XIII Cronoescalada Nocturna del Pas de la Casa - 12/12/2009

El dotze de desembre a la tarda va arrencar la temporada 2009-2010 d'esquí de muntanya, amb temperatures baixes i no massa vent es va celebrar la XIII Cronoescalada Nocturna del Pas de la Casa, superant així tots als pronòstics i fent record de participants, 130 persones van fer les 2 pujades que puntuaven per la Copa d´Andorra i per la V Copa Cronoescalades FEEC.

Un bon paper dels corredors catalans amb un primer lloc d'en Kilian que va fer la segona pujada amb nomes 16' 11" ( record prova) temps total 32' 44", en segona posició Marc Pinsach que també va fer un bon paper amb un temps de 34' 06" i seguits per Wilfrid Jumère amb 35' 54". També lluitaven Oscar Roig en quarta posició i Agustí Roc en cinquena amb només 10" de diferencia, seguits a pocs segons pels corredors andorrans.

En noies la primera posició va ser per Mireia Miró amb un gran temps 40' fent una pujada de 19' 55" i l' altra de 20'05", la segona posició per la corredora d'Andorrà Sophie Dusautoir amb un temps de 41' 49", i la tercera posició per la Gemma Arró amb 42' 46", seguida per Marta Riba amb un temps de 48' 55".

En Veterans domini absolut pels corredors Andorrans primera posició per Mingo Ruiz 40' 21", segona posició Manel Pelegrina 40' 36" i tercera posició per Jaume Estañol amb 41' 40" del C.E. Girona. Un bon paper també dels joves amb una primera posició del Nil Cardona que va fer un temps de 19' 32" seguit per Genis Zapater amb 20' 16" i una tercera posició per Marc Riera 21' 06".

En quant a la participació del Club Excursionista de Gràcia destacar la participació de Joan Nadal amb una meritòria 34 posició de la general, Jose Pérez Marin i Toni Elias que s´estrenaven tots tres en competició com a socis del CEG i el ja habitual Ferran Bofill.

En el següent enllaç teniu tot el calendari de curses d´esquí de muntanya

http://www.skimountaineering.org/ca/calendar-2010

CATEGORIA GENERAL

• 1.- KILIAN JORNET 32’ 44”
• 2.- MARC PINSACH 34’06”
• 3.- WILFRID JUMÈRE 35’54”
• 4.- OSCAR ROIG 36’15”
• 5.- AGUSTÍ ROC 36’25”
• 6.- JOAN ALBOS 36’28”
• 7.- FRANS ANRIGO 37’06”
• 8.- LUDOVIC ALBOS 37’45”
• 9.-JESSED HERNANDEZ 37’58”
• 10.- XAVIER COMAS 38’
• 11.- JOAN VILANA 38’07”
• 12.- JOAN TORNER 38’17”
• 13.- XAVIER CAPDEVILA 38’17”
• 14.- FERRAN VILA 38’35”
• 15.- PAU COSTA 39’22”
• 16.- DAVID ALBOS 39’34”
• 17.- MIREIA MIRO 40’
• 18.- MARC SOLA 40’11”
• 19.- XAVIER GUILLAMO 40’12”
• 20.- TONI CASALS 40’18”
34.- Joan Nadal Soy Club Excta. Gràcia 43´45´´
65.- Josep Pérez Marin Club Excta Gràcia 52´10´´
67.- Ferran Bofill Club Extca Gràcia 53´28´´
69.- Toni Elia Oriol Club Excta Gràcia 55´42 ´´

La propera cursa era la Crono-Escalda d´Ulldeter el dissabte 19 de desembre però s´ha anul.lat per falta de condicions. Així que la propera serà el Kilòmetre Vertical de St. Pierre des Forcats.

Neu a les Terres del Sud

de meteocat:

el vídeo dels dimecres... mapes 3D

Mapes amb un realisme 900 vegades superior al de google-earth i amb itineraris d'esquí de muntanya! En la versió hivernal, de moment només està disponible la zona de l'Ötztal però fa goig de veure, i per rutes d'estiu tant d'alpinisme com de bicicleta hi ha més assortiment. Aquests "mapes" valen uns 40 euros i els podeu trobar a RealityMaps. S'han acabat les sortides sense visibilitat, i no cal sortir de casa!

Una descoberta per la vall d'Horcalh

+/- 800m desnivell, 15'2km.

Neu primavera endurida o crosta segons l'orientació.
Manel C i Ricard M
13 desembre 2009

Teníem ganes de trepitjar neu, passar fred i cremar calories unes quantes hores a la muntanya. Doncs dit i fet, vam anar a Beret i ens vam posar ràpidament a to, -8ºC, boira i cristallets de neu que queien afablement.

La primera idea era anar fins el Malh de Bolart, però les condicions de la neu i la llargada de l'itinerari ens ha fet variar la ruta.

Pla de Beret 1848m, cabana de Parros 1781m, pla confluència dels rius Horcalh i Vernatar 1775m, pales deth cap deth Horcalh 2380m i retorn pel mateix itinerari.

Del Pla de Beret seguim l'itinerari de la pista que va a Montgarri fins la cabana de Parros, des d'on anem intuint el camí d'estiu que va en direcció N per endinsar-se a la vall d'Horcalh. Aquest itinerari és preferible al que diuen algunes guies: arribar a la cabana de Cabau i pujar pel marge esquerre del riu.

L'itinerari pel bosc es fa una mica carregós, puja i baixa constantment i la neu irregular ens ha fet treure els esquís diverses vegades.

Arribats al pla que forma la confluència dels rius Horcalh i Vernatar 1775m, just sota la cabana d'Horcalh 1800m (en bon estat i apta per dormir 6 persones sobre fusta, bona llar de foc i fusta a prop) hem girat a l'oest per remuntar la vall de Vernatar. L'itinerari segueix en flanqueig per les pales del marge dret de la vall, superant els engorjats del riu. (compte zona exposada a allaus).

A la cota 2100m la vall s'obre i ja ens permet escollir l'itinerari que seguim per les pales en direcció N, en clar ascens per anar a buscar una petita carena per sobre les pales d'Horcalh 2380m, punt de retorn de la nostra sortida. Des d'aquí tenim una bona perspectiva dels possibles itineraris cap al cim del Montoliu 2660m, Estany nere deth Horcalh, El llom de la serra de Lastoar 2480m, Tuc der Omè 2703m , un altre Tuc de Colomèrs 2648m i el Malh de Bolard 2752m al Nord.

La varietat de possibles itineraris i la possibilitat de fer una ruta circular des de Bagergue fan d'aquesta àrea una zona molt interessant que em fan pensar que ben aviat farem alguna proposta.

Taillón 3144m.

Vídeo piulada...

Salut i bones traces 2009-2010!!

Edu Abad.

Vacances al Tirol Austriac

05-12-2009 Viatge BCN - Munich - Aschau (Kitzbühel)

Per fi l'HIVERN ! Com s'ha fet esperar !

Sortim de BCN amb Spanair en tres grups, debut a la disponibilitat de vols, doncs hi ha poques places i és un destí bastant sol.licitat aquestes dates. (costa uns 180 euros contractant amb www.rumbo.es)
De Munich amb vehicle de lloguer fins a Aschau (1.45 - 2.00 hores) on hem llogat una casa per a tots. (132 euros per persona /setmana + taxes (1 euro per persona /dia ) )

Aschau és un nucli de poques cases i una esglèsia al fons de la vall de Spertental., de fet la carretera mor a uns pocs centenars de metres de la nostra casa. Molt tranquil, envoltat de muntanyes i cobert de neu , resulta encantador.

06-12-2009 Stubaital. Ascensió al Pfaffenjoch (3213 m) desde la part superior de l'estació Stubai Gletscher .
Desnivells. Pujada 600 metres / Baixada 2000 metres
Dificultat. S2 / S3. Un canvi de pells
Qualitat de la neu: Pols a la part superior i neu pols trepitjada en el tram coincident amb les pistes

Sortida de prospecció. Decidim assegurar el tret i anem a fer una ascensió en alçada a la Stubaital. Sortida una mica estressada doncs el lloc està lluny i hi ha bastant transit (és diumenge). Tot i axí, quan per fi deixem el domini de l'estació, el massís de l'Stubai es mostra amb tot el seu encant i duresa : és un paisatge de glaceres, arestes, una neu de somni, molt fred i sovint vent.

Arribem al Pffafenjoch on decidim acabar la pujada. El Zückerhuttl quedarà per un altre dia, doncs es fa tard i comença a nevar.



La baixada per la glacera amb una neu pols molt seca fou memorable, i la part comuna amb les pistes es va fer massa llarga sent com som uns adictes a la neu verge.
http://www.flickr.com/photos/gregvanhoof/sets/72157622876406993/

Gregory V. , Guillem A, Jaume J. , Joan Manel, Josep Luis L, Rosa S i Xavier M


07-12-2009. Zillertal. Ascensió al Gilfert (2506 m) des de Hochfügen
Desnivells. Pujada 1030 metres / Baixada 1030 metres
Dificultat. S2 / S3.
Qualitat de la neu: Neu pols. (un tram coincident amb pistes a la part inferior)

Itinerari amb encant doncs és variat i circular: sortim de l'estació d'esquí de Hochfügen (1474 m) fins a unes cases (Lamark-Hochleger 1985 m). D'aquí tombem a la dreta i remontem la vall evident fins un coll. D'aquí, com tants altres itineraris al Tirol, remuntem l'aresta fins el Spitzlahn i prosseguim amb alguna pujada i baixada amb els esquís als peus fins el cim.

Baixada: Desfem uns doscents metres i trenquem a l'esquerra per un llom a l'Est a peu fins un coll evident.
Tornem a calçar esquís i baixem disfrutant per una valleta sobre neu pols abundant.

http://www.flickr.com/photos/gregvanhoof/sets/72157622876823185/

Buf, buf. Hem estat:
Gregory V. , Guillem A, Jaume J. , Joan Manel, Josep Luis L, Rosa S i Xavier M


08-12-2009. Zillertal. Ascensió al Sonntagsköpfl (2224 m) des de Hochfügen
Desnivells. Pujada 850 metres / Baixada 850 metres
Dificultat. S2 / S3. Un canvi de pells
Qualitat de la neu: Neu pols recent.

La nit ha estat moguda: ha nevat i continua nevant. Alguns aprofiten per prendre un dia de descans i altres disfruten de la família. Acomiadem a la Berta i en Bernat que tornen a BCN

Els que quedem en actiu ens decidim a tornar a Hochfügen. Aquesta vegada deixem el vehicle a Fügen i agafem el Skibus (gratuit) equipat amb gruixudes cadenes per arribar a l'estació.


Sota una persistent nevada enfilem la pista que porta a la cara nord del nostre objectiu. Poc a poc el dia deixa de ser tant desfavorable: ha deixat de nevar i la visibilitat millora molt.
Aprofitem els coneixements d'en Guillem en el tema d'allaus per traçar un itinerari el més segur possible sobre aquesta massa de neu magnífica recent caiguda. A la pujada en Guillem ens mostra amb interès les plaques de vent formades recentment i procurem evitar-les curosament.


Els primers metres de baixada els ferem amb precaucions doncs havia poca visibilitat però enseguida la cosa millora i ens llencem a disfrutar a fons d'aquest regal del cel.

Memorable, un regal. Hem estat:

http://www.flickr.com/photos/gregvanhoof/sets/72157622877122311/
Gregory V. , Guillem A i Xavier M

09-12-2009. Zillertal. Ascensió al Seespitze (2360 m) . Itinerari circular
Desnivells. Pujada 1200 metres / Baixada 1200 metres
Dificultat. S2 . Una remuntada per bosc amb els esquís a l'esquena
Qualitat de la neu: Neu pols ****

L'itinerari descrit, fruit en realitat d'una errada inicial, va esdevenir finalment un itinerari variat, en un entorn molt salvatge i això sí, exposat als allaus dels vessants nord del Brandberger Kolm (2700 m)

Sortim de la Kühle Rast (1191 m) en l'accés al Gerlos Pass i prosseguim fins a la Untere Schwarzchalm . Aquí ens adonem del nostre error. Amb les preses no hem agafat la desviació a la dreta del principi de la pista. Descalzem esquís i remontem uns vint minuts a peu per un bosc molt dret (fàcil però cansat). Felicitats per als que varen optar des del primer moment per aquesta opció. La vall s'obre i esdevé magnífica, molt alpina i salvatge. Poc abans d'arribar al Brandberger Joch, en Jaume, en Joan Manel, el Guillem i la Rosa, que volen aquest dia a BCN, ens dieuen adeu per no perdre el vol. Per a ells va aquesta ascensió.

Una mica amoïnats per no poder fer cim amb els companys prosseguim fins el Seespitze (2360 m).


Baixada: Es desenvolupa per una vall ben orientada i per tant una veritable nevera. La neu és abundant i excel.lent.
http://www.flickr.com/photos/gregvanhoof/sets/72157623001946868/

Gregory V. , Guillem A, Jaume J. , Joan Manel, Josep Luis L, Rosa S i Xavier M

10-12-2009. Alps de Kitzbühel. Exploració de la vall de Kelchsau
Desnivells. Pujada 800 metres / Baixada 800 metres
Dificultat. S2
Qualitat de la neu: Neu pols una mica pesada

Desde la Gasthof Wegscheld (1144 m) remuntem fins a la Bamberger Hütte i d'aquí remuntem la vall en direcció al Salzachgeier (2466 m) però ho deixem córrer: la quantitat de neu és justeta, ens agafa la boira, la temperatura és una mica alta i comença a nevar.

Baixada: Descens prescindible sobre una neu tractable però que està patint la pujada de la temperatura.

Josep Lluis L i Xavier M


11-12-2009. Wattental. Ascensió al Krovenspitze (2650 m) des de LagenWaldren (1410 m)
Desnivells. 1240 m
Dificultat. S2 /S3
Qualitat de la neu: Neu pols una mica pesada

Mentre ens equipem a l'aparcament de les instalacions militars anexes apareix un esquiador de muntanya amb el seu vehicle i aprofitem per preguntar-li algun detall de la sortida.

Poc després, l'home s'acaba d'equipar i ve directament cap a nosaltres i s'atura davant nostre: dret com un pal, cabell curt, pantalons verd fosc i esquís també verds. Ens guaita de dalt a baix i ens indica que ens espera: és evident que ens han reclutat d l'exèrcit austríac.
Es posa al davant i marca un ritme ràpid, molt viu, segurament estem practicant com fugir del foc enemic. Quan, vint llargs minuts més tard s'atura per treure's roba, li pregunto com es diu amb el meu precari alemany: 'Charlie' contesta. Ja sabem com es diu el nostre Kommandant. Més amunt es mostra molt amable : ens alternem obrint traça i s'ofereix a fer-nos fotos. Ens deixa a les cases de Hochlager (2067 m) doncs avui ha de ser a Innsbruck poc més tard.

Nosaltres prosseguim. Hi ha boira, fa vent i neva lleugerament. Ens aturem dos vegades per interpretar el plànol i consensuar el nostre itinerari que acabem encertant. Descalcem els esquís amb més boira, mes fred i més vent al coll (2450 m).
Continuem per l'aresta final, superem una cornisa i uauh! la creu del cim!.

Baixada: recollim els esquís i fem una baixada molt controlada procurant no separar-nos. Progressivament la visibilitat millora i aconsseguim fer alguns bells viratges per unes amplies pales. Llàstima d'alguna pedra.

Avui ens ho han posat difícil

http://www.flickr.com/photos/gregvanhoof/sets/72157623002237934/

Gregory V, Josep Lluis L i Xavier M


12-12-2009. Weertal. Ascensió al Rosslaufspitze (2248 m) des de Innerst (1283 m)
Desnivells. 1000 m
Dificultat. S2 /S3
Qualitat de la neu: Neu pols seca acabada de posar

Durant la nit ha estat nevant. La cota de neu ha baixat i avui es lleva gris i boirós.
Decidim explorar la Weertal als Alps de Tuxer i ens trobem finalment amb un paratge excel.lent per a l'esquí de muntanya: cims arrodonits, pendents suaus i base d'herba.
Amb dificultats per el glaç a la carretera arribem a Innerst.Comencem a caminar i poc a poc la visibilitat millora molt: el dia s'ha aixecat. Així, com un regal, finalment arribem al cim i ens regalem amb un descens disfrutador: neu abundant acabada de posar: primer pales amples, després bosc i finalment pista.

Un bon punt final per a les ascensions i descensos d'aquesta molt intensa setmana.

http://www.flickr.com/photos/gregvanhoof/sets/72157623004630130/

Gregory V, Josep Lluis L i Xavier M

Montlude (2517m)

12/12/2009
+/-1330m, 6h, S3
Val d'Aran, accés per Vilamòs i Arres.
Rafa i Carles.



Sortida poc coneguda i menys concorreguda encara. Tot i que no falten descensos, cal prendre aquesta jornada com una excursió amb esquís per un massís singular. D'aquesta ruta m'agrada la sensació d'estar suspès, penjat sobre vesants profunds. I les prespectives inusuals de la Vall d'Aran i dels Pirineus, veure Vielha a un costat i Canejan a l'altre.

Condicions de primavera, neu dura, transformant només a la solana, i poc. Ganivetes tot el dia, els descensos amb el soroll dels cantos sobre el gel. La pala del cim es pot esquiar bé, però avui m'han calgut els grampons.



Aproximació des de Vilamós i Arres per pista (4x4) fins a la curva a 1710m. Comencem a peu per la pista agafant alguna drecera per fer via. Calcem les fustes abans de la cabana d'Uishera, i en creuem els plans cap als lloms sota el Tuc de Sacauva. Ens enfilem al Còth de Laurit i fem el cim proper al NE (cota 2280m). Descens de 300m cap al fons de la vall seguint el llom de l'esquerra (descens directe no sembla aconsellable). Posem pells de nou i remuntem per sobre els estanys i cabanes en direcció al Còth der Estanh, tot vorejant pel sud el cim del Montlude. Virem a nord i per l'obaga del cim, guanyem el llom oriental del Montlude. Cim sense més dificultats.



Descens per la pala NE i flanqueig per tornar al Còth der Estanh. La tornada la fem per la Passada de Simonet i seguim el llom a cavall entre la vall de Varradòs i la Vall de Margalida.

Bones traces.

Inici de temporada, 2 cims: Tarbésou i Puig del Pla de Bernat

Inici de temporada amb dignitat.

Era dissabte i encara no tenía clar on aniria.

Les notícies de l'estat i el nivell de la neu, no eren molt bones que diguessim.

Ja no sabia si deixar-ho córrer i dedicar-me a una altra activitat aquests dies de pont.

Mirant la meteofrance, la part més bona és la zona de l'Orlú a l'Ariege, bé la que indica que hi ha més neu.

Al final decidim anar a instal·lant-se a la Cerdanya i d'allà anirem fent.

06-12-2009 - Tarbésou Un bon inici de temporada.

Diumenge a primera hora del matí ens calcem els esquís al mateix parquing de l'estació tancada de Mijanes.

La neu encara està dura. hi ha llocs que el glaç encara brilla a la llum del sol.

la neu és continua des de l'inici i millora a mesura que anem pujant.

La quantitat de neu és considerable.

Les darreres pujades ens posem les ganivetes per avançar més tranquil·lament, la neu arribar fins dalt el cim.

El solet ens ha vingut a visitar.

La vista que es contemplar entre sol i núvols és magnífica.

Fem les fotos corresponents i tirem avall.

La pala per on baixem, la neu es troba en el seu punt, els girs s'encadenen un darrera altre fins a baix, la gaudim d'allò més.

Fins i tot ens plantegem de tornar a pujar...,però no, és la primera sortida... no apurem.

Continuem baixant, la neu s'ha transformat, ara ja és humida.

Arribem al cotxe, satisfets per ser l'estrena hem encertat el lloc i la neu.

Assistents: Imanol, Josep Maria, Oriol, Teresa, Anna

08-12-2009 - Puig del Pla de Bernat - Puigvalador.

Puntalment en ve a recollir en Francesc, passem a recollir a l'Oriol i ens posem en marxa.

Avui anirem a l'estació de Puigvalador.

Per que hem vist és la zona que està millor de neu, tan que quantitat com per qualitat.

Les pistes estan tancades. Tot just quan comencen a enfilar-nos per les pistes arriba el personal.

Només començar ens posem les ganivetes, la neu trepitjada de la pista esta dura, malgrat que passem per la vora.

Encara no ha passat una hora ens posem dalt del telecadira.

Traiem pells i pel pla del Escugots ens posem al Clot del Mig on tornem a posar pells i enfilem fins el Puig del Pla de Bernat.

Els núvols ens mig envolten.

Iniciem la baixada, la neu compacta ens deixa lliscar per on volem.

Anem fins una gran pala, amb una bona pendent.

El sol ha deixat la pala amb bones condicions, la baixada és fantàstica.

La neu al clot està transformada els girs costen una mica.

Posem pells fins arribar a les pistes una altra vegada i baixem per una pista on les parts obagues estan molt dures, millor on li toca el sol.

Assistents: Francesc, Oriol i Anna

MÉS FOTOS

el vídeo dels dimecres... per la carta al reis

Ja són al mercat càmeres de vídeo d'aquestes de filmar des del casc amb qualitat HD, alta ressolució, i gran angular. Als nous models de GoPro ara cal afegir els de Twenty20 i en aquest vídeo hi ha una comparativa.
Les prestacions són equivalents: 1080p=1920x1080pixels (16x9), 30 o 60fps, output en codec H.264 (fitxer .mp4), etc. però amb diferents resultats en quan a la lluminositat i sobretot l'estabilització d'imatge. Valoreu vosaltres mateixos ;)

Tuc des Armèros (2528m)

amb descens vers la vall de Varradòs i retorn pera Montanheta
+/-1550m, 7 hores, S3
Lluis, Montse, Jordi, Carles.



Ruta circular amb dos descensos per recordar. Dia variable, sol, boira, fred a dalt, temperatura agradable a baix. Neu dura, estovant-se en superficie durant el dia només a les solanes. A les obagues, sobretot en alçada, la neu està molt endurida, i els grampons poden ser imprescindibles. Vista l'experiència d'avui, més val buscar descensos a sud i evitar les nord.



Sortim d'hora desde era Lana de Bagergue (accés lliure de neu), esquis als peus, cap al Tuc des Armèros. Llarg itinerari normal pel Còth de Varradòs, seguint la pista primer i vorejant per l'est els Malhs dera Tartèra després. Els darrers metres fins el cim son els més drets.



Descens amb esquis des del cim pel fil de l'aresta i per la vall orientada a SO en direcció als Plans de Mont. Trobem la pista a la cota 1910m i la resseguim per tornar al Còth de Varradòs. Abans d'arribar-hi, virem a sud i anem a buscar el coll al SO dera Montanheta. Seguim l'aresta que duu a la Pincèla fins la cota 2430m. Desde aquí, descens a l'est cap als plans de Moredo i retorn a la Lana.



Bones traces i que torni a nevar aviat.