Condicions al Pic de la Mina i al Puigmal de Llo

Enviat per gatsaule.

Hola,
soc el Joan de Berga (alguns ja em coneixeu) i tant sols us volia informar que ahir mateix el pic de la Mina estava en molt bones condicions de neu excepte la carena final i, abans d'ahir, el Puigmal de Llo estava impecable amb neu dura del cim al cotxe, tant per la pala com pel torrent (vessant nord).
No hi ha massa neu, però és dura. Tant en un cas com en l'altre no vam tocar ni una pedra.

Salut,
JOAN

PIULADA NADALENCA - Tuc dera Pincèla (2545m , 23/12/2006) - Cap de Vaquèira (2500m, 24/12/2006)

Enviat per Montse B.

Des de la Val d'Aran se'ns està fent força extrany aquest desembre i aquestes festes nadalenques sense les muntanyes ben ben blanques, des dels cims fins als pobles, ni els carrers, ni les teulades i xemeneies de les cases cobertes de neu... I com que ja no podiem resistir-nos més de no passejar els esquís muntanya amunt després de tants mesos d'estiu i els nostres somnis ja havien visualitzat tota mena de viratges per la millor neu pols, decidim fer un parell de sortidetes per l'Aran, probablement de les poques coses que es poden fer fins que no arribi la tant desitjada neu, i així, obrir l'estòmac pels àpats nadalencs.

Tuc dera Pincèla, 2545 m, 23/12/2006
Jordi, Manel, Montse

Pugem amb cotxe tot terreny per la pista des del poble de Bagergue fins un parell de corbes més amunt de la Bòrda de Perú (direcció Còth de Varradòs).
Caminem una mitja horeta fins a l'alçada de la cabana de Moredo. Des d'allà i ja encarant la vall del riu Arenho ens calcem esquís i foquegem amunt seguint el típic itinerari fins al coll i fem cim pujant per la part esquerre de la pala final, menys exposada al sòl. La resta de la pala està molt (però que molt) pelada. En aquest darrer tram la neu està força regelada, mentre que des del coll fins gairebé allà on ja no podem continuar amb esquís la neu (uns 20 - 30 cm) s'ha preservat agradablement pols, poguent disfrutar de valent del descens. Aquesta vall és força herbosa i arbustiva, el què ens permet ratllar mínimament les soles.

Cap de Vaquèira, 2500 m, 24/12/2006
Manel, Montse

Ja ho sabeu, aquesta és una opció d'emergència per tots aquells que no us poguem estar d'esquiar...

Des del pàrking d'Orri, pugem per la pista Luis Arias (encara tancada) fins al Cap de Vaquèira. El tram de baix està xafat, mentre que el de dalt es manté sense treballar. Des del cim, sorprèn de veure la zona dels Tucs del Bacivèr i Rosari amb tant poca neu. Tampoc la pala del Parros està en condicions. Fem el descens pel mateix itinerari, anant en compte amb algunes pedrotes perilloses i creuant-nos amb diversos grups de gent que amb el mateix pensament han decidit foquejar fins al Cap de Vaquèira.

PIULADA NADALENCA - 3 balades à skis dans le Queyras 22 a 24/12/2006

Participants: Berta A. i Jaume J.

Les ganes de muntanya, l'anticicló i un divendres que ens hem agafat de vacances ens aboquen a matinar i marxar cap als alps: al Queyras i l'Ubaye sembla que hi ha neu i només són a 700 km!

Com que a l'Ubaye hi volem anar per reis, ens decantem pel Queyras, un pel més al nord. És un plaer arribar-hi: no hi ha trànsit (estacions d'esquí molt petites i a mig gas), sol, els pobles i paisatges són de postal, i el tracte de la gent molt familiar.
El Mont Viso, el Grand Queyras, Rochebrune i l'Aguille du Chambeyron dominen la zona. Més al N es veuen els Ecrins.

Condicions generals de la neu:
de 20 a 80cm (un pel més a les cares N de l'Ubaye, especialment al Coll de Vars, on les valls de Crachet i l'Infernet bé es valdrien una altra kilometrada).
el mantell és esquiable a partir dels 1.500-1.700m als vessants N i un pel més amunt al S (moltes valls són herboses, d'alpage, sense cailloux!).
La qualitat és de neu envellida (la darrera nevada va ser el 8-9 de desembre), però a les zones boscoses i més obagues es conserva pols. Les cares sud es deixen fer bé, amb neu dureta, i a les parts altes hi ha de tot: crosta, dura, ventada, pols...
Tot i la poca neu hi ha moltes plaques a O i també a NO (ambient sec i fred, gobelets, vent, "woooofffsss" en foquejar, i una que vèiem ens ha petat als peus, però de poca amplada i recorregut).
El temps anticiclònic: sol, cap núvol, sota zero tot el dia (-9ºC als matins), i una mica de vent (fort dissabte).

Resum de l'activitat:

Divendres 22/12/2006: Sommet Bucher 2254 m

+/-550; F,*, S2; Orientació E i S; 2h30' d'ascens, 30'descens.
La Rûa 1710 m (Molines-en-Queyras, a 27km de Guillestre) - Pont des Achins 1670 m - Col des Prés de Fromage - Sommet Bucher 2254 m.

Bonica passejada per estirar les cames després d'un matí al cotxe, a aquest excel•lent mirador del Queyras. El nom del pic, "foguera", fa honors a la seva utilització en segles passats per avisar als habitants de les valls d'incursions enemigues.

Cal creuar el pont sobre l'Aigue Blanche i remuntar enmig de pastures i un bosc de melézes, fins arribar al coll des Prés Fromage. Ambient de postal amb corrals i refugis alpins. Prosseguim pel costat soleil fins al cim on hi ha un petit cobert. Descens pel mateix itinerari (directament no és possible per unes barres rocoses).

Dissabte 23/12/2006: Pic Traversier 2882 m i Le Queyron 2884 m

+/-900; PD,**, S2-S3; Orientació N-NO; 3-4h d'ascens, 40'descens.
Pont de Lariane 2024 m (en la ruta al Col Agnel, a 10' de la Rûa , i a 33km de Guillestre) - Vallon de Longuet - Col de Longuet 2701 m - Pic Traversier 2882 m - Le Queyron 2884m.

Fem cas a les recomanacions de la gent de la vall i anem a buscar la neu pols d'aquest racó orientat a N... i la trobem! La passejada és magnífica, només es redreça una mica en arribar al coll. D'aquí ens enfilem pel vesant sud cap a l'aresta i un cop dalt la resseguim, esquís als peus, passant pels dos pics, amb grans vistes al Grand Queyras. Baixem per la pala NO (plaques) i després per la vall gaudint de la neu, encara seca.

Diumenge 24/12/2006: Col Furfande i Pic du Vacivier 2631 m

+/- 1.100 m; F fins el coll, PD,**, S2-S3; Orientació NE-N-E; 3-4 h d'ascens, 1h descens.
Arvieux 1565 m (a 15' de La Rûa on hem dormit, i a 21 km de Guillestre) - Torrent de l'Izoard - pont 1850m - Cabane du Plan Vallon 2014 m - Col de Furfande 2500m - Pic du Vacivier 2631 - coll NO 2611m - Cabane du Plan Vallon 2014 m - Arvieux 1565 m.

Sortim, esquís als peus, des del poble d'Arvieux resseguint un camí que puja a la vora del torrent. La vall és molt encaixonada i hi ha força neu. A 1850m encarem direcció S per pendents molt suaus fins al coll (vistes bucòliques al Chalets de Furfande). Enfilem una aresta ampla fins al cim, i veiem que és possible baixar pel coll que hi ha a continuació (en 20' es podria pujar també al Pic du Gazon, de 2744m, però l'aresta està molt ventada).

Bon descens amb neu dura primer, i millor enmig del bosc. La part final, pel camí ens porta ràpidament fins el poble.

Com que és migdia, fem ruta cap a BCN creuant pel Coll de Vars per entrar a l'Ubaye. Resseguim possibles itineraris i prenem nota de Gites per tornar-hi.

I ara toca Sopa de Galets i desitjar Bon Nadal i molt Bones Traces!!!

Com arribar-hi: BCN-Montpelier-Aix en Provence-Sisteron-GAP-Guillestre (730km). Des d'aquí hi ha moltes valls a triar: Col Agnel, Aigue Blanche (Saint-Veran), Ceillac, Col de l'Izoard (Arvieux),...

Per dormir:
Multitud de possibilitats al Queyras. Més difícil a l'Ubaye:
Gîte Les Arolles, 36€ mitja pensió (La Rûa - Molines en Queyras, bonic de visitar per cert, i museus, mel, ...) 0033 492 45 89 50 http://www.lesarolles-queyras.fr/
Una recomenació de 13€:
"52 balades à skis" d'Arnauld Guillaume. Ed.Didier Richard 2006 (hem fet els Itineraris 37, 31 i 2).

Mapes: IGN 3537 OT i ET (Mont Viso i Guillestre), i IGN 3538 ET més al Sud.

Bones traces!
jaume

"Piada" o piulada ?

Enviat per Pere-Joan B.

Sembla que per fi s'acosta la neu i uns i altres ja comencem a treure la pols de les fustes. A alguns ens agrada compartir el que fem amb els companys i ho expliquem. Ho fem amb tanta il.lusió que a vegades no ens adonem de que quasi no deixem parlar als altres. Actuem com els ocellets quan tenen fam i piulen i piulen sense parar.

Per això en els ambients d'escalada quan un escalador explicava moltes aventures es deia que piulava... bé, no, es deia que "piaba" perquè aquesta expressió ens va arribar ja fa molts anys (sobre els 70) d'escaladors de fora (recordeu a en Perez de Tudela? li deien "el pajarito" perquè sempre "piaba"). L'expressió és simpàtica, va arrelar força i ara es fa servir en tots els àmbits de la muntanya. També en l'esquí.

Ara em pregunto: I per què si en català, segons el diccionari general de la llengua catalana Pompeu Fabra, la paraula PIULADA vol dir "Acció de piular ; manera de piular" l'immensa majoria de muntanyencs s'empenyen en usar la paraula castellana PIADA que ve del verb "piar"? No sembla lògic posar el títol en un idioma i redactar en un altre.

Crec que molts ho hem fet sempre per inèrcia, sense parar a pensar en aquesta paraula forana. I per això escric aquest e-mail, per fer-vos adonar de que ho estem fent malament i us proposo que escriviu moltes piulades en català o moltes "piades" en castellà.

Bones traces!
PJ

Collado Oeste del Pic Arcalís 2700m - 10/12/2006

Enviat per Edu.

(Arcalís, Andorra)

10 Diciembre 2006
Naina, y Edu.
Desnivel: +/- 500 m.

Horario: 1h30 subida, 15 min descenso.

Dificultad: S3 en la pala de la portella.

Meteo: Tapado con algo de boira y una pequeña nevada.

Nieve: Polvo en la pala del collado, y dura a las pistas.

Orientación: NO, N.
Itinerario: Punto de salida "La Coma" remontador de las estación D'Arcalís. (2200 m). Les Portellas (2552 m). Collado Oeste del Pic Arcalís (2700m).

Resignados a no esquiar, a ultima hora del sabado nos dan el chivatazo, el único sitio que hay un poco de nieve en Andorra es la zona de La Coma en Arcalís. Y así es, el domingo por la matina la estación d'Arcalís parece una reunión de yonkis de nieve, hi ha un bon grapat d'esquiadors de muntanya.

Salimos de la Coma (2200 m) y empezamos a foquear dirección SE, siguiendo traza por las pistas más occidentales (cerradas) hacia Les Portelles (2550 m), ya llegando vemos que hay gente remontando la pala del collado oeste del pico d'Arcalís, eso ya pinta un poco mejor, nieve polvo ya fuera de la pista 100 m de desnivel y ganamos el collado (2700 m). De bajada, la pala inmejorable (S3), que dibuja una sonrisa en nuestro rostro. Continuamos por la única pista abierta de la estación para llegar ya de vuelta a la Coma.

No es ninguna maravilla... pero quita un poco el mono.

Bones Traces!.

Edu.

Piada - Bataillence (punta 2574m), 10/12/2006

Participants: JoanManuel C., Berta A. i Jaume J.
+/- 800 m (3h pujada, 0,5-1h baixada), PD, S2 (S4 la canal de la punta 2.574 m)

Neu: de 10 a 20cm de neu pols, però només esquiable (base de neu dura) per sobre els 2.100m en cara nord.
Meteo: temperatura negativa, clarianes al matí i boira a migdia, sense vent.

Quasi ens havíem resignat a no esquiar aquesta pu_íssima. De fet vàrem començar pedalant pels Ports, i allí uns "senyals" ens van acabar de convèncer de canviar les bicis pels esquís: primer, tot pedalant envoltats de tarongers, els més creients vam veure un Mont Caro enfarinat, després, la història del traginer que anava a vendre sabogues a Gandesa amb una mula la tarda d'un dia borrasquer immers en una gran nevada... i més tard, la vista des de la Serra de Pàndols! dels cims emblanquinats del Pirineu Occidental enlluernats pel sol que es ponia...

I així fa unes hores hem matinat per anar a la boca nord del Túnel de Bielsa. Tot està enfarinat però sense base. Caminem 3/4h fins la cota 2.100 m on ja hi ha prou gruix per calçar esquís: quines sensacions!

La ruta no hauria d'amagar cap secret: direcció sud cap al Port de Bielsa, girant cap a l'E als 2.200m. Des d'aquí, per terreny més suau i amb el marcat Port de Bataillence davant, cal apropar-se a una valleta lateral que accedeix al llom oest del pic. Nosaltres (i 5 ó 6 grups més) hi hem pujat abans d'hora (i per un lloc més dret!), i ja a dalt ens hem conformat amb una de les puntes de la llarga cresta de Bataillence.

La neu a la baixada excel·lent, però amb poca visibilitat. Hi haurà moltes més oportunitats segur!

Bones traces i bona temporada!!!

jaume

Una nueva revista de montaña

Enviat per Edu.

Hola!

Parece que la nieve le cuesta llegar este año, bueno paciencia.

Unos amiguetes han sacado una revista nueva de montaña de Catalunya y Andorra, y os la quería presentar, es GRATUITA y la podreís encontrar en las tiendas de montaña, se llama NATURA I AVENTURA, os paso la web por si quereis echarle una ojeada ( http://www.naturaiaventura.com/). Está hecha con mucho cariño y trabajo, espero que os guste.

Os desearía buenas trazas pero... bueno a esperar q nieve, salut.

Edu.

Link a PIADA - Glacera del Tallon 2.800m, 17/09/2006

La temporada ha començat? Si!!!!(*)

(*) només per a malalts de neu:

http://skisylvio.com/spots/2006/septembre/taillon/index.php3

De fet la web d'aquest freerider no té desperdici!!! Mireu el reportatge de xile, i quines fotos d'altres sortides!!!

http://www.skisylvio.com/

Bones traces!

Un any més d'esquí de muntanya

"Com que hi ha muntanyes, tu les has de pujar.
És l'única manera de tirar endavant."

Refrany suís.

I és que amb aquesta calor potser oblidem que portem 7 mesos d'esquí de muntanya o millor encara: en falten pocs perquè les muntanyes properes tornin a ser blanques.

Set mesos! Des que vàrem pujar al Bastiments el darrer 19 de novembre, hem "piat" a cegesqui més de 120 cims o travesses: vora 130.000 metres de desnivell compartint 140 dies a la muntanya amb esquís plens d'experiències i moltes coses per recordar.

Novembre va ser un mes fred amb neu justeta però que ens va permetre fer unes quantes sortides pel Pirineu Oriental: Costabona, Fontlletera, Balandrau, Vall d'Eina, Cambre d'Ase...

Amb el pont de desembre van arribar noves nevades. Abans, però, un altre Bastiments acompanyat del Pic de l'Infern i el de Freser, i un Corronco de Durro a punt de nata pels nostres amics de la Val d'Aran.

I fins a 15 de nosaltres vam gaudir de dies d'hivern, fred, vent, sol i nevades a Anso i Hecho. Molta activitat aquells 8 dies: vam lluitar al Petretxema i a la segona es va deixar vèncer; el Bisaurín va ser memorable, amb descens esquís als peus des del mateix cim; i el Chinebral i el Mallo d'Atxerito... quina llum, quina neu, quins paratges! El pont el vàrem acomiadar, vent en contra, a Hiru Errege Mahaia: la Mesa de los Tres Reyes.

El Tres Vents va fer honor al seu nom, i el Sarrera també es va resistir, mentre d'altres pujaven al Puigmal de Llo i al Mahl Blanc.

Record especial d'una carn d'olla aranesa de 23 de desembre com a excusa per pujar, en travessa, de Beret a Baguerge, al Tuc de Parros: enlluernats per la neu pols vàrem començar a fer plans per a neus àrtiques.

El 2005 es va acabar amb fred extrem a la travessa del Thabor, i gener va servir per descobrir Dormillouse, també als Alps: Gran Pinier, gran cim, Lauzes Rousses, intimitat de la Gite d'un poble de postal, caliu de la raclette del refugi de Prapic, i obrir traça en neu pols.

L'hivern va existir: Tuc d'Aubàs, Serra de Mauri, Tarbessou, Estanyó, Pic Royo, Montmalús, Bastiments, volta al Midi d'Ossau, Gallina Pelada, Rouge de Bassies, Skitourroutenbeschreibung (Port de Siguer), Canal Roya, Pedrons... i el 14 i 15 de gener la primera sortida del Cicle d'Esquiadors de Muntanya del Club Excursionista de Gràcia, la memorable Vallter-Mentet desorganitzada per en Manel: és Mentet el nostre Shangri La? van trobar el seu camí els més de 20 participants?

Pel Curs 2006 d'Iniciació a l'Esquí de Muntanya, intensiu de progressió ...amb cadenes! el 28 de gener queia la gran nevada: tot blanc des del Bruc! Sortides a la Val d'Aran, la travessa "prohibida" de Coma de Vaca amb risc 10 sobre 5 i un intent al Montardo... I ens ho vam passar molt bé amb uns participants de nivell!

"Pel febrer abriga't bé" Pic de la Gelada, Salana, Cap Llitzet, Tagues, Roca Blanca, Rouquette, Aspe, Estanys de la Pera, Costa Pubilla, Peña Telera (Cicle), Estanyó, Comapedrosa, Sarraèra pera passada deth Nebot, Estanyó, lluna plena al Montcorbisson, Rocs Blancs, Finestrelles, Nerassol, Pedraforca, Puigmal de Llo (dinar "gloriós" i traces tàntriques), bufffff, Open Vall Fosca i la travessa del Cicle a Merens les Valls amb 21 esquiadors d'aquí i d'allí i condicions molt bones.

El fred, el vent, el torb van obrir el març... una altra Salana, un desafortunat Monturull, Pedró dels Quatre Batlles amb pedres a les butxaques, tres o quatre Tagues, la Peña Ubiña, marron a Tabernés, lluna plena a la Tuca de Betrén, Finestrelles i travessia dels tres Colls, Tuca Blanca de Pomèro, Puigpedrós i una més multitudinària del Cicle a la Pica Roja, passant ben carregats pel Norís. També en aquest mes pugem al Tuc des Estanhets, al Petretxema de nou, al Midi de Bigorre i al Cap des Cròsos.

Amb la Punta Senyalada i els seu gran descens iniciem un abril per recordar. Posets, Mont Vélan, Montorge, Pessons, Tallada Llarga, Molières, Signalkuppe, Zumsteinspitze, Gran Paradiso, una travessa a St Luc-Zinnal amb el Bishorn, una Chamonix-Zermatt i el viatge a la Norge, als alps de Tromso i Lyngen, esquiant i navegant enmig dels fiords de l'àrtic, amb aurores boreals i moments inoblidables. Nordfjellet, Storgalten, Kavringtinden, Daltinden, Kagtinden, Trolltinden, Tromsdaltinden... diuen els inuït que els viatgers que agafen la febre àrtica, tota una vida després no s'han lliurat d'ella.

I maig sembla juliol! No a als Alps de l'Isère i Rhêmes on ens escapem per fer la Pointe de la Galise i la imponent Tsanteleina, ni tampoc a un altre Gran Paradiso o a l'Strahlhorn i l'Allalinhorn. Però més justet al Balaitús per les Neous o a uns quants Anetos (Cicle).

Tot i així uns quants encara ens resignem a acabar la temporada, o simplement la continuem allí on hi ha la neu: juny ja ens ha portat a la desitjada travessa dels Dômes de Miage amb descens per Armancette i el Mont Tondú, i la propera serà a...

Bé, i res més, ...de moment.

Bones traces!!!

Piada - Mont Tondú i Dômes de Miage - 3, 4 i 5/06/2006

Travessa a Tré-La-Tête 3,4 i 5/06/2006: Mont Tondú i travessa als Dômes de Miage amb descens per Armancette.

(Alps de Tarentaise-Beaufortin, 10km a l'oest del MontBlanc)
Manel B., JoanManuel C., Berta A. i Jaume J.

(base per l'aricle de la Berta, publicat al Vèrtex 211 de març-abril de 2007)

Tres dies molt ben aprofitats visitant les muntanyes que vigilen el MontBlanc i l'Aguille de Bionasay, amb itineraris per glacera i trams alpins i, sobretot, gaudint d'un dels descens més bonic d'aquesta part dels Alps: el descens d'Armancette.

Dissabte 3 de juny: Pujada al Ref Tré-la-Tête

+800m; 2hores; F.
Itinerari: Hameau de Cugnon 1.180m - Ref.Tré-la-Tête 1.970m.

Diumenge 4 de juny; Cap al Ref des Conscrits, pujant al Mont Tondu

+1.400m/-800m; 3-4h ascens, 1h descens; PD+, S3-S4 (uns quants passos exposats: el Mauvais Pas per accedir a la primera gelera, un flanqueig per sobre uns seracs en la gelera del Mont Tondu i l'accés al coll).
Itinerari: Ref.Tré-la-Tête 1.970m - Mauvais Pas 2.100m - Gelera de Tré-la-Tête 2.000m - Gelera de Mont Tondú - aresta NO 3.050m - Pain de Sucre du Mont Tondu - Gelera de Tré-la-Tête 2.400m - Ref des Conscrits 2.600m.

Dilluns 5 de juny; travessa dels Dômes de Miage i descens per a gelera d'Armancette

+1.200m /-2.600; 3-4h pujada; 1h d'aresta; 2-4h descens; PD+ (AD a Skirando?), S4 (força estona). Cap dificultat fins al coll. A partir d'aquí es fan tots els Dômes, amb piolet i grampons (no és difícil però si exposat).
El descens és del millor que hi ha: més de 2.400m de baixada (avui 1800 amb esquís) molt sostinguts (uns quants trams de 40º), i per recorregut "entretingut", on cal trobar cada pas.
A 1700m "descens de barrancs" amb rapel de 25m inclòs!
Itinerari: Ref des Conscrits 2.600m - Gelera de Tré-la-Tête 3.000m - Col des Dômes 3.564m - 1er Dôme 3.173m (anar i tornar, a la dreta) - Travessa dels Dômes 3.633, 3.670m - per sobre Col de la Berangere (150m 40º) - Gelera d'Armancette fins a 3100 - flanqueig a la dreta - coll a 2.772m - colouir 2.450m - Vall de Covagnet - fi de la neu 1.900m - llac d'Armancette (camí per la dreta o rappel per l'esquerra) - Hameau de Cugnon 1.180m.

Meteo i neu: "Gran Bo", amb gelades fortes a la nit, calor a migmatí i cúmuls a migdia. Vent fort el diumenge. La neu comença als 2.000m i les geleres estan ben cobertes. Ha estat dura pel matí, poc transformada per sobre els 3.000m, i primavera a migdia per sota.

La zona té moltes més possibilitats de cims i travesses. Val la pena allargar-ho un dia cap al Ref.Robert Blanc per pujar a l'Aguille des Glaciers.

Al vespre penjaré alguna foto: l'aresta dels Dômes, l'Aguille de Bionassay i el MontBlanc darrera el Col Infranchissable es mereixen la kilometrada!

Bones traces!!!

Piada - Aneto 3404m, 14/05/2006

Eniat per Xavier D.

Sortim a les 6 des del lloc on hem pogut aparcar a 5 min de la besurta i enfilem camí cap a Aigualluts per anar a fer l'espalda. en 1.45 ens calcem els esquís. flanquejem cap a Barrancs amb un vent molt molest. arribem fins el fons de la vall i pujem per la pala de neu fins l'aresta. amb la boira ens equivoquem i anem a l'aneto.

tornem al coll i resseguim 20m fins a un bony que suposem que es l'espalda

els 200 primers metres genials, despres neu molt pesada i al finalavalantxosa, força curiós esquiar mentre avancen els allaus de fusió finalment ens ajuntem amb la rua de l'aneto

Piada - Aneto 3404m, 14/05/2006

Participants: Eli, Roger, Laia, Marina, Jaume i Berta.
+/- 1.550 m (6 h pujada, 3 h baixada), PD+, S2-S3.

Dissabte fem bivac al costat del cotxe per dormir ben poc! A les 3 h passades comença la nostra particular pujada a l'Aneto per la via normal. Veiem la lluna just abans de sortir del sac, però després hi ha un nuvolet que ens la tapa tota l'estona. Sort que tenim frontals!
Carreguem esquís a l'esquena fins a La Renclusa. Arribem al Portilló Superior amb la sortida del sol i el tram de la glacera es fa molt amè, amb les vistes de cims propers i llunyans.....fins i tot l'Aneto es deixa veure uns instants! Del Coll de Corones al cim ja és "un moment" i feliços i contents passem el Pas de Mahoma, on ens trobem amb uns que vénen en direcció contrària. La pujada ha estat molt tranquila i sorprenentment no ens ha atrapat ningú......És a la baixada quan poc a poc ens va avançant, escopetejada, bona part de la gentada que estava aparcada a La Besurta. El descens per Aigualluts el disfrutem moltíssim, amb una neu que sembla nata! Però tot el que és bo s'acaba, i ens toca carrejar esquís a uns 2150 m.

Primer 3 mil amb esquís de la Laia i la Marina, uéééé....Tot i els diversos intents dels participants a boicotejar la sortida de cicle (vòmits, menstruació monstruosa, ceguera de les neus, son....dormim mitja hora més, nosaltres fem bivac al cim, nosaltres no ens volem llevar tan aviat.....), l'Aneto s'ha deixat fer i arribem al cotxe amb una mescla de cansament i felicitat. La Rosa, L'Enric Tomàs i la Kristin també hi han anat, però sense matinar tant.

Bones traces de primavera....jajaja

Torna cegestiu !!!!!!

Enviat per Manel C.

Hola a tothom,

S' acaba la neu, tot i que molts de nosaltres continuare'm esquiant la última taca de neu que quedi. Alguns ja hem començat a sortir amb la bici de muntanya, altres nomès es dediquen a l' escalada, etc, i vist que comencen a aflorar tota mena de trastorns, ansietat, i altra sintomatologia, en alguns casos com a causa de la manca de neu - en aquest cas m' incloc - em permeto la licencia de recordar-vos que el CegEstiu està per l' estudi d' aquest casos, i qualsevol mena de psicopatogia estiuenca, o simtomes dignes d'estudi com farres, platja, merendero, kaiac, btt, i qualsevol altra cosa que us roti.

AIXI QUE .......!!!!! TORNA CEG ESTIU !!!!!!!

- QUE PASSA QUAN ES FON LA NEU ???

- QUE PASSA QUAN ARRIBA L' ESTIU I L' ALTA MUNTANYA ESDEVE VERDA I SOLEJADA,I LA PERDIU BLANCA MIGRA CAP A TERRES INCOGNITES???

- QUE FAN ELS MUNTANYENCS DROGODEPENDENTS DE LA NEU ????

- COM S' ADAPTEN A LA NOVA SITUACIO ?AQUEST GRUP PRETEN SER UN ESTUDI ANTROPOLOGIC QUE ENS AJUDI A TENIR UN MILLOR CONEIXEMENT DE NOSALTRES MATEIXOS I CONTESTAR ALGUNES DE LES NOSTRES "PALLES" PSICO-EXISTENCIALS.

Al vostre servei Manel Castelló

Un dels moderadors.

Piada de 5 dies de maig als Alps - 1 a 5/05/2006

Enviat per Carles Ll.

Aprofitant una setmana amb bona previsió de temps, ens escapem uns dies en busca de la neu que ja trobem a faltar als Pirineus. Com son ascensions molt ressenyades no detallo els itineraris.

1,2 de maig: Vall d’Aosta (Italia). Pont (1960m) – Ref. Vittorio Emanuele (2732m) – Gran Paradiso (4061m) – Pont (1960m).
Poca neu en cotes baixes, només calcem els esquís a partir del refugi. De baixada és possible esquiar fins aprox. 2400m si baixem per l’altre costat del barranc. Ganivetes tota la pujada. Fàcil fins al coll, ús de corda fins al cim (grimpada aèrea). Poques esquerdes visibles.

3,4,5 de maig: Valais (Suïssa)- Saas Fee. Pugem amb el telefèric de Felskinn fins a 3000m. En 30 min s’arriba al Britannia Hütte (3030m) (excel·lent, fundes nòrdiques incloses).
Stralhorn (4190m) amb molt bon temps. Fàcil, tan llarg com bonic, només uns metres de cresta abans del cim en que és recomanable encordar-se. Descens llarg i sense problemes, sortejant les zones d’esquerdes prou visibles.
Allalinhorn (4027m). Temps tapat però amb calma. Tornem a Felskinn i passem a peu pel túnel que mena a les pistes. Remuntem l’estació (ja tancada). Ja abans del coll la boira ens envolta per estones. Esquerdes abans del Feejoch que cal vorejar fent un parell de llargues ziga-zagues. Amb esquís fins pocs metres abans del cim. Descens esquiant fins a Saas-Fee (no per gaires dies ja).

Lali (telemark).
Carles (esquis)

Piulada pic de Balaitús (3151m.) per les Neous - 29 i 30/04/2006

Eviat per Rosa S.

Aquest llarg cap de setmana va arrivar per fi el moment de qu'el Balaitús caigués sota els nostres peus. Cinc cents kmts. separen Barcelona del punt on deixem el cotxe per iniciar aquesta bella ascensió, al final de la carretera de la vall d'Arrens, més enllá de Lourdes.

Sortim de 1.470 mts. amb esquís, tenda i demés trastes a l'esquena. Uns 200 mts. més amunt veient la neu a prop i decidim aprofitar un plá amb herba per acampar. Tanmateix l'endemá no calçarem els esquís fins a 1.900mts, ja se sap, de vegades tenim miratges amb la neu. L'endemá des d'aquípujem una mica i arrivem al pla de Labassa, on la vall es bifurque i hem d'agafar la de la dreta. Després seguim pel fons de la vall. Arrive un moment en qu'es pot seguir per l'esquerra en pendent més suau o per la dreta remuntant una forta i llarga pala amb boniques traces de descens. Nosaltres elegim, equivocadament segons veuríem després, la de la dreta; les dos arriven al mateix lloc pero aquesta última resulte dura i treballosa ja qu'está molt gelada i el pendent es fort; així dons es millor pujar per l'esquerra seguint el fons de la vall.

Arrivem a la base del cim on hi ha una multitud esperant per accedir a la canal, pero com que no hem fet mai per aquest cantó aquest cim, ens carreguem de filosofía i esperem fins qu'ens toca el torn, La canal que s'ha d'agafar es la segona començant per la dreta. Aquest diumenge passat la canal estave bastant asequible: el primer tram mitj glaçat amb un grau de dificultat no alt, el equivalent aproximadament a un 3 - en roca. Tothom ho passem encordats per si de cas, montant un segur a la roca. La resta dela canal la pendent es forta pero no está glaçada i la pujem sense corda.

Al cim boniques vistes de Penya Telera, Taillon i Vignemale entre d'altres.

El descens magnific, amb una neu primavera ben transformada. Esdevé unallarga i rápida esquiada enmarcada en belles vistes desde la glacera de les Neous. Apurem el descens fins a 1.800, més avall d'on ens avíem calçat els esquís a la pujada, dons tenim delit de neu.

I la tornada a Barcelona, ja amb l'esperit satisfet, anar fent. Hi vam ser: Carme S., Xavier M., Josep María i jo mateixa.

Bones i animoses traces primaverenques,