Vall de Boí, 1 i 2 de març

Tuc de Moró 2733m i Pica Cerví 2750m

Un dissabte rúfol ens acull en el viatge i a l'arribada a la Vall de Boí. Allí hi trobem els companys que ens esperen i plegats anem a esmorzar al forn Codina, al Pla de l'Ermita.

Amb el dipòsit ple som els últims en aparcar a l'entrada de la vall de St. Martí.

La diversitat d'objectius fa que, aparentment, siguem els únics en triar el Barranc de Moró; caminem deu minuts encara no i ens calcem els esquís.

Al final de la pista triem anar pel marge dret del barranc, seguint una antiga traça, fins que en traiem el nas per damunt del bosc.

Fent equilibris creuem a l'altre costat del riu i ens endinsem en la vall. Anem cap a les Cometes de Moró i comencem a guanyar alçada decididament.

Als grisos que ens regalen un dia en blanc i negre s'hi afegeix ara un vent força desagradable, fort i fred.

Al cim no s'hi pot estar i ens hem d'arrecerar cap al vessant Sud; força millor.

Advertits del mal estat de la neu per una colla que baixava del cim, ens disposem a iniciar el descens amb el dispositiu "patidor/baixa com puguis" activat.

No obstant, a l'alçada del collet amb el Castellet de Moró, la neu s'endureix i en facilita l'esquiada amb més qualitat.

Això ho gaudim fins l'entrada al bosc. Fins i tot el "baixa com puguis" s'inhibeix en veure el lamentable estat de la neu, podrida com un migdia a finals de juny.

No cal entrar en detalls.

Retrobem la dignitat perduda en la pista que ens mena al cotxe.

_____________________________________________________________________________________

Estrenem el diumenge tot recordant el recent malson en què el Barça perdia i el Madrid guanyava.

Que reals que són alguns somnis...

Arribem al Port d'Erta triant les pistes més buides.

El Sol escalfa de valent. De ben segur que s'ha equivocat i s'ha posat el "xip" de primavera avançada, tipus "Corte Inglés".

No ens queda més remei que seguir-li el corrent i arromangar-nos la samarreta.

La Pica Cerví se'ns mostra ufanosa i verge d'artefactes mecànics. La seva ombra encara protegeix la cara W, cap on dirigim les nostres traces.

Obligats pel fort rost dibuixem un llarg sargit de zetes per una neu no transformada, cap al collet del sud del cim, des d'on podrem atènyer-lo.

Als antípodes d'ahir, avui romanem al pic una hora ben bona; al fuet i formatge s'hi afegeix la tradicional botifarra d'ou, pròpia de l'època quaresmal.

Els ulls se'ns perden des de més enllà del Puigmal cap al Cadí, per darrera hi surt el Pedraforca, el Montseny, St. Llorenç, Montserrat; les muntanyes de Prades, el Montsant, el Mont Caro; i ja no diguem cap al Nord.

Més per protecció que per altra cosa ens posem la jaqueta i els guants, i ens llancem pel pendent de pujada. La neu es manté sense transformar, amb una fina crosteta que es trenca sense cap dificultat.

Els saltirons substitueixen els "carving" i amb tot plegat ens deixem anar amb força per a remuntar de franc el Port d'Erta. Però tot i el descompte, encara hem de pagar una petita penyora.

Les postres del cap de setmana són una baixada tan llarga com bona per les pistes de Boí.

El cafè el prendrem a Bellcaire.

Tuc de Moró

Pica Cerví

Angèlica, Glòria, Ricard, Ramon.

Aneto 3404m - 2/03/2008

El gruix de la glacera o el que queda d'ella és preocupant i l'aspecte no era pas el de principis de març...

I hem estat en Francesc d'Igualada, en Xavier M, el suport logístic i gastronòmic de la Carme S des de Sessué, i jo mateix.

Punt de sortida: Pk inferior de Llanos de l'Hospital 1729m

Desnivell: +/- 1750m (recorregut llarg des de Llanos, GPS wikiloc)

Durada: 6h de pujada / 2h de baixada (d'Aigualluts al cotxe encara es pot fer amb esquís però és planer i s'avança lentament).

Neu: dura, molt dura pel matí fins als 2800m. Ja a la glacera, primavera (algun tram de pols per sobre els 2900m). Es pot fer pràcticament tot l'itinerari amb esquís fins a Llanos de l'Hospital i sense rascar gens. Es veu molt poc gruix de glaç i neu a la muntanya. Calor.

les fotos...

Bones traces!!!

problemes amb els botins?

...llagues als talons? una de les teories per prevenir-les parla de portar el botí ben ajustat evitant que el peu balli dins, lligant bé els cordons. Sinó en teniu es pot solucionar amb dos parells de velcros de 30cm (1€ a les merceries o ex-tot a 100), com feia amb les meves antigues Garmont Megaride.

També us hi podeu fer cosir cordons: els de les noves Megaride s'han trencat i un bon sabater

m'ho ha arreglat de meravella (c/Berlin entre Guitard i Numància, banda muntanya):

PJ, desitjo que et serveixi...

Bones traces sense nafres!!!

El vídeo dels dimecres... "AlpControl"

AlpControl és un nou sistema que permet fer esquí de muntanya amb botes d'alpinisme (el vídeo no és cap cosa però demostra que va bé pel descens):

"Piada" TUC DE MORÓ 2.734 m

TUC DE MORÓ 2.734 m
Dissabte 23/2/08
Elena, Pili, Carles, Joan Manel, Roger i Joan.
Itinerari:
Punt de partida: revolt de la carretera de Taüll a l’estació d’esquí de Boí-Taüll, on hi ha el pont que creua el torrent de la vall de Sant Martí (1.695 m), pista vessant N de la vall de Sant Martí, Bosc de Moró, Cometes de Moró (2500 m), Passada de Moró (2630 m, uns metres per sota), coll occidental del cim i pala sud-oest del Tuc de Moró (2734 m).

Descens: pala orientada a nord-oest i el mateix itinerari que per l’ascens a partir de la cota 2300 m.
Neu: Pales superiors neu està primavera, a mitja baixada neu crosta, a la part del bosc i a la pista la neu dura.
Desnivell:1040 m. Durada: 3h30 min. d’ascens i 1h30 min. de descens. Dia molt bo, molt assoleiat ni rastre de les borrasques que segons les previsions van arribar diumenge.

Sortim a peu de carretera, de l’esplanada on es pot aparcar. Caminem uns 30 metres travessant el pont sobre el Torrent de Sant Martí i comencem a pujar per la pista que va paral·lela al torrent pel marge esquerra (GR 11 cap el Port de Rus). Podríem haver començat foquejant ben bé des de l’inici de la pista a peu de a carretera, però veient el panorama ens falta fe i tenim per por a haver de treure els esquís en una corba que hi ha un metres més endavant. Així que com a penitència carreguem els esquís uns 100 m. Sembla que no pot ser, la neu cobreix bé la pista i el vessant N i l’altre vessant del barranc, orientat a sud a les mateixes cotes i fins molt més amunt no presenta ni traces de nou!. Pugem foquejant per la pista fins a cota 1820m en que abandonem la pista i pugem pels vessants de la dreta cap el sud, en mig del bosc, fent voltes maría per un sistema de corredor entre els arbres. La neu està dura i les ganivetes, tot i que són prescindibles, ajuden a la pujada, progressem amb tendència a anar cap a l’esquerra (sud-est). Travessem els replans del Bosc de Moró a cota 2030m, després de acostar-nos als fons del barranc de Moró pugem per una coma cap el sud per arribar després per pendents més dretes fins a un metres 20-30 m per sota un coll (Passada de Moró, 2630 m). Seguim flanquejant uns metres per sota la carena cap l’est fins arribar al coll occidental del Tuc de Moró i per una ampla i suau pala al cim del Tuc de Moró (2734 m).

Com és ja costum aquesta temporada tenim un dia clar i la vista des del cim en un dia com avui abasta des del Mont Perdut a la Forcanada passant pel Posets, i davant mateix molt, molt a prop veiem els vessants del Pic de Filià, de moment encara sense remuntadors.
Del cim baixem per una pala orientada a nord-oest per anar a retrobar el mateix camí de pujada a partir de la cota 2300. El primer tram de la baixada la neu està primavera i es bastant agradable, a mitja baixa trobem neu crosta que és un calvari i la part del bosc i la pista la neu està glaçada, i ara sí! Amb esquís fins a peu de carretera! Qui ho havia de dir quan aquest matí enfilàvem la carretera cap a Boí!.

Joan Bartoll

ALPS DEL TIROL. OTZTAL. 15 - 23 de març

Sortida d'Esquí de muntanya.

Raid itinerant de refugi en refugi. Punt culminant de la travessia: Wildspitze (3774 m)

Dificultat:
Variable en funció de si es vol ascendir o no als cims que es troben a l'abast durant la travessia.
Cal tenir la resistencia per poder mantenir un ritme de 1200 - 1400 m de desnivell diaris.
Si ademés es vol ascendir tots els cims cal tenir la capacitat de moure´s amb soltura sobre terreny mixte alpí.

Interessats:
Poseu-vos en contacte amb
Xavier Martí: 662.09.24.19
e-mail: xmigual@hotmail.com

Xiulet piulador

... provo amb aquest xiulet d'atreure algun/a piulaire que sé que s'amaga bones traces, com aquestes de dissabte als alps d'Àustria, a la zona de la Silvretta, amb neu POLS !

Piulada : Pic Mir. Avantcim (3170m) i Pic Sayó (3210 m) des de l'Hospital de Benasque

Desnivell: 1610 m
Dificultat :
Esquí: S2-S3
Alpinisme : 45º en neu dura i segon grau en roca

Deixem l’automòbil a l’aparcament en el pontet poc abans de l’Hospital i comencem la pujada a les 7,41. El dia es presenta radiant. No es veu ni un núvol. Fa poc fred per l’època que ens trobem i podem començar a caminar amb poca roba. Ens pesa, però, les poques hores que hem dormit i tota la setmana de feina. Passat l’Hospital busquem el nostre camí en el bosc de la part inferior de la pujada i aviat ens plantem al peu del segon tub, que es podia fer amb ganivetes però era més ràpid fer-lo amb els esquís a l’esquena.

Anem progressant sobre una neu dureta i ràpidament guanyem alçada. El Salvaguarda, la Tuqueta Blanca , el Pic d’Alba i els demés cims van apareixent disciplinadament i ens saludem al nostre pas. Finalment ens endinsem en el ombrívol petit circ entre la Maladeta Occidental i la Dent d’Alba. Deixem els esquís poc abans del coll d’Alba (3081 m) que no tenia neu suficient per arribar-hi amb esquís.

Arribem al coll i ens trobem de sobte amb la visió lluminosa dels cims del vessant sud que ens aporta l’escalfor del sol.

Fem un curt flanqueig i afrontem la grimpada de la cara sud del Pic Mir . Una combinació de pales de neu gelada (45º) i segon grau en roca ens duu a l’aresta molt a prop del cim (tram perdedor, fites), que no podem coronar per trobar-se ben protegit per una esmolada aresta de granit recoberta de plaques de gel. (Son les 12,20). Amb la cua entre les cames desgrimpem el que hem fet.

Tossuts com som , decidim no donar per perduda la partida i obrim traça fent un flanqueix ascendent sobre neu verge (40 – 45 graus) fins al llom sud del Pic Sayó, que resseguim sense problemes fins el cim. (Son les 13,30). Aliviats, assaborim la bella vista sobre les altres Maladetes i els seu glaciar Nord. Val la pena haver fet aquest elegant cim.

Descens:

Un cop retrobem els esquís, trobem una neu disfrutona fins a la cota 2600 (fina capa de neu pols sobre neu dura). A partir d’aquí la neu es va degradant , alternant alguna zona de neu crosta amb altres de neu molt dura, que era qualsevol cosa menys bona, al menys per a mi. La Rosa, en canvi, estrenava esquís i tota neu li semblava bé.

A les 15,55 arribem a l’automòbil.

Sempre recordaré d’aquesta sortida l’excel.lent dinar i millor companyia amb que ens obsequiaren la Carme i els seus quan arribarem a la vall

Resum: dura ascensió amb un component d’alpinisme que li dona caràcter. Les condicions més que acceptables trobant-nos com estem a finals d’abril ( o potser m’ equivoco)

Podeu veure més fotos de la sortida en :
picasaweb.google.es/xavier.marti.igual/2008FEBRERMALADETAOCCIDENTAL

Per Rosa S. i Xavier M.

.

Crònica del Xè Open Vall Fosca

Dissabte 16 de febrer de 2007

Els participants aproximant al peu de canal a la cara oest del Montsent de Pallars

El passat dissabte es va celebrar la desena edició de l'Open Vall Fosca, organitzat pel CEPS de la Pobla. Hi van participar un total de 166 equips, que van poder gaudir d'un itinerari variat, alpí, molt treballat i atractiu. Tot i l'aparent manca de neu als Pirineus, amb les vessants solanes despullades fins cotes molt altes, les recents nevades de primers de mes conservaven els vessants obacs sorprenentment bé per a la pràctica de l'esquí, amb un guix considerable de neu de bona qualitat.

El recorregut, amb inici a la presa de Sallente, contava un desnivell total de 1830m. En primer lloc s'ascendia al Montsent de Pallars. Des de la presa, es pujava amb esquis als peus per unes pales a la dreta de la canal de Pigolo fins al carrilet, que es seguia durant un tram, inclús atravessant els tunels coberts de neu a cop de pala per la organització. El tram final fins al cim recorria una canal directa fins de uns 150m, amb una corda fixa per ajudar-se a progressar amb seguretat. Tot seguit, un curt descens per la vessant obaga de l'aresta oest, fins una coma on calia calçar de nou les pells. Els corredors remuntaven a continuació 200m fins al coll d'entremonts, tot creuant la traça de la primera pujada. Des d'aqui, una baixada per neu pols fins a un punt intermitg entre estany Gento i el Montorroio. Pells de nou, i ascensió fins a l'avantcim del Montorroio per una segona canal, més curta i senzilla, equipada també amb corda fixa. Per últim, descens per cara oest fins a estany Gento, on es trobava la meta. Els corredors tornaven al punt d'inici aprofitant el telefèric de la central.

El dia va ser magnífic, amb bona temperatura, manca de vent, i sol radiant. La sortida va ser a les 09'30, i els primers participants van acabar el recorregut amb 2h09min. No va haver-hi sorpreses, Kilian Jornet i Javier Martin van imposar-se amb considerable avantatge respecte els segons classificats, progressant amb ritme i cadència formidables. El gruix de participants però no van correr tant, i van prendre's el temps de gaudir del paisatge, l'ambient i les vistes de la Vall. Al final, tothom va coincidir en l'encert del recorregut, considerant la prova una gran festa, més enllà de la competició esportiva. L'èxit de participants, i la celeritat en que es van formular les inscripcions demostren que aquesta és sens dubte una de les proves amb més bona acollida entre els esquiadors de casa i forasters.

Kilian Jornet progressant
Els guanyadors en el canvi de pells d'Entremonts, amb el Montorroio al darrere

De cara al futur, cal fer saber a qui vulgui participar-hi que l'Open es correrà any sí any no, de forma binanual. Ens hi trobarem doncs el proper any 2010. Ànims, se us hi espera.

Carles.

a la fi neu nova?

Previsió d'snow-forecast pels Pirineus, a "9 dies": neu de dilluns 25 a dimecres 27 de febrer...

El vídeo dels dimecres... "esquí per un tub"

El "Silver" (al Nez Perce, Grand Teton) ben bé sembla la canal de Cristall o el Vermicell, això si amb més neu i molts nassos per baixar-ho com ho baixen!

(a destacar la qualitat de la filmació amb la càmara subjectiva!)

Autor: randosteve

Puigmal

No hi ha neu al Puigmal?

http://gauachet.blogspot.com/2008/02/puigmal.html

Quasi-piulada... Pic de la Tribuna 2499m

Això és una prova d'enviament des del mòbil, des d'aquest cim de l'Arieja... Hi hem estat 9: Manel B., Manel C., Joanmanuel C.,Rosa S, Joan B., Jordi T.,Ricard M., Glòria i Jaume.

Potser des de casa ja completerem o farem un altre post... Ara toca la baixada!

Bones traces des de la Tribuna!!!
###################################################################

Ja des de casa, una mica més d'informació per si hi voleu anar...aquesta zona, juntament amb la Vall de la Galba tenen força neu i només ens hem descalçat els esquís els darrers 80m de l'accés al pic pr la carena sud-oest. Aquest és l'aspecte del pic des del coll nord del Puig de Pla Bernat (es puja per un dels dos tubs i la pala que es veu a l'esquerra del cim (de força pendent).

Pic de la Tribuna 2499m des de Puyvalador; +/-1400m; S3, *** (per la llargada i accés dret a la vall de Botadiol i la pala del pic), PD; de 5 a 7 hores (mínim tres canvis de pells); orientació majoritàriament est; GPS wikiloc.

Itinerari: Estació de Puyvalador 1678m - Clot de l'Euga - Clot de Dalt - Coll Nord del Puig de Pla Bernat 2312m - Vall de Botadiol 2050m - Coll 2415m - aresta sud-oest del pic - Pic de la Tribuna 2499m ( a la tornada ens hem estalviat un canvi de pells carenan cap a les pistes sota el Pic de Ginebre). L'accés a la Vall de Botadiol és per uns tubs i pales de fort pendent.

Bones traces!

El vídeo (atenció: és un eXperiment amb música de Fausto Papeti a propòsit d'un clàssic eròtic dels 70s, vaja, un pel "cutre"): Tribuna sexesqui

Pic de Montardo per Colomers

Sortim de l'aparcament habilitat a mig cami dels banys de Tredós (a 1.450 m. d'alçada) amb els esquís als peus i comencem a remuntar la llarga vall. La suavitat meteorològica i la bellesa del paisatge fan més passadora la llarga marxa. Cap a les cinc arribem al nou refugi de Colomers situat a l'altra riba del llac a 2.135 m. Sopem i dormim comodament.

El diumenge esmorzem i sortim. En direcció oest remuntem la vall fins el Port de Caldes (2.570m.). Després d'un breu descens (tast de com serà la baixada) i del pas pel llac de Les Mangades, remuntem el coll de Güellcrestada, flanquejem cap el coll de Montardo i pujem al cim. Després d'admirar les vistes, menjar, beure i descansar breument ens llancem pala avall. La neu està perfecte i permet gaudir de l'esqui a tope. Novament passem pel refugi a recollir part del material i seguim avall.

El retorn per la pista de Tredós es fa menys pesada del que supòsàvem i sense haver de remar gaire arribem al cotxe.

Tot plegat força positiu. Es tracta d'un recorregut llarg però molt recomanable.

Volta al Rochebrune, del 8 al 11/02/08

Com que ens queden uns dies de vacances, el Manel C., Elisabet R. i Roger L. decidim aprofitar l'anticicló per anar a fer la volta al Rochebrune, una travessa que fem en 4 dies per la zona del Queyras-Briançonnais, basada en les ressenyes 9, 10 i 11 de "52 Balades À Skis Dans Le Queyras Et La Haute Ubaye - Arvieux, Abriès, Saint-Véran, Ceillac" d'Arnaud Guillaume.

Hem trobat neu a totes les cotes (a partir de 1850 vessant S i 1700 vessant N), de qualitat molt variable segons el vessant. Carenes i cims ventats.


Divendres 08/02/2008. Col de Péas (2.626m) en travessa S>N

+1000/-800; F; S2; 5h30m; Orientació SO (ascens) i N (descens), IGN 3537 ET i 3536 OT

Itinerari núm. 9 del llibre. Sortim amb els esquís als peus del poble de Souliers, remontem pel barranc de Souliers fins passada la Berguerie de Souliers i ens enfilem passant per la dreta de la Crête de Clot Chamaurie per guanyar un primer coll (sense nom a IGN). Sense treure'ns les pells, baixem fins a cota 2500 i tornem a remuntar per pendents molt suaus fins el Col de Péas. Per al descens cap a Les Fonds, haurem de decantar-nos una mica cap a la dreta i després seguir el barranc. Serà inevitable remuntar uns metres quan el barranc s'estreny, just abans de fer l'última pala per arribar a Les Fonds.

Dissabte 09/02/2008. Petit Rochebrune (3.078m) des de Les Fonds

+1000 /-1000; PD; S2/S3; 5h; Orientació N i O, IGN3637 OT i 3536 OT

Des de Les Fonds hi ha moltes opcions de cims per fer, i nosaltres triem el Petit Rochebrune buscant els vessants on creiem que trobarem neu pols. Seguim l'itinerari marcat als mapes IGN, primer anant cap a S seguint el barranc, per tombar decididament cap a E a la cota 2100. Per fer el cim accedirem a la carena a cota 2846 i ja sense esquís (per falta de neu) farem el cim anant cap al NE.

Descens pel mateix itinerari.


Diumenge 10/02/2008. Col de Chaude Maison (2.825m) en travessa E>O

+900/-1100; PD; S3; 5h30m; Orientació E (ascens) i SO (descens), 3536 OT

Itinerari núm. 10 del llibre. Anem cap a S seguint les traces del dia anterior, però a la cota 2200 remontem pel barranc de Coutiers cap a O i accedim a un collet (deixant a la dreta el coll de Mairsalles). Hem de perdre
una mica d'alçada sense treure pells i ens dirigim cap al NO per una pala que ens durà fins un petit llac que voltarem per l'esquerra. L'última pala, un pèl més dreta, ens durà fins el Col de Chaude Maison.
Bon descens cap l'O fins arribar a les pistes d'esquí de fons, que seguirem uns 3 km fins arribar a Le Laus on passarem la nit.

Dilluns 11/02/2008. Col des Portes (2.962m) en travessaN>S

+1200/-1100; PD+; S3; 6h30m; Orientació NO (ascens) i SO (descens), 3536 OT i 3537 ET

Itinerari núm 11 del llibre, variant per la vall de Blétonnet. Sortim de l'hostal amb els esquís als peus, desfent els 3km de pista d'esquí de fons que vam seguir el dia anterior. Quan arribem al pk d'estiu, hem de dirigir-nos cap a la dreta i travessar el riu per un pont en molt mal estat. Pugem pel bosc seguint l'itinerari d'hivern dels mapes IGN. Quan sortim del bosc accedim a un fals pla, per on avançarem cap al coll des Portes, visible a l'esquerra de l'aresta. Els últims 100m del coll són drets però amb esquís.
Bon descens per la primera pala orientada a S (convé fer un bon horari). Després hem de flanquejar cap a l'esquerra i anar baixant per aquest costat al peu de la crête de Clot Chamaurie, per finalment arribar a la Berguerie du Soliers i desfer el camí del 1er dia fins Souliers.

Opcions per dormir:

- Souliers: Gîte d'étape Le Grand Rochebrune (http://gitedesouliers.fr/). Dormitori amb lliteres, 20e dormir i esmorzar. Molt agradables.


- Les Fonds: hi ha una Gîte d'étape, que no està oberta al febrer però té una part lliure per a l'hivern totalment equipada. 9 places de llitera, gas, estris per cuinar i estufa de llenya amb llenya. Hi ha una "capsa" per deixar 10e per persona i nit.

- Le Laus: hostal Auberge l'Arpelin (http://aubergelarpelin.club.fr/auberge-arpelin/index.html). 43e per persona i nit en habitació de 2. És més un hostal de pista d'esquí de fons que algerg o refugi de muntanya.