esquís i pujar amb piolet i grampons per l'aresta de neu fins al cim del Pic des Moines (2349m). Descens per la cara est del cim fins a la cota 1850 de la vall que ens portaria a la cabana de la Glère.


En aquest punt, trobem unes traces de pujada que seguim a través de les pales de la cara nord del Pic d'Astu (2279m). Descobrim l'estació d'Astun ben a prop. Desconcertats, ens submergim de nou al vessant nord de la muntanya. Tracem el descens d'aquest cim per la valleta que pel norest passa entre els cims de la Pène Blanque i el Caillabet de Rébéc. Esquiem per neu excel·lent fins la cota 1870 aprox. en que el nostre itinerari s'ajunta amb la vall principal que baixa del coll d'Astu.

En aquest punt optem per no remuntar el Col d'Anéou i fer un darrer cim. Remuntar cap al coll d'Astu i sense arribar-hi, fem un llarg flanqueig a l'est. Passem sobre un petit estanyet i aviat arribem al cim del Pic de Canalroya (2347m). Descens primer a nord i despres a l'est a través del circ d'Anéou fins a l'aparcament on hem iniciat la travessa.

Bones traces.

Montse i Carles