Piada - Maladeta Oriental 3308m i Aneto 3404m - 28 i 29/05/2005

Enviat per Carles Ll.

Lali (telemark) i Carles.

Arribem dijous al vespre i vivaquegem a peu de cotxe.

Divendres fem la Maladeta (3308m. +1420m/-1210m. 5h l'ascens/ 1h el descens). Calor important. Practicament només glaça en les cotes més altes, es nota molta diferència en la qualitat de la neu respecte el dissabte passat. Potser som una quizena d'esquiadors entre Aneto i Maladeta. Sortim a les 5'30 AM. Ens calcem els esquis a 15 minuts del cotxe. Canal somital amb neu tova, sense dificultats. El descens amb neu bona a les parts altes (un xic dura) i baixes (molt transformada). A la part mitja costa més d'esquiar (les fustes "s'encarrilen" molt més). Migdia, tarda i nit reposant al refugi de la Renclusa.

Dissabte fem l'Aneto ... i sembla que no som els únics que hem pensat en fer-lo avui!
3404m. +1300m/ -1520, 4'30 l'ascens/ 2'30 el descens. Temps encara excelent, bona visibilitat i menys calor que el dia precedent. Passem pel portilló superior i fem cim a quarts d'onze. El descens en les mateixes condicions que el de la Maladeta. S'arriba esquiant fins als Aigualluts havent de treure els esquis en 1 ocasió.

Netejar les botes, desar els esquis a la funda, plegar bé les pells, ... això s'acaba. No més viratges enguany. Com sempre, un plaer esquiar amb vosaltres. Una abraçada a tots. Fins la temporada que vé, esquiaires!!

Carles

Piada - Pic de Broate 2705m per la Vall de l'Artiga - 29/05/2005

Manel C., Berta A. i Jaume J.

Dissabte: +600m (2h); Diumenge: +905m (3h)/ -1.505m (3h)
Dificultat: PD+, S3 (a la primevera es fonen les estrelletes: aquest cim en ple hivern pot ser força difícil)

Tocava sortida de Cicle i, tossuts, encara que era lluny (270km des de Barcelona) ens en hem tornat a l'Ariége, al poble de l'Artiga, en el mateix punt on neix el sender que puja al refugi de Pinet.

Dissabte, amb les darreres llums de la tarda i amb els esquís a l'esquena hem remuntat el curs del riu de l'Artiga des del poble a 1.200m fins a l'orri de Mespelat a 1.800m. Aquesta part del recorregut és la mateixa que vàrem fer servir fa 5 mesos per pujar al Ròi de Bassiès. El camí està molt ben marcat amb marques grogues, i s'enfila pel costat oposat a la Pica. Entre els 1.400m i 1.600m una allau descomunal serveix de "pont" per creuar el riu, que baixa fort.

L'orri de Mespelat era cobert de neu fins la teulada, i sort de les pales... Un cop dins.. ambient auster (fins i tot amb el vi que hem trobat: avinagrat...) i lloc justet pels tres. Hem dormit, però, millor que fent bivac dons tota la nit ha bufat el vent.

No hem matinat gaire: a les 7 tiràvem amunt, ja amb esquís als peus des dels 1.800m!

S'ha de seguir el torrent, passant uns altres orris, fins als 2.200m, on es gira al sud i per pales dretes s'entra a una coma sota el pic. Es deixa a la dreta la bretxa de Salibarri i es remunta a un collet més a l'esquerra. Sense canviar de vessant es flanqueja cap a l'est per anar a buscar una canal evident. A 2.650m hem deixat els esquís i hem remuntat a peu, per bona roca els darrers 50m fins la carena, i d'aquí 5min al cim.

Cap al sud la Pica i el Sotllo encara tenen neu (esquiables encara un parell de setmanes des de Pinet o des del Refugi de Broate). Sorprenentment, cims amb orientació sud a la mateixa vall de l'Artiga encara tenen molta neu! Es veuen esquiables des dels 1800-1900m el Puntussan, la Punta Encorbada, el Port de l'Artiga i el de Lladorre.

I el descens?

Doncs costa de creure amb aquestes calors, però l'hora (10 del matí) i orientació N ens han ajudat: mantell molt compactat, amb uns ditets de neu primavera, rapidíssima, fantàstic!

Bones traces!!!

Piada - Tuc de Marterat, 2665m, 29/05/2005

Enviat per Sergi B.

Participants: Cris i Sergi
+/- 915 m (3:45 h pujada, 1:30 h baixada)

Després de dormir al Refugi de la Pleta del Prat (4 persones en tot elrefugi), a les 6 h del matí comencem a fer les primeres passes des del finalde la pista de la Pleta Palomera direcció l'estany del Port. En menys de deu minuts ens calcem els esquís i anem enllaçant les pales i llengües de neu, amb dos petits trams amb els esquís a les mans, fins arribar a l'estany. Travessem l'estany pel seu marge esquerre i ens enfilem cap a la Collada de la Roia, desfem uns metres per la vessant francesa per remuntar fins el Port de la Lleia i des del Coll, a peu i sense neu, per una canal atarterada finsal cim. El descens pel mateix itinerari i des de la Collada de la Roia fins l'estany enllacem unes giragonses fantàstiques amb neu totalment transformada però prou dura (encara era d'hora) per disfrutar de valent. En tot el recorregut no hem vist ningú, només ens ha acompanyat un ramat d'isards amb els seus petitons. Si algú vol anar per aquesta zona (alta vallde cardós, Montroig, Ventolau,...), li recomano no portar esquís, per la setmana vinent no crec que estigui esquiable.

Salut

Sergi

Piada del Petit Vignemale 3032m, 14 y 16/05/2005

Enviat per Rémi.

Laura, Sonia,Carles y Rémi.

Día 1. Después de un largo viaje cruzando el Valle de Arán, la Haute-Garonne y les Hautes-Pyrénées, llegamos a Cauterets y Pont d'Espagne (1500m) donde cogemos el telesilla del lac de Gaube par ganar tiempo y ahorrar fuerzas ya que toca caminar hasta el refugio des Oulettes de Gaube. Tenemos sol pero las nubes que pasan encima de nuestras cabezas nos dejan una temperatura suave y agradable para subir y en 3 horas llegamos al refugio (2151m)... no se ve la cara norte del Vignemale, tapada por la niebla!!!

Son las 6 de la tarde, guardamoslas cosas, preparamos las mochilas para el día siguiente, cena a las 7h, desayuno a las 5 de la mañana, tothom al llit... NO! por fin aparece la muralla, gigantesca, majestuosa... piel de gallina, fotos, sueños!!!

Día 2. Suenan los despertadores, desayuno, dos frontales en el Couloir de Gaube, ritual de la preparación, cruzar les Oulettes du Vignemale y por fin foquear, primero sobre un campo plano dirección el glaciar des Oulettes. Ha hecho frío durante la noche y ponemos las cuchillas para superar la fuerte pendiente que nos lleva cara a cara con el glaciar del Petit Vignemale. La hourquette d'Ossoue ya se ve, el terreno se hace un poco más suave pero vuelve a subir fuerte al llegar al collado: 2734m - 9h de la mañana. A 500 m el refugio de Bayssellance y el camino para la Pique Longue. Hace mucho aire y el macizo del Vignemale se está tapando otra vez bajo la niebla, preguntas, dudas... Cambio de planes: intentaremos el Petit Vignemaley volveremos el año que viene, o antes, a la Pique Longue.

Atacamos las últimas pendientes con un fuerte viento y coronamos el petit Vignemale envueltos en una niebla que nos impide cualquier vista, 3032m - 10h30 de la mañana, hay que volver!

Nieve dura, disfrutamos de la bajada... y de una buena cerveza en terraza del refugio. Nos queda toda la tarde para contemplar la cara norte que ahora se deja ver.

Rémi

Piada - Maladeta Oriental 3308m i Aneto 3404m

Enviat per Carles Ll.

Desnivell: 1800m
Horari: 7h15

Una piada més al Massís. I més que se'n faràn. Hi érem Déu i sa mare.

Matino i em planto a Benasc amb les primeres llums. Son les 6'30 i surto de l'aparcament. Em trobo amb la Pili i la Carme a punt de sortir, sincronització absoluta per casualitat. Començem a pujar plegats fins la Renclusa. Hi ha molta gent, i el dia esta mig tapadot amb nuvols alts. Faig a bon ritme la pujada fins el coll de la rimaya. Neu dura però no calen ganivetes. Grampons, piolet, els esquís a l'esquena i cim de la Maladeta Oriental a les 9'10.

Crestejo en direcció a la Punta Abadias. Es un tram no gaire llarg. Primer a tota cresta, després cal vorejar els gendarmes pel vessant Creguenya fins trobar un corredor de neu per arribar de nou al fil. Hi han fites, desgrimpades de roca i neu, també pati. Arribo al collet a les 10'00. Descens amb esquis cap el Coll Maleït i flanqueig cap a la traça de l'Aneto. Coll de Corones i canvi de vessant. Flanqueig descendent amb esquis fins la base del corredor Estasen. De nou esquis a l'esquena i corredor amunt. Una ultima grimpada per la cresta de Llosas i Aneto (sense creu) a les 11'50.

El descens per la glacera molt bé al principi, però la neu esdeve menys esquiable rapidament. Abans d'arribar al Aigualluts em retrobo amb la Carme i la Pili, i plegats arribem als cotxes (13'45) amb un somriure de orella a orella. Que bonica és la muntanya!

Bones traces!

Piada - ............ Més ............. Aneto 3404 21/05/2005

Enviat per Pilar V.

Ascensio via clàssica a l'Aneto 3404

Participants: Carme i Pili

+/- 1.550 m (4.30 h pujada, 1.30 h baixada), PD+, S2-S3

Altres esquiadors per la zona: Carles Ll., César S. (el meu cunyat en un altre grup), amics de la Carme cap a les Maladetes, Montse i Kike del CSIC .................... per alguns, potser és la despedida de la temporada (.............. Mai se sap .....pero !!)

................. Passat alfarràs ens vàrem creuar en cotxe amb l'expedició de diumenge !!!!!!!!!!!
No piaré més tecnicament doncs és la ja més que coneguda via clàssica de romeria !
Despres de deliberacions divendres i veient les previsions incertes i alguns compromisos per diumenge decidim sortir una "avançadilla" divendres per fer la clausura de la temporada! Arribem passada mitjanit al pla de Besurta i fem un excel·lent bivac, a les 4.30 ja se sent trajinar ................ Noslatres hem decidit domir una mica més ........... Quan ja estem llestes amb la motxilla a l'esquena pensant que fem tard apareix el Carles entre els cotxes !!!!!!! Enfiem amunt 5 minuts a peu cap a la Renclusa i la Carme ja es troba uns coneguts! En Carles dedeix que te ganes de cremar i amb les "botes de 7 leguas" que porta i les gambades que fa comença la seva original ruta .............. (ja farà piada !!), el perdem de vista i no el retrobem fins finalitzar el descens a aigualluts. Nosaltres amunt seguint la romeria de gent , veig un grup amb una persona amb la taula de snou a l'esquena ............ Cesar ? Si, si, ja trobem el que faltava, son els de l'hospitalet que han sortit de la Renclusa! Van al ritme de pasdeguia i despres de 4 paraules continuem pujant a bon ritme, xerrant i tot ............ I ens passem el portillon superior !!!!!!!! On som ? Com pot ser ? En un flis-flas fem la glacera i ja som a l'avantcim ! Pas de mahoma i ............... On és la creu ? No hi havia estat des que la van treure o va caure !

Iniciem el descens ....................... Si, potser ens ha faltat matinar mitja hora ...................... Però disfrutem de la excel·lent baixada !

Esperem als cotxes la resta de coneguts dispersos, decidim anar a una pizzeria de Benasc i fem el reagrupament ! Uns tornem a casa, altres encara van a fer un suís a la pastisseria i d'altres tanquen negocis ! Tothom content i satisfet per la feina feta !!

Ara ja només queda repassar i preparar el material per la propera temporada ............ !!!!!!!!!

BONES TRACES !

Piada - Aneto, 3404m - 22/05/2005

Participants: Daniel, Rosa, Jaume i Berta.

+/- 1.550 m (5 h-6 h pujada, 2 h baixada), PD+, S2-S3.

Tot i que la idea inicial era fer bivac al cim, degut a la meteo decidim fer el bivac al costat del cotxe. I ben fet!! perquè les menys de tres hores que hem dormit ha estat plovent!!! cal destacar que estem contents de veure que les fundes de bivac funcionen molt bé..........

Hem tingut la sensació de ser els últims en arribar i els primers en desmuntar el campament.....Sense més pluja, a dos quarts de quatre sortim de La Besurta i a 2000 m ja ens calcem els esquís. Passem per La Renclusa i no se sent ni una ànima. De fet, fem tota l'ascensió sense veure gent.

Passem pel Portilló Superior i un cop a la glacera tenim una grata sorpresa: la pluja de la nit és NEU POLS aquí dalt!!!


La sortida del sol és tot un espectacle de llums, entre núvols i boirines. Un cop al Coll de Corones ens atrapa la boira, que ens acompanya fins al cim. El Pas de Mahoma presenta un aspecte hivernal, degut a la nevada, però segueix tenint bones preses on agafar-se (per sort, és d'aquells passos que no canvia amb els anys!). Fem cim que encara no són les nou del matí i abans de començar la baixada se'ns obre el cel i disfrutem del paisatge, podent fer una esquiada amb neu pols fins a 2700 m del tot inesperada. A partir d'aquí, la neu sembla nata......però és divertit!!

Tot i algun moment de treure i posar esquís, només caminem uns 10 min fins arribar altre cop al cotxe.

Estem tots molt contents; després de notar la pluja com queia durant la nit, poc ens pensàvem que podríem assolir el nostre objectiu.

Molt recomanable un restaurant que està a la sortida de Benasc, La Parrilla, on ens van servir un sopar boníssim, però que gairebé no va donar temps de pair..... (Àlex, quin xuletón!!!).

Daniel, gràcies per la teva "insistència"!!! a veure si la propera temporada en fem d'altres, tan o millors que aquesta!

Bones traces !!!

Piada - Grand Paradiso 4061m - 15/05/2005

Enviat per Cris A.

Alps - Vall d'Aosta (Itàlia)

Data: 15-05-05

dissabte +800m (a peu),

diumenge +/- 1.330,

dilluns -200m (amb esquís) / -600m (a peu)

Thaís, Andrea i Cris.

Sortida divendres tarda de Barcelona, dormim prop de Valence en un "hotel-automàtic" i dissabte fem el que ens queda de camí, plovent i tapadíssim, alhora que l'Andrea s'acosta a la vall d'Aosta des de Freiburg. Trobada a migdia a Pont, on mengem i carreguem motxilles per pujar al refugi Vitorio Emmanuelle II. També arriben els membres de l'altra expedició catalana que han anat a Ginebra en avió.

Pujant les esses que fa el camí amb els esquís a l'esquena arribem a suar la gota, ja que contra pronòstic acaba lluint el sol. Només els últims metresabans del refugi hi ha neu contínua al camí, no val la pena foquejar. Sopar abundant, descans i a dormir, que demà toca matinar força.

Esmorzar a quarts de 5 amb una gentada que va sortint en processó cap al Paradiso, alguns d'infanteria", però la majoria amb esquís. Pujada per neu majoritàriament dura, on el pendent es redreça calen ganivetes si no es vol patir. Cel ben net, a uns 2.600 comença a tocar-nos el sol, però tot i així fa un dia fred (es gela la boquilla del Camelback!). Comptem més de 70 persones vagarejant per la muntanya; quan som davant la part més impressionant de la glacera i abans d'albirar la cresta que duu al cim, ja n'hi ha que baixen fregant la neu sorollosament.

Després de més de 5h d'enfilar-nos, deixem esquís prop del coll i ataquem l'últim tram amb piolet i grampons. Merder de gent que va i ve, alguns encordats en grups grans, que obliguen a fer torns. No ens cal fer servir la corda que portem, en el tram més delicat ens assegurem a un cordino que hi ha instal.lat i fem cim!!! ja queda menys gent, coincidim també amb uns altres catalans que pugen des del refugi Chabod i ens informen que el Barça ha guanyat la lliga. L'espectacle al voltant és superb i la nostra satisfacció també!

Després de badar i badar, decidim que és hora de lliscar, s'aixequen núvols que amenacen però no arribaran a pujar gaire... a mesura que anem perdent metres, desapareixen darrera els cims. La neu és un pèl dura al principi, però transformada en aquell punt tan fantàstic a partir d'uns 2.800... mmmmmm! quina baixada!!! prop del refugi ja més pastosa, però es deixa fer bé. En total gairebé 1h de descens sensacional.

Ganyipada i cerveseta a la terrassa, retrobada amb els més ràpids, tarda assolellada i mandrosa fins a l'hora de sopar, a les 7, en què estem en un ambient molt més familiar que ahir, ja que moltíssima gent ha marxat.

Dilluns sona el despertador a quarts de 7, l'esmorzar matiner ja ha acabat i l'altre és massa tard, així que tirem del menjar que ens sobra. Un cop llestes, seguim les traces dels esquiadors d'ahir des davant del refugi, creuant el llac, per apurar la neu i no haver de carregar esquís a l'esquena durant tants metres, però la neu és crosta fastigosa i provoca nombroses caigudes, bufff! quan s'acaba creuem el riu i recuperem el camí per on vam pujar dissabte, que amb una bona tanda de ziga-zagues ens porta de retorn al fons de la vall.

Hi ha quantitat d'isards que campen tranquil.lament i baix vora elriu unes famílies de marmotes que juguen sota la pluja fina que va en augment. En unes 2h som al cotxe, recollim i després de l'esmorzar-dinar i comiat, emprenem els respectius viatges de tornada, plenes de bones sensacions!...

Salut!!!

cris

Piada Bujaruelo 17/04/2005

Enviat per Rosa S.

Per fer el Taillón tenim dos opcions:

a) Anar per Gavarnie: +cotxe -hores de caminar, o bé, +carretera-muntanya .

b) Anar per Bujaruelo: una patejada més llarga pero amb la recompensa de anar adentranse en l'ambient alpí ascendint primer per un bonic bosc i després per una vall on preveiem una disfrutona esquiada a la tornada.

No obstant conteu-hi aproximadament un hòra a peu fins posarse els esquís. El millor i més estètic seríe anar a dormir al refugi de la Brecha de Roland o Serradets, que en aquesta época está sense guardar, ja que havent parlat amb el guarda per anar-hi aquest cap de setmana ens va dir que'l refugi lliure estave ben acondicionat i que'ns ho passesim bé. Si per cuestions d'horaris, mal temps, etc. voleu fer nit a la 'cabaña deeléctricas' que hi ha pujant cap al coll de Bujaruelo desde España, sapigueu que el terra está plé de neu i que la porta no tanca, s'ha de portar dons el material que creieu adient segons el vostre umbral de fret. Per altra banda, allí on es deixe el cotxe, a sant Nicolás, hi ha un refugi guardat que ara es troba obert.

El desnivell desde el cotxe fins a Serradets es d'uns 1.200 mts., i fins al cim son 1.800. Aquest cap de setmana només vam estirar les cames fins al coll de Bujaruelo, degut a les condicions d'intensa nevada i vent. ¡Una llástima!

En fi, tenim el ferm propòsit de tornar-hi un altra vegada. Si no fes maimal temps llavors no podríem disfrutar mai de la neu i la muntanya seríe un secarral desolador (hem desenvolupat la nostra capacitat d'autoconsolació)

Hi vam ser: Josep Ma S., Ana M., Dani, Angels, Josep C.,Laura, Pilarín i jo mateixa.

Salutacions, amb els millors desitjos de bones traces i ben dretes

Piada Punta Suelza 2973m - 15/05/2005

Enviat per Xavi D.

Participants: Xavi i David

Desnivell 800m

Estat de la neu: Del cim al llac fastigosa. Del llac al cotxe fantastica

Dissabte despres de tornar a la platja em truquen per veure si m'animo a fer una sortideta. Hi ha el partit del barça pero que coi, ja el veurem per la tele a Parzan. Despres del partit enfilem l'infernal pista cap a Ordiceto fins a uns 200m.

L'endema sortim amb esquís als peus (quin luxe al mes de maig), enfilem fins al llac on ens hem de descalçar els esquis 10 minuts. Flanqueig per sota l'espero on trobem la canal d'acces al coll. Pugem fins el coll enmig d'un allau. 50 metros abans ens desclacem els esquís. fem l'aresta fins al cim. El descens de la preciosa pala (semblant a la del estargne) el fem com podem, la neu es trenca per tot arreu. A l'arribar al llac trobem una congesta que ens permet arribar esquiant fins al cotxe amb una neu primavera excelent

Llastima de la meteo que no ens va deixar veure res

Piada Gran Paradiso 4061m i Tresenta 3609m - 14 a 16/05/2005

Enviat per pasdeguia.

Refugi: Vittorio Emanuelle

Zona: Parc Nacional del Gran Paradiso, Vall d'Aosta (Alps Italians)

Participants: Miquel, Manel B., Joan Manel, Joan B. i Ricard

Desnivell Ascens i descens: 2900m

Estat de la neu: Primavera gelada al Paradiso, polç humida al Tresenta.

Dissabte 14 de maig: (Pujada al refugi Vittorio Emanuelle 770m dedesnivell, 2'30h ) Trobada a l'aeroport de Barcelona, ens dirigim en avió a Ginebra, això de fer km en cotxe cansa i ens firem un luxe deprimavera. A Ginebra lloguem un cotxe monovolum i ens dirigim cap a la Vall d'Aosta passant per Chamonix i el Túnel del Montblanc. Plou i esperem que la cota de neu se situi prou baixa com per no mullar-nos. Un cop a Pont, punt on deixem el cotxe a 1950m, ens trobem amb la secció femenina de l'expedició cegesquí: Cris, Ingrid i Adriana.

Uncop carregada la motxilla i disposats a caminar fins el refugi, deixa de ploure. Felicitats doncs a l'organitzador pel detall. Després de 2'30h arribem al refugi, cota de neu 2500m però només en trepitgem una mica, ja que el camí va per la solana. Finalment al refugi fa sol i podem gaudir de la terrassa. El refugi està prou ple, cosa que no impedeix que ens preparin una bona lassagna per sopar.

Diumenge 15 de maig: (Ascensió al Gran Paradiso 1330m de desnivell, 4'30h de pujada i 1h de baixada) Ens llevem a les 4'15h per esmorzar a les 5h, temps estable, fa fred i el gruix del refugi es dirigeix al Paradiso. Arranquem cap a les 5'20h comença a clarejar i la neu està endurida pel fred de la nit. L'ascensió es fa per terrenys suaus, tret d'algunes rampes més dretes que obliguen a possar ganivetes, aquí el que escriu perd una ganiveta muntanya avall refent uns 100 m de desnivell per recuperar-la, cap ales 10'15h arribem a la rampa final del Gran Paradiso, on ens treiem els esquís, només queda pujar per la cresta fins el cim, amb un petit pas assegurat amb una corda, el cim està coronat per una verge (bastant lletja per cert).

Sembla que tothom vol accedir al cim, així que hem de fer virgueries per poder passar tots plegats amunt i avall. El temps és assoleiat, i fred, tant que la neu no s'ha transformat i encara resta endurida durant tot el descens. Ens trobema l'expedició femenina al peu del cim que estan a punt per atacar-lo, nosaltres tirem avall i amb un ràpid descens arribem al refugi a les 11'45h...birres...i tarda tediosa prenent el sol fent temps per sopar a les 7.

El refugi es va buidant i només quedem unes 15 persones en total.

Dilluns 16 de maig: (Ascens al Pico tresenta i descens fins el cotxe,900m ascens i 1650 de baixada, fins el cim 3'30h) Ens llevem per esmorzar a les 5h, som pocs esmorzant, està núvol i ha nevat una mica, preparem el material per fer un niu i no haver de passar pel refugi tornant. Sortim a les 6h, l'ascens és suau fins a la cota 3200, a partir d'aquí hi ha una rampa força dreta, està força núvol i emboirat, neva però no fa massa fred. Arribem al cim a les 9'30h, amb força boira que va i torna.

Iniciem el descens per neu polç humida amb poca visibilitat, ara neva més fort, recollim el material deixata mig camí i aprofitem les darreres pales de neu fins a la cota 2500, on ens treiem els esquís i reseguim el camí de baixada del refugi fins al cotxe. Arribem a Pont a les 11'45h, per sort ha deixat de ploure durant tot el descens. Després d'un bon àpat a Pont, retornem a Ginebra per agafar l'avió.

Per a alguns de nosaltres ha estat la darrera de la temporada amb una bona esquiada.

Pasdeguia

Piada del Pic Lustou 3023m - 14 i 15/05/2005

Enviat per David T.

El Pic de Lustou és un cim de 3.023 metres situat prop de la Vall de Rioumajou (França). Degut a que és un cim aïllat de la resta de 3.000s dels Pirineus, és poc freqüentat pels esquiadors i muntanyencs.

Dissabte al mig dia, varem prendre direcció cap a les valls de Rioumajou. Arribats a les 19h, varem posar-nos a sopar a unes taules de picnic tot regant l’àpat amb collita del 2003 de Nuviana (Bodegues de Manel Castelllo) a la cruïlla on hi ha les granges de Fredançon (1.400 metres) i on la Vall de Rioumajou es divideix en la vall de Peguera. A les 22h, ens posem a bivaquejar sota la llum dels estels al costat d’una cabana lliure amb possibilitat d’aixopluc (per si de cas...).

L’endemà, ens llevem a quarts de 5 amb l’esperança de trobar la millor neu i sortim a les fosques per una pista en direcció sud-est per la Vall de Peguera. Al cap d’una hora, prenem un corriol a l’esquerra just al costat d’un torrent. A poc a poc, anem pujant per una vall estreta en direcció nord-est. Malauradament, veiem que la neu continua lluny de nosaltres (2.200 metres aprox). Amb les primeres llums del matí, veiem que em perdut el camí correcte i hem de creuar el riu a l’altre costat amb mes o menys sort....(alguns suquem).

A 1700 metres d’alçada, trobem un enorme allau que ha destrossat un bosc i ha deixat un tallafoc natural (paraules de la Pili). Tot seguit, girem a la dreta en direcció est i al poc temps trobem una cabana de pastor (bo saber-ho per si plou). A uns 2200 metres, trobem la neu enyorada. Els esquís i les ganivetes cauen de les nostres motxilles per, al mateix temps, deixar els arbres enrere i trobar-nos amb el cim Lostou davant dels nostres ulls. Després de lliscar en direcció al cim, tombem a l’esquerra per agafar el llom nord-oest del Lostou. A partir d’aquí, continuem pel llom fins que les pendents de neu ens fan desistir de continuar amb esquís i reprenem el llom amb l’artilleria pesada (grampons i piulet). El vent bufa fort però volem continuar fins el cim. Seguidament, prenem la cresta per la banda est que està plena de neu i que sembla més senzilla que agafar-la directament per sobre. Per fi, arribem al cim entre núvols de boira, sol lluent i unes vistes esplèndides dels Pirineus occidentals.

El descens, molt recomanable (dedicatòria al Jaume J.), el vàrem fer just per sota cresta cimera, resseguint una llarga pala de neu dura esquiable per acabar en neu lleugerament primaverenca. Per tal d’arribar com més a baix millor, el descens acaba a les pales que queden més a l’oest (1.900 metres, just on es tomba a l’est a la pujada).

A quarts de tres, el dinar és a punt , i ho celebrem amb un Montesierra, un mica de xoriço, codony i tot el que les nostres motxilles han arrosegat en el que potser és una de les darreres esquiades de la temporada.

Bones traces!

Components: Pili V., Carme S., Carles Ll., Roger Ll., Manel C. i David T.

Piada Pic de Crabioulés 3106m - 08/05/2005

Enviat per Xavi D.

Sortim de la carretera a les 5 del mati. Carretegem uns 45 minuts els esquis fins a trobar neu per calçarse els esquis. Pujada sense gaire historia fins el portal de remuñe. des d'alli val la pena pujar en direcció la forca i un cop guanyada alçada treure pells i lliscar fins el final del llac, perdent menys alçada Pujada fins el coll i descens fins la canal mamy. Hi ha traça oberta i es puja força be. Despres un troç d'aresta on s'ha d'anar en comtpe pq hi ha gel a alguns passos (mes delicats de baixada). Cap a les 11 fem cim. Baixada fins a la bretxa (45 min) i descens per la canal amb neu mes estovada Despres ens calcem esquis i gaudim d'una bona neu fins a la cabana de lliterola. Una mica mes enlla del pla que hi ha ens descalcem els esquis i en 30 minuts arribem al cotxe. Son les 3.30

Xavi i 2 amics de solsona

Piada Dent d'Alba 3120m i Pic Sayó o 2a Maladeta Occidental - 8/05/2005

Enviat per Rosa S.

Sortim a les 6:30 del matí del parking de l'Hospital de Benasc (ara hi ha menys clients i ningú ens ha possat problemes per aparcar allí) mentre la música de la disco del hospital fa una extranya combinació amb el massís dela Maladeta. Ens calcem els esquís als pocs minuts, i guanyem la pleta de Paderna pujant algo més a l'esquerra dels tubs de Paderna, ja que allí la neu es dura i es més còmode pujar per aquesta banda. Agafem l'autovía general que la troup ha treballat en direcció al coll inferior d'Alba, pero cal desviarse avans cap a l'esquerra. Després de descendre un pelet i fer un llarc flanqueig tot lliscant amb les pells, ens situem a la valleta on trobem la canal que puje a la Dent d'Alba. Pujem un bon tram de la canal amb esquís i després amb ells a l'esquena. Des d'elcoll cap a la dreta acabem de pujar la carena rocosa i marcada amb fites fins al cim.

A la baixada aquesta canal es recomanable per a esquiadors bastant bons, ja que la pendent es considerable i hi han rocs als costats. Els altres baixem com bònament podem. Descendem i ens dirigim cap a la canal que porte al coll d'Alba i des d'aquí pujem al pic Sayó o segón Maladeta Occidental, on ens ha sigut de gran utilitat ademés dels grampons també el piolet, ja que hi ha algún pas una mica dret.

En realitat, desde la Dent d'Alba es pot arribar al coll d'Alba directament, flanquejant amb els esquís a l'esquena per la vessant sud, es dir, sense tindre que baixar i tornar a pujar, tal com ens indiquen els amics qu'ens trobem al coll i que venen de la Dent. Al descens de nou tenim un altra bella esquiada de primavera. Un sol esplèndit en uns paratjes que encara que frecuentats, sempre ens copsen per lo alpins i elegants.

La neu es humida pero es deixe treballar, i els descens dels tubs esdevé trepidant.

a vida dels caps de setmana de primavera es un regal pel esquiador de muntanya!

Bones traces i ben dretes, amics, ¡¡ visqueu la primavera!!

M'havia oblidat: hi vam ser Carme S., Nuria, Josep Mª P. i jo mateixa.

Piada Turon de Néouvielle 3035m - 8/05/2005

Enviat per Montse B.

Parc National des Pyrénées

Carles, Lali, Manel, Montse
Desnivell: + 600m (primer dia), + 850/ - 1450m (segon dia).
Horaris: 1h:45min d’ascens (primer dia), 3h:30min d’ascens + 2h:45min de descens (segon dia)

Preciós cap de setmana d’esquí de primavera al cor del Parc National des Pyrénées i envoltats de grans cims i bellíssimes valls (Pic du Midi de Bigorre, Vignemale, Mont Perdut, Cilindre de Marboré, Circ de Gavarnie, etc. ). I a l’horitzó, la nostra estimada Val d’Aran amb el Maubèrme de referència.

Des de Les (Val d’Aran), 2h i 30min en cotxe. Agafem l’autopista fins a Tarbes Oest, seguim cap a Lourdes, Luz St. Sauveur i carretera al Tourmalet. Passat el poble de Barèges, prenem el trencall a l’Ayre de Lisey. Primer esfaltat i després pista forestal, deixem els cotxes a uns 1580m.

Passades les 5 de la tarda, amb els esquís a l’esquena i una insistent caloreta, seguim un tros de pista vall endins fins que ens trobem un camí que talla la ziga-zaga amunt i ens porta ben aviat de nou a la pista ja amb neu per a calçar-nos esquís. Continuem un tram més de pista, fent un parell de viratges més fins que arribem a un primer pla a l’alçada d’una central hidroelèctrica, pugem un xic més i de seguida som el refugi de la Glère (2184m).

Sopem amb prou gana feta, acompanyats de francesos i uns quants bascos, i la parella que porta el refugi molt agradables i hospitalaris. I veiem com poc a poc, primer el cap vespre i després la nit amb el cel ben serè i les estrelles ens conviden a fer el repòs.

A les 5.45h diana, a les 6h esmorzar i uns minuts abans de les 7h ens calcem els esquís, no fa gens de fred, i tenim la mirada posada al trajecte que ens queda per fer. La majoria d’esquiadors surten amb ganivetes, nosaltres sense elles. Ens dirigim cap el Sarrat de Lagues fins a Lac de Mail. En algun moment o altre, el sol s’enfila amb força per damunt de la cresta de la Mourelle, a l’esquerre del Pic de Néouvielle.

Seguim en direcció sud la Coume Estrète fins a Col de Coume Estrète (2767m). Aquesta coma encara és prou gelada i no hi toca el sol fins que no som gairebé dalt del coll. La meitat de la nostra expedició es posa les ganivetes.

Des del coll, ja es gaudeix d’una vista extraordinària. El dia és preciós, serè, tranquil. I tan sols ens queda fer un parell de turonets previs a fer el cim: Turon de Néouvielle (3034m, 10h:15min).

A dalt un xic de ventet ens recorda que cal abrigar-se. Traiem pells, mengem una mica, fem fotografia de cim i unes quantes més de tanta muntanya que ens acompanya, la fem petar entre nosaltres i la gent que amb calma arriba i se’n va del cim.

Passades les 11h ens calcem esquís, ben apunt per gaudir de la baixada, visca!! A dalt la neu encara és un xic dura però val la pena per tal de trobar la millor pala al punt òptim: força dreta pels més principiants, per la Gelera de Maniportet amb una neu primavera ... transformada al punt!!

I seguim el descens cap als Lacs Verts, Lac de la Mourelle i Lac de la Glère, a sobre ens queda el refugi on vam fer nit. I vinga ja ens queda poca neu per esquiar, però ens divertim regatejant i fent esses entre arbres, matolls i rocs fins a trobar la pista per la qual baixarem un tros encara amb esquís. Per últim, ens queda les restes d’una gran allau per esquiar uns quants metres més i ... ohhhh! Esquís de nou a l’esquena, a descordar-se les botes, desabrigar-se i caminar uns 20 minuts fins a retrobar de nou els cotxes.

BONES TRACES DE PRIMAVERA!!

Montse