Piada - Això s'acaba...Pica d'Estats per Pinet 11 i 12/06/2005

Enviat per Eloi F.

Pica d'Estats i Montcalm. Bernat S. i Eloi F.

Volent fugir de les agromeracions de Benàs hem anat a l'Arièja... per acabar entenent perque va tanta gent a acabar la temporada al Massís de Maladeta. Ahir sortiem a quarts de 12 del matí del pàrquing de L'Artigue amb la intenció d'anar a dormir al collet entre el Verdaguer i la Pica però uns núvols cada vegada més gruixuts ens van aconsellar aturar-nos i fer nit al refugi de Pinet, guardat, acollidor i amb bon ambient. Els esquís ens els haviem posat uns 50 m. abans del refugi, després de portar-los uns 1.000 m. de desnivell a l'esquena.

Els xàfec, que avui descobrim que ha sigut enfarinada per damunt uns 2.800 m., és intens i amb pedregada; s'agraeix el refugi. Avui sortim ja en esquís des del refugi però els hem de traginar un parell de trams, un per baixar a la Valleta de Barz i un trosset entre l'estany d'Estats i l'estany de Montcalm. Després ja en esquís entre el coll entre el Verdaguer i la Pica i caminet-grimpadeta fins el cim. Vista força calitxosa però encara distingim pales de neu discretes al Certascans, al Font Blanca,... Poca neu en general.

Baixem un tros i ens animem a pujar al Montcalm a peu. Des del coll de Riufred es veu la vall de Riufred amb força més neu que la que hem pujat però segurament els forts pendents que cauen damunt Solcén ja estan nets.

De baixada la neu està prou bona. Acabem la temporada arran de l'aigua de l'Estany de Pinet, amb alguns aplaudiments de la molta gent que ens veia baixar la última pala des del prat que hi ha davant el refugi.

Nova carretejada d'esquís i arribem al cotxe amb els primers trons i les primeres grans gotes d'una tempesta ja gairebé d'estiu.

Eloi.

Piada - Pic de Néouvielle 3091m - 05/06/2005

Enviat per Rosa S.

Encara es port esquiar al Pirineu!

Dijous i divendres increpo als esquiadors, molts han penjat ja els esquís i els han canviat pel banyador i la tovallola o per la excursió a peu. El Jaume i la Berta surten divendres a les 7 de la tarde cap a Neouvielle en una carrera que a mí m'esdeve massa estressant. Tento a la gent amb lo de l'esquí pero ningú s'anime. Així que'em dic: "...dons m'en vaig!".

I dissabte surto cap a Neouvielle jo també.

Després d'un vivaquillo vora el llac d'Aubert _on també hi ha un petit refugi al costat de la carretera, molt oportú en cas de mal temps_ , hem llevo d'hòra pero sense passam, a les 5:20.

Per anar a fer el Neovielle i el Turon de Neouvielle des d'aquí cal travessar la presa per sobre el mur i després sencillament anar seguint el camí fitat que primer puje i despréstombe a la dreta travessant l'aresta rocosa que baixe del Ramoung. Just devall d'aquest pas comence la neu (1 h. a peu). Des d'aquí ja veiem en frot la brecha Chausenque, on anirem si volem ferel Turon de neovielle, o ens decantarem a l'esquerra i seguirem aquestavall si volem fer el Neouvielle. Avui aniré a fer aquest darrer pic. La ruta normal d'hivern per fer aquest cim es diferent de la d'estiu, ja que la sencilla canal de roca que trobem al estiu, al hivern esdevé una pendent molt dreta de neu, i es més fácil accedir remuntan una aresta de roca que hi ha més a la dreta. Deixem els esquís i fem els ultims mètres de neu a peu, entrem a la roca i anem cap a l'esquerra, fins qu'arrivem en un punt en que hi han dos posibilitats:

a) A la dreta tenim l'accés a l'aresta, amb unes roques que semblen llises i té una pinta molt aérea.

b )A l'esquerra ens possem en una canal més acollidora pero que té un pas com de tercer grau. El sentit comú, que de vegades no es el més encertat, ens incline cap ala segona opció, i per aquí pujem amb feines tota la penya que hi som allí.

Després al baixar hem trobo amb uns vascos que acaben de desgrimpar l'aresta i hem diuen que per allí es més fácil. Aquesta es l'aresta a la qu'es refereix la resenya del llibre Pirineu en esquís de la editorial Desnivel, que la descriu com "una arista aérea pero fácil", dons l'altre pas de fácil no en té res.

Una vegada a dalt esplèndides vistes del Mont Perdut i les Tres Sorores, ademés d'altres. A la baixada flanquejem a l'esquerra i arribem a una divertida pala molt pendent, a l'estil de la pala de la Fontblanca pero més curta. Tiro avall deixant de banda la bracha Chausenque perque avui no vull fer tard i passo de fer el Turón de Neouvielle. La neu está bòna i es gaudeix. Pero finalment fer només el Neovielle trobo que quede curt per omplir una jornada.

Son 900 mts. de desnivell (llac Aubert 2.150 mts., pic de Neouvielle 3.091). Us aconsellaría fer primer el Turón de Neouvielle y després el Neouvielle per no trobar aquella pala gelada i poder disfrutarla. No m'ha sapigut greu haver conduit 700 Kms. aquest cap de setmana per fer aquesta excursió. La neu está millor ara que a principis de temporada;

animeu-se, encara os quede una oportunitat.

Bones traces i ben dretes.

Piada - Turon de Néouviellle 3035m, per la Breche de Chausenque 5/06/2005

Enviat per Cris A.

Josep, Ramon, Àngels, Dani, Cris.

+/-1.200m; 4-5h pujada, 1h de cresta, 2h de baixada.

A quarts de 6 de diumenge, amb les primeres clarors, sortim del pàrquing d'Aubert, amb els esquís a l'esquena fins la Bretxa Barris. Foquegem fins l'altra Bretxa, la Chausenque, fins on ens ha seguit un despistat que volia anar al Neouvielle.

Baixada a l'altra vessant amb esquís a l'esquena, primer amb pedregam, després neu molt dura! Es veuen alguns muntanyencs (no tots esquiadors) provinents del Refugi de la Glère. Passant sota el Pic de Neouvielle, arribem a l'olla de sota el Turon, on el flanqueig és delicat per la duresa de la neu i decidim fer la pujada més a la dreta, per un tram mixte però més segur.

Darrer pendent suau, deixem esquís en un collet i ens enfilem fins al cim, on mengem i gaudim del paisatge en un dia ben assolellat. Ens "desenfilem" per la cresta sud-oest per fer el Reboul-Vidal (3.007m) una bonica i entretinguda desgrimpada per terreny pràcticament net de neu.

Tornada al Turon, al collet, treiem pells i avall, procurant no perdre alçada per fer més curta la remuntada a la Bretxa Chausenque. Tot i l'hora tardana, la neu es manté prou bé, millor a la glacera de Maniportet i més pasteta els últims metres abans de descalçar esquís per darrer cop -avui i aquesta temporada- i desfer el camí per verds i riuets fins la presa d'Aubert.

Salut!

Piada - Turon de Néouvielle 3035m, per la Breche de Chausenque 4/06/2005

(sortida del Cicle d'Esquiadors de Muntanya del Club Excursionista de Gràcia)

+/-1.200m; 3-4h pujada, 2 de baixada.

Dificultat: PD, S3 (encara que les condicions de la Breche Chausenque poden augmentar el nivell, en condicions més hivernals).

Deu mil persones al parking del Lac d'Aubert (2.160m), però matinem més que la gent (9.997 persones) que van al Néouvielle, i fem el recorregut en una preciosa tranquilitat, mentre el dia s'aixeca deixant un mar de núvols a la vall.

Hi ha menys neu que ara fa un any, i no ens calcem els esquís fins al pas que hi ha a la cresta rocosa que baixa del Ramoun (45min). Just davant, apareix la Breche de Chausenque, on hi arribem amb poca estona, amb les darreres llaçades per fort pendent. El pas, a 2.790m, ens permet accedir al Turon per una via diferent de la normal, estalviant-nos 150km de cotxe i una bona caminada fins el Refugi de la Glère, que veiem emergint per sobre la boira.

Descendim al vessant oest: 50m a peu (sense neu), des d'on iniciem un flanqueig amb esquís sense perdre massa alçada, per sobre del llac Vert (avui del color turquesa que té el glaç "gran reserva" quan esf on).

Sota l'ombra del Neouvielle, creuem altres llacs i entrem a la glacera de Maniportet que remuntem fins a la pala somital. Darrers 50m a peu per arribar a les dues fites dalt del cim. Bandes de núvols ara tapen,ara destapen, el Long, el Campbeil i el proper pic dels TresConsellers...

Abans de les 10 ja estem baixant per la Coma Estreta. Bones sensacionsper un terreny fàcil d'esquiar i amb precioses vistes dels llacs i espadats rocosos dels costats.

Només ens resta tornar a posar pells per pujar la bretxa, i iniciar una nova baixada creuant esquiadors que pugen...

I d'altres cegesquiador@s hi pujaran diumenge...

Bones traces!!!

Piada - Maladeta Oriental 3308m i Aneto 3404m - 28 i 29/05/2005

Enviat per Carles Ll.

Lali (telemark) i Carles.

Arribem dijous al vespre i vivaquegem a peu de cotxe.

Divendres fem la Maladeta (3308m. +1420m/-1210m. 5h l'ascens/ 1h el descens). Calor important. Practicament només glaça en les cotes més altes, es nota molta diferència en la qualitat de la neu respecte el dissabte passat. Potser som una quizena d'esquiadors entre Aneto i Maladeta. Sortim a les 5'30 AM. Ens calcem els esquis a 15 minuts del cotxe. Canal somital amb neu tova, sense dificultats. El descens amb neu bona a les parts altes (un xic dura) i baixes (molt transformada). A la part mitja costa més d'esquiar (les fustes "s'encarrilen" molt més). Migdia, tarda i nit reposant al refugi de la Renclusa.

Dissabte fem l'Aneto ... i sembla que no som els únics que hem pensat en fer-lo avui!
3404m. +1300m/ -1520, 4'30 l'ascens/ 2'30 el descens. Temps encara excelent, bona visibilitat i menys calor que el dia precedent. Passem pel portilló superior i fem cim a quarts d'onze. El descens en les mateixes condicions que el de la Maladeta. S'arriba esquiant fins als Aigualluts havent de treure els esquis en 1 ocasió.

Netejar les botes, desar els esquis a la funda, plegar bé les pells, ... això s'acaba. No més viratges enguany. Com sempre, un plaer esquiar amb vosaltres. Una abraçada a tots. Fins la temporada que vé, esquiaires!!

Carles

Piada - Pic de Broate 2705m per la Vall de l'Artiga - 29/05/2005

Manel C., Berta A. i Jaume J.

Dissabte: +600m (2h); Diumenge: +905m (3h)/ -1.505m (3h)
Dificultat: PD+, S3 (a la primevera es fonen les estrelletes: aquest cim en ple hivern pot ser força difícil)

Tocava sortida de Cicle i, tossuts, encara que era lluny (270km des de Barcelona) ens en hem tornat a l'Ariége, al poble de l'Artiga, en el mateix punt on neix el sender que puja al refugi de Pinet.

Dissabte, amb les darreres llums de la tarda i amb els esquís a l'esquena hem remuntat el curs del riu de l'Artiga des del poble a 1.200m fins a l'orri de Mespelat a 1.800m. Aquesta part del recorregut és la mateixa que vàrem fer servir fa 5 mesos per pujar al Ròi de Bassiès. El camí està molt ben marcat amb marques grogues, i s'enfila pel costat oposat a la Pica. Entre els 1.400m i 1.600m una allau descomunal serveix de "pont" per creuar el riu, que baixa fort.

L'orri de Mespelat era cobert de neu fins la teulada, i sort de les pales... Un cop dins.. ambient auster (fins i tot amb el vi que hem trobat: avinagrat...) i lloc justet pels tres. Hem dormit, però, millor que fent bivac dons tota la nit ha bufat el vent.

No hem matinat gaire: a les 7 tiràvem amunt, ja amb esquís als peus des dels 1.800m!

S'ha de seguir el torrent, passant uns altres orris, fins als 2.200m, on es gira al sud i per pales dretes s'entra a una coma sota el pic. Es deixa a la dreta la bretxa de Salibarri i es remunta a un collet més a l'esquerra. Sense canviar de vessant es flanqueja cap a l'est per anar a buscar una canal evident. A 2.650m hem deixat els esquís i hem remuntat a peu, per bona roca els darrers 50m fins la carena, i d'aquí 5min al cim.

Cap al sud la Pica i el Sotllo encara tenen neu (esquiables encara un parell de setmanes des de Pinet o des del Refugi de Broate). Sorprenentment, cims amb orientació sud a la mateixa vall de l'Artiga encara tenen molta neu! Es veuen esquiables des dels 1800-1900m el Puntussan, la Punta Encorbada, el Port de l'Artiga i el de Lladorre.

I el descens?

Doncs costa de creure amb aquestes calors, però l'hora (10 del matí) i orientació N ens han ajudat: mantell molt compactat, amb uns ditets de neu primavera, rapidíssima, fantàstic!

Bones traces!!!

Piada - Tuc de Marterat, 2665m, 29/05/2005

Enviat per Sergi B.

Participants: Cris i Sergi
+/- 915 m (3:45 h pujada, 1:30 h baixada)

Després de dormir al Refugi de la Pleta del Prat (4 persones en tot elrefugi), a les 6 h del matí comencem a fer les primeres passes des del finalde la pista de la Pleta Palomera direcció l'estany del Port. En menys de deu minuts ens calcem els esquís i anem enllaçant les pales i llengües de neu, amb dos petits trams amb els esquís a les mans, fins arribar a l'estany. Travessem l'estany pel seu marge esquerre i ens enfilem cap a la Collada de la Roia, desfem uns metres per la vessant francesa per remuntar fins el Port de la Lleia i des del Coll, a peu i sense neu, per una canal atarterada finsal cim. El descens pel mateix itinerari i des de la Collada de la Roia fins l'estany enllacem unes giragonses fantàstiques amb neu totalment transformada però prou dura (encara era d'hora) per disfrutar de valent. En tot el recorregut no hem vist ningú, només ens ha acompanyat un ramat d'isards amb els seus petitons. Si algú vol anar per aquesta zona (alta vallde cardós, Montroig, Ventolau,...), li recomano no portar esquís, per la setmana vinent no crec que estigui esquiable.

Salut

Sergi

Piada del Petit Vignemale 3032m, 14 y 16/05/2005

Enviat per Rémi.

Laura, Sonia,Carles y Rémi.

Día 1. Después de un largo viaje cruzando el Valle de Arán, la Haute-Garonne y les Hautes-Pyrénées, llegamos a Cauterets y Pont d'Espagne (1500m) donde cogemos el telesilla del lac de Gaube par ganar tiempo y ahorrar fuerzas ya que toca caminar hasta el refugio des Oulettes de Gaube. Tenemos sol pero las nubes que pasan encima de nuestras cabezas nos dejan una temperatura suave y agradable para subir y en 3 horas llegamos al refugio (2151m)... no se ve la cara norte del Vignemale, tapada por la niebla!!!

Son las 6 de la tarde, guardamoslas cosas, preparamos las mochilas para el día siguiente, cena a las 7h, desayuno a las 5 de la mañana, tothom al llit... NO! por fin aparece la muralla, gigantesca, majestuosa... piel de gallina, fotos, sueños!!!

Día 2. Suenan los despertadores, desayuno, dos frontales en el Couloir de Gaube, ritual de la preparación, cruzar les Oulettes du Vignemale y por fin foquear, primero sobre un campo plano dirección el glaciar des Oulettes. Ha hecho frío durante la noche y ponemos las cuchillas para superar la fuerte pendiente que nos lleva cara a cara con el glaciar del Petit Vignemale. La hourquette d'Ossoue ya se ve, el terreno se hace un poco más suave pero vuelve a subir fuerte al llegar al collado: 2734m - 9h de la mañana. A 500 m el refugio de Bayssellance y el camino para la Pique Longue. Hace mucho aire y el macizo del Vignemale se está tapando otra vez bajo la niebla, preguntas, dudas... Cambio de planes: intentaremos el Petit Vignemaley volveremos el año que viene, o antes, a la Pique Longue.

Atacamos las últimas pendientes con un fuerte viento y coronamos el petit Vignemale envueltos en una niebla que nos impide cualquier vista, 3032m - 10h30 de la mañana, hay que volver!

Nieve dura, disfrutamos de la bajada... y de una buena cerveza en terraza del refugio. Nos queda toda la tarde para contemplar la cara norte que ahora se deja ver.

Rémi

Piada - Maladeta Oriental 3308m i Aneto 3404m

Enviat per Carles Ll.

Desnivell: 1800m
Horari: 7h15

Una piada més al Massís. I més que se'n faràn. Hi érem Déu i sa mare.

Matino i em planto a Benasc amb les primeres llums. Son les 6'30 i surto de l'aparcament. Em trobo amb la Pili i la Carme a punt de sortir, sincronització absoluta per casualitat. Començem a pujar plegats fins la Renclusa. Hi ha molta gent, i el dia esta mig tapadot amb nuvols alts. Faig a bon ritme la pujada fins el coll de la rimaya. Neu dura però no calen ganivetes. Grampons, piolet, els esquís a l'esquena i cim de la Maladeta Oriental a les 9'10.

Crestejo en direcció a la Punta Abadias. Es un tram no gaire llarg. Primer a tota cresta, després cal vorejar els gendarmes pel vessant Creguenya fins trobar un corredor de neu per arribar de nou al fil. Hi han fites, desgrimpades de roca i neu, també pati. Arribo al collet a les 10'00. Descens amb esquis cap el Coll Maleït i flanqueig cap a la traça de l'Aneto. Coll de Corones i canvi de vessant. Flanqueig descendent amb esquis fins la base del corredor Estasen. De nou esquis a l'esquena i corredor amunt. Una ultima grimpada per la cresta de Llosas i Aneto (sense creu) a les 11'50.

El descens per la glacera molt bé al principi, però la neu esdeve menys esquiable rapidament. Abans d'arribar al Aigualluts em retrobo amb la Carme i la Pili, i plegats arribem als cotxes (13'45) amb un somriure de orella a orella. Que bonica és la muntanya!

Bones traces!

Piada - ............ Més ............. Aneto 3404 21/05/2005

Enviat per Pilar V.

Ascensio via clàssica a l'Aneto 3404

Participants: Carme i Pili

+/- 1.550 m (4.30 h pujada, 1.30 h baixada), PD+, S2-S3

Altres esquiadors per la zona: Carles Ll., César S. (el meu cunyat en un altre grup), amics de la Carme cap a les Maladetes, Montse i Kike del CSIC .................... per alguns, potser és la despedida de la temporada (.............. Mai se sap .....pero !!)

................. Passat alfarràs ens vàrem creuar en cotxe amb l'expedició de diumenge !!!!!!!!!!!
No piaré més tecnicament doncs és la ja més que coneguda via clàssica de romeria !
Despres de deliberacions divendres i veient les previsions incertes i alguns compromisos per diumenge decidim sortir una "avançadilla" divendres per fer la clausura de la temporada! Arribem passada mitjanit al pla de Besurta i fem un excel·lent bivac, a les 4.30 ja se sent trajinar ................ Noslatres hem decidit domir una mica més ........... Quan ja estem llestes amb la motxilla a l'esquena pensant que fem tard apareix el Carles entre els cotxes !!!!!!! Enfiem amunt 5 minuts a peu cap a la Renclusa i la Carme ja es troba uns coneguts! En Carles dedeix que te ganes de cremar i amb les "botes de 7 leguas" que porta i les gambades que fa comença la seva original ruta .............. (ja farà piada !!), el perdem de vista i no el retrobem fins finalitzar el descens a aigualluts. Nosaltres amunt seguint la romeria de gent , veig un grup amb una persona amb la taula de snou a l'esquena ............ Cesar ? Si, si, ja trobem el que faltava, son els de l'hospitalet que han sortit de la Renclusa! Van al ritme de pasdeguia i despres de 4 paraules continuem pujant a bon ritme, xerrant i tot ............ I ens passem el portillon superior !!!!!!!! On som ? Com pot ser ? En un flis-flas fem la glacera i ja som a l'avantcim ! Pas de mahoma i ............... On és la creu ? No hi havia estat des que la van treure o va caure !

Iniciem el descens ....................... Si, potser ens ha faltat matinar mitja hora ...................... Però disfrutem de la excel·lent baixada !

Esperem als cotxes la resta de coneguts dispersos, decidim anar a una pizzeria de Benasc i fem el reagrupament ! Uns tornem a casa, altres encara van a fer un suís a la pastisseria i d'altres tanquen negocis ! Tothom content i satisfet per la feina feta !!

Ara ja només queda repassar i preparar el material per la propera temporada ............ !!!!!!!!!

BONES TRACES !

Piada - Aneto, 3404m - 22/05/2005

Participants: Daniel, Rosa, Jaume i Berta.

+/- 1.550 m (5 h-6 h pujada, 2 h baixada), PD+, S2-S3.

Tot i que la idea inicial era fer bivac al cim, degut a la meteo decidim fer el bivac al costat del cotxe. I ben fet!! perquè les menys de tres hores que hem dormit ha estat plovent!!! cal destacar que estem contents de veure que les fundes de bivac funcionen molt bé..........

Hem tingut la sensació de ser els últims en arribar i els primers en desmuntar el campament.....Sense més pluja, a dos quarts de quatre sortim de La Besurta i a 2000 m ja ens calcem els esquís. Passem per La Renclusa i no se sent ni una ànima. De fet, fem tota l'ascensió sense veure gent.

Passem pel Portilló Superior i un cop a la glacera tenim una grata sorpresa: la pluja de la nit és NEU POLS aquí dalt!!!


La sortida del sol és tot un espectacle de llums, entre núvols i boirines. Un cop al Coll de Corones ens atrapa la boira, que ens acompanya fins al cim. El Pas de Mahoma presenta un aspecte hivernal, degut a la nevada, però segueix tenint bones preses on agafar-se (per sort, és d'aquells passos que no canvia amb els anys!). Fem cim que encara no són les nou del matí i abans de començar la baixada se'ns obre el cel i disfrutem del paisatge, podent fer una esquiada amb neu pols fins a 2700 m del tot inesperada. A partir d'aquí, la neu sembla nata......però és divertit!!

Tot i algun moment de treure i posar esquís, només caminem uns 10 min fins arribar altre cop al cotxe.

Estem tots molt contents; després de notar la pluja com queia durant la nit, poc ens pensàvem que podríem assolir el nostre objectiu.

Molt recomanable un restaurant que està a la sortida de Benasc, La Parrilla, on ens van servir un sopar boníssim, però que gairebé no va donar temps de pair..... (Àlex, quin xuletón!!!).

Daniel, gràcies per la teva "insistència"!!! a veure si la propera temporada en fem d'altres, tan o millors que aquesta!

Bones traces !!!

Piada - Grand Paradiso 4061m - 15/05/2005

Enviat per Cris A.

Alps - Vall d'Aosta (Itàlia)

Data: 15-05-05

dissabte +800m (a peu),

diumenge +/- 1.330,

dilluns -200m (amb esquís) / -600m (a peu)

Thaís, Andrea i Cris.

Sortida divendres tarda de Barcelona, dormim prop de Valence en un "hotel-automàtic" i dissabte fem el que ens queda de camí, plovent i tapadíssim, alhora que l'Andrea s'acosta a la vall d'Aosta des de Freiburg. Trobada a migdia a Pont, on mengem i carreguem motxilles per pujar al refugi Vitorio Emmanuelle II. També arriben els membres de l'altra expedició catalana que han anat a Ginebra en avió.

Pujant les esses que fa el camí amb els esquís a l'esquena arribem a suar la gota, ja que contra pronòstic acaba lluint el sol. Només els últims metresabans del refugi hi ha neu contínua al camí, no val la pena foquejar. Sopar abundant, descans i a dormir, que demà toca matinar força.

Esmorzar a quarts de 5 amb una gentada que va sortint en processó cap al Paradiso, alguns d'infanteria", però la majoria amb esquís. Pujada per neu majoritàriament dura, on el pendent es redreça calen ganivetes si no es vol patir. Cel ben net, a uns 2.600 comença a tocar-nos el sol, però tot i així fa un dia fred (es gela la boquilla del Camelback!). Comptem més de 70 persones vagarejant per la muntanya; quan som davant la part més impressionant de la glacera i abans d'albirar la cresta que duu al cim, ja n'hi ha que baixen fregant la neu sorollosament.

Després de més de 5h d'enfilar-nos, deixem esquís prop del coll i ataquem l'últim tram amb piolet i grampons. Merder de gent que va i ve, alguns encordats en grups grans, que obliguen a fer torns. No ens cal fer servir la corda que portem, en el tram més delicat ens assegurem a un cordino que hi ha instal.lat i fem cim!!! ja queda menys gent, coincidim també amb uns altres catalans que pugen des del refugi Chabod i ens informen que el Barça ha guanyat la lliga. L'espectacle al voltant és superb i la nostra satisfacció també!

Després de badar i badar, decidim que és hora de lliscar, s'aixequen núvols que amenacen però no arribaran a pujar gaire... a mesura que anem perdent metres, desapareixen darrera els cims. La neu és un pèl dura al principi, però transformada en aquell punt tan fantàstic a partir d'uns 2.800... mmmmmm! quina baixada!!! prop del refugi ja més pastosa, però es deixa fer bé. En total gairebé 1h de descens sensacional.

Ganyipada i cerveseta a la terrassa, retrobada amb els més ràpids, tarda assolellada i mandrosa fins a l'hora de sopar, a les 7, en què estem en un ambient molt més familiar que ahir, ja que moltíssima gent ha marxat.

Dilluns sona el despertador a quarts de 7, l'esmorzar matiner ja ha acabat i l'altre és massa tard, així que tirem del menjar que ens sobra. Un cop llestes, seguim les traces dels esquiadors d'ahir des davant del refugi, creuant el llac, per apurar la neu i no haver de carregar esquís a l'esquena durant tants metres, però la neu és crosta fastigosa i provoca nombroses caigudes, bufff! quan s'acaba creuem el riu i recuperem el camí per on vam pujar dissabte, que amb una bona tanda de ziga-zagues ens porta de retorn al fons de la vall.

Hi ha quantitat d'isards que campen tranquil.lament i baix vora elriu unes famílies de marmotes que juguen sota la pluja fina que va en augment. En unes 2h som al cotxe, recollim i després de l'esmorzar-dinar i comiat, emprenem els respectius viatges de tornada, plenes de bones sensacions!...

Salut!!!

cris

Piada Bujaruelo 17/04/2005

Enviat per Rosa S.

Per fer el Taillón tenim dos opcions:

a) Anar per Gavarnie: +cotxe -hores de caminar, o bé, +carretera-muntanya .

b) Anar per Bujaruelo: una patejada més llarga pero amb la recompensa de anar adentranse en l'ambient alpí ascendint primer per un bonic bosc i després per una vall on preveiem una disfrutona esquiada a la tornada.

No obstant conteu-hi aproximadament un hòra a peu fins posarse els esquís. El millor i més estètic seríe anar a dormir al refugi de la Brecha de Roland o Serradets, que en aquesta época está sense guardar, ja que havent parlat amb el guarda per anar-hi aquest cap de setmana ens va dir que'l refugi lliure estave ben acondicionat i que'ns ho passesim bé. Si per cuestions d'horaris, mal temps, etc. voleu fer nit a la 'cabaña deeléctricas' que hi ha pujant cap al coll de Bujaruelo desde España, sapigueu que el terra está plé de neu i que la porta no tanca, s'ha de portar dons el material que creieu adient segons el vostre umbral de fret. Per altra banda, allí on es deixe el cotxe, a sant Nicolás, hi ha un refugi guardat que ara es troba obert.

El desnivell desde el cotxe fins a Serradets es d'uns 1.200 mts., i fins al cim son 1.800. Aquest cap de setmana només vam estirar les cames fins al coll de Bujaruelo, degut a les condicions d'intensa nevada i vent. ¡Una llástima!

En fi, tenim el ferm propòsit de tornar-hi un altra vegada. Si no fes maimal temps llavors no podríem disfrutar mai de la neu i la muntanya seríe un secarral desolador (hem desenvolupat la nostra capacitat d'autoconsolació)

Hi vam ser: Josep Ma S., Ana M., Dani, Angels, Josep C.,Laura, Pilarín i jo mateixa.

Salutacions, amb els millors desitjos de bones traces i ben dretes

Piada Punta Suelza 2973m - 15/05/2005

Enviat per Xavi D.

Participants: Xavi i David

Desnivell 800m

Estat de la neu: Del cim al llac fastigosa. Del llac al cotxe fantastica

Dissabte despres de tornar a la platja em truquen per veure si m'animo a fer una sortideta. Hi ha el partit del barça pero que coi, ja el veurem per la tele a Parzan. Despres del partit enfilem l'infernal pista cap a Ordiceto fins a uns 200m.

L'endema sortim amb esquís als peus (quin luxe al mes de maig), enfilem fins al llac on ens hem de descalçar els esquis 10 minuts. Flanqueig per sota l'espero on trobem la canal d'acces al coll. Pugem fins el coll enmig d'un allau. 50 metros abans ens desclacem els esquís. fem l'aresta fins al cim. El descens de la preciosa pala (semblant a la del estargne) el fem com podem, la neu es trenca per tot arreu. A l'arribar al llac trobem una congesta que ens permet arribar esquiant fins al cotxe amb una neu primavera excelent

Llastima de la meteo que no ens va deixar veure res

Piada Gran Paradiso 4061m i Tresenta 3609m - 14 a 16/05/2005

Enviat per pasdeguia.

Refugi: Vittorio Emanuelle

Zona: Parc Nacional del Gran Paradiso, Vall d'Aosta (Alps Italians)

Participants: Miquel, Manel B., Joan Manel, Joan B. i Ricard

Desnivell Ascens i descens: 2900m

Estat de la neu: Primavera gelada al Paradiso, polç humida al Tresenta.

Dissabte 14 de maig: (Pujada al refugi Vittorio Emanuelle 770m dedesnivell, 2'30h ) Trobada a l'aeroport de Barcelona, ens dirigim en avió a Ginebra, això de fer km en cotxe cansa i ens firem un luxe deprimavera. A Ginebra lloguem un cotxe monovolum i ens dirigim cap a la Vall d'Aosta passant per Chamonix i el Túnel del Montblanc. Plou i esperem que la cota de neu se situi prou baixa com per no mullar-nos. Un cop a Pont, punt on deixem el cotxe a 1950m, ens trobem amb la secció femenina de l'expedició cegesquí: Cris, Ingrid i Adriana.

Uncop carregada la motxilla i disposats a caminar fins el refugi, deixa de ploure. Felicitats doncs a l'organitzador pel detall. Després de 2'30h arribem al refugi, cota de neu 2500m però només en trepitgem una mica, ja que el camí va per la solana. Finalment al refugi fa sol i podem gaudir de la terrassa. El refugi està prou ple, cosa que no impedeix que ens preparin una bona lassagna per sopar.

Diumenge 15 de maig: (Ascensió al Gran Paradiso 1330m de desnivell, 4'30h de pujada i 1h de baixada) Ens llevem a les 4'15h per esmorzar a les 5h, temps estable, fa fred i el gruix del refugi es dirigeix al Paradiso. Arranquem cap a les 5'20h comença a clarejar i la neu està endurida pel fred de la nit. L'ascensió es fa per terrenys suaus, tret d'algunes rampes més dretes que obliguen a possar ganivetes, aquí el que escriu perd una ganiveta muntanya avall refent uns 100 m de desnivell per recuperar-la, cap ales 10'15h arribem a la rampa final del Gran Paradiso, on ens treiem els esquís, només queda pujar per la cresta fins el cim, amb un petit pas assegurat amb una corda, el cim està coronat per una verge (bastant lletja per cert).

Sembla que tothom vol accedir al cim, així que hem de fer virgueries per poder passar tots plegats amunt i avall. El temps és assoleiat, i fred, tant que la neu no s'ha transformat i encara resta endurida durant tot el descens. Ens trobema l'expedició femenina al peu del cim que estan a punt per atacar-lo, nosaltres tirem avall i amb un ràpid descens arribem al refugi a les 11'45h...birres...i tarda tediosa prenent el sol fent temps per sopar a les 7.

El refugi es va buidant i només quedem unes 15 persones en total.

Dilluns 16 de maig: (Ascens al Pico tresenta i descens fins el cotxe,900m ascens i 1650 de baixada, fins el cim 3'30h) Ens llevem per esmorzar a les 5h, som pocs esmorzant, està núvol i ha nevat una mica, preparem el material per fer un niu i no haver de passar pel refugi tornant. Sortim a les 6h, l'ascens és suau fins a la cota 3200, a partir d'aquí hi ha una rampa força dreta, està força núvol i emboirat, neva però no fa massa fred. Arribem al cim a les 9'30h, amb força boira que va i torna.

Iniciem el descens per neu polç humida amb poca visibilitat, ara neva més fort, recollim el material deixata mig camí i aprofitem les darreres pales de neu fins a la cota 2500, on ens treiem els esquís i reseguim el camí de baixada del refugi fins al cotxe. Arribem a Pont a les 11'45h, per sort ha deixat de ploure durant tot el descens. Després d'un bon àpat a Pont, retornem a Ginebra per agafar l'avió.

Per a alguns de nosaltres ha estat la darrera de la temporada amb una bona esquiada.

Pasdeguia