26 de gen. 2004

Piada - Roc Melé 2811m - 25/01/2004

Sortida del cicle, amb 21 participants.


+/- 1.150m, 4h pujada, 30'-2h baixada

Multitudinària sortida del cicle d'esquiadors de muntanya del Club a aquest bonic mirador de les muntanyes de l'Ariège i Andorra, enlloc de la sortida programada al Pedró dels Quatre Batlles.

La neu, molt dura i crosta en tot el recorregut no ens ha deixat disfrutar a la baixada, però les vistes i la varietat de l'itinerari han valgut la pena.

Els efectes de la pluja en forma de regarots i neu crosta es noten fins casi el cim. Tot i la pluja hi ha plaques en orientacions sud força fràgils.

Recoregut: Carretera del Coll de Puymorent a Ax les Thermes, cota 1.700 - riu 1.650 - Estanyol dels Clots 2.388 - Cap de la Coma del Forn 2.688 - Roc Melé 2.811m - cota 1.700m

Bones traces!!!

Piada - Puigllaçada 2410m - 24/01/2004

Pilar, Ramon, Enric, Lorena, Berta, Santi, i Jaume

+/-600m, 2h pujada, 20' descens

Després d'un matí molt plujós, el vent del nord ha escampat els núvols i hem pogut cremar la xocolata desfeta i la coca de l'esmorzar amb una ràpida pujada abans de la posta de sol.

Ens hem calçat els esquís entre els remuntadors dels Alabaus i el Pla d'Anyella, a la BV 4031. La pujada s'enfila cap l'Amorriador de Rus i des d'aquí es fa un flanqueig fins el "cim" o antenes que el coronen.

La baixada s'ha deixat fer per la pista, amb neu dura, plena de regarots de la pluja, i neu crosta després. Sol, nuvols lenticulars sobre el Puigmal, mar de boira cap al sud... i molt de vent!

Bones traces

22 de gen. 2004

Piada Serra de Madres 2469m - 17/01/2004

Enviat per Pilar V.

METEO: núvols alts amb força visibiliat, divisant clarament com entrava un front de Nord, vent moderat a la carena, Tª: 0ª
ACCESSOS: Puigcerdà- Bourg Madame- Mont Louis- Formigueres (carreteraD-118) fins el pont de la Farga, a la cruïlla de les carreteres deQueriguti de Millau. Seguir la pista en direcció est fins on et deixi la neu, en direcció el refugi lliure de Becet, en el nostre cas uns 1000 m.
DESNIVELL: 1000 metres
HORARI: 3 hores ascens i 1 hora descens
INNIVACIÓ: sortida del cotxe amb esquís. Neu fins dalt el cim però amb les carenes molt ventades
QUALITAT DE LA NEU: dura a cotes baixes, glaçada a les carenes.
ITINERARI: sortida de cota 1.469, despres de fer aprox. 1 km amb el vehicle per la pista forestal. Sortida amb esquís als peus per la pista forestal, que es ressegueix aproximadament fins que es pren un sender que s'endinsa pel bosc a mà esquerra. En el moment en què el bosc es fa menys espès, hi ha diverses possibilitats, o bé pujar decididament cap a la carena en direcció est per on es vegi millor, o bé seguir per on vam pujar nosaltres, seguint el camí fins travessar un barranc i guanyar ràpidament alçada per una pala que ens porta a la carena, fins al coll de la Marrana............... Des d'aqui ja es divisa el cim i es continua carenant per una amplia carena amb una petita pala fins el cim.
Descens pel mateix itinerari o es pot baixar directament a l'alçada del coll de la Marrana pel bosc fins a trobar la pista forestal que ens condueix fins on hem deixat el cotxe
CARTOGRAFIA: IGN Carte randonnées 1: 50.000 nº 8 Cerdagne-Capcir
INCIDÈNCIES: possible encigalada opcional al descens per la zona del bosc. La pista forestal al desviament de la carretera només és practicable en vehicle 4x4 i conductor expert doncs esta nevada-glaçada i plena de profundes roderes .........
ALTRES: entre les diverses descripcions (esquí de muntanya, muntanya amb esquís, esquí de descoberta), podriem dir que es tracta d'una sortida tranquila d'esquí de muntanya a la descoberta de nous paratges, amb una tranquila ascensió entre uns boscos magnífics d'avetoses i una carenada per la Serra Madres, mirador excepcional del pirineu més oriental: Canigó, Olla de Núria, Serra del Cadí, Massís del Carlit i Andorra
COMPONENTS: Judit O., Ramon S., Albert O. i Joan C., del'Associació de Muntanyencs Berguedans, Pilar V. del CEG, Sara P., de Vilassar de Dalt, i Caro, de Buenos Aires.

18 de gen. 2004

Piada: Montmalús 2.781m - Pic de Pessons 2.863m

Enviat per pelldefoca.

“Només qui persevera, triomfa”

Participants: Bea, Berta, Àlvar i Àlex

Sortim de Grau Roig a 2.060m i pujem pel bosc situat a la dreta del remuntador de Montmalús, el deixem a la dreta i continuem per una vall molt evident en direcció al coll de Montmalús que en el seu últim tram s’adreça bastant, degut a l’estat molt dur de la neu hem de progressar amb ganivetes. Del coll al cim sense cap dificultat. Pic de Montmalús (2.781m). Com el temps sembla que encara aguantarà una estona decidim continuar amb la travessa, ens deixem caure per una gran pala amb orientació sud fins els llac de Montmalús sense cap problema. Al llac hem d’agafar direcció SO fins un petit collet, nosaltres posem pells però en realitat no val la pena, amb la neu dura es millor caminar uns minuts. A l’altre banda del coll iniciem un descens molt divertit, primer entre grans blocs de pedra i desprès pel bosc, on la pala agafa força pendent, fins el fons de la vall de Vallcivera a 2.300m, deixem a l’esquerra el bonic pic de Muga. Al fons de la vall es veu un coll molt evident cap al qual ens enfilem, amb boira deu ser molt perdedor. Arribem al port de Vallcivera (2.518m) i baixem fins el llac de Illa a 2.385m i remuntem fins el coll dels Isards i desprès al Pic de Pessons (2.863) amb unes vistes increïbles sobre la zona. Iniciem el descens, amb molta incertesa per no tenir clar si podríem seguir la ruta degut a les grans acumulacions de neu en els colls pel fort vent. Arribem al coll pensant que hauríem de baixar per la banda sud i seguir la vall fins Escaldes.... Ens col·loquem crampons i amb molta cura iniciem el descens, la neu està ben assentada i decidim continuar. Ens col·loquem els esquís i baixem, sovint flanquejant, cap a la dreta fins el restaurant del llac de Pessons, per on entrem a l’estació i baixem fins el cotxe.

En total han sigut 1.565 metres de desnivell, 4 canvis de pells i una quasi-ensigalada en un temps de 8 hores (vam perdre un hora en el coll dels Isards). La ruta es molt recomanable per la seva bellesa i varietat. L’únic punt negatiu, la gran quantitat de traces deixades per motos de neu, nosaltres vàrem veure alguna, però deu haver molt tràfic. Aquesta vegada si que ens hem guanyat el sopar .... i ens l’hem fotut: escudella, galtes i peus de porc, vedella amb bolets i botifarra, flams i recuits... a Ventolà.

Fins la propera.

12 de gen. 2004

Piada - Vértice de Anayet 2555m - 10 i 11/01/2004

Titular: "PER SALVAR EL CAP DE SETMANA"
Participants: Cinta, Jaume, Jepi, Carles, Ricard, Santi, Rosa, Manel, Àlex, Berta i Sergi

Recorregut Diumenge: + 800 m - 800 m , Aparcament d'Anayet - Ibón de Anayet - Vértice de Anayet - Ibón de Anayet - Barranc de Culivillas - Aparcament d'Anayet.

Tot sortint el dissabte al migdia cap al Valle de Tena direcció la Casa de Piedra i amb l'objectiu del Garmo Negro i els seus dos veïns, ens hem hagut de conformar amb aquest cim que, en altres condicions, pot ser una ascensió agradable.

Donat el risc 4 de perill d'allaus a les valls del Garmo Negro, el cel ennuvolat i les orientacions terrorífiques del guarda, hem decidit ser prudents (no us acostumeu) i anar a fer un cim assequible i planet.
Una vegada arribats a l'aparcament d'Anayet (a l'estació de Formigal) i veient el percal (núvols, pluja i no gaires intencions d'aixercar-se), molt votaven per fer ruta.. però gastronòmica, hem fet el ronso una bona estona a veure si si o si no.
Finalment, hem aconseguit desenganxar els nostres culs dels seients dels cotxes i hem salvat el cap de setmana amb poca neu, poca visibilitat, neu humida i pesant, i una miqueta de vent al cim. En fi, no ens hem guanyat el xuletó que ens hem fotut després.

8 de gen. 2004

Piada - Travessa pel massis del Mont Thabor - 1 a 5/01/2004

Autor de la Piada: Carles Ll.
PIADA - TRAVESSA PEL MASSÍS DEL MONT THABOR
Dies 1, 2, 3, 4 i 5 de Gener de 2004
Àlex M., Lorena R., David T., Ricard M., Jaume J. i Carles Ll.

El massís del Thabor es troba als Alps del Dauphiné, entre els Écrins i la Vanoise, a tocar de la frontera italiana. La travessa circular de 5 dies comença a le Lauzet, llogaret a uns 6 kms del Coll de Lauteret pel costat de Briançon (RN 91). Es tracta d’un massís idoni per la practica de l’esqui de travessa. Hi ha una bona xarxa de refugis i molts cims esquiables. Les alçades son modestes, no hi ha glaceres, sí molts colls per traçar travesses i variants des de cada refugi. Ruta molt recomanable, amb poca presencia de esquiadors, més aviat gent amb raquetes a les parts baixes. La Vallée Étroite i la Vallée de la Clarée (Névache) son en aquesta època de l’any indrets bucòlics, amb boscos de pins en silenci, i bordes de fusta aquí i allà. Alps en estat pur.







Condicions que vàrem trobar:
Bon temps amb sol i cels clars tots els dies excepte el 2 de gener, en que el pas de un front va cobrir el cel, reduir la visibilitat i deixar lleus precipitacions de neu.
Vents forts i molt forts de component nord virant a oest els dies 2,4 i 5.
Temperatures sempre negatives, registrant-se valors de fins –10Cº alguns matins.
Neu abundant en totes les cotes. Els dies 1 i 2 vàrem trobar neu "poudreuse" a dojo en totes les orientacions. A partir del dia 3, neu ventada en parts altes o no protegides del vent, i es comença a trobar neu crosta en algunes zones. La neu era més esquiable en fondalades o zones protegides del vent o el sol.
Risc d’allaus 2/3 segons orientacions. El vent de sud i sud-est dels darrers dies del 2003 havia deixat possibilitat de plaques de vent en orientacions nord i nord-oest. En vessants sud la neu abundant s’havia assentat, el mantell semblava estable i homogeni. Amb el pas del dies, el vent va fer sospitar petites plaques a sud.






A destacar:
Els grans descensos surant sobre neu, neu i més neu ...
El fred i el vent que ens van donar un caràcter alpí i exigent en alguns moments de la travessa.
El bon tracte i excel·lent menjar als refugis que vàrem visitar.
Les fustes de degustació de formatges, embotits i torrons per berenar.
Els molts bons moments passats en bona companyia

Salut a tots/totes.
Carles.







Adjunto les dades de la sortida que ha recollit l’Àlex.


1/01/2004 (+ 1.395m/-860m, 1 descens, 6h): Le Pont de l’Alpe 1.710 - Col des Béraudes 2.903 - Vallée Clarée 2.043 - Ref. Des Drayères 2.167

2/01/2004 (+800m/-800m, 1 descens, 4h):Ref. Des Drayères 2.167 (11:00h) - Roche Château 2.898 (13:40 h) - Ref. Des Drayères 2.167 (15:00h).

3/1/2004 (+1.210m/- 1.635m, 2 descensos, 8:30h): Ref. Des Drayères 2.167 (8:00h) - Col des Muandes 2.828 (11:40h) - Lac Chardonnet 2.775 (12:10h) - Col de Valmeinier 2.919 (12:50h) - Col de la Chapelle - MONT THABOR 3.178 (13:50h) - Ref. Tre Alpini 1.800 (16:30h).

4/1/2004 (+1.765m/-1.345m, 2 descensos, 9h): Ref. Tre Alpini 1.800 (8:00h) - Coll de Vallon 2.645 (11:30h) - Lac Blanc 2.980 (12:00h) - Pic du Lac Blanc 2.980 (14:20h) -Chalets de Fontcouvert 1.850 (16:20h) - Auberge du Chardonnet 2.223 (17:00h)

5/1/2004 (+1.105m/-1.635m, 2 descensos, 6h): Auberge du Chardonnet 2.223 (8:00h) - Col du Grande Manche 2.760 (10:20h) - Auberge du Chardonnet 2.223 (11:00h) - Col du Chardonnet 2.638 (12:20h) -Le pont de l’Alpe 1.710 (14:00h).

TOTAL: 6.275m de desnivell, 8 grans descensos, 34 hores d'activitat, molts formatges, embotits, grans sopars i companyia.

Agraïments especials als cuiners del sopar de Cap d'Any (menú 'glaç'): Jepi i Jordi.

Bones traces!!!

28 de des. 2003

Piada - Fossa del Gegant 2805m i Carançà - 27/12/2003

Enviat per pasdeguia.

Participants: 6
Dissabte: +1.360m, -1.360m, 4'30h pujada, 1'30h descens (De Núria al Pic de la Fossa del Gegant +/-850)
A la Vall de Núria se la coneix popularment, entre els esquiadors de muntanya, per l'esquí de luxe !! Deixes el cotxe a la plaça del carrilet de Ribes de Fresser, o bé a Queralbs, camines 20 o 30 metres, puges al carrilet (el nou carrilet sembla una nau espacial) i quan ets a Núria ja et pots calçar els esquís.
Sortint de Núria pistes d'esquí amunt, direcció Torreneules, ràpidament prenem el camí a l'esquerra que ens du a les valls del Noucreus i del Noufonts. Als 2300m creuem el riu per un pont de fusta (a l'hivern es pot fer per la neu), passat el pont veiem al'esquerra la vall del Noufonts que puja dreta i perpendicular a la vall que hem de seguir. A partir d'aquest punt l'ascenció va resseguint el fons de la vall tret d'alguns flanqueigs que s'ha de fer per l'esquerra, l'alçada dels quals depèn de l'estat de la neu. Arribem a l'ollasota la pala final als 1650m. L'ascens al Pic de Nou creus i pic de la Fossa del Gegant (just al costat) és un clàssic per a la iniciacióde l'esquí de muntanya a Núria, només té una mica de dificultat la pala final del coll del NouCreus.
Un cop al cim de la Fossa del Gegant, el Jaume i la Cinta han baixat cap a Núria (salut obliga) i la Lorena, el Carles l'Àlex i el Ricard hem baixat cap a els llacs de Carançà. Des del cim cal anar direcció paret del Pic de l'Infern fins trobar el primer llac. Descens fàcil fins a l'alçada de 2350m, just abans de l'estany gran de les Truites (Caran=çà), posem pells i pugem per unes pales dretes per anar a buscar el pas del Porc, que ens obre al circ que dona accés de nou al coll i pic de Nou Creus.
Neu polç dura a la vessant sud, descens del Nou Creus direcció Núria, neu molt dura amb gel i neu polç a les fondalades a vessant Nord. Tot plegat força ventat. Destaca la poca presència de gent fent muntanya a la zona.

21 de des. 2003

Piada - Travessa Vallter Mentet - 20 i 21/12/2003

16 participants.


Dissabte: +1.250m, -1.875m, 5h pujada, 2h descens
Diumenge: +975m, -350m, 3-4h pujada, 15' descens

Conquerreguda travessa a Mentet, aprofitant dos grans descensos orientats al nord amb neu pols: el del Bastiments per Bacivers, i el de la vall que baixa fins a Mentet, des de les pales que hi han entre el Pic de la Dona i la Serra Gallinera.

Mentres alguns han completat la feina fins el Pic de la Dona (Tonyo i Berta), altres ens hem dibuixat de traces les pales que baixen cap al Plans de Morenç, per tornar a pujar-hi després: quina neu!

Recorregut: Vallter 2.150 - Coll de la Marrana - Bastiments 2.881m - Coll de Bacivers 2.774m - Plans de Morenç 2.350m - Serra de Bacivers 2.668m - Pic de la Dona 2.704m - Cabana de l'Alemany 1.968m - Mentet 1.535m - Cabana de l'Alemany 1.968m - Portella de Mentet 2.412m - Vallter 2.150m.

Les valls orientades al N d'aquestes muntanyes tenen neu fins el fons de les valls. Hi ha un gruix mitjà de 60cm, però molt ben compactat, i amb una capa de neu pols que fa de l'esquí un plaer.

Bones traces i Bon Nadal!!!

13 de des. 2003

Piada - Gra de Fajol 2708m i Bastiments 2881m - 13/12/2003

Pilar V., Marina G., Berta A. i Jaume J.

+1.520m, -1.170m, 5h pujada 1h descens

Bonica excursió circular, fent la volta complerta als Grans de Fajol i completant la jornada de bon temps amb una ràpida pujada al Bastiments.

Recorregut: Des de la carretera de Vallter, a la cota 1.600m, remuntar la Coma de l'Orri fins a la Jaça del Mig 1.945. Enlloc de continuar cap al coll, hem pujat els 700m de la cara S del Gra de Fajol, per terreny dret i directe fins al cim, però sempre amb esquís als peus.

El descens per la cara O-NO ens ha deixat al Coll de la Marrana 2.529m. Hem completat el dia pujant al Bastiments 2.881, i després esquiada ràpida cap al Refugi d'Ulldeter primer i més avall fins la carretera, però a una cota més alta d'on era el cotxe.

Hi ha neu des de 1.500m, però esquiable més amunt. A partir de 1.900m hi ha un bon gruix d'uns 80cm, però humida a les solanes (dia molt calorós), i dura o encrostada a la resta.

Bones traces !!!

8 de des. 2003

Piada Montardo 2833m i Tuc de Lluçà 2776m - 6 i 7/12/2003

Participants: 20companys del CEG (8 la volta complerta).

+/- 1.400m 5-7h pujada, 2h descens.

Complert dia d'esquí de muntanya, fent un itinerari circular amb sortida i arribada al refugi Ventosa i Calvell i ascendint a dos excel·lents miradors de l'Aran i la Ribagorça

Recorregut: Des del refugi, 2.200m, progressió cap al NE enfilant-nos per la riba O de l'estany de Travessani 2.250m, fins l'estany de Monges 2.420m. Un cop creuat, pujar per la pala S, deixant a l'esquerra el Coret de Oelhacrestada, fins arribar al punt més baix de la carena, des d'on sols resten 100m fins al cim del Montardo 2.833m.







Hem fet el descens diagonalment en direcció SO, passant per sota les Agulles Mengades i accedint per una dreta canal a l'estany del Port de Caldes. De nou pells i amunt fins al port, 2.550m. Bonic descens, a la vesant de Colomers fins la cota 2.350m, i des d'aquí hem remuntat la vall dels Garghils de Sus, cap al N, fins a arribar al Tuc de Lluçà ( o Pic Llucíà) 2.776m.


Al descens (S) la neu encrostada i el pendent ens han obligat a posar grampons. Ja amb esquís hem davallat`per canals i barrancs fins als plans de Colieto 2.150m i amb una curta pujada i encara amb llum, de nou al refugi.

La neu comença als 1.500m, però no hi ha una bona base fins els 2.100. La darrera nevada ha estat de 50cm, hi encara es troba de tots colors: ventada, pesada, crosta i pols. El temps: gran bo diumenge ...fins les 3. Abans i després núvols i neu.

Agraïments al Guarda per obrir-nos el refugi, l'excel·lent cuina, i els consells.

Bones traces !!!

30 de nov. 2003

Piada - Pic de Filià o Pallassos 2789m - 29/11/2003

Participants: Àlvar, Carme S., Sergi B., Àlex M. i Jaume J.

Vista del cim des de Boí Taull



+/- 1.450m, 4-6h pujada, 1h descens

Llarga i bonica sortida a la capçalera de la vall de Manyanet. El cim és un excelent mirador de la Vall Fosca i muntanyes del Pallars i la Ribagorça.

Recorregut: Boí-Taüll 2.050m - Collada de Muntanyo 2.540m - Vall de Manyanet - Port de Cabeçades 2.540m - Pallassos 2.789 - descens directe cara O (S4/S3) - Pas de Llevata 2.489m - Boí

Tot i haver ventat molt, hi ha força neu (mín.50cm i en general més d'1 m). En algunes obagues i a pistes la neu es manté seca i freda, però sobretot és humida i pesada. Plaques a SE. El temps ha estat variable, amb sol al principi i pas de núvols alts amb força vent i una mica de neu. Temperatura alta.

En aquesta zona es veuen en bones condicions el Tossal de la Mina, lo Castell de Rus i les piques Cerví.

Bones traces!!!


Comentari Enviat per Àlex M., 30/11/2003 a les 11:02 :
Hola Manel,

Aquesta sortida t’hagués agradat, també per les vistes i l’excursió, però sobretot per que podries haver desenvolupat la teva teoria de les ensigalades.

Jo t’ho explicaré des de el meu humil punt de visat d’aprenent junior:
Quedem cinc persones al aparcament de Boí i després de fer el recompte de material trobem a faltar un arva, unes pell, unes ganivetes i un mapa. La idea era fer una sortida circular i la previsió meteorològica no molt bona, encara que feia sol... Després de pidolar pel aparcament aconseguim unes pells i comencem la sortida. Fem el primer coll i baixem cap a la Vall de Manyanet (no entraré a explicar la sortida, ho ha fet molt be el Jaume, es de les poques coses que li han sortit be en aquesta excursió) i creuant el riu el pont de neu es trenca i hem de partir el grup 1-4. Ens trobem tots al cim, però el marró ja el teníem a sobre, comença a nevar, la visibilitat es redueix molt i nosaltres estem a prendre per ... baixem el mes ràpidament possible i quan hem de posar pells per remuntar l’últim coll un del grup decideix no posar-les per no arrossegar els pans de 3 kg que ha estat arrossegant tot el dia (sense pells també se li fan pans).

Manel, teníem tots els números per patir una ensigalada de les d’abans i finalment no ens va passar res (només vam tenir problemes per trobar un lloc per sopar). A que pot ser degut? Com es pot preveure que t’ensigalaràs?.

Jo tinc una teoria, tu pots tenir tots el números, es poden donar totes les condicions per ensigalar-se, fins i tot pots provocar situacions per ensigalar-te, però cal un factor extra, un CATALITZADOR, alguna cosa que desencadeni les reaccions que, partint dels factors inicials, et porti irremeiablement a l’ENSIGALADA. Tu, com expert en el tema, que creus?

He estat repasant totes les ensigalades en les que he estat per buscar un element comú que pogués actuar com catalitzador i així demostrar la meva teoria. L’he trobat i ets TU, en totes tu hi eres present, pel que proposo per tu el sobrenom de “Manel el CATALITZADOR”.

Salut
Àlex

Resposta enviada per Manel C., 30/11/2003 a les 20:16 :

ANALISI PSICOPATOLOGICA DE PIC DE FILIÀ O PALLASSOS
- COMENTARIS AL MAIL DE L' ALEX EN VERMELL -
Hola Manel,
Aquesta sortida t’hagués agradat,
"N' ESTIC PLENAMENT CONVENÇUT, TOT I QUE LA TEVA CRÓNICA N' ES FORÇA DESCRIPTIVA."
també per les vistes i l’excursió, però sobretot per que podries haver desenvolupat la teva teoria de les ensigalades.
Jo t’ho explicaré des de el meu humil punt de visat d’aprenent junior:
Quedem cinc persones al aparcament de Boí i després de fer el recompte de material trobem a faltar un arva, unes pell, unes ganivetes i un mapa.
"ENSIGALADA DE MATERIAL"
La idea era fer una sortida circular i la previsió meteorològica no molt bona
- VOLUNTARIA -
, encara que feia sol... ( PREMONICIÓ D' ENSIGALADA)
DROGODEPENDENCIA DE L' ENSIGALADA:
- DENOTO UNA POSSIBLE EXPRESSIO DE DESIG INCONTENIBLE A ENSIGALAR-SE, LA RECERCA VOLUNTARIA D' ARGUMENTS I DE FETS FAVORABLES A LA DECISSIÓ DE CONTINUAR.
UNA HIPOTESI:
DURANT L' ESTAT DE CONSCIENCIA QUE ESDEVE DURANT EL CLIMAX DE L' ENSIGALADA, EL NOSTRE COS PER LA TENSIÓ DEL MOMENT SEGREGA UN MUNT D' ADRECORTICOIDES QUE ENS POSSEN EN TENSIÓ, DESPRES D' AQUESTA DESCARREGA INVOLUNTARIA, UNA VEGADA PASSAT EL PERILL I LA CATHARSI, ENTRE' M EN UN ESTAT D' ALEGRIA MISTICA I DE PLAER CONSEQUENCIA DE LA RELAXACIÓ DESPRES DE LA DESCARREGA.
CONCLUSSIÓ: EL NOSTRE COS RECORDA AQUEST EFECTES I FA TOT EL POSSIBLE PER ENSIGALAR-SE EN TOTS ELS MOMENTS POSSIBLES.
ES PODRIA ESTUDIAR "DROGODEPENDENCIA A LA ENSIGALADA"
Després de pidolar pel aparcament aconseguim unes pells
- HI HAVIEN VENEDORS AMBULANTS DE PELLS ???? -
- EL DESTÍ PREDETERMINA L' ENSIGALADA ???? -
i comencem la sortida. Fem el primer coll i baixem cap a la Vall de Manyanet (no entraré a explicar la sortida, ho ha fet molt be el Jaume, es de les poques coses que li han sortit be en aquesta excursió) i creuant el riu el pont de neu es trenca i hem de partir el grup 1-4.
- PREMONICIÓ ???? -
CLIMAX DE L' ENSIGALADA:
Ens trobem tots al cim, però el marró ja el teníem a sobre, comença a nevar, la visibilitat es redueix molt i nosaltres estem a prendre per ... baixem el mes ràpidament possible i quan hem de posar pells per remuntar l’últim coll un del grup decideix no posar-les per no arrossegar els pans de 3 kg que ha estat arrossegant tot el dia (sense pells també se li fan pans).
- DE VEGADES HI HA QUI NECESITA MES DOSI D' ENSIGALADA, NORMALMENT ES L' ENSIGALADOR.
QUAN S' INTUEIX AQUEST ESTAT DE CONSCIENCIA QUE S' AMAGA DARRERA DE L' ENSIGALADA, ES FA TOT EL POSSIBLE PER CONTINUAR....
ESTAT DE CONSCIENCIA I CLIMAX:
DE VEGADES AQUEST ESTAT S' ENS ESCAPA PER POC, ES COM UN LLAMP DE SABIDURIA I EXTASI, FUGAÇ I DIFICIL D' ATRAPAR. ARRIBA DESPRES DE LA DESCARREGA D' ADRENALINA ENFRONT D' UN PERILL INMEDIAT, QUE COMBINADA AMB LA IDEA TERRENAL I POTSER EQUIVOCADA DE QUE LA NOSTRA VIDA ES FINITA, PROVOCA UN ESTAT D' AMOR A LA VIDA, D' UNIÓ AMB EL TOT. EL NOSTRE EGO SEPARATIU QUE ENS FA VEURE'NS COM A INDIVIDUS SEPARATS D' UN TOT ES DILUEIX, S' ESVAEIX, I ENS VEIEM COM UN TOT. ES COM UNA REVELACIÓ, FEM L' AMOR AMB TOTES LES COSES, AMB NOSALTRES MATEIXOS - MASTURBACIÓ ???? -, ES ELCLIMAX DE L' EXISTENCIA.
Manel, teníem tots els números per patir una ensigalada de les d’abans i finalment no ens va passar res (només vam tenir problemes per trobar un lloc per sopar). A que pot ser degut? Com es pot preveure que t’ensigalaràs?.
PREMONICIÓ DE L' ENSIGALADA I PERFIL DE L' ENSIGALADOR:
HABITUALMENT L' ENSIGALADOR ES DE SEXE MASCULÍ, SOM EL TIOS ELS QUE TENIM SIGALA I ANTROPOLOGICAMENT PARLANT, ENCARA TENIM L' INSTINT DE DEMOSTRAR QUE SOM ELS MES APTES PER SOBREVIURE EN QUALSEVOL ENTORN ADVERS. LLUITEM EN AL CLAN PER DEMOSTRAR QUE SOM ELS MES AGOSSARATS, MES FORTS, ELS MILLORS, I SI HI HAN DONES PEL MIG ENCARA ES MES FORT, PODRIEM DIR QUE NOIES EN UNA EXCURSIÓ PODEN AMPLIFICAR L' ENSIGALADA, ETC...ES TRACTA D' UN MECANISME DE SELECCIÓ NATURAL QUE ENCARA NO HEM SUBLIMAT O SUPERAT DES DE LA PREHISTORIA, MOLT ANIMALS EL TENEN.
FRASES PREMONITORES:
- TRANQUILS, JO EM CONEC EL CAMÍ !!
- ANEM FENT I JA VEURE'M !.
- ES UN NUVOLET GRIS MOLT PETIT !
- VOLS DIR QUE ES PER AQUI ???
Jo tinc una teoria, tu pots tenir tots el números, es poden donar totes les condicions per ensigalar-se, fins i tot pots provocar situacions per ensigalar-te, però cal un factor extra, un CATALITZADOR, alguna cosa que desencadeni les reaccions que, partint dels factors inicials, et porti irremeiablement a l’ENSIGALADA. Tu, com expert en el tema, que creus?
FACTOR CATALITZADOR = ENSIGALADORS + DROGODEPENENTS JA INICIATS / Nº VICTIMES NO INICIADES
QUAN HI HA UN NUMERO POSSIBLE DE VICTIMES DE L' ENSIGALADA NO INICIADES, ES PRODUEIX UNA CATARSI SADOMASO, L' ESTAT DE CATARSI DE L' ENSIGALADOR ES EXPONENCIALMENT MES GRAN DEVANT L' INDEFENSIÓ DELS INICIATS PER PRIMERA VEGADA.
He estat repasant totes les ensigalades en les que he estat per buscar un element comú que pogués actuar com catalitzador i així demostrar la meva teoria. L’he trobat i ets TU, en totes tu hi eres present, pel que proposo per tu el sobrenom de “Manel el CATALITZADOR”.
CONCLUSIO:
BÈ ALEX, PEL QUE M' EXPLIQUES, CREC QUE HEU PATIT LA RESAKA DE LA SORTIDA PASSADA, ENCARA RECORDEU EL MINI-ESTAT DE CLIMAX DE LA ANTERIOR I EL PLAER POST-ENSIGALADA.
POTSER EN EL TEU CAS, COM JA ETS UN INICIAT, NO HO SAPS PERO EL TEU COS I LA TEVA RAO ESTAN LLUITANT, UN VOL LA SEVA RACIO DE CATARSI I DROGA I LA TEVA RAO L' ALLUNYA.
EN CAS DEL JAUME, ELL TE CLARISIM QUE ES UN ENSIGALADOR VOLUNTARI I CONTROLAT, PERO TU ET TROBES CONFOS. CALDRA VIGILAR LA TEVA PROGRESSIO ENVERS EL SAMADI DE L' ENSIGALADA.
AQUESTES SON ALGUNES POSSIBLES TEORIES, PODRIEM ESTUDIAR LA PSICOPATOLOGIA DE L' ENSIGALADA DES DE DIVERSOS PUNTS:
ANTROPOLOGICS, PSICOLOGICS, METAFISICS, PSICOTROPICS, TIPOLOGIA, HISTORICS:
- ANIBAL BARKA AMB ELEFANTS ALS ALPS - ENSIGALADA DE MATERIAL ???-
- CRISTOFOL COLOM A AMERICA - DE ORIENTACIÓ, EL PLANOL DE L' ED. ALPINA NO ERA CORRECTE ??-
- APOLO 13 O LA GOSA LEIKA A L' ESPAI
- L' EUROPEU DE BASKET A TURQUIA
- EL TOURMALET, AL TOUR DE FRANÇA
- ETC...
AGRAIRÉ ALTRES VERSIONS I OPINIONS SOBRE EL TEMA......
Salut
Àlex
I FORÇA AL CANUT,
MANEL

23 de nov. 2003

Piada - Pica Cerví de Durro 2652m i Pic de la Pala de Ginebrell 2312m - 22/11/2003

Participants: Berta A., Manel C., Koki G., Àlex M. i Jaume J.
+/- 700m, 2-3h pujada, 30' descens.

Fàcil ascensió des del parking de Boí-Taüll, al Clot de la Bassada, seguint el telesquí situat més a l'oest de l'estació fins al Pic de la Pala Ginebrell, i carenant després en direcció nord fins a la Pica Cerví, amb esquís sempre als peus.

Hem fet el descens pel mateix itinerari per la falta de visibilitat, però és recomenable baixar pel Port d'Erta o completar l'excursió fins a la Pica Cervi de Manyanet.

La neu comença a 5' del cotxe, amb una bona base dura, i una capa de neu humida transformada que es deixava esquiar força bé. Més de 50cm a cotes altes.

Ambient de muntanya "excepcional" (pluja, boira, vent, molt de vent, neu...)

Bones traces!!!


Comentari enviat per Manel C., 23/11/2003 a les 14:35:

CERVÍ DE BURRO, 2500 I PICO, DISSABTE.

ENSIGALADA TIPUS: METEOROLOGICA VOLUNTARIA-CONTROLADA,
PERILL: MARRÓ 1

- COLOR MARRO ( UNIC COLOR, VARIA DE CLAR FINS A MES FOSC DEPENENT DE LO CAGAT QUE ACABIN ELS SLIPS DE POLARTEC O POLIPROPILÉ DELS INTEGRANTS DE "L' EXPEDICIÓ. JO PERSONALMENT COM SOC UNA MICA CAGAT, PERO ASIDU A LES ENSIGALADES, ELS FAIG SERVIR DE NEOPRÈ.

- LA PUNTUACIÓ ES 1 , PERQUÈ EN TOT MOMENT VA ESTAR TOT CONTROLAT, I TOT S' HA DE DIR..., A TOTS ENS DONAVA EL MATEIX ENSIGALAR-NOS CONTROLADAMENT, ALGUNS VOLIEM INICIAR LA TEMPORADA JA !!!

ESCALA:

1.- VOLUNTARIA I CONTROLADA
2.- VOLUNTARIA INCONTROLADA
3.- INVOLUNTARIA CONTROLADA
4.- INVOLUNTARIA E INCONTROLADA
5.- TE CAGAS !!!!!

BÉ... COM PODEU VEURE CONTINUO L' ESTUDI DE LA PSICOPATOLOGIA DE L' ENSIGALADA, S' ACCEPTEN SUGERENCIES, COMENTARIS D' EXPERIENCIES, ETC..
QUAN TINGUI TOT EL MATERIAL POTSER PUBLIQUI ALGUNA COSA.

PROXIMA ENTREGA:
MATERIAL ESPECIAL D' ENSIGALADA


ANEXE A LA SORTIDA:

1ER MOMENT CRITIC DE LA SORTIDA:
- Nomès arribar a pistes, soritr del cotxe plovent i desprès d' esmorzar una botifarra negra al "bar parador el cocodrilo" amb un gotet de vi de la casa. Em va costar molt sortir del cotxe, els que em coneixeu bé ja us ho podeu imaginar.....
1ªDECEPCIÓ, NO TORNAVEM AL COTXE:
Suposso que varem pujar per la pala de Ginebrell, però no es veia res i varem anar a parar a un turonet uns metres mès lluny a la mateixa carena on alguns varem patir la primera decepció, no es veia massa i no tornavem al cotxe, sinò que continuavem carenant fins al pic.
PROGRESSIO I CLIMAX:
Vaig començar a intuir la primera ensigalada de la temporada, i les meves glandules varen animar-se i començaren a segregar adrenocorticoides que em varen posar en tensió tota la musculatura - quin plaer !!!- preparant-me per a rebre tot tipus d' estimuls de la natura salvatge - com diu el Jaume un ambient de muntanya "excepcional" al pic (pluja, boira, vent, molt de vent, neu...) - igual que un yonqui espera la seva dosi.

Bé per ultim recordar-vos que les ensigalades més perilloses esdevenen en aquelles sortides on no hi ha un objectiu clar, com per exemple un passeig per la muntanya amb l' expressió "anem fent i ja veurem......", "no hi ha perill, el camí es molt clar.....", "nomès es un nuvolet gris ......"," Tranquils..., jo conec el camí de tota la vida....", etc....

PROXIMA ENTREGA:
EXPRESSIONS CLAUS PREMONITORES D' ENSIGALADA

Bé, graciès Jaume per la teva predispossició, colaboració i ajuda inestimable en els misteris i psicopatologia de l' ensigalada. I per treure'm sà i estalvi en els moments crítics, quan porto els calçotets cagats i les meves mans no responen pel fred.

Una abraçada a tots,
Fins les properes traces,
Manel

16 de nov. 2003

Piada - Tuc de Salana 2482m - 8/11/2003 (1er missatge de cegesqui)

Àlex M. i Jaume J.

Ascensió fàcil des de la pista que puja als Banys de Tredós, Per la Coma de Montaner i els Pletius de Salana. Pujada al cim pel coll situat a l'E, amb metres finals drets, per la cara NE.

En aquesta zona de la Vall d'Aran, la neu comença als 1800m a les cares N, i és esquiable a partir dels 1900-2000m, amb gruixos d'entre 30 i 50cm, i algunes acumulacions.

La neu es manté "pols" a les zones ombrívoles, i amb crosta de regel a les solanes.

Hi ha plaques a cares N i NE, bastant gruixudes.

Altres zones amb "neu":

- La resta de la Vall d'Aran està pelada.
- Es veu molta neu a les Maladetes, per sobre els 2000m.
- Més neu cap al sud, als Besiberris.
- També força neu al Pallars: cims com el Montsent, la Pica, el Noris i el Monteixo ja fan goig.

Bones traces !!!

8 de juny 2003

Mont Blanc 4810m, per Grands Mulets – 7 i 8/06/2003

Sergi M., Pili, Edu (+), Sergi B., Bea, David, Daniel, Joan, Àlex, Cinta i Jaume

Bivac a Chamonix i Ref.Grands Mulets 3051m

Dificultat: ***
Desnivell: +/-2610m.
Estat del mantell: 0 a la gelera, podrida-humida, dura, pols transformada a la part superior.
Risc d’allaus: 2/3.
Meteo: Dissabte sol i calor. Diumenge: pluja, serè, variable. +2º, -5º, +15º.





1 de juny 2003

Aneto 3404m – 1/06/2003

Sergi M., Sergi B., Pili, Eli, Daniel, Cinta i Jaume

Des de Pla de Besurta per Corones, Corredor Estassen i descens per Barrancs.

Dificultat: ***
Desnivell: +/-1570m.
Estat del mantell: 0-150cm primavera, humida.
Risc d’allaus: 2/3.
Meteo: Variable, +5 (pluja la tarda anterior fins 3000m).