Piada - Cambra d'Ase, 2711m, 27/11/2005

Enviat per Roger Ll.

"No renunciïs mai als teus somnis, li havia dit el vell monarca."Segueix elssenyals".

L'Alquimista. Paulo Coelho.

Cambra d'Ase, 2711m, 27/11/05, Eli, Aureli, Gemma, Santi i Roger.

+/- 911m.Deixem el cotxe al pk de l'estació d'esquí i, aprofitant que encara està tancada, pugem per les seves pistes i després pel llom, per fer el cim. Descens pel mateix camí. En els primers 150m de desnivell trobem neu ventada. Però la nevada recent i el fred viu ens havien preparat un regal en forma de 30-40cm deneu pols des dels inicis del bosquet fins arribar al cotxe. Dia de sol i fred.

Molt bona esquiada en molt bona companyia

Piada - Bastiments 2881m - 27/11/2005

Enviat per Belen A.

Jérôme, Belén i dos amics: Pedro i Pere.

Bon inici de temporada!

Gràcies per la Piada del Bastiments de la setmana passada. Ens vafer entrar moltes ganes d'encetar la temporada, i ens va donar la idea de fer el mateix itinerari. No vam ser els únics, perquè quan vam arribar cap a les 9 del matí al pàrquing de les pistes de Vallter2000, hi havien més esquiadors de muntanya que de pistes!!!!

Encara que les previsions de temps no eren gaire bones pel cap de setmana, el diumenge feia sol, i comencem a pujar en espera sobretot de l'evolució del vent, que bufava a ràfegues una mica fort. Per sort cap al migdia, havent passat el Coll de la Marrana, el vent es va calmar, i podem enfilar l'ascensió de l'última pala,que semblava una processó de gent.

Us podem assegurar que el camí no tenia pèrdua!

La neu bastant bé, força neu pols amb zones una mica més dura (pel fred). Les cares nord sí que estaven més pelades pel vent.

A la baixada es va aixecar bastant més el vent, però ja estàvem arribant... Acabem baixant per les pistes de Vallter, molt tranquil·les. Acabem amb molta il·lusió aquesta primera jornada d'esquí, i encara arribem a temps de fer un bon àpat a un restaurant de Setcases.

Això no ha fet més que començar!

Piada - Fontlletera i Balandrau 2545m - 27/11/2005

Enviat per Xavier D.

Aprofitant la nevada que ha deixat vallter en bones condicions vam tornar-hi. vam deixar el cotxe a un parell de km del torrent de la fontlletera. enfilem el llom, mes llarg del que sembla i pugem fins al pic de la fontlletera. a uns 50m cal posar ganivetes. Magnifica visio de la vall de coma de vaca. el vent a fet de les seves i el llom del puigmal per fontalba està pelat (la setmana passada estava vent blanc). el bastiments també es veu pelat del llom pero hi ha força gent. la pala del costabona segueix ben blanca.

Fem slalom entre pedres i neu dura fins arribar al coll del 3 pics. ganivetes pells i cap al balandrau pel llom ventat i glaçat. La pala final tambe amb algunes pedres. Baixem cap al torrent de la font lletera enganxantneu pols, granulada, crosta i glaçada. finalment, arribem al torrent i arribem fins el cotxe.Fred, sol i venti només dues persones i un gos. el bastiments com sempre,força gent

Manifest de la FEEC sobre els rescats en zones de muntanya

Enviat per Pilar V.

Penya, Com a continuació de la xerrada dels pompiers dera Val d'Aran, aqui teniu aquesta noticia apareguda a la web de la FEEC ........... comença la polèmica ! Cofirmo el que diu la meva tocaya-germaneta pilijusto, el virus de l'esqui de muntanya JA ENS HA PICAT !!!!! VISCA !!!!!!!! el yahoogroups ja crema .......... només falta més pols blanca !!!!!!! bones traces pili V.

Manifest de la FEEC sobre els rescats en zones de muntanya
El Govern català ha presentat al Parlament de Catalunya el projecte de les mesures financeres que acompanyen al també projecte de pressupostos del pròxim any 2005.

Entre les mesures proposades s'inclou una nova taxa que s'aplicarà als rescats en zones de muntanya, quan sigui a causa de conductes imprudents o temeràries.

En relació a la proposta, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), com a màxim representant de les més de 300 entitats excursionistes catalanes i de més de 21.000 esportistes federats que practiquen els esports de muntanya.

MANIFESTA PÚBLICAMENT:

Primer.- Encara que no sigui tasca de la federació valorar la procedència de l'establiment de taxes que gravin els serveis públics, volem denunciar el greuge comparatiu que patirem, com a catalans i com a muntanyencs, si quedem sotmesos al pagament dels rescats.
Com a catalans el greuge es posa de manifest quan prenem en consideració que els nostres veïns d'altres comunitats en cap cas han de pagar el rescat i, a més a més, està a càrrec de la Guardia Civil que la paguem entre tots.

Com a muntanyencs ens creiem discriminats ja que tan sols es preveu el cobrament dels rescats en "zones de muntanya" i no en altres espais de la nostra geografia on es poden produir les mateixes situacions "imprudents o temeràries" (mar, platges, rius, torrents, pantans, coves, avencs, etc.).

Segon.- No podem acceptar de cap manera que l'amenaça de cobrament dels rescats ens dificulti tant la pràctica individual del nostre esport, com el desenvolupament de les activitats socials de les nostres entitats. No es pot oblidar que som esportistes i els primers interessats en que la pràctica del nostre esport es faci en les màximes condicions de seguretat.

Tercer.- Denunciem que la manca de precisió en que es proposa l'establiment de la taxa no permet una distinció clara entre l'esportista que vol assolir una nova fita, que sempre té un risc, i desgraciadament pateix un accident, i la persona que sense cap preparació accedeix a la muntanya. Qui i com determinarà l'existència de "conductes imprudents i temeràries"?.

Quart.- Som conscients que els serveis de rescat han d'intervenir massa sovint en situacions originades per persones que van a la muntanya sense la preparació i equipament adequat, en circumstàncies que es podrien resoldre amb uns mínims coneixements.

Creiem que per evitar aquestes intervencions motivades pel desconeixement i abús, s'haurien de realitzar campanyes de sensibilització i prevenció dirigides especialment a les persones que no són practicants habituals de les activitats a la muntanya i que ocasionen la majoria de les intervencions dels equips de rescat.

Per a la realització d'aquestes campanyes ens posem totalment a disposició de l'administració.

Cinquè.- La prevenció d'accidents en la pràctica dels esports de muntanya s'ha de fonamentar en la formació dels practicants. Aquesta ha estat una tasca constant de les nostres entitats i federació, i és actualment la nostra principal preocupació i objectiu. Lamentablement no sempre tenim facilitats per tirar-la endavant i en aquest moments topem amb una normativa legal que dificulta a la federació la formació dels instructors voluntaris de les entitats.

Per aquests motius,

DEMANEM

1.- Que s'estableixin les corresponents mesures per tal que el possible cobrament dels recats no afecti als esportistes federats practicants dels esports de muntanya i es clarifiquin les situacions en que es podrà aplicar la taxa.

2.- Que regularment es facin campanyes preventives informant dels riscos d'afrontar les activitats a la muntanya sense la preparació física i la formació tècnica adequada, i de la necessitat d'informar de les condicions adients per a la seva pràctica. Campanyes dirigides especialment a les persones que no són practicants habituals.

3.- Que se'ns facilitin les eines per ajudar-nos en la nostra tasca formativa dels esportistes que volen practicar els esports de muntanya amb la preparació tècnica adequada i les màximes garanties de seguretat, única forma de minimitzar els accidents de muntanya.

Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
(11/11/04)

Piada - Costabona 2464m, 20/11/2005

Enviat per Xavi D.

Per assegurar la neu també optem per la zona de vallter però més cap a llevant, així que anem al costabona. Pugem per la pista de Setcases a Espinalvell fins al mateix coll. La pista és força neta però ja hem vist la pala cimera abans d'arribar a Camprodon.

Preparem les eines i pugem sols pel llom, només una parella que puja amb raquetes. Veiem que la neu esta força bé, un pel primavera per la part de dalt. Descens de la pala cimera en perfectes condicions i després flanqueig pel llom. llàstima que havíem començat a les 12 sinó encara hauríem repetit.

La cara sud del Massís del Canigo també fa molt bona pinta. Neu a partir de 2000m

Una bona alternativa a la romeria del Bastiments

Xavi

Piada - Bastiments 2881m, 19/11/2005

Diego, Eli R., Aureli M., Ricard M., Roger Ll., David T., Àlex M., Berta A., Jaume J.

A la fi! I en teníem de ganes!

I tot ha acompanyat: el temps amb un sol radiant i una temperatura hivernal, sense vent! que és d'agrair a Ullldeter, i la neu! n'hi ha més que no ens pensàvem: entre 50 i 60 cm, sense pedres, una mica transformada a estones però d'aquella que et fa gaudir en la pala del cim i en les zones més obagues.

Del Bastiments no cal explicar massa: la pujada de sempre, i més possibilitats en el descens on ens hem despenjat per alguns dels canalons que hi ha abans del Coll de la Marrana.

Dalt del cim, cava, un glop del licor de berbena d'en Diego (gran debutant d'avui!) i discursos, sermons amb benediccions, rituals i bons auguris per la temporada que comencem.
Records també pels que no hi han pogut ser. Però la neu no en l'hem acabat i en tenim molta per endavant!
L'àpat a Ca la Núria de la Roca: arrossos de muntanya (algun de mediterrani), canalons farcits de bolets i un dels estómacs remenat...

Bones traces i bona temporada!

Piada - Això s'acaba...Pica d'Estats per Pinet 11 i 12/06/2005

Enviat per Eloi F.

Pica d'Estats i Montcalm. Bernat S. i Eloi F.

Volent fugir de les agromeracions de Benàs hem anat a l'Arièja... per acabar entenent perque va tanta gent a acabar la temporada al Massís de Maladeta. Ahir sortiem a quarts de 12 del matí del pàrquing de L'Artigue amb la intenció d'anar a dormir al collet entre el Verdaguer i la Pica però uns núvols cada vegada més gruixuts ens van aconsellar aturar-nos i fer nit al refugi de Pinet, guardat, acollidor i amb bon ambient. Els esquís ens els haviem posat uns 50 m. abans del refugi, després de portar-los uns 1.000 m. de desnivell a l'esquena.

Els xàfec, que avui descobrim que ha sigut enfarinada per damunt uns 2.800 m., és intens i amb pedregada; s'agraeix el refugi. Avui sortim ja en esquís des del refugi però els hem de traginar un parell de trams, un per baixar a la Valleta de Barz i un trosset entre l'estany d'Estats i l'estany de Montcalm. Després ja en esquís entre el coll entre el Verdaguer i la Pica i caminet-grimpadeta fins el cim. Vista força calitxosa però encara distingim pales de neu discretes al Certascans, al Font Blanca,... Poca neu en general.

Baixem un tros i ens animem a pujar al Montcalm a peu. Des del coll de Riufred es veu la vall de Riufred amb força més neu que la que hem pujat però segurament els forts pendents que cauen damunt Solcén ja estan nets.

De baixada la neu està prou bona. Acabem la temporada arran de l'aigua de l'Estany de Pinet, amb alguns aplaudiments de la molta gent que ens veia baixar la última pala des del prat que hi ha davant el refugi.

Nova carretejada d'esquís i arribem al cotxe amb els primers trons i les primeres grans gotes d'una tempesta ja gairebé d'estiu.

Eloi.

Piada - Pic de Néouvielle 3091m - 05/06/2005

Enviat per Rosa S.

Encara es port esquiar al Pirineu!

Dijous i divendres increpo als esquiadors, molts han penjat ja els esquís i els han canviat pel banyador i la tovallola o per la excursió a peu. El Jaume i la Berta surten divendres a les 7 de la tarde cap a Neouvielle en una carrera que a mí m'esdeve massa estressant. Tento a la gent amb lo de l'esquí pero ningú s'anime. Així que'em dic: "...dons m'en vaig!".

I dissabte surto cap a Neouvielle jo també.

Després d'un vivaquillo vora el llac d'Aubert _on també hi ha un petit refugi al costat de la carretera, molt oportú en cas de mal temps_ , hem llevo d'hòra pero sense passam, a les 5:20.

Per anar a fer el Neovielle i el Turon de Neouvielle des d'aquí cal travessar la presa per sobre el mur i després sencillament anar seguint el camí fitat que primer puje i despréstombe a la dreta travessant l'aresta rocosa que baixe del Ramoung. Just devall d'aquest pas comence la neu (1 h. a peu). Des d'aquí ja veiem en frot la brecha Chausenque, on anirem si volem ferel Turon de neovielle, o ens decantarem a l'esquerra i seguirem aquestavall si volem fer el Neouvielle. Avui aniré a fer aquest darrer pic. La ruta normal d'hivern per fer aquest cim es diferent de la d'estiu, ja que la sencilla canal de roca que trobem al estiu, al hivern esdevé una pendent molt dreta de neu, i es més fácil accedir remuntan una aresta de roca que hi ha més a la dreta. Deixem els esquís i fem els ultims mètres de neu a peu, entrem a la roca i anem cap a l'esquerra, fins qu'arrivem en un punt en que hi han dos posibilitats:

a) A la dreta tenim l'accés a l'aresta, amb unes roques que semblen llises i té una pinta molt aérea.

b )A l'esquerra ens possem en una canal més acollidora pero que té un pas com de tercer grau. El sentit comú, que de vegades no es el més encertat, ens incline cap ala segona opció, i per aquí pujem amb feines tota la penya que hi som allí.

Després al baixar hem trobo amb uns vascos que acaben de desgrimpar l'aresta i hem diuen que per allí es més fácil. Aquesta es l'aresta a la qu'es refereix la resenya del llibre Pirineu en esquís de la editorial Desnivel, que la descriu com "una arista aérea pero fácil", dons l'altre pas de fácil no en té res.

Una vegada a dalt esplèndides vistes del Mont Perdut i les Tres Sorores, ademés d'altres. A la baixada flanquejem a l'esquerra i arribem a una divertida pala molt pendent, a l'estil de la pala de la Fontblanca pero més curta. Tiro avall deixant de banda la bracha Chausenque perque avui no vull fer tard i passo de fer el Turón de Neouvielle. La neu está bòna i es gaudeix. Pero finalment fer només el Neovielle trobo que quede curt per omplir una jornada.

Son 900 mts. de desnivell (llac Aubert 2.150 mts., pic de Neouvielle 3.091). Us aconsellaría fer primer el Turón de Neouvielle y després el Neouvielle per no trobar aquella pala gelada i poder disfrutarla. No m'ha sapigut greu haver conduit 700 Kms. aquest cap de setmana per fer aquesta excursió. La neu está millor ara que a principis de temporada;

animeu-se, encara os quede una oportunitat.

Bones traces i ben dretes.

Piada - Turon de Néouviellle 3035m, per la Breche de Chausenque 5/06/2005

Enviat per Cris A.

Josep, Ramon, Àngels, Dani, Cris.

+/-1.200m; 4-5h pujada, 1h de cresta, 2h de baixada.

A quarts de 6 de diumenge, amb les primeres clarors, sortim del pàrquing d'Aubert, amb els esquís a l'esquena fins la Bretxa Barris. Foquegem fins l'altra Bretxa, la Chausenque, fins on ens ha seguit un despistat que volia anar al Neouvielle.

Baixada a l'altra vessant amb esquís a l'esquena, primer amb pedregam, després neu molt dura! Es veuen alguns muntanyencs (no tots esquiadors) provinents del Refugi de la Glère. Passant sota el Pic de Neouvielle, arribem a l'olla de sota el Turon, on el flanqueig és delicat per la duresa de la neu i decidim fer la pujada més a la dreta, per un tram mixte però més segur.

Darrer pendent suau, deixem esquís en un collet i ens enfilem fins al cim, on mengem i gaudim del paisatge en un dia ben assolellat. Ens "desenfilem" per la cresta sud-oest per fer el Reboul-Vidal (3.007m) una bonica i entretinguda desgrimpada per terreny pràcticament net de neu.

Tornada al Turon, al collet, treiem pells i avall, procurant no perdre alçada per fer més curta la remuntada a la Bretxa Chausenque. Tot i l'hora tardana, la neu es manté prou bé, millor a la glacera de Maniportet i més pasteta els últims metres abans de descalçar esquís per darrer cop -avui i aquesta temporada- i desfer el camí per verds i riuets fins la presa d'Aubert.

Salut!

Piada - Turon de Néouvielle 3035m, per la Breche de Chausenque 4/06/2005

(sortida del Cicle d'Esquiadors de Muntanya del Club Excursionista de Gràcia)

+/-1.200m; 3-4h pujada, 2 de baixada.

Dificultat: PD, S3 (encara que les condicions de la Breche Chausenque poden augmentar el nivell, en condicions més hivernals).

Deu mil persones al parking del Lac d'Aubert (2.160m), però matinem més que la gent (9.997 persones) que van al Néouvielle, i fem el recorregut en una preciosa tranquilitat, mentre el dia s'aixeca deixant un mar de núvols a la vall.

Hi ha menys neu que ara fa un any, i no ens calcem els esquís fins al pas que hi ha a la cresta rocosa que baixa del Ramoun (45min). Just davant, apareix la Breche de Chausenque, on hi arribem amb poca estona, amb les darreres llaçades per fort pendent. El pas, a 2.790m, ens permet accedir al Turon per una via diferent de la normal, estalviant-nos 150km de cotxe i una bona caminada fins el Refugi de la Glère, que veiem emergint per sobre la boira.

Descendim al vessant oest: 50m a peu (sense neu), des d'on iniciem un flanqueig amb esquís sense perdre massa alçada, per sobre del llac Vert (avui del color turquesa que té el glaç "gran reserva" quan esf on).

Sota l'ombra del Neouvielle, creuem altres llacs i entrem a la glacera de Maniportet que remuntem fins a la pala somital. Darrers 50m a peu per arribar a les dues fites dalt del cim. Bandes de núvols ara tapen,ara destapen, el Long, el Campbeil i el proper pic dels TresConsellers...

Abans de les 10 ja estem baixant per la Coma Estreta. Bones sensacionsper un terreny fàcil d'esquiar i amb precioses vistes dels llacs i espadats rocosos dels costats.

Només ens resta tornar a posar pells per pujar la bretxa, i iniciar una nova baixada creuant esquiadors que pugen...

I d'altres cegesquiador@s hi pujaran diumenge...

Bones traces!!!

Piada - Maladeta Oriental 3308m i Aneto 3404m - 28 i 29/05/2005

Enviat per Carles Ll.

Lali (telemark) i Carles.

Arribem dijous al vespre i vivaquegem a peu de cotxe.

Divendres fem la Maladeta (3308m. +1420m/-1210m. 5h l'ascens/ 1h el descens). Calor important. Practicament només glaça en les cotes més altes, es nota molta diferència en la qualitat de la neu respecte el dissabte passat. Potser som una quizena d'esquiadors entre Aneto i Maladeta. Sortim a les 5'30 AM. Ens calcem els esquis a 15 minuts del cotxe. Canal somital amb neu tova, sense dificultats. El descens amb neu bona a les parts altes (un xic dura) i baixes (molt transformada). A la part mitja costa més d'esquiar (les fustes "s'encarrilen" molt més). Migdia, tarda i nit reposant al refugi de la Renclusa.

Dissabte fem l'Aneto ... i sembla que no som els únics que hem pensat en fer-lo avui!
3404m. +1300m/ -1520, 4'30 l'ascens/ 2'30 el descens. Temps encara excelent, bona visibilitat i menys calor que el dia precedent. Passem pel portilló superior i fem cim a quarts d'onze. El descens en les mateixes condicions que el de la Maladeta. S'arriba esquiant fins als Aigualluts havent de treure els esquis en 1 ocasió.

Netejar les botes, desar els esquis a la funda, plegar bé les pells, ... això s'acaba. No més viratges enguany. Com sempre, un plaer esquiar amb vosaltres. Una abraçada a tots. Fins la temporada que vé, esquiaires!!

Carles

Piada - Pic de Broate 2705m per la Vall de l'Artiga - 29/05/2005

Manel C., Berta A. i Jaume J.

Dissabte: +600m (2h); Diumenge: +905m (3h)/ -1.505m (3h)
Dificultat: PD+, S3 (a la primevera es fonen les estrelletes: aquest cim en ple hivern pot ser força difícil)

Tocava sortida de Cicle i, tossuts, encara que era lluny (270km des de Barcelona) ens en hem tornat a l'Ariége, al poble de l'Artiga, en el mateix punt on neix el sender que puja al refugi de Pinet.

Dissabte, amb les darreres llums de la tarda i amb els esquís a l'esquena hem remuntat el curs del riu de l'Artiga des del poble a 1.200m fins a l'orri de Mespelat a 1.800m. Aquesta part del recorregut és la mateixa que vàrem fer servir fa 5 mesos per pujar al Ròi de Bassiès. El camí està molt ben marcat amb marques grogues, i s'enfila pel costat oposat a la Pica. Entre els 1.400m i 1.600m una allau descomunal serveix de "pont" per creuar el riu, que baixa fort.

L'orri de Mespelat era cobert de neu fins la teulada, i sort de les pales... Un cop dins.. ambient auster (fins i tot amb el vi que hem trobat: avinagrat...) i lloc justet pels tres. Hem dormit, però, millor que fent bivac dons tota la nit ha bufat el vent.

No hem matinat gaire: a les 7 tiràvem amunt, ja amb esquís als peus des dels 1.800m!

S'ha de seguir el torrent, passant uns altres orris, fins als 2.200m, on es gira al sud i per pales dretes s'entra a una coma sota el pic. Es deixa a la dreta la bretxa de Salibarri i es remunta a un collet més a l'esquerra. Sense canviar de vessant es flanqueja cap a l'est per anar a buscar una canal evident. A 2.650m hem deixat els esquís i hem remuntat a peu, per bona roca els darrers 50m fins la carena, i d'aquí 5min al cim.

Cap al sud la Pica i el Sotllo encara tenen neu (esquiables encara un parell de setmanes des de Pinet o des del Refugi de Broate). Sorprenentment, cims amb orientació sud a la mateixa vall de l'Artiga encara tenen molta neu! Es veuen esquiables des dels 1800-1900m el Puntussan, la Punta Encorbada, el Port de l'Artiga i el de Lladorre.

I el descens?

Doncs costa de creure amb aquestes calors, però l'hora (10 del matí) i orientació N ens han ajudat: mantell molt compactat, amb uns ditets de neu primavera, rapidíssima, fantàstic!

Bones traces!!!

Piada - Tuc de Marterat, 2665m, 29/05/2005

Enviat per Sergi B.

Participants: Cris i Sergi
+/- 915 m (3:45 h pujada, 1:30 h baixada)

Després de dormir al Refugi de la Pleta del Prat (4 persones en tot elrefugi), a les 6 h del matí comencem a fer les primeres passes des del finalde la pista de la Pleta Palomera direcció l'estany del Port. En menys de deu minuts ens calcem els esquís i anem enllaçant les pales i llengües de neu, amb dos petits trams amb els esquís a les mans, fins arribar a l'estany. Travessem l'estany pel seu marge esquerre i ens enfilem cap a la Collada de la Roia, desfem uns metres per la vessant francesa per remuntar fins el Port de la Lleia i des del Coll, a peu i sense neu, per una canal atarterada finsal cim. El descens pel mateix itinerari i des de la Collada de la Roia fins l'estany enllacem unes giragonses fantàstiques amb neu totalment transformada però prou dura (encara era d'hora) per disfrutar de valent. En tot el recorregut no hem vist ningú, només ens ha acompanyat un ramat d'isards amb els seus petitons. Si algú vol anar per aquesta zona (alta vallde cardós, Montroig, Ventolau,...), li recomano no portar esquís, per la setmana vinent no crec que estigui esquiable.

Salut

Sergi

Piada del Petit Vignemale 3032m, 14 y 16/05/2005

Enviat per Rémi.

Laura, Sonia,Carles y Rémi.

Día 1. Después de un largo viaje cruzando el Valle de Arán, la Haute-Garonne y les Hautes-Pyrénées, llegamos a Cauterets y Pont d'Espagne (1500m) donde cogemos el telesilla del lac de Gaube par ganar tiempo y ahorrar fuerzas ya que toca caminar hasta el refugio des Oulettes de Gaube. Tenemos sol pero las nubes que pasan encima de nuestras cabezas nos dejan una temperatura suave y agradable para subir y en 3 horas llegamos al refugio (2151m)... no se ve la cara norte del Vignemale, tapada por la niebla!!!

Son las 6 de la tarde, guardamoslas cosas, preparamos las mochilas para el día siguiente, cena a las 7h, desayuno a las 5 de la mañana, tothom al llit... NO! por fin aparece la muralla, gigantesca, majestuosa... piel de gallina, fotos, sueños!!!

Día 2. Suenan los despertadores, desayuno, dos frontales en el Couloir de Gaube, ritual de la preparación, cruzar les Oulettes du Vignemale y por fin foquear, primero sobre un campo plano dirección el glaciar des Oulettes. Ha hecho frío durante la noche y ponemos las cuchillas para superar la fuerte pendiente que nos lleva cara a cara con el glaciar del Petit Vignemale. La hourquette d'Ossoue ya se ve, el terreno se hace un poco más suave pero vuelve a subir fuerte al llegar al collado: 2734m - 9h de la mañana. A 500 m el refugio de Bayssellance y el camino para la Pique Longue. Hace mucho aire y el macizo del Vignemale se está tapando otra vez bajo la niebla, preguntas, dudas... Cambio de planes: intentaremos el Petit Vignemaley volveremos el año que viene, o antes, a la Pique Longue.

Atacamos las últimas pendientes con un fuerte viento y coronamos el petit Vignemale envueltos en una niebla que nos impide cualquier vista, 3032m - 10h30 de la mañana, hay que volver!

Nieve dura, disfrutamos de la bajada... y de una buena cerveza en terraza del refugio. Nos queda toda la tarde para contemplar la cara norte que ahora se deja ver.

Rémi

Piada - Maladeta Oriental 3308m i Aneto 3404m

Enviat per Carles Ll.

Desnivell: 1800m
Horari: 7h15

Una piada més al Massís. I més que se'n faràn. Hi érem Déu i sa mare.

Matino i em planto a Benasc amb les primeres llums. Son les 6'30 i surto de l'aparcament. Em trobo amb la Pili i la Carme a punt de sortir, sincronització absoluta per casualitat. Començem a pujar plegats fins la Renclusa. Hi ha molta gent, i el dia esta mig tapadot amb nuvols alts. Faig a bon ritme la pujada fins el coll de la rimaya. Neu dura però no calen ganivetes. Grampons, piolet, els esquís a l'esquena i cim de la Maladeta Oriental a les 9'10.

Crestejo en direcció a la Punta Abadias. Es un tram no gaire llarg. Primer a tota cresta, després cal vorejar els gendarmes pel vessant Creguenya fins trobar un corredor de neu per arribar de nou al fil. Hi han fites, desgrimpades de roca i neu, també pati. Arribo al collet a les 10'00. Descens amb esquis cap el Coll Maleït i flanqueig cap a la traça de l'Aneto. Coll de Corones i canvi de vessant. Flanqueig descendent amb esquis fins la base del corredor Estasen. De nou esquis a l'esquena i corredor amunt. Una ultima grimpada per la cresta de Llosas i Aneto (sense creu) a les 11'50.

El descens per la glacera molt bé al principi, però la neu esdeve menys esquiable rapidament. Abans d'arribar al Aigualluts em retrobo amb la Carme i la Pili, i plegats arribem als cotxes (13'45) amb un somriure de orella a orella. Que bonica és la muntanya!

Bones traces!