la tonteria dels dimecres... 幸福的結局

(copiat del web de randosteve)

el vídeo dels dimecres... Mount Steele 5020m

En Greg Hill porta des del gener més de 300.000m de desnivell acumulat i continua amb el seu repte d'esquiar '2.000.000 feet' (més de 600.000m!) abans de fi d'any. Es poden seguir les seves traces aquí o aquí. El vídeo d'avui explica la seva aventura a la cinquena muntanya més alta del Canadà, al Yukon: el Mt Steele de 5020m. És de finals de maig i es pot veure tota la logística per fer el cimet, això si, amb totes les hores de llum que donen aquestes latituds... Gorgeous!

(autor: GregHillenterprises)

el vídeo dels dimecres... event o gore-tex

Aquesta 'nova' membrana aporta més lleugeresa i transpirabilitat i sembla que el Gore només la guanya en resistència... és hora d'anar de rebaixes!

(autor: canayen; gràcies Pascal)

el vídeo dels dimecres... Elbrus, nova ruta

Per la cara N.

(autor: salamander3dp)

el vídeo dels dimecres... acqua e vino

Després del whisky escocès, aquí venen uns esperits més mediterranis com excusa d'scialpinismo nella Riserva dello Zompo dello Schioppo, als Apenins Centrals.

(autor: el genial i prolífic Maurizio Casalini)

el vídeo dels dimecres... whisky

Bons amics de Badalona em van regalar fa poques setmanes el llibre "Ski Mountaineering in Scotland" (del SMCG, Donald Bennet i Bill Wallace), i xafardejant a skitour he trobat el vídeo del descens del Tower Gully, a la zona del Ben Nevis (1344m), el 10 de juny! Aquest couloir té més de 40º en prop de 150m, i tota l'excursió 1300m de desnivell i un punt de sortida interessant, una destil·leria!

el vídeo dels dimecres... patejades

Si no us agraden les aproximacions llargues, no continueu! En aquest vídeo l'excusa del cim (*) sembla el menys important: la logística m'ha encantat!

(autor lucmehl)

(*) Mount Iliamna 3052m, Lake Clark National Park, Kenai Peninsula, Alaska (215km al SO d'Anchorage)

el vídeo dels dimecres... la muntanya blanca

Gràcies a en Dani, recupero aquest vídeo de l'abril de 2008 de l'ascenció al Dhaulagiri amb esquís de muntanya, per part de Fredrik Ericsson, arribant a 150m del cim.

Precisament ara fa 50 anys de la primera a aquesta muntanya, la muntanya blanca (al darrer número de la revista Les Alpes del CAS hi ha un article força interessant).

Bon estiu!

el vídeo dels dimecres... efe

Si voleu veure què és l'esquí de muntanya per l'agència efe, aquí teniu el vídeo. I no hi ha cap accident pel mig!

(autor: efe; imatge David Aguilar, Felicitats!)

Pic de Tempestats i Pic de Vallivierna

+/- 1950m, 9h30, S3, S4 si esquiem des del cim del Tempestats, ***
Cordino recomanable pel pas del Cavall. Hi han 3 pitons si la neu els deixa veure.



Amb la ressenya de l'Edunz i en Guillem a la mà (merci), tanquem la temporada 2010 amb una volta rodona, rodona. Dos grans cims i una vall solitària tot i la proximitat amb l'Aneto. No hem trobat ni una ánima en tot el recorregut. Si bé és cert que la neu ja és alta, l'esquiada no ha estat pas curta!

Sortim a quarts de set del refugi de pescadors (1950m) i calcem els esquis a l'estany de Llossars (2470m). A partir d'aquí, neu continua, de bon avançar. La neu caiguda entre dijous i divendres ha esdevingut una crosteta que ajuda als cantos a mossegar la neu i aguantar-nos de bon matí. Força rocs vora el cim del Tempestats (3284m), que assolim a peu en el darrers metres al cap de tres hores i mitja. Vent moderat i temperatura fresca.



Descens des del cim per la canal més occidental, la neu és encara força dura. Aniria bé esperar una horeta, però se'ns farà tard. Creuem les pales com si volguéssim vorejar el Russell fins arribar a la Collada d'es Sarrios i baixem per la canal més occidental fins a l'estany més alt de Vallivierna.



Pells de nou i xino-xano cap a dalt, que ara toca orientació nord-est i la neu ja s'ha estovat força. Gotes de suor i l'aire que ens falta. Arribem a l'aresta, i amb grampons la resseguim amb compte fins el cim oriental del Vallivierna (3056m), seguint unes matineres traces (per on han pujat?)



El pas del cavall és aqui mateix, i és veu pelat com a l'estiu. Quina diferència amb les fotos del juny de fa dos anys! Ens encordem, desgrimpem uns metres i a trotar (ja no portem ritme de galop). Tuca de Culebres (3062m). Baixem uns metres fins trobar la neu, posem esquis i descens ràpid i directe fins el fons del barranc de Culebres. La canal alta ja ha transformat i és de molt bon esquiar (no és cap sorpresa, se'ns han fet les 3!) La part baixa ja és una altra cosa, però les purgues son velles i aconseguim esquiar fins la cota 2200 i pico. L'excursió acaba creuant descalços el gelat barranc de Vallivierna (no trobarem mai aquesta palanca!) i sentint les pessigolles del prat a les plantes dels peus.



Bon estiu a totes i tots.
Montse i Carles

Un casament d'altura

Degut a les fortes nevades, el risc d'allaus i el mal temps, l'expedició Alt Pirineu 2010, va haver de redefinir els seus objectius i adreçar-se el més assequible Pic de la Coma del Forn on es va realitzar l'acte matrimonial.

A l'event hi varen participar el regidor Ricard ("oficiant"); la Glòria i l'Oriol I (en qualitat de testimonis); en Martí, en Manel, l'Oriol II i en Joan Manel (equip de suport i traça); l'Escamot Raqueta (Anna i Esther), dirigit pel Subcomandant Oriol III; el Moix (unitat 4x4) i els nuvis.

Després de sopar i dormir (i esmorzar!!) al refugi de la Pleta del Prat, sota una nevada intermitent, es va assolir el cim cap a quarts d'onze. Enllestida la cerimònia es va tancar la boira i el descens es va fer amb un withe out absolut (que no es veia un pijo, vaja) a caigudes i trompicons. La boira no va permetre enregistrar tan llastimós espectacle…


Concep i Koki

el vídeo dels dimecres... gairebé Tendereña

de SQLP

(autor AlbertoEpic)

Cotiella (2912 m) per Lavasar

Diumenge 23 de maig de 2010

Refugi forestal de Lavasar (1928 m)- barranc de Lavasar- Collado de la Ribereta - Collado de la Pala del Puerto (2607 m) - vall de la Era de las Brujas - Colladeta - Cotiella (2912 m). Descens pel mateix itinerari

7h30 incloent parades, ±1415 m , **

Dissabte a la tarda, prenem la pista de Saravillo a collado del Ibón, on es troba el refugi forestal de Lavasar (1.928 m), només disposa de taula, banc i llar de foc. Abans de sopar ens acostem a l'Ibón de la Basa de la Mora, indret de gran bellesa, però en lloc de la llum de la posta de sol ens rep una curta pluja de tarda de primavera.



A les sis del matí comencem a caminar, remuntem el barranc de Lavasar i calcem esquís al cap d'una hora, ja per sobre del bosc, per sobre de la cota 2200. Passem de llarg les Agujas de Lavasar en direcció al Collado de la Ribereta i creuem en direcció el Collado de la Pala del Puerto. Per superar-lo cal fer un llarg flanqueig en pendent, ple de purgues, amb cicatrius d'allaus i cornises per sobre.



Baixem uns dos-cents metres per la vall de la Era de las Brujas i comencem la darrera pujada, cap a la Colladeta (2.714 m) i la pala final del cim del Cotiella. Arribats al cim els núvols rodejen el massís i no gaudim de les vistes que esperavem, però fa un bon sol.



A la magnífica pala somital hi trobem encara neu una mica dura, que es va estovant a mida que perdem alçada. Al punt on cal tornar a posar pells, la neu ja s'ha transformat molt. Remuntem el Collado de la Pala del Puerto i repetim el flanqueig amb neu molt estovada pel sol.



A partir d'aquí ja trobem neu primavera, passem de nou per sota les agulles i baixem la darrera pala fins que s'acaba la neu i a caminar de nou. Uns acaben la temporada avui mateix i l'altre encara no ho sap, ja veurem...

Gemma, Santi i Jordi

Bones traces de primavera i bon estiu!

Travessa del Massís de les Maladetes

del Pic d’Alba a l’Aneto
22/05/2010
12h, +/- 2480m, ***

No sabem si serà la darrera sortida de la temporada, però ja teníem ganes de visitar les Maladetes. Amb la travessa clàssica dels tres colls al cap (Alba – Cregüeña – Coronas), pensem un itinerari que visiti més cims i faci aquesta fantàstica ruta encara més espectacular i memorable.

Divendres vespre ens afegim a la romeria de gent cap al Pla de la Besurta (1890 m) i fem nit vora el cotxe. Despertador a les 2:30 h: uf, com costa sortir del sac. Esmorzem quatre galetes mentre posem pells, i sortim caminant amb la llum del frontal en direcció a la Renclusa (2100 m), on calcem esquís. Passem per l’Ibon de la Renclusa i seguim en direcció al coll d’Alba. A cota 2800 m aprox., ens desviem d’aquest camí per anar a buscar una canal evident que ens portarà a la part alta de la vall d’Alba. Assolim amb comoditat la pala somital i fem un curt tram d’aresta de neu amb algun pas aeri per roca amb gel per arribar al Pic d’Alba (3107 m). Són les 6:20 h i des del cim gaudim de la bellíssima sortida de sol, just darrera del Tuc der Òme (Val d’Aran).

Desfem el camí fins a retrobar l’itinerari del coll d’Alba (3084 m). Seguim en direcció al coll de Cordier (3121 m) i per pendents fàcils arribem al Pic Cordier (3262 m). El sol ja brilla amb força. Que bonic que es veu el Posets des d’aquí.

Descens amb neu molt dura fins a l’Ibon de la Maladeta, on és obligat seguir flanquejant en direcció E ja que el barranc queda tallat per una barra rocosa. Sense perdre alçada, donem el tomb a l’Ibon de Cregüeña i remuntem el coll de Cregüeña (2905 m). Esquiem amb neu primavera molt bona fins als Ibons Superiors de Coronas. Posem pells i comencem a pujar en direcció la canal Estasen.

A la base de la canal, just a sota el Pic d’Aneto, ens trobem una motxilla abandonada (plena de material de muntanya, GPS, cartera, mòbil, etc. ) encastada a la neu. No la volem deixar aquí i dediquem una estona per contactar amb el propietari: van pujar a l’Aneto fa dos dies i un fort cop de vent se la va emportar. El mal temps de l’endemà els va impedir tornar per buscar-la.

Ens carreguem la motxilla i entrem a la canal Estasen. Amb tot, se’ns ha fet tard i cal que ens afanyem ja que la canal comença a purgar per dalt. Trobem la neu molt dura i irregular per nombroses purgues i petites allaus i amb una immensa rigola al mig. A més, ja anem tocats i no ens sobren forces. Sortim de la canal i seguim per cresta en bones condicions fins al Pic d’Aneto (3404 m).

Fem l’aresta de neu en direcció l’Espalda d’Aneto (compte cornises!) i descens per la solitària vall de Barrancs. Excepte els quatre primers viratges sortint de l’Espalda, la neu ha transformat molt i l’esquiada és de supervivència fins al Pla dels Aigualluts. Retornem a la Besurta 12 hores després, i “una mica” més cansats. Però ben contents i satisfets de la volta!

Bones traces de primavera.

Carles i Montse

la tonteria dels dimecres... esquiar, quina por!