(post programat; autor, en Vidalaesgalla! Gràcies!)
25 d’ag. 2010
18 d’ag. 2010
11 d’ag. 2010
4 d’ag. 2010
28 de jul. 2010
21 de jul. 2010
el vídeo dels dimecres... Mount Steele 5020m
En Greg Hill porta des del gener més de 300.000m de desnivell acumulat i continua amb el seu repte d'esquiar '2.000.000 feet' (més de 600.000m!) abans de fi d'any. Es poden seguir les seves traces aquí o aquí. El vídeo d'avui explica la seva aventura a la cinquena muntanya més alta del Canadà, al Yukon: el Mt Steele de 5020m. És de finals de maig i es pot veure tota la logística per fer el cimet, això si, amb totes les hores de llum que donen aquestes latituds... Gorgeous!
(autor: GregHillenterprises)
14 de jul. 2010
el vídeo dels dimecres... event o gore-tex
Aquesta 'nova' membrana aporta més lleugeresa i transpirabilitat i sembla que el Gore només la guanya en resistència... és hora d'anar de rebaixes!
(autor: canayen; gràcies Pascal)
7 de jul. 2010
30 de juny 2010
el vídeo dels dimecres... acqua e vino
Després del whisky escocès, aquí venen uns esperits més mediterranis com excusa d'scialpinismo nella Riserva dello Zompo dello Schioppo, als Apenins Centrals.
(autor: el genial i prolífic Maurizio Casalini)
23 de juny 2010
el vídeo dels dimecres... whisky
Bons amics de Badalona em van regalar fa poques setmanes el llibre "Ski Mountaineering in Scotland" (del SMCG, Donald Bennet i Bill Wallace), i xafardejant a skitour he trobat el vídeo del descens del Tower Gully, a la zona del Ben Nevis (1344m), el 10 de juny! Aquest couloir té més de 40º en prop de 150m, i tota l'excursió 1300m de desnivell i un punt de sortida interessant, una destil·leria!
16 de juny 2010
el vídeo dels dimecres... patejades
Si no us agraden les aproximacions llargues, no continueu! En aquest vídeo l'excusa del cim (*) sembla el menys important: la logística m'ha encantat!
(autor lucmehl)
(*) Mount Iliamna 3052m, Lake Clark National Park, Kenai Peninsula, Alaska (215km al SO d'Anchorage)
9 de juny 2010
el vídeo dels dimecres... la muntanya blanca
Gràcies a en Dani, recupero aquest vídeo de l'abril de 2008 de l'ascenció al Dhaulagiri amb esquís de muntanya, per part de Fredrik Ericsson, arribant a 150m del cim.
Precisament ara fa 50 anys de la primera a aquesta muntanya, la muntanya blanca (al darrer número de la revista Les Alpes del CAS hi ha un article força interessant).
Bon estiu!
2 de juny 2010
el vídeo dels dimecres... efe
Si voleu veure què és l'esquí de muntanya per l'agència efe, aquí teniu el vídeo. I no hi ha cap accident pel mig!
(autor: efe; imatge David Aguilar, Felicitats!)
31 de maig 2010
Pic de Tempestats i Pic de Vallivierna
+/- 1950m, 9h30, S3, S4 si esquiem des del cim del Tempestats, ***
Cordino recomanable pel pas del Cavall. Hi han 3 pitons si la neu els deixa veure.
.JPG)
Amb la ressenya de l'Edunz i en Guillem a la mà (merci), tanquem la temporada 2010 amb una volta rodona, rodona. Dos grans cims i una vall solitària tot i la proximitat amb l'Aneto. No hem trobat ni una ánima en tot el recorregut. Si bé és cert que la neu ja és alta, l'esquiada no ha estat pas curta!
Sortim a quarts de set del refugi de pescadors (1950m) i calcem els esquis a l'estany de Llossars (2470m). A partir d'aquí, neu continua, de bon avançar. La neu caiguda entre dijous i divendres ha esdevingut una crosteta que ajuda als cantos a mossegar la neu i aguantar-nos de bon matí. Força rocs vora el cim del Tempestats (3284m), que assolim a peu en el darrers metres al cap de tres hores i mitja. Vent moderat i temperatura fresca.
.JPG)
.JPG)
Descens des del cim per la canal més occidental, la neu és encara força dura. Aniria bé esperar una horeta, però se'ns farà tard. Creuem les pales com si volguéssim vorejar el Russell fins arribar a la Collada d'es Sarrios i baixem per la canal més occidental fins a l'estany més alt de Vallivierna.
.JPG)
.JPG)
Pells de nou i xino-xano cap a dalt, que ara toca orientació nord-est i la neu ja s'ha estovat força. Gotes de suor i l'aire que ens falta. Arribem a l'aresta, i amb grampons la resseguim amb compte fins el cim oriental del Vallivierna (3056m), seguint unes matineres traces (per on han pujat?)
.JPG)
.JPG)
El pas del cavall és aqui mateix, i és veu pelat com a l'estiu. Quina diferència amb les fotos del juny de fa dos anys! Ens encordem, desgrimpem uns metres i a trotar (ja no portem ritme de galop). Tuca de Culebres (3062m). Baixem uns metres fins trobar la neu, posem esquis i descens ràpid i directe fins el fons del barranc de Culebres. La canal alta ja ha transformat i és de molt bon esquiar (no és cap sorpresa, se'ns han fet les 3!) La part baixa ja és una altra cosa, però les purgues son velles i aconseguim esquiar fins la cota 2200 i pico. L'excursió acaba creuant descalços el gelat barranc de Vallivierna (no trobarem mai aquesta palanca!) i sentint les pessigolles del prat a les plantes dels peus.
.JPG)
.JPG)
Bon estiu a totes i tots.
Montse i Carles
Cordino recomanable pel pas del Cavall. Hi han 3 pitons si la neu els deixa veure.
.JPG)
Amb la ressenya de l'Edunz i en Guillem a la mà (merci), tanquem la temporada 2010 amb una volta rodona, rodona. Dos grans cims i una vall solitària tot i la proximitat amb l'Aneto. No hem trobat ni una ánima en tot el recorregut. Si bé és cert que la neu ja és alta, l'esquiada no ha estat pas curta!
Sortim a quarts de set del refugi de pescadors (1950m) i calcem els esquis a l'estany de Llossars (2470m). A partir d'aquí, neu continua, de bon avançar. La neu caiguda entre dijous i divendres ha esdevingut una crosteta que ajuda als cantos a mossegar la neu i aguantar-nos de bon matí. Força rocs vora el cim del Tempestats (3284m), que assolim a peu en el darrers metres al cap de tres hores i mitja. Vent moderat i temperatura fresca.
.JPG)
.JPG)
Descens des del cim per la canal més occidental, la neu és encara força dura. Aniria bé esperar una horeta, però se'ns farà tard. Creuem les pales com si volguéssim vorejar el Russell fins arribar a la Collada d'es Sarrios i baixem per la canal més occidental fins a l'estany més alt de Vallivierna.
.JPG)
.JPG)
Pells de nou i xino-xano cap a dalt, que ara toca orientació nord-est i la neu ja s'ha estovat força. Gotes de suor i l'aire que ens falta. Arribem a l'aresta, i amb grampons la resseguim amb compte fins el cim oriental del Vallivierna (3056m), seguint unes matineres traces (per on han pujat?)
.JPG)
.JPG)
El pas del cavall és aqui mateix, i és veu pelat com a l'estiu. Quina diferència amb les fotos del juny de fa dos anys! Ens encordem, desgrimpem uns metres i a trotar (ja no portem ritme de galop). Tuca de Culebres (3062m). Baixem uns metres fins trobar la neu, posem esquis i descens ràpid i directe fins el fons del barranc de Culebres. La canal alta ja ha transformat i és de molt bon esquiar (no és cap sorpresa, se'ns han fet les 3!) La part baixa ja és una altra cosa, però les purgues son velles i aconseguim esquiar fins la cota 2200 i pico. L'excursió acaba creuant descalços el gelat barranc de Vallivierna (no trobarem mai aquesta palanca!) i sentint les pessigolles del prat a les plantes dels peus.
.JPG)
.JPG)
Bon estiu a totes i tots.
Montse i Carles
26 de maig 2010
Un casament d'altura
Degut a les fortes nevades, el risc d'allaus i el mal temps, l'expedició Alt Pirineu 2010, va haver de redefinir els seus objectius i adreçar-se el més assequible Pic de la Coma del Forn on es va realitzar l'acte matrimonial.
A l'event hi varen participar el regidor Ricard ("oficiant"); la Glòria i l'Oriol I (en qualitat de testimonis); en Martí, en Manel, l'Oriol II i en Joan Manel (equip de suport i traça); l'Escamot Raqueta (Anna i Esther), dirigit pel Subcomandant Oriol III; el Moix (unitat 4x4) i els nuvis.
Després de sopar i dormir (i esmorzar!!) al refugi de la Pleta del Prat, sota una nevada intermitent, es va assolir el cim cap a quarts d'onze. Enllestida la cerimònia es va tancar la boira i el descens es va fer amb un withe out absolut (que no es veia un pijo, vaja) a caigudes i trompicons. La boira no va permetre enregistrar tan llastimós espectacle…
Concep i Koki
Després de sopar i dormir (i esmorzar!!) al refugi de la Pleta del Prat, sota una nevada intermitent, es va assolir el cim cap a quarts d'onze. Enllestida la cerimònia es va tancar la boira i el descens es va fer amb un withe out absolut (que no es veia un pijo, vaja) a caigudes i trompicons. La boira no va permetre enregistrar tan llastimós espectacle…
Concep i Koki
Subscriure's a:
Missatges (Atom)