Piulada de 6 cims als Andes de Chile - Agost/Setembre 2007

Enviat per Carles Ll.

Sembla que la neu que el passat hivern no va caure a Europa ha anat a parar als Andes. Des de l’any 1995 que no es veien els gruixos que s’acumulen encara avui a Chile i Argentina. I l’hem anat a cercar. Durant 3 setmanes, el Joan B., l’Eli R., el Roger Ll., i el Carles Ll. hem voltat per l’Araucania i la regió dels Llacs mirant de pujar els cims més significatius i característics d’aquesta part de la Cordillera.

Volem a Santiago el 25 d’agost, lloguem un turisme i conduïm cap al sud. Els volcans que busquem es troben entre 500 i 1000 km al sud de la capital.

La primera setmana el temps és excel·lent, serè i fred. Aconseguim pujar al Chillán tot i la nostra baixa forma, al Lonquimay tot i els accessos impossibles, i al Villarrica malgrat el vent que ens tomba. "À la poche!" L’Antuco l’haurem de deixar per la tornada, fa massa vent per creure que hi podrem pujar.

La segona setmana ens és adversa. Dos dies per aconseguir portar el nostre auto a l’altra banda de la frontera pel pas Mamuil Malal (quanta neu i quins forats al ripio!). Diem "chauuu, fins la propera" al Lanín. Bariloche havia de ser la terra promesa, on la neu és "poudreuse", el temps més estable, i el bife, el bife, ... esdevé la consolació. Segueix plovent (que li demanin al Joan!) i la neu, és clar, és podrida i pesada. Així no anem enlloc! Tantes llàgrimes no son bones per la nostra moral. Fugim de nou a Chile, l’Osorno ha de ser la nostra redempció. Esperem dos dies al refugi. El despertador sona fluixet comparat amb el vent, i la boira no ens deixar ni veure’l.

Però tenim esperances en la tercera setmana. A hores d’ara ja som adictes a l’accuweather.com, i l’snow-forecast.com no pot fallar. I dimarts arriba el dia que esperàvem, ho celebrem des del cràter del Llaima. L’endemà encara fa bo, el Sierra Nevada ens recompensa amb una sortida llarga, variada, i completa. I per no faltar a la promesa, l’Antuco s’afegeix el darrer - i pels pèls - als records que ens enduem d’aquests dies passats als Andes.

20/08/07 Volcán Chillán (Chillán Nuevo) 3186 m.

+/-1500m, 5h l’ascens/1h el descens, S2, orientacions S, SO i O

Cap dificultat tret del desnivell. A vegades les maquines de l’estació tenen l’estranya mania de pujar fins a escassos 400m del cim. L’estació no emet forfaits vàlids per una sola pujada.Des de la carretera d’accés son clarament visibles els 2 volcans, el Nuevo a l’esquerra i el Viejo, a la dreta. No confondre’ls amb el Nevado Chillán, uns km més al nord.

Des de l’aparcament més alt de l’estació (1700m) remuntar per les pistes fins a la cota 2500 on acaba el telecadira Don Otto, el més important del centre. Aquí tornem a veure el volcà amb la fumarola característica. Deixem enrere l’estació, travessem una petita planícia i seguim una curta valleta direcció N-NE fins la cota 2750m. Cal flanquejar cap al E sota la base del cim per anar a buscar el coll entre els 2 volcans per suaus pales. Els darrers 100 metres son una mica més drets, fàcils tanmateix. El cràter te uns 200m de diàmetre i és fàcil donar-li la volta. Descens senzill fins l’estació, per pistes vermelles després.

31/08/07 Lonquimay (2965m)

+/- 1250m, 4h l’ascens/1h el descens, S3, orientacions E i SE

Cim directe des de la base de l’estació de Corralco. La part alta és dreta i sovint glaçada. Prudència. La pista d’accés (10kms) pots ser complicada, inclús amb tot terreny, si ha nevat o plogut recentment. Remuntar per qualsevol banda de l’estació fins superar l’alçada de l’únic telecadira. Seguir encara pel llom que davalla del cim per acabar anant a buscar una fondalada a la dreta.

Remuntar una gran pala cada cop més dreta que acabarem superant per la dreta fins arribar al cim. Descens pel mateix itinerari. 30ª a 35ª sortint del cim.

02/09/07 Villarrica (2847m)

+/- 1550m, 5h l’ascens/ 1h el descens, S2/S3 si s’esquia des del cim, orientacions N i NO

El volcà més popular i més repetit, l’espectacle del cràter s’ho mereix i justifica anar-hi. Compte a l’hora d’inhalar els vapors, perill d’asfíxia. Gel en els darrers 150m.

Accessos: 15 km per ripio, prou còmodes si no neva ni plou.No te gaire pèrdua. Remuntar l’estació fins el telecadira més alt (el de l’esquerra). Seguir per les pales de l’esquerra, amb tendència a l’esquerra (SE) per vorejar un ressalt més dret. Cap a 2400 la ruta al cim és visible de nou. Els darrers 150m a 35º ens van obligar a posar grampons.

11/09/07 Llaima (3120m)

+/- 1650m, 5h30 l’ascens/ 1h30 el descens, S2/S3 la darrera pala, orientacions O i NO

És el més alt dels volcans que hem pujat. El seu cràter també és el mes profund, i té activitat. Si n’hagués de triar només un, seria aquest. Molt de compte en el tram proper a les fumaroles sota el cim. L’escalfor per l’activitat geotèrmica fon la neu en contacte amb el terreny i crea cavitats trampa on és fàcil caure. Anar amb quatre ulls! Si es gira boira, creuar el pla a 2000m pot ser complicat a la tornada. Accessos per pista de ripio fins l’estació d’esquí de les Araucàries. La vam trobar impracticable, però no sempre es troba en condicions tan pèssimes.

Remuntar l’estació fins arribar a un gran pla dominat pel volcà. Creuar lo en direcció al con i anar guanyant alçada suaument per les pales de l’esquerra. Cap a 2550m, anirem ascendint en flanqueig cap a l’esquerra per evitar les pales més dretes que baixen directament de l’aresta. Aviat trobarem una coma que remuntarem cap a les fumaroles de mig vessant. Queda només una pala que es va redreçant. Deixar els esquis on el gel ens impideixi seguir sobre les fustes. Guanyar fàcilment el cim entre les formacions esculpides pel vent. Descens pel mateix itinerari.

12/09/07 Sierra Nevada (2550m)

+/-1600m, 6h l’ascens / 2h30 el descens, S2/S3 el primer gir, orientació N

L’única muntanya que vam pujar que no era un volcà. La més baixa, però també la més llarga (24km A+R). Solitària, passa per uns boscos d’araucàries i coigües que ja de per si justifiquen la visita. Compte amb les cornises del tram intermitg de l’ascensió. Accessos oberts.

Des de les termes de Malalcahuello, seguir la pista fins un trencall a 300m. Seguir-ne una altra que abandona el fons de la vall, puja a ma dreta i va a buscar el plateau que s’endevina ja. Un cop a dalt, seguir al S el que sembla una pista. Cap a 1300, deixem la cornisa per endinsar-nos a la dreta dins del bosc per una pista amb pintura groga. Cap a 1400 cal començar a pujar per dins del bosc, sempre en direcció S, per anar a trobar tard o d’hora el llom de nou. A 1700 s’acaba la vegetació i seguirem sempre pel llom lluny de les cornises. Arribats a 2200m, ens trobem davant un cim rocós que voregem per sota cap a l’esquerra (SE) fent un llarg i fàcil flanqueig. Seguim pujant per pales senzilles fins trobar un plateau a 2375m. Encarar la darrera pala i més dreta, amb esquis fins al cim. Descens pel mateix itinerari.

15/09/07 Antuco (2985m)

+/-1600m, 4h30 l’ascens /1h el descens, S2/S3 per sobre l’avantcim, orientació N i NO

El vent que sempre bufa a l’Antuco és la major dificultat a l’hora de fer cim. Pujar-hi ha estat ben bé un regal, no hi confiàvem. Esplèndides vistes sobre la laguna Laja. Descens directe i sostingut, una bona esquiada. La ruta no te secret, el volcà és al davant mateix. Només apuntar que cal atacar-lo per l’esquerra, aprofitant una mena de valleta que forma un cordó de lava. No cal seguir el telearrastre fins al final, ja abans ens podem decantar cap a l’E. Tampoc cal entrar ben bé per aquesta vall, ens podem enfilar per les pales més directes cap al S. La tendència és però anar orientant-se progressivament de E a S, i SO els darrers 300m. Hi ha un avantcim a escassos 80m del cim. Crater inactiu a dalt. Descens pel mateix itinerari.

4 apunts per qui hi viatgi:

Cal portar sempre grampons per que la neu sovint és dura o gelada. També podeu trobar formacions caòtiques de gel a les parts altes dels cims. No en va el vent pot ser la principal dificultat per ascendir aquests cims. El dia pot ser radiant, però si bufa el "puelche", vigileu que el vent no arranqui la porta del cotxe quan en baixeu! El "viento blanco" és temible quan apareix. No vam veure rastres d’allaus ni vam trobar condicions que ens fessis patir al respecte. Cal estar però alerta de possible plaques. Porteu l’equip complert per allaus.

Pot ser que en alguna estació us puguin vendre un forfait per una sola pujada (per escurçar desnivells) però informeu-vos en abans. No hi conteu d’entrada. En alguna estació aproximen amb la ratrack. En general son amables, a les Araucaries especialment. Si el volcà es troba inclòs dins una reserva nacional, CONAF pot cobrar-vos un ticket per entrar-hi, o exigir la seva autorització abans de l’ascensió. Així ho teniem entès al Villarrica, però ningú va preguntar res, i no vam pagar tampoc.Qui tingui intenció de visitar aquests cims, que no s’ho pensi dos cops.

Endavant.

Contacteu-nos si voleu més informació.

Bones traces.

New Zealand 2007... un mes cap per avall !

Aquest juliol hem estat cap per avall a Nova Zelanda. La idea inicial era visitar l'illa sud tot fent esquí de muntanya. Degut a problemes amb l'arribada de l'equipatge, hem fet moltes altres coses a part d'esquiar!

Som 8 en tres campervans i cadascú ha arribat per la seva banda....però el dia 1 ens trobem i ja no ens separarem fins el 25, que marxaran tots menys el David, el Jaume i jo, que tornarem el 29.

Tot comença amb mal temps que ve del sud-est i ens neva fins i tot a la platja. Resulta, però, que després d'un marron d'aquestes característiques té lloc un anticicló fantàstic que pot allargar-se moooolts dies i això és el que ens ha passat: bon temps (solet, temperatura força baixa, gens de vent...) durant més de 20 dies!

Els primers dies donem un vot de confiança als problemes aeroportuaris i fem sortides a llocs propers a Christchurch, per tal de recuperar amb rapidesa l'equipatge. Visitem la zona de Banks Peninsula (Akaroa), on fem una caminada molt bonica per uns camins molt empinats. S'obre el dia enmig de la boira i gaudim de les vistes a l'oceà Pacífic (no veiem balenes....). L'endemà anem a veure foques a Kaikoura.

Pensàvem que no serien tan fàcils de veure.......però només aparcar ja estaven espatxurrades a les roques, esperant que les fotografiéssim. Fem una caminada molt espectacular a nivell de mar, per tal de resseguir la costa tot veient colònies de "fur seals" i cormorans eixugant-se les ales. De tornada, anem pel camí que va per dalt de la muntanya, gaudint d'una posta de sol fantàstica amb tot de muntanyes nevades a un pas. Anem fins a Hanmer Springs, on hi ha una petita estació d'esquí tancada però tot de botigues obertes. D'allí anem al Lewis Pass, on fem excursió a peu per seguir els tres afortunats que ja tenen esquís! El camí, que va pel mig de la bush, sembla encantat i amb vida pròpia. No es poden calçar esquís fins que sortim del bosc. Hi ha molta neu, però força humida.

Arriben a un primer cim d'uns 1500 m i la baixada la gaudeixen per tots 8. Nosaltres, amb les wambes totes molles, anem als banys termals japonesos a Maruia Springs, amb aigua sulfurosa (pudenta) però molt calentona i reconfortant. Arriben alguns paquets.....però no tots! Decidim anar fent, i ja ens portaran l'equipatge on siguem..... (campervan, travelling around). Volem anar a veure pingüins, directes cap a Oamaru. No en veiem ni un! Dormim al costat de la platja unplugged i és una de les millors nits! Matí espectacular de platja, anem a veure les pedres esfèriques de Moeraki i ens neva al costat de l'aigua.

La neu ens fa entrar el mono i decidim anar de pet a Queenstown!!! El paisatge de camí, tot emblanquinat, ens fa començar a somniar. Visita obligada a l'aeroport de Queenstown, l'endemà arribaran les botes d'esquí! Això vol dir que ja ens veiem en cor de llogar material..... Mentre uns fan el Double Cone a Remarkables, el Toni, el Jaume i jo anem a fer el Queenstown Hill a pota.......amb el que m'agrada caminar! L'excursió és molt bonica, amb vistes al llac (com no, sempre hi ha algun llac com a fons de foto!). L'endemà, els esquiadors van a Cardrona, on fan pujades i baixades per pales interessants, mentre els caminadors fem una bonica caminada cap al Moke Lake ..... on veiem per primer cop els cignes negres (també veiem possums). La nostra primera esquiada: anem a Remarkables amb esquís de lloguer que pesen.....buffff.......sort que baixant se'ns passen tots els mals!

La zona de Queenstown la donem per vista i anem a Wanaka. Esquiarem dos dies per la zona de Treble Cone. Pales amb neu tremenda......i els de la patrol ens esperen passades les 5, perquè no havíem avisat.

Ara farem una excursió per la zona de l'Aspiring. No podem fer-lo, però ens hi apropem anant a dormir a l'Aspiring Hut, refu molt fred! Aquest cop no hem llogat esquís......però pel que sembla l'excursió a una muntanya propera acaba essent una bona ensigalada per la bush (amb l'aparició d'un follet i tot!). Impressionants les nits estel·lades a l'hemisferi sud (aconseguim localitzar la creu del sud).

Tornem a la "civilització", passant pels 7 fords de l'anada! Ho tenim tot gravat.... Lloguem esquís a Wanaka i marxem cap a Ohau Range. Farem una esquiada pel Mount Sutton, fins al Dumb-bell Lake......pena que la neu és crosty.....però amb bones vistes i alguna pala amb pendent emocionant!!!

La propera sortida és a la zona del Mont Cook (perdó, Aoraki, oi Martí!).

Un dia d'aproximació per un camí molt directe amb esglaons mentre t'enlaires sobre les glaceres fins al Mueller Hut. Grandíssima la sort de veure l'Aoraki des de tan a prop..... L'endemà ens llevem ben aviat per anar a fer una punta del pic Sealy. Celebrem el dia sopant a Twizel, el poble fantasmagòric. Ens dirigim a Wanaka, per tornar ben aviat pel matí els esquís de lloguer i recuperar FINALMENT els nostres (l'aeroport de Wanaka és molt tiny i només hi ha un vol diari, si la boira ho permet). Ara ja toca veure la costa oest......i és que hi ha un canvi tan radical a nivell de vegetació! Tot està ple de palmeres de falgueres (fern), un dels símbols d'aquest país... Fem nit a Haast Beach, tot perdent les claus de la nostra camper degut a l'èxtasi d'una posta de sol al mar de Tasmània...... Tota una experiència, sense cobertura, sense entendre'ns amb l'única persona que ens pot ajudar, i sort de la finestreta de darrere, que ens l'havíem deixada oberta sense voler! sinó encara estaríem amb el ganxo i la manxa......L'endemà pel matí, increïblement, el Xavi les troba! Ens recomanen anar al Mont Brewster i per això cal fer nit al Brewster Hut.

Ensigalada de les nostres......veiem que no hi ha massa neu, però el recorregut passa pel mig d'una glacera i sembla que la neu està assegurada (com a mínim, en aquell tram). Ens fem una bona matinada, tenim moltes ganes de fer cim! Sort que és fosc i no veiem per on passem.......tot i així, anem molt ben orientats!

Passem la glacera encordats sense gaires problemes, i un cop al coll anem a peu per una aresta fàcil fins que comença a complicar-se...... Jo ja veig que pujar molt bé, però que baixant patiré! Arribem a un avant-cim i a partir d'allí el Xavi s'ho mira i diu que cal encordar-se i treballar-s'ho força, està tot molt gelat. Com sempre, no ens sobren les hores, així que tirem avall (grans vistes del mar de Tasmània des d'allí). Practico això dels pendents inclinats, els dos piulets, i caminar com si anés a cagar i em fes fàstic el wàter.......quin cansament psicològic! Res, sóc una cuentista.....
Un cop al coll, com que al Xavi li fa gràcia, anem al Topheavy Peak, i és que el nom fa gràcia, no??? Baixem cap a la glacera i l'agafem una mica més per dalt, posem pells i desfem el camí del matí.......quin pati!!!!! Al refu tenim poc temps per refer-nos i marxar corrents! El sol s'està ponent i encara hem de baixar mil metres fins al cotxe......Xulíssim el bosc quan es fa fosc, el pas de mico final i la creuada de riu.......aquest cop no hi ha miraments i passem descalços......els peus ens ho agraeixen! Els més gafes del viatge hem estat el David el Jaume i jo.......aquest cop, anant cap a Hokitika (tot veient les glaceres de Fox i de Franz Josef) ens carreguem l'embragatge del cotxe. Per sort, el lloc on decidim que se'ns cali el cotxe és a 150 m d'un lloc amb endolls.......empenyem la camper amb totes les forces que ens queden..... i resulta que hem anat a parar a Ross.....Empire Hotel, gran pub amb rugby i cerveses de les grosses...... L'endemà, ens canvien la camper i ens en donen una de molt neta, amb un canvi que sí que funciona com hauria d'haver funcionat en l'altra.
Dinar de germanor davant del New World de Greymouth........sort n'hem tingut dels NW de NZ........paradissos del consumisme! i és que sempre ens falta pa.....jajajaja..... Passem per l'Arthur's Pass i dormim a Springfield, fent un fish and chips dels guarros (i boníssims!). L'endemà visitarem les pistes més grans de l'illa sud......al Mount Hutt (4 remontadors?). El temps comença a canviar i tenim vent, amb ratxes molestes......de manera que desistim a fer el Mount Hutt i baixem altre cop per pistes. Per no avorrir-nos, fem una altra foquejada. Dormirem a Methven, on passem l'última nit tots 8 plegats.....Ho celebrem amb un UNO que em deixa amb mal gust......no hi ha manera de fer perdre el Xavi........es nota que té el cul pelat de tant jugar-hi ;) Pel matí, els núvols ens fan acomiadar dels 5 keas que tant ens han distret......fotos de rigor amb les crocs, cullera i barret (tota l'illa ens tenia controlats!) i nosaltres anem cap al Porter's Pass. Allí fa un dia radiant......amb un vent també "radiant". Intentem pujar un tros, fem fotos boniques del mar de núvols cap a Christchurch i tornem a la costa oest, per veure les Pancakes (amb allò de les claus no ho havíem pogut visitar). Els dos únics pingüins que veiem al llarg del viatge els trobem aixafats a la carretera.
Fem nit unplugged al costat de la costa (i de la carretera....jejeje). L'endemà toca cotxe......i pluja......ja tocava! Westport i cap als Nelson lakes. Fem una altra nit unplugged al costat del llac Rotoiti i quina diferència de temperatura amb les nits gèlides de les primeres setmanes. Fem l'última esquiada a Rainbow, amb núvols amenaçant però que ens deixen gaudir d'una curta però maquíssima esquiada al Mount McRae. La nit la passem a Marahau, on l'endemà fem kayak per la Tasman Bay, a l'Abel Tasman National Park.......que xulo!!!!!!!!!!!!! Veiem els animals tan a prop......i unes foques ens segueixen fent que sigui un dels moments màgics del viatge........sempre ho recordaré!!! A Nelson, la ciutat de l'art i que té més sol de tota l'illa, el David ens convida a sopar i quedem mooolt satisfets. Ja només pensem en la tornada cap a Christchurch, però el paisatge és magnífic.....sembla Noruega.... Abans d'arribar a Kaikoura encara veiem més foques a peu de carretera....

Per fi, tastem el crayfish......una mena de llagosta deliciosa! Se'ns fa fosc i anem al càmping de sempre.....i l'endemà marxem......després d'una breu visita al centre de la ciutat (res especial). La tornada en avió es fa pesadeta......i els esquís arriben un dia més tard, molt estrany!

Piulada "Topheavy" NZ2007- Mt Brewster (punta oest 2480m)

Ep! Jordi i cia, que és no per fer enveja, que també ens estem encigalant com si fóssim al pirineu i no expliquem la pèrdua de les claus de la campervan a la platja, el camperafting (creuar aigües braves amb la furgoneta), les avaries mecàniques, i estar tot el dia capervall...

Peró ara toca piulada, com dic al títol: "Topheavy":

Mt Brewster (punta oest 2480m) i Pic Topheavy 2076m (20 i 21 de juliol de 2007)
1er dia: Pujada al refugi Brewster (1500m) des del Haast Pass (560m): +1000m, PD (a peu), 3 a 5h (carregats com a mules)
2on dia: Refugi - gelera - Aresta oest - Punta oest - descens - Pic Topheavy 2076m - descens: +1450m/-2450m (només 200m amb esquis, la resta a peu o grimpant amb grampons i piolets); PD+ a D- (500m de desnivell per aresta alpina, i la resta del recorregut tret de la glacera, molt exposat); GPS wikiloc; 14h d'activitat...

No gaires vegades una sortida amb esquís de muntanya pràcticament sense esquiar m'ha deixat tant satisfet: la duresa, bellesa i la part d'alpinisme del recorregut recompensen!

Tot comença amb una remullada fins als genolls, en diferents modalitats, per creuar el Haast River.

La pujada pel bosc del primer dia ( i la nocturna del segon...) son d'una bellesa difícil d'explicar: aquests paratges estant abocats als vents humits del mar de Tasmània i la vegetació es d'una exuberància preciosa... durant la pujada m'he sentit transportat tot i la llunyania temporal i geogràfica al mon del Dersu Uzala! I com em pesa la motxilla!!!... i recordava la del Dersu: un sac de farina buit, dues camises velles, casquets de bala, un flascó, plom, una capseta amb càpsules, un tros de lona de tenda, pell de cabra, un tros de bloc de te, un pot de conserves buit, una alena, una destraleta, una capseta de llauna, ........

El refugi es nou de fa dos mesos i estem molt be fins que a quarts de 5 toquen els despertadors: les primeres dues hores a les fosques son perdedores, sense sender, i per un pendents "embarrancats". Amb el sol arribem a la gelera: ens encordem i per fi podem calcar esquís, per remuntar-la (2-3km i 200m de desnivell) fins a situar-nos al coll oest de l'aresta. El Brewster, amb 2515m té les condicions d'un 4mil difícil! Ho intentem resseguint l'aresta oest i assolim un coll superior molt estètic i les dues puntes que precedeixen el cim principal: potser ens resten 50m de desnivell i 200 d'aresta però el glaç i l'horari fan recomanable recular.

De baixada decidim atacar un petit cim que sobresurt de la gelera i que hem vist al mapa amb el nom de "Topheavy". No sembla pas difícil i fins que no arribem no entenem el seu significat: veiem el llarguíssim recorregut i desnivell que tenim fins les campers...

Hi arribem de nit, cansats i satisfets alhora!

I mes i mes km, turisme, pingüins (?), partits de rugby i aventures (i descobertes gastronòmiques!) fins on som ara, casi al final del viatge (per 5 passat demà), i alguna esquiada més (avui a la zona del Mt Hutt, on hem repetit dues pujades a reser del vent que estranyament fins ara no havíem patit).

Bones traces!
Xavi, Marti, Toni, Josep Maria, Montse, David, Berta i Jaume

+ de NZ

Piulada NZ - Cap a la costa oest: Sutton i vistes a l'Aoraki

Hola de nou! Vet aquí que ja tenim les fustes, amb 20 dies de retràs però ja està! Per sort el material de lloguer era dels xulos: ample, pesat, i d'aquells que no fa mal si els ratlles ;)

Les darreres sortides han estat molt maques:

Zona Twizel:

- el Mt Sutton, des d'Ohau amb bucle cap al Dumb-bell Lake: uns 1100m amb un parell de canvis de pells, una baixada molt dreta i neu crosta i pols... amb sol i fred!

Zona Aoraki:

- dos dies de travessa "brutal" a la zona del Mount Cook: 1er dia del poble al Mueller Hut (1000m de pujada directe, per un camí amb esglaons mentres t'enlaires sobre les glaceres). Posta de sol i nit a tocar al Mount Cook. 2on dia: travessa per glacera cap al pic Sealy. Ens plantem a la punta 2450m: queden 2000m de baixada (1400 amb esquis) amb l'Aoraki vigilant-nos!

I continua l'anticicló i el fred fins dissabte! Intentarem els propers dos dies, de camí cap a la west coast, el Mt Brewster...

Bones traces!
Xavi, Marti, Toni, Josep Maria, Montse, David, Berta i Jaume

+ de NZ

Kiwi-piulada: New Zealand!

Hello des del sud de l'illa del sud!

Només quatre ratlles per dir-vos que la temporada continua per aquí baix, amb neu justeta però de qualitat, temperatures sota zero i un sorprenent anticicló per aquestes contrades...

De turisme i km ja n'hem fet molt, amunt i avall amb les tres campervans que hem llogat... el paisatge i el que hem pogut visitar ha estat de postal: des d'una nevadeta a la platja, una excursió envoltats de foques,...

I d'esquí de muntanya no ens queixem: tres de nosaltres tenim els esquis encara a Heathrow, pero hem pogut llogar... Per ara hem conegut la zona de Lewis Pass, Queenstown (el Doble Cone a Remarkables, Cadrona,...) i ara a Wanaka hem trobat pales de neu pols de somni a la vora de Treble Cone amb vistes al Aspiring: quines baixades!

Res mes (de moment) Bon estiu i si marxeu de vacances compte amb les maletes!!!

Bones traces,

+ de NZ

cegesqui'2007 Hung Up

Un resum dels descensos de l'any 2007, que encara allargareeeeeeeeeemmmmmmmmmmm!!!

Piulada - Aneto 3404m 18/05/2007

Participants: Berta A. i Jaume J.
+/-1550m (5h de pujada, 2-3 de baixada)

Teníem previst marxar més lluny aprofitant un dia de festa que ens quedava... la meteo incerta als alps ens aconsella fer alguna cosa més a la vora... i de pas actualitzem de primera mà la informació de la Besurta ;)

El dia ha estat fantàstic i l'Aneto recompensa especialment si ets qui ha matinat més i tens el privilegi de fer la primera traça del dia!

El "parte":

- A la Besurta s'hi arriba sense problemes i tot i ser laborable el Pk és ple (festa a països veïns).
- Es poden calçar els esquís a la Renclusa.
- La neu era molt podrida (el dia abans va ploure fins a 2900m).
- Abans dels portillons sorprèn veure algun tram on apareix la gelera (ens ha sorprès a mig maig)
- El darrer tram, per sobre coll de Corones estava molt glaçadot.
- Descens en neu "sopa".
- Ja no s'arriba amb esquís a Aigualluts, i cal trampejar pel tram que hi ha de roques, congestes i forats amagats.
- No obstant, pels estudiosos del canvi climàtic, dir-vos que les condicions han estat molt semblants a les del 14 de maig del 2006 (piada nº1040), excepte la calor: aquesta matinada (3am) a Benasc +18ºC i a la Besurta +11ºC!!!

Bon cap de setmana i bones traces!!!

Piulada de la Vall de Cabanes - Pic del Pinetó 2648 m; 5-6/05/2007

Participants: Marc P., Laura S., Roger M., Manel C., Marina G., Jaume J. i Berta A.

Sortida programada dins del Cicle d'esquiadors de muntanya.

Encara que estiguem al mes de maig i que avui faci una calor d'estiu, aquest cap de setmana ningú ho hauria dit!

Sabíem que la meteo era bastant incerta, però diuen que qui no arrisca no pisca.......i hem decidit mantenir la sortida tal i com l'havíem pensada.

Dissabte tarda-vespre ens endinsem pel bosc encantat de la vall de Cabanes, carregats amb les tendes i fent una bona estona amb els esquís a l'esquena. Al cap d'uns pocs metres després del pont, els esquís ja llisquen per sobre d'una neu força humida i acampem al
costat de l'Estany Negre de Cabanes. El llac ja està desglaçant-se, de manera que no el podrem creuar per anar a fer el Xemeneies. Sopem mentre es fa fosc i fem un bon cremat abans d'anar a dormir, amb havaneres i tot!

Tota la nit ha estat nevant (uns 10 cm) i fent unes bones ratxes de vent, de manera que fa una peresa sortir de la tenda....... Mandregem, pensant que el dia només pot millorar, fins que decidim que més val anar per feina, abans que la cosa empitjori. Quan ja som al camí de
tornada, veiem amb bons ulls el Coll del Pinetó, tot i que el vent decideix bufar amb ganes. Deixem pes al costat d'un pi i ens dirigim en direcció nord, abduïts per una pala nevada (tot i que la neu està difícil). Un cop al coll treiem esquís i pugem a peu per l'aresta oest
que mena al Pic del Pinetó, 2648 m, des d'on entremig dels núvols i la boira descobrim les vistes a Sant Maurici. El vent és cada cop més fort i la boira no ens deixa veure gaire res...... Sort que no hi ha pèrdua: descens de la pala i flanqueig sense perdre massa alçada. Recuperem el
pes perdut i desfem el camí del dia anterior.

Arribem cansats, havent fet més del que ens hauríem pensat quan fèiem temps dins les tendes. La zona ens ha agradat moltíssim, i ens sorprèn el nom de Vall de Cabanes a una zona on tot és natura en estat pur!

Detall de l'itinerari:

Carretera de la Bonaigua (Bosc del Gerdar a mà esquerra; el cotxe es deixa passat el refugi, al primer revolt) 1550 m - Vall de Cabanes - Estany Negre de Cabanes 2200 m - Coll del Pinetó - Pic del Pinetó 2648 m - retorn pel mateix camí.
+/- 1100 m ( +/- 150 m de baixar a acampar a Cabanes), Fàcil (cal anar en compte, segons l'època, amb possibles allaus un cop passat el pont).
Horari: 2 h fins a l'estany, 1.5 h fins al cim, 2 h descens; GPS wikiloc

Meteo i neu: Iso 0 a 2000 m aproximadament. Dissabte tapat i nevada al llarg de la nit i tot el diumenge, amb ratxes fortes de vent. Poc més de 10 cm de neu nova, que en general és força humida. Límit esquiable: 2000 m.

Anècdota: el mapa que portàvem indica que hem pujat la Roca Blanca, però mirant el Vèrtex núm. 182 ens hem adonat de l'error.

Bones traces!!!

Piulada Vanoise

Enviat per Jordi O.

Hem basat el itinerari en el que va fer en "jaumesquidemuntanya". Tot i que la neu ja ha fos força, hem pogut fer-lo integrament amb esquis. Bon ambient als refugis i poca gent.

Parking Le Manchet 1952 / Refuge Found des Fours 2537 / Pointe Found des Fours 3072 / Refuge Found des Fours 2537 / Col du Pisset 2990 / Pointe de Mean Martin 3350 / Refuge la Femma 2352 / Les coins des Stars / Pointe de la Sana 3436 / Col des Barmes de l'ours / Parking Le Manchet 1952

Un itinerari recomanable per "disfrutar".

Gràcies, Jaume.

Joan G, Jordi O, Jose L, Teresa L.

Piulada Pic de Norís 2820m, 30/04/2007

Enviat per Pasdeguia.

Participants: Oriol B., Ricard M.

Desnivell: 1000m

Horari: 3'5h

Estat de la neu: primavera dura, congestes i plaques disperses de1820 a2100, contínua a partir de 2100.

Meteo: Cel seré a primera hora (6'30h), molt tapat a partir de les10h.

Dificultat: PD/S3

Descripció: Hem fet un primer intent per pujar per la vessant Norddirectament des del Pla de Boet, la manca de neu ha fet que canviemd'itinerari. Ens hem desplaçat fins a la pista que puja a la valld'Aixeus, fins que la congesta de neu de la pista ens ha barrat elpas.

Pista vall d'Aixeus 1820h Deixem el cotxe a la pista i seguim a peu(éspot pujar amb esquís però), hem seguit la pista i el camí que puja alsestanys d'Aixeus.

A 2100m, en uns plans, la neu ja és contínua i resseguim les canalsquepugen els llacs (ganivetes).

Cap als 2400m cal decidir l'itinerari, laruta normal que puja al coll està molt pelada i on hi ha neu és moltdret, decidim pujar directament, des de l'estany d'Aixeus superior,direcció Sud, per anar a buscar una canal que queda a la dreta delcim.

2600m entrada a la canal, al principi és mantinguda, uns 30 graus, laneu és molt estable i pugem sense dificultats, el darrer tram és mésdret i fem els darrers 50 metres a peu.

2760m coll, d'aquí al cim només cal remuntar per una pala directa alcim, Pic de Norís 2820m.El descens ha estat fantàstic, neu primavera dura (els núvols no hadeixat que el sol la desfés), i hem aprofitat totes les congestes perarribar amb els esquís als peus fins el cotxe.

Bones traces de primavera,

Pasdeguia

Piulada dels Écrins - Dôme de Neige 4015m i Monêtier 3339; 28 a 30/04/2007

Participants: Pere-Joan B., David T., Enric T., Roger Ll., Carles Ll. (baixa involuntària de darrera hora) i Jaume J.

Ja no queda ningú que pensi que aquest any no hi ha neu... ens han descobert!

El vídeo (que "los chicos del coro" em perdonin...):

Podria dir que ha estat fantàstic, que hem fet un 4mil, que l'esquiada, la companyia i les vistes han estat immillorables, però també m'he trobat massa gent i pocs muntanyencs: compartir taula amb francesos i italians que ni diuen bon profit (ep! res en contra ni amb els francesos ni amb els italians, només els que seien amb nosaltres), matinada a toc de pito, gent per tot arreu, traces amb persones anònimes que ni "bon jour" quan les avances, ... res a veure amb les altres escapades que hem fet aquest any.

Per sort, el record que ens queda és el bò. Com ha escrit en Pere-Joan, "...comença a clarejar i l'espectacle és impressionant, o encara en podríem dir més i dir que és im-pressionant. Silenci, negre nit a ponent, llum pàl·lida a llevant, cel raser, estels brillants i les siluetes de les esveltes muntanyes que ens rodegen... Al davant la Barre. No van haver de rumiar massa per posar-li el nom. Quina barra!"

Dissabte pugem al Refuge des Écrins des de Pré Madame Carle, amb els esquís a l'esquena fins als 2200m.

La pujada al Dôme de Neige la fem diumenge: el dia és fantàstic. Volíem pujar a la Barre però ho hem vist més que lleig i en males condicions. De fet l'Enric no ho ha vist sinó que ho ha tastat i no ha pogut passar del primer llarg.

El descens ens ha portat al Refugi du Glacier Blanc: dilluns volem fer travessa cap al Pic du Rif passant pel Coll de Monêtier però un front ha entrat i hem hagut de recular en el segon canvi de pells. Les vistes des d'aquest coll cap a la Barre són de portada de llibre: només per veure aquest espectacle de cims i glaceres val la pena tornar-hi!

Detall de l'activitat:

Dissabte 28/04/2007: Pujada al Refuge des Écrins
+1300m; PD (trams delicats i exposats a 2500m i a l'accés al refugi),***; 5h
Pré Madame Carle 1850m - Glacier Blanc (riba esquerra) - Refuge du Glacier Blanc 2542m - Refuge des Écrins 3175m.

Diumenge 29/04/2007: Dôme de Neige des Écrins
+1000m/-1600; PD,S3,***; 4h pujada,1h descens.
Refuge des Écrins 3175m - Glacier Blanc 3070m - pujada per pendents de la dreta (O) - Dôme de Neige 4015m - descens pel centre - Glacier Blanc - Refuge du Glacier Blanc 2542m.

Dilluns 30/04/2007: Col du Monêtier
+1000m/-1700; PD+,S3-S4,***; 3-4h pujada,1-2h descens.
Refuge du Glacier Blanc 2542m - Glacier Jean Gauthier - Col du Monêtier 3339m - Glacier du Monêtier 3100m - Col des Brouillards (precisament!..., cota 3300m) - Col du Monêtier 3339m - Ref. du Glacier Blanc 2542m - Pré Madame Carle 1850m.

Meteo i neu: Iso 0 a 2800m (2000 dilluns). Dissabte bò, amb núvols d'evolució( i volves de neu). Diumenge gran bo. Dilluns s'ha llevat entranyinat i ha acabat nevant a partir de les 10. Neu bona per sobre els 3300m. Dura o primavera, fàcil d'esquiar a la resta, fins cota 2200m.

Bones traces!!!
Jaume

Piada - Puigmal 2910m 29/04/2007

Enviat per Marc P.

Hola,
Diumenge amb en Ferran vam pujar el Puigmal. Neu molt dura i relliscosa de pujada però vam poder fer una molt bona baixada. La neu havia retrocedit força respecte el cap de setmana anterior (no es podia baixar des del Puigmal de Lló). Però avui n'ha caigut una de bona, per tant
Bones traces!
marc

Piulada Puigmal per França, 2910m, 22/04/2007

Enviat per Edu.

Hola a tots,

Diumenge vam fer el Puigmal per Err, poca a dir d'aquesta gran clàsica, bona neu primavera, molt ambient, i poca gent q saluda, deu ser el cambi climàtic q afecta les neurones, o com diuen alguns, el cracks no saludan i diumenge estavan tots al Puigmal. Tinc l'esperança q no es perdi el companyerisme al monte.

Després de a ver vist la piulada del Alt Cubil a millor aquet diumenge ens animen i pugem o si algú fa alguna sortida, l'idea es surtir diumenge asi q si algú s'anima.

Salut, i bones traçes (q encara quedan per fer).

Resposta enviada per Ferran B:

Hola el diumenge jo també era allà, vaig fer el Puigmail de Llo i després el Puigmal d´err, tens raó que la gent anava una mica a la seva bola, era difícil treure una salutació de la penya, per cert la neu dura i en molt bon estat ... aquest cap de setmana també pujaré per fer alguna cosa per la cerdanya ...

Ferran

Piada - Tossal del Molar Gran 2885m, en travessa - 21/04/2007

Enviat per Carles Ll.

Alta Ribagorça i Val d’Aran, 21/04/07

Participants: Joan B., Jordi G., Patxi, Nora, Carles1, Carles2 i Carles3.

+/- 1600m i unes 8 hores en total. Ascens per la vall de Bessiberri i descens per la vall de Conangles. Travessa molt completa, amb molt ambient, sota les crestes dels Bessiberris i amb les muntanyes de l’Aran i les Maladetes a prop. Descens per Conangles que satisfarà els més afamats esquiadors. Apunteu-vos-la per a properes temporades!

Sortim del Refugi de Conangles (Boca Sud del túnel) per la pista de la Vall de Bessiberri (1550m). No calcem els esquis fins al llac 2000m. Seguim en direcció al refugi-bivac metàl·lic a 2200m (confortable i ben cuidat). En aquest punt remuntar una vall definida en direcció NE fins que el circ es tanca sota les crestes rocoses del Molar Gran. Remuntar a mà dreta les pales més dretes cap al Coth dera Canau de Rius. Passar al vessant NE (Val d’Aran) per un punt més a l’esquerra del coll i flanquejar una mica fins trobar les pales que menen al cim.

Descens vessant NE fins a la proximitat de l’Estany tort de Rius. Pells de nou i ascens (40min/ 250 m) cap al coll de Conangles. Ja amb a la vista, descens sostingut i directe fins al fons de la vall (esquiem fins el pont a 1750m). Una estoneta més a peu i som al cotxe.

Bones traces.

Piada Pic Alt del Cubil 2833m - 22/04/2007

Enviat per Marina G.

Participants: David, Roger, David, Luis, Pili, Manel, Jaume, Berta i Marina.

Dificultat: Fàcil, S2-S3

Desnivell: 903 m

Horari: 3-3:30 hores de pujada

Aprofitant encara les últimes neus al pirineu més proper i, per què no, per saciar el nostre afany consumista, ens dirigim a Andorra. Objectiu: Pic Alt de Cubil. Sortim dels Cortals (1930 m) i en 10-15 min ja ens calcem els esquís, neu dura fins dalt. Per fer cim hem de superar una petita cresta fàcil. Baixem per la canal del costat de per on hem pujat (O-NO), fent així una bonica circular. La neu ja s'ha començat a transformar i és manté perfecta fins al cotxe. En definitiva una excursió matinal per fugir de la civilització i amb bona companyia.

Bones traces!!!!

Marina

Video publicat per Jaume J.: